Connecta amb nosaltres

Cultura

‘El discurs’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla d’aquells consells tan assenyats del pare…

Publicat

on

Els músics han acabat amb el Cant dels ocells. És el teu torn. Sabies que t’ho demanarien a tu, fins i tot havies redactat un esbós del discurs a l’avió, quan tot estava dat, però encara sense beneir. Et cou molt que no t’hagis pogut acomiadar d’ell. Maleïts viatges. Maleïts avions. Maleïts aeroports. Quan afrontes l’esglaó de la tarima, recordes el que ell sempre et deia quan eres petit: vigila que cauràs! I tu desafiaves l’advertència enfilant-te a tot allò que era escalable; taules, cadires, finestres…

Reconeixes els de la primera fila, en canvi, els de més enllà, et semblen ombres vestides de dol. Sents un somic curt, és la teva germana. No ha deixat de plorar durant tota la vetlla. Ara, mira de contenir-se. Ta mare, en canvi, et somriu. Sembla que li faci il·lusió escoltar-te i et pica l’ullet. Mires a l’esquerra, el taüt està tancat. Dones uns copets al micròfon. La reverberació es conxorxa amb l’acústica de la sala i et pessiga els timpans. Quina merda d’àudio, penses. Col·loques el discurs sobre el faristol. Comences. No et reconeixes a través dels altaveus, però continues. Expliques per què esteu aquí, tot i que és una obvietat. Fas una pausa. Sents la teva germana que esclata a plorar. No la vols ni mirar, ja fa temps que vas aprendre que el plor s’encomana tan de pressa com la por. Llegeixes la primera frase: El meu pare era un gran home. Has redactat una mena d’elegia exaltant les seves virtuts. Aixeques el cap i t’adones que diguis el que diguis res podrà canviar el que ha passat. Et felicitaran per les emotives paraules, et donaran el condol i, un cop arribis a casa teva, t’adonaràs que cap discurs pot substituir el darrer adeu que t’has perdut.

Calles sobtadament. Es fa un silenci que només tu pots trencar. Camines unes tres passes i obres el taüt. Has agafat el micròfon. Expliques que el teu pare sordejava i que a dins d’aquesta caixa no et podrà sentir. Algú riu. No saps per què, recordes el dia que amb cinc anys et vas enfilar sobre la rentadora en marxa: vigila que cauràs! I vas acabar caient. Et mires el cadàver. L’espera la flamarada del crematori, la que tot ho converteix en cendra i records. Els assistents es neguitegen. Sobtadament, fas aixecar els tres violinistes de les seves cadires i el pianista del seu tamboret. Apilones les cadires l’una sobre l’altra. Al cim de la torre hi col·loques el tamboret. T’hi enfiles. Sents els murmuris dels assistents. Ta germana ha canviat el plor per l’estupefacció. La mare t’ha deixat de somriure. La resta de la gent, simplement, te la sua. La torre sembla que es vol vèncer, però et mantens a dalt, com un xerpa experimentat. Fas el cim i et col·loques d’en peus sobre el tamboret, igual que una enxaneta. Tothom et mira bocabadat fins que, inevitablement, han de desviar la mirada cap al taüt. Ton pare s’ha incorporat. Et mira. El mires. Tu li dius adeu des de ben amunt. I ell et respon: vigila que cauràs!

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Collita negra

Solanich estudia ‘La Negra’, una de les col·leccions històriques de novel·la criminal

Publicat

on

Irene Solanich Sanglas (Manlleu, 1990), és una veritable tot terreny dins del món de les lletres: autora, traductora, correctora, editora, divulgadora… Precisament, és la seva faceta de divulgadora la que ens interessarà avui, ja que us vull presentar un assaig publicat recentment: Matar impunement. «La Negra», impulsora de la novel·la criminal en català (1986-1998).

Les arrels de Matar impunement les hem d’anar a cercar en la dissertació que Solanich va presentar per culminar un màster en Traducció Especialitzada: Traducció i novel·la negra a Catalunya (1900-2015). Amb el pas del temps, l’autora va decidir doctorar-se en Traducció i Interpretació i ho va fer, precisament, amb una interessantíssima tesi que reprenia en part aquell estudi i que tenia un títol tan acadèmic com avorrit, La novel·la criminal a les darreries del segle XX. La Negra (1986-1998), el creixement i consolidació d’un gènere en català.

