Alerta per un estudi de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) que ha identificat prop de 250 espècies de plantes exòtiques en una zona de poc més de 3 km2 de Montjuïc. En aquesta àrea es concentra la quarta part de tota la flora estrangera que viu a Catalunya, o el que és el mateix, hi ha més espècies de plantes exòtiques que en una ciutat com Roma, que té 1.200 km2.
Segons els investigadors, aquesta xifra vol dir que en aquesta àrea de poc més de 3 km2 es concentra la quarta part de la flora estrangera que viu a Catalunya. Entre les espècies exòtiques identificades, s’hi inclouen algunes de les invasores més agressives de la conca del Mediterrani, com l’ailant o el seneci heura.
Alt impacte en la biodiversitat
El cas de Montjuïc no és aïllat. Al llarg dels anys el nombre d’espècies invasores han augmentat a tot el món. “La situació és alarmant“, comenta Neus Ibáñez, primera autora de l’estudi i investigadora de l’IBB. L’experta avisa que Montjuïc s’està convertint en una porta d’entrada d’aquesta mena de plantes a Catalunya i Europa. Amb tot, Montjuïc no només és un punt on s’hi estableixen moltes espècies invasores sinó que, sovint, també és el punt d’entrada i expansió de moltes espècies a Catalunya i fins i tot a Europa. De fet, aquesta mena de “laboratori natural” es podria acabar repetint a d’altres muntanyes urbanes properes com el Parc dels Tres Turons o Collserola.
Causes múltiples i diverses
Segons els experts, les causes que expliquen l’enorme concentració d’espècies introduïdes a Montjuïc són múltiples i variades, però es poden agrupar en quatre grans tipus. La primera és el gran nombre de jardins que esquitxen la muntanya, molts dels quals construïts amb motiu de l’Exposició Universal de l’any 1929, però d’altres de molt més moderns, com ara el jardí de suculentes Mossèn Costa i Llobera o el Jardí Botànic de Barcelona. Moltes de les plantes que es cultiven es poden escapar i assilvestrar a llocs propers.
La segona causa és la proximitat de la muntanya a diverses vies d’entrada accidental d’espècies exòtiques invasores, especialment el port marítim i l’aeroport, així com la construcció de diverses infraestructures, a més dels esmentats jardins, com ara museus, multitud d’instal·lacions esportives i, fins i tot, un parc d’atraccions (avui desmantellat). Els responsables de l’estudi també destaquen el desenvolupament del barraquisme a la muntanya, amb un important efecte per a la introducció de plantes foranes i que, al punt més àlgid, va acollir una població de més de 50.000 persones a finals dels anys 50.