Els lectors d’aquesta columna recordaran haver llegit en diverses ocasions el nom d’una de les editorials catalanes més innovadores: Raig Verd. Avui, us he de tornar a parlar de la seva brillant tasca amb motiu de la culminació d’un projecte editorial que semblava quelcom irrealitzable: traduir els sis volums del cicle de Terramar de l’escriptora Ursula K. Le Guin (1929-2018) –autora de El nom del món és bosc, també publicat per Raig Verd, que vaig ressenyar al número 205 del ZONA SEC–.
Així, gràcies a la professionalitat i la tenacitat de la Laura Huerga, fundadora de Raig Verd i actual presidenta del PEN català, i a l’acuradíssim treball d’orfebreria amb el llenguatge que ha realitzat la traductora Blanca Busquets, avui podem dir que el lector en català pot gaudir, per fi!, de la saga al complet.
Un mag de Terramar (1968), inicia un camí fantàstic que, sobretot a partir de la seva continuació, Les tombes d’Atuan (1971), marcarà un abans i un després de la literatura de fantasia. I és que, en aquest llibre, serem testimonis de les primeres passes en l’emancipació de la Tenar, un personatge femení que ens robarà el cor. Amb La costa més llunyana (1972), Le Guin cloïa la trilogia de forma magistral.
Anys més tard, però, l’autora va reprendre aquest univers literari amb Tehanu (1990), on hi trobem una Tenar molt més empoderada. Finalment, el 2001 l’autora posava fi a la saga amb la publicació de dos volums: Contes de Terramar i L’altre vent, on encara es fa més evident la lluita contra un Terramar, ja clarament interpretat com un espai patriarcal.
Finalment, doncs, els lectors en català podrem gaudir d’una de les obres mestres de la literatura de fantasia de tots els temps en la nostra llengua. Celebrem-ho!