Connecta amb nosaltres

Economia

L’educació és un pilar de l’economia

El fracàs de l’avaluació del programa PISA no només posa en evidència mancances pedagògiques, sinó també econòmiques

Publicat

fa 9 mesos

on

Els resultats de l’últim informe PISA, sigla en anglès de Programa internacional per a l’avaluació d’estudiants, en el que l’OCDE n’avalua els de quinze i setze anys d’una vuitantena de països desenvolupats cada quatre anys, ha produït una forta sacsejada social. Entre 2018 i 2022 s’ha produït una davallada en les competències dels estudiants, en general, a tota Europa. I aquí una de les causes és la pandèmia, perquè no és el mateix teletreballar que telestudiar. Però la davallada a Catalunya ha estat forta, per sota de la mitjana estatal, la riota per als mitjans espanyolistes, que n’han fet escarni. Però aquí hi entren altres factors, que tenen molt a veure amb l’economia. Com més alt és el nivell educatiu més alt serà el salari i més baixa la probabilitat d’anar a l’atur: la taxa de desocupació de la població activa amb estudis fins a ESO era del 16,2% el 2022, i la dels que tenien estudis superiors, només d’un 4,9%.

Infrafinançament

D’altra banda, hi ha el factor de la població estrangera. A Castella i Lleó, que té el millor nivell estatal de PISA, és el 8,5% i a Catalunya el 20,5%. Però en escolars aquestes xifres són molt superiors, atès que la taxa de natalitat dels autòctons és més baixa que la dels estrangers. Però el més greu de tot, i a on anem a parar sempre, és a l’infrafinançament provocat pel dèficit fiscal: en sanitat, llistes d’espera; en transports, serveis tercermundistes; i en educació, moltes mancances i falta de professorat: a Extremadura i Navarra hi ha 8,4 alumnes per professor en centres públics, a Catalunya, 11,6. Només Madrid, governat per la dreta extrema, està pitjor. Com més inversió més excel·lència, però Catalunya és la cinquena per la cua en despesa pública per alumne en ensenyament públic, i en el pressupost del 2023 d’aquesta Generalitat de nyigui-nyogui l’augment de  despesa en educació és inferior a la mitjana del conjunt del sector públic.

Fracàs de l’esquerra

He deixat al marge qüestions no econòmiques, reflex del fracàs de l’esquerra caviar, que propicia l’avanç de l’extrema dreta a tota Europa. Escoles amb menjar exclusivament halal, alumnes que ja no suspenen (només estan en procés de millora) perquè no es frustrin, immersió lingüística vol dir el català s’enfonsa i ja es a punt d’ofegar-se, víctima de la multiculturalitat que mata la cultura pròpia, la critocràcia (govern dels jutges) dicta lleis (25% de castellà), la Generalitat ja no diu Bon Nadal, sinó bon solstici d’hivern i altres minúcies que interpel·len els polítics. Un àmbit polític sense novetats: sis mesos després de les eleccions, Pedro Sánchez és president i no s’ha complit cap pacte d’investidura, i certs jutges s’ofenen en ser titllats d’indecents per Míriam Nogueras, que també advocava perquè fossin cessats i jutjats. De fet actuen com gihadistes de l’una, grande y libre, fan política pro franquista en lloc de fer la seva feina d’àrbitres neutrals. Són els intocables. En definitiva, som al cap del camí: independència o extinció.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

TEMES RELACIONATS
Continua llegint

Economia

Paradís fiscal: el paradís dels rics i ‘patriotes’

