Connecta amb nosaltres

Cultura

Algú com jo

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on la mort sembla un joc, però no ho és…

Publicat

on

Sé que no marxarà. Els assassins són insistents de mena. Torna a sonar el timbre. Podria agafar alguna cosa contundent i colpejar-lo quan traspassi el llindar, encara que deu anar armat amb una d’aquestes pistoles amb silenciador i que sonen com una llufa letal. Torna a picar. Ara crida: “Obre, de moment no et penso matar!”. Sona tan convincent com el llop que assetjava els tres porquets. Miro per l’espiell. És baixet, amb una bona tofa i corpulent. Em mostra una pistola. “Obre! Soc la teva única esperança!”. Esperança de què?, contesto. “Deixa que t’ho expliqui assegut al sofà”. Agafo el telèfon per trucar al 112. “No truquis a la policia o no tindré més remei que tirar la porta a terra!”. Això és un escac en tota regla. Obro. Si fa no fa té la meva edat, m’apunta amb el revòlver. “Seu i no intentis res”. Faig cas. Ell agafa una cadira del menjador i seu al meu davant.

“T’ho explicaré ràpidament; un dels dos ha de morir, aquí i ara”. I per què no em mates i ho enllesteixes d’una vegada? “Perquè no, Ells no ho volen així, volen jugar amb nosaltres”. Ells? “Sí, Ells, els coneixeràs si sobrevius”. Qui collons ets? “Soc algú com tu”. Algú com jo?  “Ja ho veuràs; què vas fer ahir?” Doncs el que faig cada dia; llevar-me, pixar, esmorzar, treballar, dinar, tornar a treballar, sopar i mirar Netflix. “Jo era com tu, algú instal·lat en la rutina”. I què, m’has de matar perquè em mato a treballar cada dia o perquè miro Netflix? “No és ben bé això, Ells treballen pels de dalt, i algú dels de dalt ha comprat la immortalitat”. Els de dalt? “Sí; polítics, empresaris d’èxit, futbolistes, tiktokers de renom…” I dius que han comprat la immortalitat? “Jo també era tan idiota de pensar que era l’única cosa que no es podia comprar. El problema és que cada vegada que algú accedeix a la immortalitat algú altre ha de dinyar-la, ja saps, pel tema de la superpoblació, els recursos del planeta i tot aquest merder”. O sigui, que sobrem. “Sí”. I ara què hem de fer? “Jugar a la ruleta russa amb aquest revòlver fins que algú dels dos…”. I si no juguem? “Ens vigilen, ens matarien als dos”.

M’obliga a ser el primer. Suo, tremolo. No m’ho penso més i em disparo contra el pit. Sona un clic somort, soc viu. És el seu torn. Fa girar el tambor del revòlver. S’apunta el crani i prem el gatell. Retruny. Bocins de cervell contra la paret. Baixo a cremadent les escales de l’edifici. Carrer Nou de la Rambla. Busco un policia, mai hi són quan se’ls necessita. Un cotxe negre s’atura al meu davant. “Pugi o és home mort”, em diu el conductor. Deuen ser Ells. M’assec al seient del darrere i el copilot, un home amb barret, m’entrega un revòlver amb només una bala i la foto d’un paio, un paio com jo.

 

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Entre Stephen King i García Márquez

Arriba a les llibreries la magnífica saga ‘Blackwater’ de la mà de Blackie Books

Publicat

on

Michael McDowell (1950-1999) va ser un escriptor i guionista americà especialitzat en històries de terror gòtic sureny. Entre els seus treballs hi destaquen els guions que va escriure per a Tim Burton (Beetlejuice i Malson abans de Nadal), a més del de Thinner, basat en la terrorífica novel·la de Stephen King… i la saga Blackwater (1983).

Pels que encara no la conegueu, us posaré en antecedents a través del que en va dir Robert Shaplen, de The Newyorker, “una sàvia combinació de Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez”. Què, no pinta malament, oi?

