Connecta amb nosaltres

Cultura

Algú com jo

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on la mort sembla un joc, però no ho és…

Publicat

on

Sé que no marxarà. Els assassins són insistents de mena. Torna a sonar el timbre. Podria agafar alguna cosa contundent i colpejar-lo quan traspassi el llindar, encara que deu anar armat amb una d’aquestes pistoles amb silenciador i que sonen com una llufa letal. Torna a picar. Ara crida: “Obre, de moment no et penso matar!”. Sona tan convincent com el llop que assetjava els tres porquets. Miro per l’espiell. És baixet, amb una bona tofa i corpulent. Em mostra una pistola. “Obre! Soc la teva única esperança!”. Esperança de què?, contesto. “Deixa que t’ho expliqui assegut al sofà”. Agafo el telèfon per trucar al 112. “No truquis a la policia o no tindré més remei que tirar la porta a terra!”. Això és un escac en tota regla. Obro. Si fa no fa té la meva edat, m’apunta amb el revòlver. “Seu i no intentis res”. Faig cas. Ell agafa una cadira del menjador i seu al meu davant.

“T’ho explicaré ràpidament; un dels dos ha de morir, aquí i ara”. I per què no em mates i ho enllesteixes d’una vegada? “Perquè no, Ells no ho volen així, volen jugar amb nosaltres”. Ells? “Sí, Ells, els coneixeràs si sobrevius”. Qui collons ets? “Soc algú com tu”. Algú com jo?  “Ja ho veuràs; què vas fer ahir?” Doncs el que faig cada dia; llevar-me, pixar, esmorzar, treballar, dinar, tornar a treballar, sopar i mirar Netflix. “Jo era com tu, algú instal·lat en la rutina”. I què, m’has de matar perquè em mato a treballar cada dia o perquè miro Netflix? “No és ben bé això, Ells treballen pels de dalt, i algú dels de dalt ha comprat la immortalitat”. Els de dalt? “Sí; polítics, empresaris d’èxit, futbolistes, tiktokers de renom…” I dius que han comprat la immortalitat? “Jo també era tan idiota de pensar que era l’única cosa que no es podia comprar. El problema és que cada vegada que algú accedeix a la immortalitat algú altre ha de dinyar-la, ja saps, pel tema de la superpoblació, els recursos del planeta i tot aquest merder”. O sigui, que sobrem. “Sí”. I ara què hem de fer? “Jugar a la ruleta russa amb aquest revòlver fins que algú dels dos…”. I si no juguem? “Ens vigilen, ens matarien als dos”.

M’obliga a ser el primer. Suo, tremolo. No m’ho penso més i em disparo contra el pit. Sona un clic somort, soc viu. És el seu torn. Fa girar el tambor del revòlver. S’apunta el crani i prem el gatell. Retruny. Bocins de cervell contra la paret. Baixo a cremadent les escales de l’edifici. Carrer Nou de la Rambla. Busco un policia, mai hi són quan se’ls necessita. Un cotxe negre s’atura al meu davant. “Pugi o és home mort”, em diu el conductor. Deuen ser Ells. M’assec al seient del darrere i el copilot, un home amb barret, m’entrega un revòlver amb només una bala i la foto d’un paio, un paio com jo.

 

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Collita negra

Solanich estudia ‘La Negra’, una de les col·leccions històriques de novel·la criminal

Publicat

on

Irene Solanich Sanglas (Manlleu, 1990), és una veritable tot terreny dins del món de les lletres: autora, traductora, correctora, editora, divulgadora… Precisament, és la seva faceta de divulgadora la que ens interessarà avui, ja que us vull presentar un assaig publicat recentment: Matar impunement. «La Negra», impulsora de la novel·la criminal en català (1986-1998).

Les arrels de Matar impunement les hem d’anar a cercar en la dissertació que Solanich va presentar per culminar un màster en Traducció Especialitzada: Traducció i novel·la negra a Catalunya (1900-2015). Amb el pas del temps, l’autora va decidir doctorar-se en Traducció i Interpretació i ho va fer, precisament, amb una interessantíssima tesi que reprenia en part aquell estudi i que tenia un títol tan acadèmic com avorrit, La novel·la criminal a les darreries del segle XX. La Negra (1986-1998), el creixement i consolidació d’un gènere en català.

