Connecta amb nosaltres

Economia

L’educació és un pilar de l’economia

El fracàs de l’avaluació del programa PISA no només posa en evidència mancances pedagògiques, sinó també econòmiques

Publicat

on

Els resultats de l’últim informe PISA, sigla en anglès de Programa internacional per a l’avaluació d’estudiants, en el que l’OCDE n’avalua els de quinze i setze anys d’una vuitantena de països desenvolupats cada quatre anys, ha produït una forta sacsejada social. Entre 2018 i 2022 s’ha produït una davallada en les competències dels estudiants, en general, a tota Europa. I aquí una de les causes és la pandèmia, perquè no és el mateix teletreballar que telestudiar. Però la davallada a Catalunya ha estat forta, per sota de la mitjana estatal, la riota per als mitjans espanyolistes, que n’han fet escarni. Però aquí hi entren altres factors, que tenen molt a veure amb l’economia. Com més alt és el nivell educatiu més alt serà el salari i més baixa la probabilitat d’anar a l’atur: la taxa de desocupació de la població activa amb estudis fins a ESO era del 16,2% el 2022, i la dels que tenien estudis superiors, només d’un 4,9%.

Infrafinançament

D’altra banda, hi ha el factor de la població estrangera. A Castella i Lleó, que té el millor nivell estatal de PISA, és el 8,5% i a Catalunya el 20,5%. Però en escolars aquestes xifres són molt superiors, atès que la taxa de natalitat dels autòctons és més baixa que la dels estrangers. Però el més greu de tot, i a on anem a parar sempre, és a l’infrafinançament provocat pel dèficit fiscal: en sanitat, llistes d’espera; en transports, serveis tercermundistes; i en educació, moltes mancances i falta de professorat: a Extremadura i Navarra hi ha 8,4 alumnes per professor en centres públics, a Catalunya, 11,6. Només Madrid, governat per la dreta extrema, està pitjor. Com més inversió més excel·lència, però Catalunya és la cinquena per la cua en despesa pública per alumne en ensenyament públic, i en el pressupost del 2023 d’aquesta Generalitat de nyigui-nyogui l’augment de  despesa en educació és inferior a la mitjana del conjunt del sector públic.

Fracàs de l’esquerra

He deixat al marge qüestions no econòmiques, reflex del fracàs de l’esquerra caviar, que propicia l’avanç de l’extrema dreta a tota Europa. Escoles amb menjar exclusivament halal, alumnes que ja no suspenen (només estan en procés de millora) perquè no es frustrin, immersió lingüística vol dir el català s’enfonsa i ja es a punt d’ofegar-se, víctima de la multiculturalitat que mata la cultura pròpia, la critocràcia (govern dels jutges) dicta lleis (25% de castellà), la Generalitat ja no diu Bon Nadal, sinó bon solstici d’hivern i altres minúcies que interpel·len els polítics. Un àmbit polític sense novetats: sis mesos després de les eleccions, Pedro Sánchez és president i no s’ha complit cap pacte d’investidura, i certs jutges s’ofenen en ser titllats d’indecents per Míriam Nogueras, que també advocava perquè fossin cessats i jutjats. De fet actuen com gihadistes de l’una, grande y libre, fan política pro franquista en lloc de fer la seva feina d’àrbitres neutrals. Són els intocables. En definitiva, som al cap del camí: independència o extinció.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

El test de Turing més a prop que mai

Publicat

on

Per

Qui no recorda pel·lícules com 2001 Odissea a l’Espai (1968) o Blade Runner (1982) on les intel·ligències artificials es comporten com humans…

De fet, el matemàtic britànic Alan Turing (1912) va idear el famós test de Turing que es basava en intentar detectar una conversa humana d’una conversa generada per un ordinador (llavors eren escrites). Fins a la data, malgrat els avenços, encara es considera que cap IA ha passat el test de forma completa. Tot i així, la fita sembla propera.

Estem immersos en plena revolució de la intel·ligència artificial i això ho canviarà tot igual que ho va canviar la revolució industrial o l’aparició d’Internet. Des de fa un any que cada dos per tres apareix alguna tecnologia innovadora derivada de la IA que ens deixa bocabadats i el fet sembla no tenir fi. La darrera ha estat aquest passat mes de maig. OpenAI, l’empresa creadora del famós ChatGPT, ha tret una nova versió que es denomina ChatGPT 4o. La lletra “o” es refereix a Omnicanal, és a dir, que no només xateja si no que pot treballar amb imatges, sons o vídeos.

