Connecta amb nosaltres

Societat

TMB aposta per un model de desenvolupament sostenible i de responsabilitat social amb l’horitzó l’any 2030

La companyia ha establert les seves línies d’actuació amb la voluntat de contribuir a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible recollits per les Nacions Unides

Publicat

on

[Contingut patrocinat] Transports Metropolitans de Barcelona, l’operadora referent en l’oferta de mobilitat del seu territori, conscient del seu paper en relació amb els valors de servei públic ha vehiculat a través d’un Pla de Responsabilitat Social i Sostenibilitat (2022) la seva contribució a un model de desenvolupament sostenible i a una societat més equitativa i integradora. Una proposta en consonància amb el Pla Estratègic de TMB 2025 que marca les línies mestres dels compromisos i objectius de la companyia per als pròxims anys.

Dins el document es deixa constància de la voluntat de contribuir a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) recollits a l’agenda 2030 de les Nacions Unides, on juguen un paper destacat aquestes intencions amb la sostenibilitat mediambiental i la lluita contra el canvi climàtic, entre d’altres.

En aquest sentit, el Pla de Responsabilitat Social i Sostenibilitat (RSiS) estableix cinc eixos d’actuació que inclouen àmbits com la gestió responsable, ètica i transparent, l’accessibilitat, el compromís amb la societat i les generacions futures o l’aportació de valor ambiental. Aquest document s’ha desenvolupat amb l’horitzó 2030, i té la voluntat de fixar la responsabilitat social com un element transversal en totes les accions de la companyia.

Cinc eixos d’actuació amb compromisos efectius

Actualment, la companyia ofereix a Barcelona i la seva àrea metropolitana un transport urbà amb un ferm compromís envers la descarbonització, l’eficiència i la sostenibilitat. En aquesta línia d’actuació, TMB ha fet una clara aposta per la tracció elèctrica i les energies verdes per mitigar el canvi climàtic. Un clar exemple és la voluntat actual de convertit la flota d’autobusos en una flota verda d’emissió zero o la renovació dels vehicles de metro amb nous trens més accessibles i sostenibles.

El primer autobús d’hidrogen a Barcelona. Autor: TMB

Les polítiques d’eficiència energètica també formen part d’aquesta estratègia i, per aquest motiu, l’empresa ha elaborat un pla d’eficiència econòmica i d’estalvi que impulsa un seguit de projectes i actuacions innovadores a la companyia per reduir el consum elèctric i les emissions CO₂, la majoria de les quals ja estan en marxa o s’executaran aviat.

Entre les propostes podem trobar l’optimització de la conducció automàtica de la xarxa de metro, la recuperació de l’energia de frenat, migrar l’enllumenat de la xarxa a tecnologia LED, un nou sistema de gestió intel·ligent de ventilació i la generació d’energia fotovoltaica, entre d’altres, amb la finalitat d’aconseguir un estalvi energètic, ambiental i econòmic.

A més, l’accessibilitat, l’equitat o la lluita per la diversitat i la igualtat són altres dels fonaments del pla que han estat reconeguts internacionalment de forma recent. Aquests valors clau s’estan fomentant tant des de les xarxes que opera TMB com a la mateixa empresa.

El Pla de Responsabilitat Social i Sostenibilitat inclou també tots els indicadors que permeten fer el seguiment de l’aplicació del full de ruta d’actuació de l’empresa i que es duu a terme de forma transversal a tota l’organització en consonància també amb el Pla Estratègic TMB 2025, el qual s’està aplicant i marca diverses fites com aconseguir que l’any 2025 el 65% dels desplaçaments a Barcelona es facin en transport públic o el fet que es redueixen anualment en 17.000 tones de CO₂ les emissions.

Fotografia principal | Un usuari esperant el metro. Autor: TMB

Continua llegint

Societat

“Que no ens robin el descans”

El veïnat es torna a enfrontar a un estiu amb una agenda farcida de macroesdeveniments a tocar de casa

Publicat

on

Mentre milers de persones gaudeixen de grans esdeveniments musicals a Montjuïc, el veïnat del Poble-sec se’n ressent. No és cap novetat, sinó una problemàtica que s’ha enquistat en el temps i que, lluny de rectificar-se, ha incrementat de la mà de l’augment d’aquestes celebracions, fet que ha instal·lat la frustració sobre els residents del barri, i que s’acumula als sorolls i massificacions derivades de zones d’oci com el carrer de Blai.

“No només és el concert en si… és que comencen a assajar hores abans, i fins i tot dies abans, a tot volum! Ja no tenim ni pau a les tardes”, resumeix Conxita Viver, veïna afectada, en declaracions a ZONA SEC. Els concerts i festivals, que se celebren a zones com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, o fins i tot al Poble Espanyol, comporten alts volums acústics, però també aglomeracions que restringeixen la mobilitat dels veïns. “Ens tanquen carrers. No pots ni sortir amb cotxe. Si tens una urgència o simplement vols tornar a casa, et trobes amb policies que et diuen que no pots passar. Això no és normal”, es queixa una veïna que prefereix preservar el seu anonimat.

