La sarsuela va ser un gènere popular i transversal que va arribar a centenari amb èxit i que va conviure amb tot tipus de modes musicals. Els musicals actuals han ocupat una part del lloc d’aquell gènere. En els anys setanta la televisió el va recuperar, amb versions doblades i actors i actrius de l’època, i l’èxit va ser immens. Moltes frases populars provenen de sarsueles, tot i que ja n’haguem oblidat l’origen.
Durant anys, al Paral·lel, als teatres Apolo, Nou i Victòria, es van programar grans temporades, amb els millors cantants de l’època. El Paral·lel va viure una època esplèndida i relativament breu en els anys trenta del segle passat. Un dels més grans empresaris de sarsuela, avui poc recordat, va ser Tomàs Ros. Estava casat amb una gran virtuosa del tiple, Glòria Alcaraz. Una de les grans estrenes del gènere va ser un títol d’èxit, El cantar del arriero, del mestre Díaz Giles, pel novembre de 1930. A Glòria Alcaraz, la protagonista, l’acompanyaven el gran Marcos Redondo, Juan Arnó i el popular Acuaviva.
Díaz Giles va estrenar totes les seves obres als teatres del Paral·lel. El cantar del arriero va tenir tant d’èxit que l’autor va endegar una segona part que va resultar poc reeixida. Glòria Alcaraz era asturiana, l’any 1952 encara va intervenir en una reposició de la sarsuela, amb el repartiment original, al mateix teatre Victòria, que va tenir un gran èxit. Es va retirar i va morir a Barcelona l’any 1967. Avui, més enllà dels grans noms, com el de Marcos Redondo, molts altres personatges, com el mateix empresari Ros, no son prou recordats. Per això dedicaré alguns d’aquests articles a evocar obres, personatges, teatres, empresaris i, és clar, cantants.