Connecta amb nosaltres

Cultura

‘L’acomodador’

Publicat

on

A vegades costa diferenciar els morts dels adormits. Mentre que als segons cal intentar despertar-los amb suavitat i dolçor (ens han prohibit que els sacsegem), als primers els podem arrossegar d’articulacions i, fins i tot, desllorigar dels caps. A uns se’ls convida a tornar a casa seva, si encara la recorden, és clar, mentre que els primers hem d’apilar-los prop de la sortida d’emergència perquè vingui amb urgència el camió de les escombraries i fer-los desaparèixer. Si s’han quedat fregits des de l’inici dels interminables títols de crèdit encara estaran calentons i seran més fàcils de manipular. Oi que m’entenen? Els que han deixat de respirar després de començar el repartiment de la pel·lícula estan més durs i, a més, van a un altre contenidor. És pel tema del reciclatge que l’Ajuntament no vol junts a tebis de freds. Em segueixen, oi? Però…. si encara no m’he presentat… Perdoneu la poca traça, si us plau. Soc acomodador d’ençà que el Teatro Nuevo es reconvertís en sala de cinema per a obres poloneses subtitulades al francès. El públic continua sent tan vell com sempre però cada vegada s’omple menys, s’ha d’entendre. Es farien creus de les parelles que entren, i alguns per segona i tercera vegada, malgrat que el més normal és que vinguin persones solitàries. Els explicaria milers d’anècdotes si no fos perquè just ara comença la sessió i tinc pressa per tancar les portes. A poc a poc s’apagaran els llums d’una manera gradual, ja m’entenen. Tot seguit, com és preceptiu, toca escoltar uns consells que demanen silenciar els telèfons i observar una actitud decorada i respectuosa: no es pot menjar ni posar-se… romàntics, ja m’entenen. Una miqueta de comercials, gentilesa del nostre patrocinador que son els de “ViajesDefinitivos. Consulte ofertes”. Ah! No tanquin els ulls aquí o es perdran les panoràmiques dels turons, boscos, platges, llogarets i altres llocs entranyables i macos, filmades des d’un dron d’aquests, potser, que conviden a una pau, una serenitat… Tal vegada les últimes imatges tendres que puguin veure. I ja estarem pegant la cabotada, tocant la glòria, com si diguéssim. El veritable motiu pel qual han vingut, no és així? Bé, ja comença la sessió. Jo tancaré portes i m’asseuré en qualsevol butaca. En l’última fila, suposo, per si em busquen i tenen alguna pregunta més i jo em sento… amb ànims… per a poder-los respondre. M’entenen, oi?

Xxt!!Silenci. Gaudeixin de la pel·lícula. De la pel·lícula de la seva vida.

QUIN VALIENTE

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024