Connecta amb nosaltres

Economia

L’edifici fantasma del Paral·lel obre com a residència onze anys després

El grup Colisée inaugura les noves instal·lacions per a gent gran en un bloc de set plantes que ha estat sense ús des del 2011

Publicat

on

Era una de les grans incògnites de l’última dècada al Paral·lel: per què no passa res en un macroedifici de set plantes, totalment reformat i llest per estrenar des del 2011? L’immoble, a la confluència de l’avinguda amb Nou de la Rambla, és obra de l’arquitecta Beth Galí i des del primer dia es va dir que acolliria, en el seu cos central (de 6.500 metres quadrats construïts), una residència per a gent gran i un centre de dia d’iniciativa privada. Era un equipament molt reivindicat pels veïns del Poble-sec, que l’esperaven des de fa onze anys i que té el planejament urbanístic aprovat des del 2002.

Es tracta d’un dels nous centres del grup Colisée, que a l’estiu ja va anunciar els seus plans d’aterrar a Barcelona assumint la gestió de quatre centres sociosanitaris i obrint-ne un de nou. El del Poble-sec és la Residència Paral·lel, on Colisée ofereix 193 places en habitacions dobles i individuals i un centre de dia.

L’abril del 2020, la residència, que llavors encara no havia funcionat, va ser un dels equipaments que el Govern va fer servir per atendre l’emergència sanitària del covid. Oferia una capacitat de 240 llits per poder-hi anar portant persones malaltes d’altres residències. La propietat i el Consorci Sanitari de Barcelona van tancar, llavors, un acord de cessió per donar el primer ús al bloc. I, tot i que no es va arribar a fer servir tota la capacitat de l’espai, sí que hi va haver pics amb un centenar de residents.

Acord després de la pandèmia

Passada la fase crítica de la pandèmia, l’edifici va tornar a quedar sense ús, però llavors sí que es va accelerar l’entesa perquè comencés a tenir la funció que havia d’haver tingut des del primer moment. “Havíem dit moltes vegades, tant a l’Ajuntament com al Govern, que no podia ser que la residència continués tancada, però era difícil intervenir-hi en tractar-se d’un edifici privat. I el covid ho va desencallar”, celebra Sergi Gàzquez, de l’Associació de Veïns del Poble-sec.

L’equip de govern d’Ada Colau havia intentat abans, sense èxit, arribar a un acord amb la propietat de l’espai per donar-li un ús mixt i que acollís allotjaments (per a joves o gent gran) i un centre de serveis socials. Les converses entre les dues parts van acabar sense acord, i l’edifici només tenia en funcionament les dues ales dels laterals, que estan qualificades d’habitatge i són pisos turístics amb llicència.

Altres projectes pendents

Des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig confia que aquesta obertura, sumada a altres projectes en marxa al mateix Paral·lel, contribueixi a la necessària dinamització de la zona. “Les coses es comencen a moure”, remarca Reig, president de la Coordinadora, i assenyala projectes com la reforma de la degradada plaça de les Tres Xemeneies o el que preveu enderrocar l’edifici de la discoteca Brisas del Caribe, que ha estat una font de conflictes i aixecar en el seu emplaçament una residència d’estudiants: “Esperem que ara ja sigui l’hora del Paral·lel”.

Continua llegint

Economia

El ferrocarril, aposta de futur

A punt de commemorar el 175 aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró el transport per ferrocarril continua sent el més eficient

Publicat

on

Per

Catalunya és la nació més muntanyosa d’Europa després de Suïssa (obviant Andorra). En els 41.285 km2 suïssos hi viuen 8,8 milions de persones i als 31.895 km2 nostres només hi manquen 22.868 habitants per arribar als vuit milions. És a dir, 250,1 h/km2 a Catalunya, per 211,5 els helvètics. Suïssa, però, té 5.317 km de via fèrria i Catalunya 1.802 km (831 d’Adif i 271 d’FGC). Per tant, per cada 1.000 km2, Suíssa té 128,8 km de via fèrria i Catalunya 56,6. Com diria Bern Schuster, “no hase falta desir nada más” quan el transport ferroviari esdevé una aposta de futur des del punt de vista ecològic i d’eficiència econòmica. El projecte de 1919 de xarxa fèrria de la Mancomunitat no hauria tingut res que envejar a la suïssa, però el dictador Primo de Rivera i l’elit de llavors (els besavis dels d’avui) ho van avortar.

175 anys de la línia Barcelona-Mataró

Això ve a tomb del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró que commemorarem l’octubre vinent, el primer ferrocarril públic de la península (és pecat dir de l’Estat espanyol, perquè el 1837 es va inaugurar el de Cuba, llavors “província” espanyola). Amb l’impuls del mataroní Miquel Biada i Buñol, el tren es va construir amb capital privat; el govern espanyol no va voler participar-hi, i des de Madrid es va ridiculitzar. Connectar el seu poble amb Barcelona no era un caprici, sinó que Biada simultàniament va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró, llavors incipient ciutat industrial. El 1851 s’inaugurava la línia  Madrid-Aranjuez. El tren disposava d’un vagó exclusiu per a Isabel II i arribava fins a l’estació terminal ubicada davant una façana lateral del Palau d’Aranjuez. La línia, impulsada pel marquès de Salamanca (el Florentino Pérez de l’època) va comptar amb capital públic, i el marquès va obtenir-ne la concessió per sis milions de rals. Al cap de tres mesos ja ingressava 50.000 rals diaris. El 1948, en el centenari de la línia Barcelona-Mataró, el govern franquista ho va celebrar fent una pel·lícula basada… en el marquès de Salamanca i la línia Madrid-Aranjuez!, per tal d’intentar modificar la història. Davant de les queixes del batlle de Mataró, Joaquim Boter de Palau, el governador civil el va destituir el 30 de setembre de 1948. És la “fraternal Espanya” que diu el president Montilla, que ens estima tant… per terra, mar i aire.