Publicat

fa 3 dies

on

1 octubre, 2024

Per

S’anomena ‘‘paradís fiscal’’ al país o territori amb una pressió fiscal baixa o nul·la sobre la renda de les persones físiques i els beneficis de les societats. Aquest règim fiscal afavoreix als residents estrangers o a les societats que s’hi domicilien i atrau capitals i empreses dels països industrialitzats, amb pressió fiscal més alta. Aquest concepte és una expressió metafòrica, com ara “treballadors de coll blanc” o “blanqueig de capitals”.
No hi ha una definició única de ‘‘paradís fiscal’’. En general, és una estructura creada per facilitar l’evasió legal d’impostos, però en molts casos mitjançant l’opacitat i el secretisme, i això suposa atreure diners d’activitats criminals. Cada país té la seva pròpia llista de paradisos fiscals, que deixen de ser-ho quan col·laboren facilitant informació. En el cas de les persones físiques, els rics i els grans “patriotes” en solen ser els clients, per exemple, Bertín Osborne, amb domicili fiscal a Luxemburg, tributa a través d’una societat a Panamà. O els Borbons, amb fortunes d’origen desconegut. Ja ho deia Victor Hugo a L’home que riu: “De l’infern dels pobres està fet el paradís dels rics”.
L’origen semàntic del concepte
L’origen de l’expressió “paradís fiscal” es deu a un error de traducció del concepte anglès tax haven (refugi fiscal), de tax, “impost”, “tribut” i haven, “port” o “refugi”. Per tant, tax haven és el refugi fiscal, el lloc on es refugien els capitals per no haver de tributar.
Sembla que cap el 1957, algun traductor al francès no gaire expert va confondre l’anglès haven (refugi) amb heaven, “cel” i com que del cel al paradís només hi ha un pas, ho va traduir al francès com paradis fiscal, i d’aquí va passar a la resta de llengües europees, tot i que en alemany en diuen Steueroase (oasi fiscal), més a prop de l’etimologia de paradís, un mot que deriva del llatí eclesiàstic paradisus, del grec parádeisos i aquest de l’antic irànic pairidaeza de pairi, “al voltant de” i daeza, “mur”, un oasi emmurallat que, situat enmig d’un terreny erm, es veia com l’accés vedat a la felicitat somiada.
El mot paradís va arribar a les llengües romàniques a través de la Bíblia, i va adquirir un significat religiós que, en sentit ampli, designa l’habitatge dels déus i també una situació de felicitat eterna. Aquest paradís és celestial, i es contraposa a l’Edèn, el paradís terrenal on Déu col·locà Adam i Eva. Si se’m permet la llicència, potser seria més exacte designar com a “Edèn fiscal” el paradís terrenal on els capitals gaudeixen de la felicitat de no estar sotmesos a tributació.
JOSEP MARIA TORREMORELL (Economista)

Continua llegint

Economia

Cervesa: dues alsacianes molt catalanes

Publicat

fa 1 mes

on

2 setembre, 2024

Per

Encara en ple estiu, sempre ve de gust prendre una refrescant cervesa o birra, mot aquest últim recentment incorporat al nostre diccionari normatiu. L’Estat espanyol va produir l’any passat 41,5 hectolitres de cervesa, el segon productor d’Europa després d’Alemanya, i el vuitè mundial. El sector representa l’1,3% del PIB, aporta a les arques de l’Estat 6.500 milions d’euros en impostos, i se’n consumeixen uns 58 litres per habitant i any, tot i que el turisme pot distorsionar les xifres.
La cervesa, coneguda a Barcelona des del segle XVI, no havia arrelat perquè es considerava una beguda exòtica i de sabor estrany. El Diario Evangélico, Histórico-Político li va dedicar un article divulgador el 1772. El mestre cerveser Felip Costa va obrir el 1806 el primer establiment on es va elaborar cervesa, però la birra no va guanyar adeptes fins el 1814, després de l’ocupació napoleònica. El 1838 l’italià Andrés Ansaldi obrí una fàbrica-despatx a la Rambla, davant l’església de Santa Mònica i el 1856 la ciutat tenia cinc fàbriques i consumia 5.000 ampolles diàries.
Moritz, arriba el 1851
Louis Moritz Trautmann va néixer a Pfaffenhoffen, un nom que sona a alemany, com tot a Alsàcia, ja que allà es parla una modalitat d’alemany, i va arribar a Barcelona el 1851. Gràcies als seus coneixements cervesers va trobar feina en la fàbrica del francès Ernesto Ganivet. El 1856 comença a elaborar la seva pròpia cervesa, el 1858 adquireix la fàbrica, i el 1859 la de l’alemany Joan Maurer del Portal de Santa Madrona, inaugurada el 1837, convertint-se en un dels principals productors de Barcelona. El 1864 inaugura la nova fàbrica de la Ronda Sant Antoni, llavors la més gran de l’Estat.
Damm, fugint de la guerra
Els alemanys van ocupar Alsàcia tres vegades. A la primera, a la guerra francoprusiana, August Kuenztmann Damm i el seu cosí Joseph Damm, fugen i s’instal·len a Barcelona. El 1876 produeixen una marca pròpia d’estil alsacià que ja porta una estrella de cinc puntes, i el 1905 Damm inaugura la fàbrica, avui seu social, al carrer Rosselló. El 1921 el símbol passa a ser la marca amb Estrella Dorada, d’estil Pilsen, (nom que conserva fins 1991 quan passa a dir-se Estrella Damm), i el 1928 es crea l’Estrella Roja, d’estil Munic, que després de la Guerra Civil deixa de produir-se. Franco no permetia cap Estrella Roja, encara que fos només una cervesa.
Moritz tanca el 1978, però la sisena generació de la mateixa família reobre el 2004 i avui produeixen cervesa Moritz a la fàbrica de La Zaragozana a Saragossa, propietat de la família, elaborada amb aigua Font d’Or del Montseny.
JOSEP MARIA TORREMORELL (Economista)

