L’esport com a concepte ha anat variant al llarg de la història, i la pràctica de l’esport per part de les dones ha passat també per fases ben diferents. L’origen de l’exclusió de les dones en la pràctica esportiva no es pot separar de la discriminació que han patit al llarg de la història. N’és una conseqüència directa, que sorgeix amb la divisió sexual del treball i els rols diferenciats que la societat ha assignat a homes i dones. Així, la participació de les dones en l’esport corre paral·lela a la història del feminisme i a la presència progressiva de la dona a l’espai públic.
En els últims anys hem pogut veure com prenen rellevància esportistes olímpiques i del món del futbol, tot i que hi ha esports minoritaris en què la presència del gènere femení també és una realitat. És el cas del criquet, esport de bat i pilota originari d’Anglaterra i estès als països membres de la Commonwealth of Nations, generalment d’Àsia del Sud, com l’Índia, Bangladesh o el Pakistan.
A Catalunya, el projecte intercultural Criquet Jove BCN és un projecte d’educació a través de l’esport amb perspectiva intercultural i de gènere que posa l’èmfasi en la transmissió de valors que conjumina a joves, tots i totes menors d’edat, de diferents instituts de Barcelona i els permet connectar el seu dia a dia a Barcelona amb els seus orígens culturals. “Una de les bases del projecte és treballar sempre amb les entitats del territori”, destaca Xoan Vázquez, coordinador d’aquesta iniciativa de cohesió social des del Centre d’Estudis Africans.
En l’actualitat ja s’organitzen tornejos amb els equips formats del Raval, Poble-sec, Trinitat Vella i Besòs. En el cas del Poble-sec, el projecte es du a terme a l’Institut Consell de Cent, en col·laboració amb l’entrenadora i la coordinadora pedagògica. Amb el suport del Districte de Sants-Montjuïc, una dotzena d’alumnes de l’institut porten un dels equips més compromesos de la ciutat, cohesionat i esforçat, que van aconseguir ser guanyadores de la 1a Lliga Femenina Criquet Sala del 2018.
Estudiants i jugadores
La celebració de l’existència d’aquest equip té el seu motiu. La majoria de noies pakistaneses no tenen fàcil jugar al criquet o a qualsevol altre esport, perquè moltes famílies no permeten que comparteixin espai amb nois majors i acaben anant de l’institut a casa i de casa a l’institut, pel que el criquet els ofereix una oportunitat per entrenar, compartir experiències i generar un teixit cultural amb les seves companyes.
Mouskan, Jaspreet, Sami, Fátima i Hifsa són estudiants i jugadores a l’IES Consell de Cent que destaquen que els agrada formar part d’un equip de criquet perquè “en ell he trobat amigues”, “jo soc del Marroc i em sento en una família de diferents orígens”, “fer esport em fa sentir segura” i “el criquet em fa sentir més a prop del meu país”.
Encara que la majoria de les jugadores de la joveníssima lliga són d’origen pakistanès o d’altres països asiàtics en què també regna aquest esport, com l’Índia o Bangladesh, n’hi ha amb arrels molt diverses. “Un dels nostres objectius és desestigmatitzar el criquet. Que es deixi de veure com l’esport dels pakistanesos. Que els equips siguin en la pràctica espais de cures, llocs de trobada per a gent diversa”, assenyala Carla Burriel, coordinadora de projectes de Convivim Esportivament.
Encara sense camp
Després de rodar per camps de beisbol, de futbol i pel malparat camp de futbol Julià de Campmany, ara per ara han d’improvisar en camps com el de l’Institut Consell de Cent, que, denuncien, “no té les condicions òptimes per a poder entrenar en condicions”. “És un esport en el qual ens hem de tirar a terra i amb un terra així ens podem fer mal”, diu Sami, de 17 anys, que defensa convençuda la necessitat d’un camp de criquet a Barcelona.
Tot i així, el primer camp de criquet femení arriba a Barcelona i estarà situat a Montjuïc, al mateix espai que ocupa l’antic camp de futbol Julià de Capmany. L’obra implicarà la reforma integral del camp, amb plantació de gespa especial per a la pràctica d’aquest esport. L’Ajuntament de Barcelona invertirà 1,6 milions d’euros per dur a terme aquesta transformació, uns diners que sortiran dels primers pressupostos participatius, en què el projecte d’un camp de criquet a la ciutat va quedar en segona posició.
Hemerotecafa 3 mesos
Culturafa 2 mesos
Societatfa 3 mesos
Culturafa 3 mesos
Històriafa 3 mesos
Entrevistesfa 3 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Històriafa 3 mesos