Connecta amb nosaltres

Economia

Augmentarà la remuneració per l’estalvi?

La banca de l’Estat espanyol és la que menys remunera els dipòsits d’estalvi dins de la zona euro

Publicat

on

El marge d’intermediació (la diferència entre interessos cobrats i pagats) de la banca europea es va començar a estretir fa quinze anys quan els tipus d’interès de referència del Banc Central Europeu (BCE) van baixar per fer front a la crisi. L’euribor mitjà de juliol del 2008 era del 5,393% i va anar baixant fins assolir valors negatius entre febrer de 2016 i març de 2022. La banca obtenia els beneficis a base de cobrar comissions cada vegada més elevades, i de reduir costos mitjançant fusions que han suposat 158.733 llocs de treball perduts i 23.673 oficines tancades fins el 2022 a tot l’Estat, acompanyat d’un empitjorament de la qualitat del servei al client. Ara, pugen els tipus d’interès per combatre la inflació, en part provocada per les pròpies autoritats que els havien abaixat per omplir el mercat de liquiditat.

Segons les últimes dades del BCE, la remuneració mitjana dels dipòsits a més d’un any a l’Estat espanyol és del 1,64%, molt per sota d’Alemanya (2,42%), França (2,81%) i Itàlia (2,97%), però ara mateix es poden trobar ofertes de bancs estrangers a internet que ofereixen un 3,85%. Les causes d’uns tipus tan baixos, segons el Banc d’Espanya, són l’excés de liquiditat i la gran concentració del sector (tradueixo: manca de competència). Ara per ara la banca no necessita diners dels estalviadors per atendre la demanda de crèdit que, a més, va a la baixa mentre el BCE segueix pujant els tipus. Quan s’apujarà l’interès dels dipòsits? Una pista: comparant les sèries temporals s’aprecia un any de retard respecte als tipus a Europa. Últimament la ministra d’Economia, Nadia Calviño, també s’ha queixat, però és precisament l’Estat qui es va petar les 51 caixes d’estalvi que hi havia i va promoure la concentració bancària. És el cas del bomber piròman.

Nou alcalde a la ciutat

Després de ser piròman, ara també vol ser bomber el nou batlle de Barcelona, gestat a Madrid per l’estat profund i parit a Barcelona pels colons, una gran indecència de mercenaris polítics i paràsits immorals, sense escrúpols ni ideologia i un sol principi: una, grande y libre. Li desitjo sort al senyor Collbombin en la seva tasca de reconstrucció de la ciutat. Pel que fa al 23J, votar és legitimar que ets espanyol. En qualsevol cas, si dels 48 escons que corresponen a Catalunya no n’hi hagués cap d’independentista, seguiríem sense pintar res, i si tots 48 ho fossin, tampoc (farien un govern de coalició PSOE-PP o fins i tot amb Vox), perquè estan en guerra i el seu odi atàvic contra els catalans passa per davant de qualsevol eix dreta-esquerra. L’únic camí pacífic és la desobediència i la mobilització.

JOSEP MARIA TORREMORELL

ECONOMISTA

Continua llegint

Economia

El ferrocarril, aposta de futur

A punt de commemorar el 175 aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró el transport per ferrocarril continua sent el més eficient

Publicat

on

Per

Catalunya és la nació més muntanyosa d’Europa després de Suïssa (obviant Andorra). En els 41.285 km2 suïssos hi viuen 8,8 milions de persones i als 31.895 km2 nostres només hi manquen 22.868 habitants per arribar als vuit milions. És a dir, 250,1 h/km2 a Catalunya, per 211,5 els helvètics. Suïssa, però, té 5.317 km de via fèrria i Catalunya 1.802 km (831 d’Adif i 271 d’FGC). Per tant, per cada 1.000 km2, Suíssa té 128,8 km de via fèrria i Catalunya 56,6. Com diria Bern Schuster, “no hase falta desir nada más” quan el transport ferroviari esdevé una aposta de futur des del punt de vista ecològic i d’eficiència econòmica. El projecte de 1919 de xarxa fèrria de la Mancomunitat no hauria tingut res que envejar a la suïssa, però el dictador Primo de Rivera i l’elit de llavors (els besavis dels d’avui) ho van avortar.

175 anys de la línia Barcelona-Mataró

Això ve a tomb del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró que commemorarem l’octubre vinent, el primer ferrocarril públic de la península (és pecat dir de l’Estat espanyol, perquè el 1837 es va inaugurar el de Cuba, llavors “província” espanyola). Amb l’impuls del mataroní Miquel Biada i Buñol, el tren es va construir amb capital privat; el govern espanyol no va voler participar-hi, i des de Madrid es va ridiculitzar. Connectar el seu poble amb Barcelona no era un caprici, sinó que Biada simultàniament va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró, llavors incipient ciutat industrial. El 1851 s’inaugurava la línia  Madrid-Aranjuez. El tren disposava d’un vagó exclusiu per a Isabel II i arribava fins a l’estació terminal ubicada davant una façana lateral del Palau d’Aranjuez. La línia, impulsada pel marquès de Salamanca (el Florentino Pérez de l’època) va comptar amb capital públic, i el marquès va obtenir-ne la concessió per sis milions de rals. Al cap de tres mesos ja ingressava 50.000 rals diaris. El 1948, en el centenari de la línia Barcelona-Mataró, el govern franquista ho va celebrar fent una pel·lícula basada… en el marquès de Salamanca i la línia Madrid-Aranjuez!, per tal d’intentar modificar la història. Davant de les queixes del batlle de Mataró, Joaquim Boter de Palau, el governador civil el va destituir el 30 de setembre de 1948. És la “fraternal Espanya” que diu el president Montilla, que ens estima tant… per terra, mar i aire.