Blackwater ens narra, a grans trets, la història d’una família d’un poblet d’Alabama al llarg de mig segle. Allà hi trobarem un relat de poder matriarcal, una història farcida de lluites, de successos inexplicables, de morts sobtades i… d’una atmosfera que se us aferrarà a l’ànima.

La saga que ja ha conquerit milions de lectors arreu del món, arriba a casa nostra de la mà de Blackie Books que s’ha atrevit a realitzar un llançament editorial a l’alçada de la importància d’aquesta història: publicant la novel·la en sis entregues –una cada quinze dies entre febrer i abril–, reprenent l’esperit de les novel·les de fulletó amb què va néixer, i ho ha fet, a més, amb unes cobertes precioses i una excel·lent traducció a cura d’Anna Llisterri i Mireia Alegre que permetrà al lector deixar-se seduir per l’art de McDowell a l’hora de combinar diferents gèneres en un mateix llibre.

Tasta les peripècies de la família Caskey i gaudeix d’una obra que barreja realisme i tocs sobrenaturals amb una mestria sorprenent!

Continua llegint

Cultura

‘Passió d’antic. Donació Esteve Estival’

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona, 39) va inaugurar el passat 29 de febrer l’exposició Passió d’antic. Donació Esteve Estival, una tria acurada d’un total de 143 objectes arqueològics donats per la família d’Esteve Estival i que s’incorporen a la col·lecció del museu. La mostra, comissariada per l’arqueòloga i museòloga Àngels Casanovas, es podrà visitar fins al 2 de juny, i explora com objectes de diverses èpoques han evolucionat al llarg del temps, però que la seva funcionalitat sempre ha estat la mateixa.

Objectes plens de vida

La col·lecció està formada per petits objectes plens de vida que l’equip de conservació-restauració del MAC ha restaurat. Passió d’antic. Donació Esteve Estival presenta peces singulars que abasten una àmplia cronologia que oscil·la entre el segon mil·lenni aC fins al segle XVI dC: prehistòria i protohistòria, món romà, tardoantiguitat i visigots, i món islàmic i medieval. Es tracta d’un conjunt d’exemplars metàl·lics -de ferro, bronze, coure o plom- que provenen majoritàriament de la península Ibèrica, especialment de l’àrea meridional i de la Meseta. Hi trobem objectes singulars poc freqüents, com ara arnesos de cavall d’època romana i visigòtica, o petits talismans islàmics d’origen medieval, entre d’altres. En el marc de la donació, el MAC ha editat i publicat un catàleg amb les peces més representatives que es pot adquirir a la seu del MAC. A més, l’exposició possiblement farà itinerància més endavant al Museu d’Igualada, ciutat on va viure el senyor Estival.

Continua llegint

Cultura

El nou Molino genera dubtes

El Govern del PSC opta per cedir l’equipament a un privat i acota l’ús que puguin fer les entitats a uns pocs dies l’any

Publicat

on

Després de gairebé tres anys d’espera, finalment l’Ajuntament de Barcelona ha publicat les bases de com funcionarà el nou Molino. Una reobertura que restarà allunyada del discurs de l’anterior executiu de Barcelona en Comú, ja que el govern socialista de Jaume Collboni ha optat finalment per la cessió de l’equipament a un privat. És a dir, serà una empresa la que gestionarà i explotarà l’edifici que el consistori va comprar per 6,2 milions d’euros a l’anterior propietària, Elvira Vázquez.

El nou Molino funcionarà més aviat com una Sala Barts. En tot cas, des del consistori asseguren que les entitats del Poble-sec podran fer servir l’edifici de forma puntual, com ara Festa Major o Nadal. Una promesa que no figura entre els plecs del concurs públic. Malgrat tot, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, explica que el regidor de Cultura, Xavier Marcé, li va assegurar que aquests usos puntuals estan garantits: “Ens va dir que seran coses a parlar un cop estigui adjudicat”, recorda.

