Connecta amb nosaltres

Cultura

El conte del… ‘Ghosting’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte que ens parla d’un desamor amb conseqüències no desitjables…

Publicat

on

Te’n recordes? Parlàvem a cada instant. Normalment, era jo qui obria el xat amb un simple “Hola?” que volia dir: ‘‘Com estàs?’’ I em responies de seguida. Al principi amb missatges breus, després amb textos llargs i, finalment, van arribar els àudios. M’agradava la teva veu. Fina i un pèl trencada, com de noia entremaliada. Mai vas voler que et truqués, no ho entenia, però m’era igual. I llavors et vaig proposar de quedar, allà, al carrer d’Elkano, al costat de la gelateria que tant t’agrada. I tu vas dir que sí. No saps com n’estava de nerviós hores abans de veure’ns, vaig trigar una eternitat a escollir la roba que em vaig posar. També vaig haver d’esperar-te mitja hora, però finalment vas arribar sense disculpar-te pel retard, però no em vaig enfadar, ja saps, soc molt comprensiu. I vam prendre un gelat plegats. Tu de maduixa i mango. Jo de xocolata i torró. Que bonica estaves aquella tarda! Amb aquella faldilla amb farbalans blancs i la samarreta tan ajustada. Eres igual que a les fotos; massa guapa. Ho sé, jo no vaig ser del tot franc amb això de les fotos, però, tant se val, no? La bellesa rau a l’interior, o no tinc raó? No vas voler-me tornar el petó quan ens vam acomiadar, en el fons em va agradar que no ho fessis, fa de noia decent, i a mi m’agraden les noies decents. Però, després d’allò, vas deixar d’escriure’m, de contestar els meus “Hola!”. Sé que potser vaig insistir una mica massa i que per això vas haver de bloquejar-me d’arreu. Però no t’amoïnis, no em va saber greu, ja saps, soc molt comprensiu. Per sort sabia on treballaves. Encara ric quan recordo la cara de sorpresa que vas fer quan et vaig venir a visitar a la teva botiga. Vaig fer veure que havia entrat allà per casualitat, i tu t’ho vas creure; ets tan ingènua. No saps com m’agrada que siguis així d’innocent. I després vaig esperar-te a la sortida, però no era l’únic que t’esperava. Era una altra cita Tinder? Vas jugar amb mi, coquetejant amb més d’un? Llavors vaig entendre el ghosting després que quedéssim, però tranquil·la, no passa res, sé que jo t’agrado més que ell i saps que soc molt compressiu, tant, que no em vaig emprenyar quan em vas denunciar als Mossos. Mira que n’arribes a ser d’exagerada. No t’estava seguint, només volia saber on vivies i, veus que bé? Ara ja estem junts. Per cert, m’encanta casa teva, és tan lluminosa com tu.

Què dius? No t’entenc. Abans m’has promès que no cridaries i no has complert la teva promesa. I mira que tinc ganes de treure’t el mocador de la boca i escoltar-te la veu, però és clar, si fas que m’enfadi, doncs t’haig de fer callar d’alguna manera. Mira, si et calmes, et podràs menjar el gelat que t’he portat, és d’allà, de la teva gelateria preferida, encara que, s’està desfent i no el puc endreçar al congelador perquè el necessito ben buit per a tu.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO(Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024