Connecta amb nosaltres

Cultura

Parlar ocell

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte sobre uns ocells…

Publicat

on

Abans dels successos del dia del núvol verd, sempre el veiem assegut al mateix banc de la poblesequina plaça Navas. Es passava les hores parlant amb els ocells i alimentant-los. Tothom creia que estava boig, però no molestava ningú. Era alt, de pell bruna i tenia una barba espessa i blanca, com de mag medieval. No demanava almoina, però sempre col·locava un potet al davant del banc que acompanyava d’un cartell on es llegia: “per als ocells”. Els donava menjar de bec a bec i, quan ho feia, aprofitava l’avinentesa per xerrar amb ells, en el seu idioma. Sempre l’acompanyava una oreneta que se li enfilava fins a l’espatlla. Jo, com tot el barri, pensava que aquell home estava tocat de l’ala. Setmanes abans del dia del núvol verd, vaig interaccionar amb ell. La meva filla i jo passàvem pel seu davant quan vam veure com uns nens l’estaven insultant: “Boig de merda!”. Em va sortir de l’ànima ficar-m’hi i fer fora els marrecs a crits. Després, la meva filla li va regalar l’entrepà del berenar: ‘‘Té, per als ocells’’. L’home i l’oreneta ens van mirar als ulls i van assentir alhora, en un gest d’agraïment. Crec que tot aquell altercat, d’alguna manera, ens va salvar la vida.

Els successos del dia del núvol verd van transcórrer una xafogosa tarda d’octubre. L’estiu s’allargava i no deixava espai a la tardor. Jo tornava de l’escola amb ma filla, vaig seure amb altres pares a una de les terrasses de la plaça Navas a fer un beure i ella va posar-se a jugar amb els seus amics. Recordo com, sobtadament, el cel es va enterbolir, tornant-se d’un color maragda intens. La veritat és que era bonic de veure i, tot i que era rar, aquell núvol verdós no semblava cap amenaça. Va ser llavors que vaig sentir els crits: ‘‘Marxeu a casa vostra!”. Era l’home dels ocells des del seu banc. Ningú va fer-li cas. Suposo que és el que passa quan et prenen per boig. Ell va insistir, fins que algú li va exigir que callés de mala manera. Vaig poder veure com em va mirar uns segons abans que li xiuxiueges alguna cosa a la seva oreneta, que seguidament va batre les ales per sortir volant, emetent un xiscle eixordador que l’home imitava des del banc. De cop i volta, van aparèixer innumerables estols d’ocells que es van col·locar sobre els nostres caps, a uns cinquanta metres d’alçada. Semblaven atrets pels crits de l’home i l’oreneta. Aquell embalum d’aus va agrupar-se igual que un eixam d’abelles, formant una mena de mur que va eclipsar-nos el cel. Durant uns cinc minuts es va fer de nit. Les xarxes bullien amb fotografies increïbles del succés. Després, simplement, es van dispersar, com el núvol verd, que ja havia desaparegut. No va passar ni una hora que la xarxa va tornar a bullir amb fotos d’un nombre ingent d’ocells morts al parc de Montjuïc, un fet sense precedents que va ser estudiat per una comissió científica. En poc temps es va saber que aquell núvol verd havia descarregat una pluja àcida i tòxica sobre els lloms de les aus que ens van fer d’escut. Ningú va tornar a veure l’home mai més i, ningú encara s’ha atrevit a dir que l’home que parlava ocell ens va salvar la vida.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024