Vulneració sistemàtica de la normativa

Totes aquestes reclamacions, que han tornat a aflorar a començaments d’aquest estiu, ja existien abans. Prova d’això ho són les queixes en espais de participació o l’articulació de plataformes com la d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (Pacame), que en els últims anys ha denunciat que s’ha vulnerat la normativa que fixa en un màxim de 53 decibels en els concerts. L’any 2023, al concert de Beyoncé, veïns van arribar a detectar-ne més de 72 dB. Des d’aquesta mateixa plataforma asseguren que això es permet perquè les multes, si arriben, són mínimes i els artistes se les poden permetre. “A tots ens obliguen a fer silenci a les 22 h. Per què ells poden fer soroll fins a les 23? No és just. No podem ni descansar! No volem eliminar la cultura, volem conciliar-la amb la vida. Que no ens robin el descans”, denúncia Carlos Martín, un altre dels veïns afectats.

El problema persisteix i malgrat la insistència veïnal, no s’han pres mesures per posar-hi fil a l’agulla d’una manera efectiva, més enllà d’actuacions globals com el Pla Endreça de Jaume Collboni, per reduir botellots i incivisme a la nit mitjançant la presència, principalment, de més cossos policials. També aquest juliol, la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va anunciar que els macroconcerts tindran un dispositiu especial de mobilitat similar als dels partits del Barça.

Però que diuen les dades? A hores d’ara només es pot parlar d’increments. Segons les informacions dels organitzadors d’aquests esdeveniments, en comparació al 2024, a l’Estadi Olímpic, s’ha passat de quatre a sis concerts. Al Palau Sant Jordi, de dotze a 22. I al Sant Jordi Club, de vuit a onze. I no són les úniques activitats que se celebren, també hi ha activitats com el Sònar de dia o el Brunck Electronik. De moment, mesures com reduir horaris o posar cortines per insonoritzar, que reivindiquen els organitzadors, poc s’han detectat com a solució entre els afectats.

La problemàtica del soroll, a l’Ajuntament

Des de l’oposició, Junts va presentar en l’últim Consell Plenari de juliol accions pel control efectiu dels botellots i el consum d’alcohol, especialment en zones com la plaça del Sortidor. En la mateixa sessió, ERC va reclamar al govern en un precque faciliti un estudi d’impacte acústic centrat en les activitats del Poble Espanyol d’aquest estiu per tal de dissenyar un abordatge del conflicte. Els comuns també han reclamat una revisió de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica i una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos.

Continua llegint

Societat

La Font Màgica tornarà a brollar tres anys després

Publicat

on

Comença el compte enrere per a la Mercè, i la Font Màgica de Montjuïc vol estar a punt per rebre-la. Després de tres anys sense veure-la brollar a causa de la sequera, aquest mes de juliol sembla que la font ha ressuscitat. L’Ajuntament ha explicat que s’omple per fer proves abans de poder posar-la en marxa el mes de setembre i tornar a ser un dels emblemes de la Festa Major de la ciutat.

Amb 3 milions d’euros de pressupost, les obres volen optimitzar l’eficiència energètica i fer-la més sostenible. Un dels aspectes clau és l’ús exclusiu d’aigua freàtica, provinent del subsol de la ciutat, que no compromet el consum domèstic. Aquesta mesura respon a l’estratègia per reduir la pressió sobre la xarxa d’aigua potable i adaptar-se a un escenari de crisi climàtica.

Amb les proves d’aquest juliol s’ha comprovat que no hi ha fuites, i s’ha observat la correcta recirculació de l’aigua.

Ara, el mes d’agost serà l’encarregat d’ocupar-se de les proves del telecontrol i de la instal·lació de les llums de tecnologia LED. Exactament, se substituiran 4.760 focs de llum blanca per 680 LED, fet que permetrà mantenir la mateixa il·luminació amb una reducció del consum significativa.

Així que, si tot va bé, tornarà a brollar, aquest cop amb mecanismes que permetran una millor adaptació a l’escenari climàtic actual.

Continua llegint

Societat

Expropiada una nau de Blesa per fer-hi un espai cultural

Publicat

on

Per

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat l’acord d’expropiació de la finca del carrer Blesa, 7-29, amb una inversió de 9,45 milions d’euros procedents tant de fons municipals com de la recalificació de les Tres Xemeneies. Aquesta operació permetrà disposar d’un nou equipament públic de referència, amb un sostre edificable de fins a 9.000 metres quadrats dedicats a usos culturals, com una biblioteca, un centre de cultura popular i la nova seu dels Castellers del Poble Sec, colla que ja hi assajava des de fa anys.

La finca, que data de 1936, ocupa més de 4.200 metres quadrats construïts repartits en diverses edificacions, amb façana al carrer Blesa i al passeig de Montjuïc. Està qualificada urbanísticament per a equipaments públics i es tracta d’una aspiració llargament reivindicada pel teixit veïnal i recollida als processos participatius i al pla d’equipaments municipals fins al 2030.

L’edifici passarà a ser de titularitat municipal abans de l’estiu de 2026, segons el calendari acordat amb la propietat. El projecte preveu acollir la futura biblioteca de barri (reclamada des de fa temps pel veïnat), un espai ampli per a entitats i associacions locals i la seu definitiva dels Castellers del Poble Sec. La regidora de Sants–Montjuïc, Raquel Gil, ha destacat que l’operació permet garantir la continuïtat i estabilitat de les entitats, donar resposta a un dèficit d’espais col·lectius i suposa una molt bona notícia per a la cultura popular del barri.

Des de la colla castellera, es valora que l’acord posa fi a una reivindicació històrica i obre una nova etapa centrada en la gestió cívica de l’equipament, que es vol compartit i al servei de tot el barri. El projecte s’executarà a partir del 2027 i permetrà, també, repensar els usos futurs de la Casa de la Premsa, que inicialment havia d’acollir la nova biblioteca.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024