Tòquio, prohibit

Sí, també per aire. El juny de 2024 Barcelona estarà connectada amb Dallas per vols directes, però els vols directes entre Tòquio i Barcelona estan prohibits des del 2017. Tots els avions provinents de Tòquio han d’aterrar a Barajas, tot i que la primera destinació dels japonesos, tant per turisme com per negocis, és Catalunya. És una manera de forçar els inversors japonesos a instal·lar-se a Madrid, el mateix motiu pel qual es prioritza l’eix ferroviari central per damunt del mediterrani, dissenyat per a col·lapsar-se en poc temps.

JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista

Continua llegint

Economia

El preu de la llum crema bastant més que el sol

Els estius cada cop són més càlids, fins i tot infernals, i a les llars i als negocis el preu de l’electicitat fa trontollar les economies

Publicat

on

“Pregunto els pares a quina hora puc posar l’aire perquè enguany no podem fer front a les despeses de la llar. He estat amb el ventall les 24 hores del dia.”, detalla l’Andrea Batlle, una jove del barri que s’ha vist afectada enmig d’aquest estiu marcat per una calor implacable.

La combinació de les altes temperatures i els costos energètics en alça genera preocupació entre els consumidors. Els termòmetres han superat les marques històriques, provocant rècords de temperatura a diverses regions. Aquesta onada de calor, que en part s’ha atribuït al canvi climàtic, ha impulsat la demanda d’energia per a sistemes de refrigeració i condicionament d’aire. Però, fins a quin punt ha estat possible refrescar-se?

La Carlota Freixenet, cap de la botiga La Carbonera Espai de Llibres, ha explicat a ZONA SEC com ha viscut ella aquest estiu tan calorós a la seva llibreria i l’efecte que li ha generat l’increment del preu de la llum. “Tenim dos aires condicionats, però generalment només utilitzem un. Sempre el posem a 26 graus. El preu de la factura de la llum espanta, sí, però arriba un punt que mires per a tu i la teva salut, oblidant el cost que suposa obtenir el teu benestar.”

A pocs metres de la botiga de la Carlota, el Josep Maria, perruquer a l’Àngel Mancebo, se sent identificat amb el seu testimoni. “Hi ha moments que no notem l’aire. El posem cada dia, però a la mínima que podem estar sense ell l’apaguem. Els preus són insostenibles, no tothom pot fer front a ells. Un client explicava que aquest estiu ha estat bé per a la gent més privilegiada, té raó.”, comenta.

D’altra banda, la Maribel Martínez, tot i ja ser jubilada, afirma viure una situació que li genera un gran malestar, ja que per temes econòmics no pot disposar de l’aire. “La meva renta és molt precària. Els caps de setmana me n’anava als grans centres comercials per poder gaudir d’una temperatura “raonable”, perquè a casa meva no podia.”, explica emocionada enfront de la seva circumstància.

La situació actual de la ciutadania davant els alts preus de la llum i l’escassetat de recursos naturals és una crida urgent a la reflexió i a l’acció, a la recerca d’un futur més sostenible però també més equitatiu.

 

Continua llegint

Economia

Tecnologia al servei de la medicina

Publicat

on

Per

Si els humans tenim una obsessió és la de no voler morir o, si més no, endarrerir aquest moment millorant la qualitat de vida el màxim possible. Grans èxits mèdics de la història com la penicil·lina (Alexander Fleming, 1926)  o les vacunes (Edward Jenner, 1796) han salvat milions de vides cada any i són tota una referència.

Però l’enginy humà no s’atura: Mammoth Biosciences, per exemple, és una empresa de San Francisco que té com a inversors, ni mes ni menys, a Apple i Amazon, entre d’altres perquè ha desenvolupat un nou tipus de sensor que pot detectar de forma precoç el càncer de mama amb més eficiència que les actuals mamografies. La tecnologia anomenada “sèrum de sang líquida” consisteix a analitzar una petita mostra de sang per detectar fragments de cèl·lules canceroses. La solució ha estat provada en estudis clínics amb més de 1.000 dones amb una precisió del 99%.

Avenços a les universitats de Tòquio i Cambridge

Seguint amb el càncer, un estudi publicat a la revista Nature Biomedical Engineering d’aquest any explica que un equip de científics de la Universitat de Tòquio han desenvolupat una nova llum infraroja (semblant a la que s’usa en alguns comandaments a distància o en ulleres de visió nocturna) que és capaç d’entrar a les cèl·lules canceroses i danyar el seu ADN perquè no es puguin reproduir i les cèl·lules acaben morint. Els científics la van provar amb ratolins amb càncer de còlon i l’estudi va demostrar que la llum infraroja va ser capaç de matar les cèl·lules canceroses amb una precisió del 90%. Aquest sistema, pràcticament innocu, podria substituir en un futur proper la ràdio i quimioteràpia.

Finalment, com a novetat biotecnològica remarcable d’aquest darrer any, també s’ha publicat, a la revista Nature, un estudi d’un nou teixit artificial però biocompatible. Aquest teixit, desenvolupat per científics de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, es pot implantar al cos sense rebuig i regenerar-se. Aquesta tècnica té el potencial de revolucionar el tractament de les lesions. Actualment, les lesions en els ossos, els músculs i altres teixits poden ser molt difícils de curar. El teixit artificial de la Universitat de Cambridge podria proporcionar una nova manera de reparar aquestes lesions i millorar la qualitat de vida dels pacients.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021