L’obertura divideix a les entitats

Si bé l’AVV del Poble-sec es mostra satisfeta per la publicació de les bases, “ara només falta que obri, funcioni i tingui solidesa”, a l’altre extrem una quarantena d’entitats locals han subscrit el manifest de Cooperasec, en el qual es demana aturar-ho tot. Sota el seu punt de vista, és imprescindible modificar les bases del concurs per tal que el nou Molino funcioni mitjançant la gestió comunitària. És a dir, que siguin les entitats locals les que passin a gestionar l’equipament, ja que, consideren que el plantejament actual ofereix un retorn social “nul”. En tot cas, però, cap d’elles ha presentat al·legacions.

“Estem a l’espera a què la Taula de Cultura Comunitària, que aplega una vintena d’entitats que ja han participat en les reobertures esporàdiques del Molino, es reuneixi amb l’Ajuntament per tractar el tema”, explica el membre de Cooperasec, Javier Rodrigo. “Esperem que es pugui fer alguna cosa, perquè que la nova empresa ens deixi l’edifici només cinc dies representa un parche social que no serveix per res”, afegeix. De fet, recorda que les entitats mai s’han mostrat a favor “d’un model privatiu”; “volíem un model de gestió cívica com pot ser el de l’Ateneu l’Harmonia, que per això són edificis públics”, destaca Rodríguez.

En la mateixa línia, des de Cooperasec dubten de com se’ls cedirà a les entitats l’edifici: “Quines condicions ens posaran? Haurem de pagar un lloguer de l’espai o pagar a l’equip tècnic? Perquè si és així no serà una cessió, serà una trampa inassolible econòmicament”, avancen. Sota el seu criteri, cal establir un pressupost públic que pugui sufragar unes despeses que, en cap cas, consideren que hagin d’assumir les entitats.

Revitalitzar la plaça

Malgrat que des de l’AVV del Poble-sec se sumen a la disconformitat pel fet que el nou Molino no aculli de forma permanent  a entitats culturals, sí que celebren la posada en marxa de l’equipament. “Per a nosaltres és molt important, esperem que vagi molt vinculat a la idea de situar-se al centre de la cultura de la ciutat i del país, perquè necessitem que el Paral·lel torni a ser la referència musical i teatral”, subratlla Gàzquez. Des de l’AVV del Poble-sec consideren essencials les noves sinergies que pot impulsar l’equipament tancat des de fa anys. En primer lloc, pel fet que sigui el desllorigador que permeti avançar en la reforma del Teatre Arnau al llarg del mandat i l’execució dels extrems del Paral·lel: “Ens ha d’ajudar a reconvertir l’avinguda en un espai sense pena ni glòria, com és actualment, en un passeig d’estada i gaudi”. I, en segon terme, per la revitalització de la plaça de la Bella Dorita: “Per a nosaltres era molt important que El Molino vagi acompanyat d’una terrassa de qualitat que permeti canviar la dinàmica d’aquesta plaça; ara mateix és molt negativa”, recalca.

Un espai gastronòmic

Encara que la terrassa tampoc apareix a les bases del concurs públic per a l’adjudicació del recinte, des de l’AVV del Poble-sec no dubten que es posarà en marxa: “Com que és una cosa que depèn del Districte, ho ha de resoldre el Districte, però d’entrada l’equipament compta amb llicència i la gestora la podrà posar en marxa sense problema”, aclareix el president de l’entitat.

En la mateixa línia, cal tenir en compte que la gastronomia serà una peça clau en el nou Molino. La raó: més enllà de convertir-se en un escenari de referència per a les exhibicions en petit format de la cançó d’autor, el flamenc, la rumba catalana o la música urbana, els seus fogons també hauran d’oferir un servei de cuina a l’alçada. Segons consta a les bases, la nova gestora haurà de presentar un projecte gastronòmic que sigui capaç d’hibridar-se amb els diferents estils que es duguin a escena. Uns espectacles que  podrien començar a programar-se cap a la tardor vinent.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024