Connecta amb nosaltres

Cultura

Parlar ocell

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte sobre uns ocells…

Publicat

on

Abans dels successos del dia del núvol verd, sempre el veiem assegut al mateix banc de la poblesequina plaça Navas. Es passava les hores parlant amb els ocells i alimentant-los. Tothom creia que estava boig, però no molestava ningú. Era alt, de pell bruna i tenia una barba espessa i blanca, com de mag medieval. No demanava almoina, però sempre col·locava un potet al davant del banc que acompanyava d’un cartell on es llegia: “per als ocells”. Els donava menjar de bec a bec i, quan ho feia, aprofitava l’avinentesa per xerrar amb ells, en el seu idioma. Sempre l’acompanyava una oreneta que se li enfilava fins a l’espatlla. Jo, com tot el barri, pensava que aquell home estava tocat de l’ala. Setmanes abans del dia del núvol verd, vaig interaccionar amb ell. La meva filla i jo passàvem pel seu davant quan vam veure com uns nens l’estaven insultant: “Boig de merda!”. Em va sortir de l’ànima ficar-m’hi i fer fora els marrecs a crits. Després, la meva filla li va regalar l’entrepà del berenar: ‘‘Té, per als ocells’’. L’home i l’oreneta ens van mirar als ulls i van assentir alhora, en un gest d’agraïment. Crec que tot aquell altercat, d’alguna manera, ens va salvar la vida.

Els successos del dia del núvol verd van transcórrer una xafogosa tarda d’octubre. L’estiu s’allargava i no deixava espai a la tardor. Jo tornava de l’escola amb ma filla, vaig seure amb altres pares a una de les terrasses de la plaça Navas a fer un beure i ella va posar-se a jugar amb els seus amics. Recordo com, sobtadament, el cel es va enterbolir, tornant-se d’un color maragda intens. La veritat és que era bonic de veure i, tot i que era rar, aquell núvol verdós no semblava cap amenaça. Va ser llavors que vaig sentir els crits: ‘‘Marxeu a casa vostra!”. Era l’home dels ocells des del seu banc. Ningú va fer-li cas. Suposo que és el que passa quan et prenen per boig. Ell va insistir, fins que algú li va exigir que callés de mala manera. Vaig poder veure com em va mirar uns segons abans que li xiuxiueges alguna cosa a la seva oreneta, que seguidament va batre les ales per sortir volant, emetent un xiscle eixordador que l’home imitava des del banc. De cop i volta, van aparèixer innumerables estols d’ocells que es van col·locar sobre els nostres caps, a uns cinquanta metres d’alçada. Semblaven atrets pels crits de l’home i l’oreneta. Aquell embalum d’aus va agrupar-se igual que un eixam d’abelles, formant una mena de mur que va eclipsar-nos el cel. Durant uns cinc minuts es va fer de nit. Les xarxes bullien amb fotografies increïbles del succés. Després, simplement, es van dispersar, com el núvol verd, que ja havia desaparegut. No va passar ni una hora que la xarxa va tornar a bullir amb fotos d’un nombre ingent d’ocells morts al parc de Montjuïc, un fet sense precedents que va ser estudiat per una comissió científica. En poc temps es va saber que aquell núvol verd havia descarregat una pluja àcida i tòxica sobre els lloms de les aus que ens van fer d’escut. Ningú va tornar a veure l’home mai més i, ningú encara s’ha atrevit a dir que l’home que parlava ocell ens va salvar la vida.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Retorn al Canal 4

Males Herbes recupera una de les grans distopies
de la literatura catalana

Publicat

on

Avel·lí Artís i Gener (1912-2000), més conegut com a Tísner, passarà a la història de la literatura catalana gràcies a la magnífica Paraules d’Opòton el Vell, una divertida creació que pivota al caire del que avui anomenem crítica decolonial i on se’ns expliquen les aventures d’un terrissaire que va formar part de l’expedició asteca que va descobrir Europa.

Amb tot, no voldria pas oblidar que Tísner també va ser un excel·lent ninotaire, així com un brillant traductor —entre les obres que va anostrar al català, destaquen les versions de Gabriel García Márquez, Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada, una adaptació de L’Aleph, de Jorge Luis Borges o la traducció d’Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa—.

Avui, però, en vull parlar perquè l’editorial Males Herbes ha recuperat L’enquesta del Canal 4, que va rebre el Premi Sant Jordi de 1972. Una distopia que ens parla del Canal 4, una cadena de televisió que exerceix de govern i que, a la vegada, es configura com una idíl·lica societat tancada i perfecta. Aquesta brillant crítica a la política-espectacle i al poder omnívor dels mitjans de comunicació fou escrita com una “aportació literària a la lluita contra Franco”, un “cant d’optimisme” per recordar-nos que per més ferotges que siguin les dictadures, totes acaben caient.