Matar impunement és una reescriptura que ha volgut fer-la molt més llegívola aquella tesi. Així, de la mà de l’autora, descobrirem què va dur a la Magrana a crear una col·lecció de novel·la criminal per a celebrar el seu desè aniversari. I no pas una col·lecció qualsevol, no… sinó una que encara és recordada avui perquè va contribuir a normalitzar aquest gènere en la nostra llengua. Gràcies a la tria d’autors que hi van publicar: el bo i millor dels autors que conreaven el gènere en català a casa nostra —Jaume Fuster, Andreu Martín, Manuel de Pedrolo, Maria-Antònia Oliver…—, juntament amb algunes de les millors plomes de la literatura criminal mundial: Greene, Daeninckx, Himes, Manchette…—. Llegiu aquest assaig i descobrireu una de les pàgines més negres de la nostra literatura! •

Continua llegint

Cultura

La rua de Carnestoltes promet color i diversió

Publicat

on

Torna la disbauixa. La tradicional Rua de Carnestoltes del Poble-sec començarà divendres 28 de febrer a les 17 hores des de la plaça del Sortidor. La celebració donarà el tret de sortida amb una deliciosa xocolatada popular oberta a tots els assistents. Tot seguit, es llegirà el tradicional pregó de Carnestoltes, que marcarà oficialment l’inici de la rua i donarà pas a una desfilada plena de color, creativitat i ritme.

El recorregut de la rua 

La desfilada recorrerà alguns dels carrers més emblemàtics del barri. Sortint de la plaça del Sortidor, continuarà pel carrer de Magalhães, seguirà pel carrer de la Mare de Déu del Remei i passarà pel carrer de Font Honrada fins a arribar a la plaça de Santa Madrona, on finalitzarà amb una gran festa.

Activitats complementàries 

Durant tota la tarda, els participants podran gaudir d’un ampli ventall d’activitats i tallers. Hi haurà un concurs de disfresses, ideal per a aquells que vulguin exhibir al veïnat la seva originalitat i creativitat. A més, la música serà la gran protagonista amb diverses actuacions per crear un ambient festiu i animat per a tothom.

Finalment, a partir de les 20.30 hores, la plaça de Santa Madrona acollirà un concert especial a càrrec del Cor Monstruós, que posarà la cirereta al pastís amb un espectacle ple de ritme i ambient.

Una festa organitzada amb la implicació del barri 

La Rua de Carnestoltes del Poble-sec és possible gràcies a la col·laboració d’entitats i associacions locals com el Centre Cívic El Sortidor, la Comissió de Santa Madrona, el Pla Comunitari, la Ludoteca Poble-sec, la Comissió Jove o els Comerciants del Poble-sec, entre d’altres. 

La gran rua

La gran rua de Carnaval del districte serà la que celebraran conjuntament Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Les activitats arrencaran Dijous Gras, amb l’Arribo Carnestoltes, encara que el plat fort tornarà a ser la rua de Carnaval prevista per al dissabte 1 de març amb el Rei Elon Muska Cullunera acompanyat per les comparses.

Continua llegint

Cultura

Practicar la llibertat

El llibre més important de la pedagogia crítica, per fi en català

Publicat

on

Paulo Freire (1921 –1997), fou un dels pedagogs més important de tots els temps. Aquest educador d’origen brasiler va influenciar milers d’educadors de tot el món gràcies a la seva renovadora teoria educativa, impregnada de compromís social i ètic per a la transformació de l’ésser humà. Freire està considerat com el pedagog dels oprimits i el seu programa teòric està lligat a la teologia de l’alliberament.

Ara, de la mà de Tigre de Paper, arriba en català un dels seus llibres més importants, La pedagogia de l’oprimit (1968), una punta de llança per a la renovació pedagògica que cerca promoure el pensament crític i resistir les opressions del sistema.

El pensament pedagògic que trobarem en aquest llibre parteix del poder de la paraula, perquè aquells que no disposen de veu pròpia, difícilment tindran la capacitat de decidir sobre les seves vides. Es tracta, doncs, que aquells que no tenien veu la recuperin gràcies a l’educació entesa com una pràctica de llibertat, com una pràctica per a l’emancipació.

Freire desitjava que l’educació no fos una eina en mans dels poderosos i els seus lacais, que només servís com una eina més per a mantenir les desigualtats existents, sinó que somiava amb una educació capaç de construir subjectes crítics, capaços d’entendre el món que els envolta i que estiguessin disposats a canviar-lo, tot acabant amb la invisibilització de les opressions i la naturalització de l’explotació.

Esperem que aquesta traducció sigui només la primera d’una florida de la pedagogia crítica en el camp cultural català, perquè encara necessitem repensar l’educació com un canemàs que teixeixi conjuntament projecte educatiu i projecte social. Cal tornar a pensar l’educació com un moviment de cooperació que permeti a les persones oprimides tornar a somiar amb la llibertat!

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024