Connecta amb nosaltres

Cultura

Algú com jo

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on la mort sembla un joc, però no ho és…

Publicat

on

Sé que no marxarà. Els assassins són insistents de mena. Torna a sonar el timbre. Podria agafar alguna cosa contundent i colpejar-lo quan traspassi el llindar, encara que deu anar armat amb una d’aquestes pistoles amb silenciador i que sonen com una llufa letal. Torna a picar. Ara crida: “Obre, de moment no et penso matar!”. Sona tan convincent com el llop que assetjava els tres porquets. Miro per l’espiell. És baixet, amb una bona tofa i corpulent. Em mostra una pistola. “Obre! Soc la teva única esperança!”. Esperança de què?, contesto. “Deixa que t’ho expliqui assegut al sofà”. Agafo el telèfon per trucar al 112. “No truquis a la policia o no tindré més remei que tirar la porta a terra!”. Això és un escac en tota regla. Obro. Si fa no fa té la meva edat, m’apunta amb el revòlver. “Seu i no intentis res”. Faig cas. Ell agafa una cadira del menjador i seu al meu davant.

“T’ho explicaré ràpidament; un dels dos ha de morir, aquí i ara”. I per què no em mates i ho enllesteixes d’una vegada? “Perquè no, Ells no ho volen així, volen jugar amb nosaltres”. Ells? “Sí, Ells, els coneixeràs si sobrevius”. Qui collons ets? “Soc algú com tu”. Algú com jo?  “Ja ho veuràs; què vas fer ahir?” Doncs el que faig cada dia; llevar-me, pixar, esmorzar, treballar, dinar, tornar a treballar, sopar i mirar Netflix. “Jo era com tu, algú instal·lat en la rutina”. I què, m’has de matar perquè em mato a treballar cada dia o perquè miro Netflix? “No és ben bé això, Ells treballen pels de dalt, i algú dels de dalt ha comprat la immortalitat”. Els de dalt? “Sí; polítics, empresaris d’èxit, futbolistes, tiktokers de renom…” I dius que han comprat la immortalitat? “Jo també era tan idiota de pensar que era l’única cosa que no es podia comprar. El problema és que cada vegada que algú accedeix a la immortalitat algú altre ha de dinyar-la, ja saps, pel tema de la superpoblació, els recursos del planeta i tot aquest merder”. O sigui, que sobrem. “Sí”. I ara què hem de fer? “Jugar a la ruleta russa amb aquest revòlver fins que algú dels dos…”. I si no juguem? “Ens vigilen, ens matarien als dos”.

M’obliga a ser el primer. Suo, tremolo. No m’ho penso més i em disparo contra el pit. Sona un clic somort, soc viu. És el seu torn. Fa girar el tambor del revòlver. S’apunta el crani i prem el gatell. Retruny. Bocins de cervell contra la paret. Baixo a cremadent les escales de l’edifici. Carrer Nou de la Rambla. Busco un policia, mai hi són quan se’ls necessita. Un cotxe negre s’atura al meu davant. “Pugi o és home mort”, em diu el conductor. Deuen ser Ells. M’assec al seient del darrere i el copilot, un home amb barret, m’entrega un revòlver amb només una bala i la foto d’un paio, un paio com jo.

 

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

El conte del… ‘Ghosting’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte que ens parla d’un desamor amb conseqüències no desitjables…

Publicat

on

Per

Te’n recordes? Parlàvem a cada instant. Normalment, era jo qui obria el xat amb un simple “Hola?” que volia dir: ‘‘Com estàs?’’ I em responies de seguida. Al principi amb missatges breus, després amb textos llargs i, finalment, van arribar els àudios. M’agradava la teva veu. Fina i un pèl trencada, com de noia entremaliada. Mai vas voler que et truqués, no ho entenia, però m’era igual. I llavors et vaig proposar de quedar, allà, al carrer d’Elkano, al costat de la gelateria que tant t’agrada. I tu vas dir que sí. No saps com n’estava de nerviós hores abans de veure’ns, vaig trigar una eternitat a escollir la roba que em vaig posar. També vaig haver d’esperar-te mitja hora, però finalment vas arribar sense disculpar-te pel retard, però no em vaig enfadar, ja saps, soc molt comprensiu. I vam prendre un gelat plegats. Tu de maduixa i mango. Jo de xocolata i torró. Que bonica estaves aquella tarda! Amb aquella faldilla amb farbalans blancs i la samarreta tan ajustada. Eres igual que a les fotos; massa guapa. Ho sé, jo no vaig ser del tot franc amb això de les fotos, però, tant se val, no? La bellesa rau a l’interior, o no tinc raó? No vas voler-me tornar el petó quan ens vam acomiadar, en el fons em va agradar que no ho fessis, fa de noia decent, i a mi m’agraden les noies decents. Però, després d’allò, vas deixar d’escriure’m, de contestar els meus “Hola!”. Sé que potser vaig insistir una mica massa i que per això vas haver de bloquejar-me d’arreu. Però no t’amoïnis, no em va saber greu, ja saps, soc molt comprensiu. Per sort sabia on treballaves. Encara ric quan recordo la cara de sorpresa que vas fer quan et vaig venir a visitar a la teva botiga. Vaig fer veure que havia entrat allà per casualitat, i tu t’ho vas creure; ets tan ingènua. No saps com m’agrada que siguis així d’innocent. I després vaig esperar-te a la sortida, però no era l’únic que t’esperava. Era una altra cita Tinder? Vas jugar amb mi, coquetejant amb més d’un? Llavors vaig entendre el ghosting després que quedéssim, però tranquil·la, no passa res, sé que jo t’agrado més que ell i saps que soc molt compressiu, tant, que no em vaig emprenyar quan em vas denunciar als Mossos. Mira que n’arribes a ser d’exagerada. No t’estava seguint, només volia saber on vivies i, veus que bé? Ara ja estem junts. Per cert, m’encanta casa teva, és tan lluminosa com tu.