No voldria acabar aquesta columna sense explicar-vos una curiositat sobre la novel·la: Tísner mai no la va escriure… sinó que la va dictar, ja que aquesta obra va ser confegida quan l’autor va patir el despreniment de retina que li feu perdre l’ull. Això, crec, serveix per explicar tant el doll de naturalitat i oralitat que desprèn la narració, com el fet que, llegida avui, ens resulti tan actual que no sembla possible que fos escrita fa més de cinquanta anys. •

Continua llegint

Cultura

El Festival Grec es desborda més enllà de Montjuïc

Publicat

on

La ciutat es prepara per acollir una nova edició del Festival Grec, i aquest 2025 promet ser més expansiu i intergeneracional que mai. Amb el lema “Tot Barcelona és Grec”, la nova directora artística, Leticia Martín Ruiz, impulsa una programació del 26 de juny al 4 d’agost per convertir la ciutat en un tapís d’expressions escèniques: prop de 90 espectacles repartits en més de 50 espais.

Si Montjuïc és el cor bategant del festival, enguany el Grec deixa clar que les seves artèries s’escampen per tots els racons de la ciutat. L’Arc de Triomf es transforma en platea urbana amb l’acció ‘Teatre de Campanya’ de Marc Salicrú. El Jardí Botànic, la Fundació Miró, la Biblioteca de Catalunya, o fins i tot el Santuari del Carme, acullen propostes escèniques que desdibuixen els límits entre espai públic i teatral.

La temàtica central d’aquesta 49a edició gira al voltant de “l’avui”: la identitat comunitària, la intimitat i la crítica social. Ho fan noms com William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, Milo Rau, o Max Richter, però també amb el talent local com Historia de l’amor de l’Agrupación Señor Serrano o Oasi d’Irene Vicente Sala.

El faune, símbol històric del festival, recupera protagonisme com a imatge de l’edició. Al cartell d’enguany, creat per l’estudi CODEA i la Clara Aguilar, el faune esdevé figura nòmada que travessa espais i mons, una metàfora perfecta del Grec. Indisciplinat, obert i transformador.

El Teatre Grec, com sempre, acull les cites més esperades: l’estrena mundial de Le Petit Cirque, el retorn de Clara Peya, la dansa d’Ihsane, o l’energia de Rozalén. També hi tindran lloc homenatges (a Pau Riba), clàssics renovats, i vetllades especials com La Nit del Músic Alt.

Una de les apostes més celebrades és l’obertura a públics familiars. Amb activitats a la Plaça Margarida Xirgu i propostes més infantils, tot està pensat perquè els més petits també s’enamorin del teatre. •

Continua llegint

Cultura

Alma Occident Festival 2025: un mes sencer de música amb grans noms i talents emergents

Publicat

on

Després de l’èxit rotund de la seva segona edició, Alma Occident Festival ja ha anunciat la seva nova convocatòria, que se celebrarà del 26 de juny al 21 de juliol al Poble Espanyol. Aquest festival de música es consolida com un dels esdeveniments culturals més esperats de la ciutat, amb una programació que combina grans artistes internacionals, nacionals i joves talents emergents.

El cartell d’aquesta edició compta amb noms de primera fila, com Wilco, que serà l’encarregat d’obrir el festival. També passaran pels escenaris figures com Residente, Madness, Zahara, Guitarricadelafuente, Rag’n’Bone Man, The Corrs, Alan Parsons o Julieta Venegas. Tots els artistes conformen un ventall d’estils que abasta des del rock i el pop fins a sons urbans i alternatius.

A més, una de les apostes més destacades d’Alma Occident Festival és la promoció de nous talents de la música. Entre els artistes emergents que formaran part de la programació destaquen Alba Morena, BAGDAD!, Gara Durán, Andrea Bayardo, Maestro Espada, Ven’nus, Sofia Shizuko, New Wave Kill, Camila Guevara i Eva Sola. Aquest espai per a les noves propostes garanteix que el festival sigui també una plataforma per a la renovació i l’exploració sonora.

Wilco, cap de cartell

En aquest concert a Montjuïc, Wilco aprofitarà per presenar el seu àlbum més recent, Cousin, produït per l’aclamada artista gal·lesa Cate Le Bon. El disc mostra una nova faceta del grup, en el qual incorpora sons frescos com saxòfons i guitarres japoneses. Després d’una dècada d’èxits a l’esquena i col·laboracions icòniques, Wilco ha decidit seguir trencant barreres i captar, una vegada més, l’atenció dels seus fans.

El contrapunt al festival l’oferirà Álvaro Lafuente, conegut com Guitarricadelafuente, qui torna als escenaris aquest 2025 amb una gira que recorrerà les principals ciutats d’Espanya. Al Poble Espanyol oferirà dos concerts a principis de juliol.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024