El fet és que amb aquesta nova versió la IA pot dialogar verbalment amb nosaltres com ho faria un humà qualsevol. No hi ha decalatge entre converses, hi ha una entonació totalment humana i realista. Li podem ensenyar imatges o vídeos, parlar sobre elles i que ens doni detalls que per a nosaltres passen desapercebuts. Si veieu la demostració que circula per internet us en fareu creus. Si Turing fos viu ploraria d’emoció: el que ell pronosticava com una fita inassolible als anys 50, ara és a punt d’assolir-se.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

Els rics de debò no paguen per Patrimoni

Un estudi demostra que l’impost del Patrimoni grava més a professionals d’ingressos alts que als titulars de grans fortunes

Publicat

on

Per

El 1978 es va crear l’Impost Extraordinari sobre el Patrimoni, que com el seu nom indica era transitori, però fa 46 anys que està en vigor. Dels 34 països de l’OCDE (els més desenvolupats del món), només s’aplica a l’Estat espanyol, Noruega i Suïssa. Amb dades d’Hisenda del 2021 (últim exercici tancat), aquest impost va recaptar 1,244,5 milions d’euros, dels quals 596,2 a Catalunya, el 49,7% del total, i a Madrid 1,2 milions, el 0,09%. Les comunitats de Madrid, Andalusia, Cantabria i Extremadura apliquen bonificacions del 100%. El 2022 el govern espanyol va crear l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (que a finals del 2023 va esdevenir indefinit) per compensar la manca de recaptació de les comunitats governades per la dreta extrema del PP i Vox.

Els megarrics paguen menys

Jordi Galí, catedràtic de la UPF, i Èlia Capella han publicat un estudi titulat Qui (no) paga l’Impost sobre el Patrimoni a Catalunya? que demostra que els rics de debò no paguen pas, o no tant com haurien de fer-ho. Els perfils més baixos, sovint de professionals d’alta qualificació, amb propietats immobiliàries i inversions productives basades en les rendes del treball, paguen en concepte de patrimoni més que no pas els megarrics, uns perfils més del gran capital o de nissagues empresarials. Aquesta regressivitat s’explica per una sèrie d’exempcions i límits a la quota que afavoreixen les grans fortunes i, d’altra banda, com la quota de Patrimoni sumada a la de l’IRPF no pot superar el 60% de les bases imposables de la renda, els professionals d’alts ingressos rarament compleixen el requisit, mentre que les fortunes que “no treballen” i viuen d’altres rendiments els permet rebaixes de fins el 80% del total imposable. Els autors de l’estudi proposen que s’apliquin les receptes de l’economista francès Gabriel Zucman, que amb la mateixa recaptació faria que es passés dels més de 87.700 pagadors catalans actuals als 3.113 més rics.

Més pobre, més de VOX

Després d’una campanya electoral adulterada, no tant perquè un candidat competia en inferioritat de condicions, sinó per la interferència del psicodrama de Pedro Sánchez i per l’habitual tupinada amb el vot exterior, seguim sense saber qui presidirà la Generalitat. Però la qüestió de fons és sempre la mateixa: en un país normal hi ha un eix multicolor dreta-esquerra, però en un país ocupat es combina amb l’eix ocupants-autòctons. En els barris més pobres de Barcelona, que haurien de ser feu de l’esquerra, Vox ha tret un 18% a Torre Baró o un 13% a Trinitat Vella: vot ètnic espanyol i anticatalà. Poc abans, el paràsit de La Zarzuela havia atorgat el títol de reial a la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà, una llengua imaginaria: una irrupció com un elefant en una cristalleria. Ja son pare rebia el nom clau de Elefante Blanco en el cop d’estat del 23F, pres del nom del prostíbul madrileny que solia freqüentar. Aquest és el panorama.

Josep Maria Torremorell
Economista

Continua llegint

Economia

La Font del Gat tornarà a tenir restaurant a partir d’aquest estiu

Després de 4 anys, l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la gestió del local al grup La Confiteria

Publicat

on

La Font del Gat, situada als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, tornarà a tenir un restaurant. Tal com ha pogut conèixer aquest mitjà de comunicació, obrirà aquest estiu i continuarà anomenant-se Font del Gat. Després d’un temps en silenci, finalment el grup La Confiteria s’ha fet càrrec de la gestió d’aquest espai emblemàtic, que mantindrà l’essència original del local.

Segons el Lito Baldovinosles, copropietari juntament amb l’Enric Rebordosa del grup La Confiteria, encara no han començat les obres, però tenen present que el disseny del restaurant serà antic i modernista. A més, volen que l’experiència gastronòmica ofereixi tapes catalanes típiques però amb un toc contemporani.

Una gran programació 

Tot i això, el més destacat de la nova Font del Gat serà el seu enfocament cultural. Es planeja convertir el local en un punt de trobada important per a esdeveniments culturals, com ara projeccions de cinema a l’aire lliure, concerts, nits de rumba i sessions de piano. La intenció és crear un espai vibrant que atregui tant locals com visitants, i que es converteixi en un punt de referència cultural a la ciutat.

Tot i que l’obertura està prevista per al mes de juny que ve, el ritme de les obres i els permisos necessaris podrien influir en la data exacta. A més, cal destacar que, contrari al que alguns mitjans han suggerit, La Font del Gat no serà només una destinació estacional. Tot i que s’espera que durant l’estiu s’ofereixi una programació més àmplia a causa de les possibilitats que ofereix la terrassa, el restaurant també té la intenció d’obrir les portes durant els mesos d’hivern, encara que sigui únicament els caps de setmana.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024