Què dius? No t’entenc. Abans m’has promès que no cridaries i no has complert la teva promesa. I mira que tinc ganes de treure’t el mocador de la boca i escoltar-te la veu, però és clar, si fas que m’enfadi, doncs t’haig de fer callar d’alguna manera. Mira, si et calmes, et podràs menjar el gelat que t’he portat, és d’allà, de la teva gelateria preferida, encara que, s’està desfent i no el puc endreçar al congelador perquè el necessito ben buit per a tu.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO(Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Literatura feminista per al mes de març

Amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora la llibreria La Carbonera, per 6è any consecutiu, porta una programació plena d’activitats per a tots els públics amb el Març Lila

Publicat

on

Durant tot el mes de març, l’equip de la llibreria La Carbonera (Blai, 40) es consagra absolutament a la literatura feta per dones. Amb l’objectiu de reivindicar a les seves autores imprescindibles, l’equip d’aquesta llibreria del Poble-sec ha organitzat tot un mes d’activitats capitanejades per dones.

El cicle, amb un total de 15 actes durant tot el mes, es realitzarà a la llibreria i comptarà amb la presència de convidades tan especials com Irene Solà, Eva Baltasar, Estimi Soler, Laia Facet, Marta Molina, Ariadna Oltra, Shaina Joy Machlus, Blanca Llum Vidal, Aina Torres, Lluna Miguel, Anna Punsoda, Cristina Morales, Brigitte Vasallo i Mari Luz Esteban.

Literatura escrita per dones

El Març Lila comptarà amb moltes més participants amb l’objectiu de donar visibilitat a la literatura escrita per dones i de tractar temàtiques que afecten el seu dia a dia com són les violències, les cures, la monogàmia, la maternitat, el consentiment i molt més. Ja és el 6è any que La Carbonera celebra el Març Lila, que enguany se celebra del 5 al 30 de març amb una programació que compta amb poetry slam, clubs de lectura oberts, concerts, presentacions, vermuts i trivials feministes.

Aquesta llibreria del carrer Blai s’ha definit sempre amb ADN feminista i per això no és d’estranyar que impulsi aquest tipus d’activitats per donar veu a dones que escriuen, ja sigui literatura, assaig, poesia o còmic. El mes de març el reserven exclusivament per a les dones. Només hi ha llibres escrits per elles a l’aparador, a les taules i a la paret en una exposició. A la vegada, els actes, presentacions i trivials també estaran conduits per dones, lesbianes i trans que volen parlar de literatura amb perspectiva de gènere.

‘‘Perquè per a nosaltres és evident, però per al món potser no. Així que ho direm ben fort, i direm també que sabem que només és un gest simbòlic, però creiem que és necessari igualment’’, comenten des de la llibreria La Carbonera.

Continua llegint

Cultura

Rondalles de difunts

La segona part de la ‘Trilogia Llegendàrium’ d’Arnau Folch arriba a les llibreries

Publicat

on

Els lectors més fidels recordaran que en el número 209 del ZONA SEC vaig parlar de l’Arnau Folch, escriptor i director de Llegendàrium –www.llegendesdecatalunya.cat, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, per anunciar que havia publicat el primer volum de la Trilogia Llegendàrium, Rondalles de sang a l’editorial badalonina Hermenaute. Avui, us vull parlar de la publicació del segon volum d’aquesta obra, Rondalles de difunts (Hermenaute, 2022).

En aquesta segona part, aquest folklorista i divulgador recull deu rondalles i llegendes de la tradició oral catalana centrades en la mort (i en els morts). A més, com feia en el primer volum, Folch analitza en profunditat les històries per a què puguem entendre d’on venen i què signifiquen o, dit d’una altra manera, que puguem entendre a través de la nostra tradició, massa cops silenciada i prohibida, qui som i d’on venim.

Rondalles de difunts hi trobarem diferents narracions centrades en la mort i en els difunts: des de rondalles com “El fetge del penjat” o “La mort padrina”, fins a llegendes com “La mare morta”, tot passant per relats com “Les marfantes” o “El mort de la mola de Taüll”. Un veritable festí per els que gaudim amb les històries protagonitzades per éssers del més enllà.

En resum, Arnau Folch demostra posseir una doble mestria: és un dels millors coneixedors de les nostres llegendes i tradicions, i, a la vegada, és un magnífic narrador capaç d’adaptar-se a diferents estils narratius fins al punt que, en algun moment, hom pot dubtar si tots els relats han estat escrits per un mateix escriptor o no. En qualsevol cas, us animo a gaudir d’aquestes Rondalles de difunts mentre esperem les Rondalles del Diable que arrodoniran la Trilogia Llegendàrium.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021