Tòquio, prohibit

Sí, també per aire. El juny de 2024 Barcelona estarà connectada amb Dallas per vols directes, però els vols directes entre Tòquio i Barcelona estan prohibits des del 2017. Tots els avions provinents de Tòquio han d’aterrar a Barajas, tot i que la primera destinació dels japonesos, tant per turisme com per negocis, és Catalunya. És una manera de forçar els inversors japonesos a instal·lar-se a Madrid, el mateix motiu pel qual es prioritza l’eix ferroviari central per damunt del mediterrani, dissenyat per a col·lapsar-se en poc temps.

JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista

Continua llegint

Economia

El preu de la llum crema bastant més que el sol

Els estius cada cop són més càlids, fins i tot infernals, i a les llars i als negocis el preu de l’electicitat fa trontollar les economies

Publicat

on

“Pregunto els pares a quina hora puc posar l’aire perquè enguany no podem fer front a les despeses de la llar. He estat amb el ventall les 24 hores del dia.”, detalla l’Andrea Batlle, una jove del barri que s’ha vist afectada enmig d’aquest estiu marcat per una calor implacable.

La combinació de les altes temperatures i els costos energètics en alça genera preocupació entre els consumidors. Els termòmetres han superat les marques històriques, provocant rècords de temperatura a diverses regions. Aquesta onada de calor, que en part s’ha atribuït al canvi climàtic, ha impulsat la demanda d’energia per a sistemes de refrigeració i condicionament d’aire. Però, fins a quin punt ha estat possible refrescar-se?

La Carlota Freixenet, cap de la botiga La Carbonera Espai de Llibres, ha explicat a ZONA SEC com ha viscut ella aquest estiu tan calorós a la seva llibreria i l’efecte que li ha generat l’increment del preu de la llum. “Tenim dos aires condicionats, però generalment només utilitzem un. Sempre el posem a 26 graus. El preu de la factura de la llum espanta, sí, però arriba un punt que mires per a tu i la teva salut, oblidant el cost que suposa obtenir el teu benestar.”

A pocs metres de la botiga de la Carlota, el Josep Maria, perruquer a l’Àngel Mancebo, se sent identificat amb el seu testimoni. “Hi ha moments que no notem l’aire. El posem cada dia, però a la mínima que podem estar sense ell l’apaguem. Els preus són insostenibles, no tothom pot fer front a ells. Un client explicava que aquest estiu ha estat bé per a la gent més privilegiada, té raó.”, comenta.

D’altra banda, la Maribel Martínez, tot i ja ser jubilada, afirma viure una situació que li genera un gran malestar, ja que per temes econòmics no pot disposar de l’aire. “La meva renta és molt precària. Els caps de setmana me n’anava als grans centres comercials per poder gaudir d’una temperatura “raonable”, perquè a casa meva no podia.”, explica emocionada enfront de la seva circumstància.

La situació actual de la ciutadania davant els alts preus de la llum i l’escassetat de recursos naturals és una crida urgent a la reflexió i a l’acció, a la recerca d’un futur més sostenible però també més equitatiu.

 

Continua llegint

Economia

Tecnologia al servei de la medicina

Publicat

on

Per

Si els humans tenim una obsessió és la de no voler morir o, si més no, endarrerir aquest moment millorant la qualitat de vida el màxim possible. Grans èxits mèdics de la història com la penicil·lina (Alexander Fleming, 1926)  o les vacunes (Edward Jenner, 1796) han salvat milions de vides cada any i són tota una referència.

Però l’enginy humà no s’atura: Mammoth Biosciences, per exemple, és una empresa de San Francisco que té com a inversors, ni mes ni menys, a Apple i Amazon, entre d’altres perquè ha desenvolupat un nou tipus de sensor que pot detectar de forma precoç el càncer de mama amb més eficiència que les actuals mamografies. La tecnologia anomenada “sèrum de sang líquida” consisteix a analitzar una petita mostra de sang per detectar fragments de cèl·lules canceroses. La solució ha estat provada en estudis clínics amb més de 1.000 dones amb una precisió del 99%.

Avenços a les universitats de Tòquio i Cambridge

Seguint amb el càncer, un estudi publicat a la revista Nature Biomedical Engineering d’aquest any explica que un equip de científics de la Universitat de Tòquio han desenvolupat una nova llum infraroja (semblant a la que s’usa en alguns comandaments a distància o en ulleres de visió nocturna) que és capaç d’entrar a les cèl·lules canceroses i danyar el seu ADN perquè no es puguin reproduir i les cèl·lules acaben morint. Els científics la van provar amb ratolins amb càncer de còlon i l’estudi va demostrar que la llum infraroja va ser capaç de matar les cèl·lules canceroses amb una precisió del 90%. Aquest sistema, pràcticament innocu, podria substituir en un futur proper la ràdio i quimioteràpia.

Finalment, com a novetat biotecnològica remarcable d’aquest darrer any, també s’ha publicat, a la revista Nature, un estudi d’un nou teixit artificial però biocompatible. Aquest teixit, desenvolupat per científics de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, es pot implantar al cos sense rebuig i regenerar-se. Aquesta tècnica té el potencial de revolucionar el tractament de les lesions. Actualment, les lesions en els ossos, els músculs i altres teixits poden ser molt difícils de curar. El teixit artificial de la Universitat de Cambridge podria proporcionar una nova manera de reparar aquestes lesions i millorar la qualitat de vida dels pacients.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021