Matar impunement és una reescriptura que ha volgut fer-la molt més llegívola aquella tesi. Així, de la mà de l’autora, descobrirem què va dur a la Magrana a crear una col·lecció de novel·la criminal per a celebrar el seu desè aniversari. I no pas una col·lecció qualsevol, no… sinó una que encara és recordada avui perquè va contribuir a normalitzar aquest gènere en la nostra llengua. Gràcies a la tria d’autors que hi van publicar: el bo i millor dels autors que conreaven el gènere en català a casa nostra —Jaume Fuster, Andreu Martín, Manuel de Pedrolo, Maria-Antònia Oliver…—, juntament amb algunes de les millors plomes de la literatura criminal mundial: Greene, Daeninckx, Himes, Manchette…—. Llegiu aquest assaig i descobrireu una de les pàgines més negres de la nostra literatura! •

Continua llegint

Cultura

La rua de Carnestoltes promet color i diversió

Publicat

on

Torna la disbauixa. La tradicional Rua de Carnestoltes del Poble-sec començarà divendres 28 de febrer a les 17 hores des de la plaça del Sortidor. La celebració donarà el tret de sortida amb una deliciosa xocolatada popular oberta a tots els assistents. Tot seguit, es llegirà el tradicional pregó de Carnestoltes, que marcarà oficialment l’inici de la rua i donarà pas a una desfilada plena de color, creativitat i ritme.

El recorregut de la rua 

La desfilada recorrerà alguns dels carrers més emblemàtics del barri. Sortint de la plaça del Sortidor, continuarà pel carrer de Magalhães, seguirà pel carrer de la Mare de Déu del Remei i passarà pel carrer de Font Honrada fins a arribar a la plaça de Santa Madrona, on finalitzarà amb una gran festa.

Activitats complementàries 

Durant tota la tarda, els participants podran gaudir d’un ampli ventall d’activitats i tallers. Hi haurà un concurs de disfresses, ideal per a aquells que vulguin exhibir al veïnat la seva originalitat i creativitat. A més, la música serà la gran protagonista amb diverses actuacions per crear un ambient festiu i animat per a tothom.

Finalment, a partir de les 20.30 hores, la plaça de Santa Madrona acollirà un concert especial a càrrec del Cor Monstruós, que posarà la cirereta al pastís amb un espectacle ple de ritme i ambient.

Una festa organitzada amb la implicació del barri 

La Rua de Carnestoltes del Poble-sec és possible gràcies a la col·laboració d’entitats i associacions locals com el Centre Cívic El Sortidor, la Comissió de Santa Madrona, el Pla Comunitari, la Ludoteca Poble-sec, la Comissió Jove o els Comerciants del Poble-sec, entre d’altres. 

La gran rua

La gran rua de Carnaval del districte serà la que celebraran conjuntament Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Les activitats arrencaran Dijous Gras, amb l’Arribo Carnestoltes, encara que el plat fort tornarà a ser la rua de Carnaval prevista per al dissabte 1 de març amb el Rei Elon Muska Cullunera acompanyat per les comparses.

Continua llegint

Cultura

Practicar la llibertat

El llibre més important de la pedagogia crítica, per fi en català

Publicat

on

Paulo Freire (1921 –1997), fou un dels pedagogs més important de tots els temps. Aquest educador d’origen brasiler va influenciar milers d’educadors de tot el món gràcies a la seva renovadora teoria educativa, impregnada de compromís social i ètic per a la transformació de l’ésser humà. Freire està considerat com el pedagog dels oprimits i el seu programa teòric està lligat a la teologia de l’alliberament.

Ara, de la mà de Tigre de Paper, arriba en català un dels seus llibres més importants, La pedagogia de l’oprimit (1968), una punta de llança per a la renovació pedagògica que cerca promoure el pensament crític i resistir les opressions del sistema.

El pensament pedagògic que trobarem en aquest llibre parteix del poder de la paraula, perquè aquells que no disposen de veu pròpia, difícilment tindran la capacitat de decidir sobre les seves vides. Es tracta, doncs, que aquells que no tenien veu la recuperin gràcies a l’educació entesa com una pràctica de llibertat, com una pràctica per a l’emancipació.

Freire desitjava que l’educació no fos una eina en mans dels poderosos i els seus lacais, que només servís com una eina més per a mantenir les desigualtats existents, sinó que somiava amb una educació capaç de construir subjectes crítics, capaços d’entendre el món que els envolta i que estiguessin disposats a canviar-lo, tot acabant amb la invisibilització de les opressions i la naturalització de l’explotació.

Esperem que aquesta traducció sigui només la primera d’una florida de la pedagogia crítica en el camp cultural català, perquè encara necessitem repensar l’educació com un canemàs que teixeixi conjuntament projecte educatiu i projecte social. Cal tornar a pensar l’educació com un moviment de cooperació que permeti a les persones oprimides tornar a somiar amb la llibertat!

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024