Continua llegint

Economia

La IA prehistòrica dels nostres dies

Publicat

fa 2 mesos

on

5 agost, 2024

Per

Al llarg de la nostra història han passat moltes coses. Al neolític, per exemple, vam aconseguir fer armes per caçar i fer foc per combatre el fred i coure el menjar. Però els nostres ancestres no sabien que estaven a la prehistòria, ells ho vivien com innovacions molts útils però no sabien que canviarien la història del planeta.

Amb els invents actuals com ara la intel·ligència artificial (IA) passa el mateix, tot i que ens quedem bocabadats quan veiem el que és capaç de fer la darrera versió de ChatGPT o Google Bard i altres eines, som realment a la prehistòria.

Per fer-nos conscients i traçar una ruta, la creadora del famós ChatGPT, OpenAI, ha publicat una escala de nivells de l’1 al 5. Aquesta classificació permetrà mesurar la intel·ligència dels seus models, referència de la IA generalista (AGI). D’aquesta manera podem saber on som i cap a on anem.

Ara, tot i que la IA és capaç de respondre a converses com si fos una persona, generar fotos, vídeos i veus totalment realistes, estem només al nivell 1, tot just arribant al 2! Per a OpenAI el nivell 2 és el nivell de coneixement equivalent a una persona amb un doctorat.

Segons aquest índex, en el 3, la IA podrà realitzar tasques en nom nostre com trucar i demanar hora, enviar un mail, etc. Imaginem poder dir a la IA, com si fos un secretari: ‘‘Si us plau, canvíem d’operadora a la més econòmica’’ o “reserva’m allotjament a Berga per aquest cap de setmana en mitja pensió”. Doncs això, segurament, és imminent en els propers 5 anys.

Però i els nivells 4 i 5? Això ja són paraules majors. En el nivell 4 la IA podrà trobar solucions a problemes que ara no en tenen o millorar els que els humans no hem sabut solucionar. Podríem parlar de millors medicines, predicció meteorològica precisa, reducció del canvi climàtic o problemes no resolts en astronomia i física com el de la matèria fosca o per què les lleis de la física clàssica i la quàntica són tant contraposades.

I ja en el nivell 5, la previsió és que la IA sigui capaç gairebé de realitzar el treball d’organitzacions completes. No es tracta de substituir les persones si no que ens dedicarem a tasques que requereixin interacció social: un judici, la creativitat o la comprensió més profunda… La resta de tasques mecàniques seran substituïdes per la IA. Si això arriba, serà el moment del nostre Judici Final? No ho crec, però sempre serem a temps de desendollar la màquina, per si de cas.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024