Connecta amb nosaltres

Cultura

El nou Molino genera dubtes

El Govern del PSC opta per cedir l’equipament a un privat i acota l’ús que puguin fer les entitats a uns pocs dies l’any

Publicat

on

Després de gairebé tres anys d’espera, finalment l’Ajuntament de Barcelona ha publicat les bases de com funcionarà el nou Molino. Una reobertura que restarà allunyada del discurs de l’anterior executiu de Barcelona en Comú, ja que el govern socialista de Jaume Collboni ha optat finalment per la cessió de l’equipament a un privat. És a dir, serà una empresa la que gestionarà i explotarà l’edifici que el consistori va comprar per 6,2 milions d’euros a l’anterior propietària, Elvira Vázquez.

El nou Molino funcionarà més aviat com una Sala Barts. En tot cas, des del consistori asseguren que les entitats del Poble-sec podran fer servir l’edifici de forma puntual, com ara Festa Major o Nadal. Una promesa que no figura entre els plecs del concurs públic. Malgrat tot, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, explica que el regidor de Cultura, Xavier Marcé, li va assegurar que aquests usos puntuals estan garantits: “Ens va dir que seran coses a parlar un cop estigui adjudicat”, recorda.

L’obertura divideix a les entitats

Si bé l’AVV del Poble-sec es mostra satisfeta per la publicació de les bases, “ara només falta que obri, funcioni i tingui solidesa”, a l’altre extrem una quarantena d’entitats locals han subscrit el manifest de Cooperasec, en el qual es demana aturar-ho tot. Sota el seu punt de vista, és imprescindible modificar les bases del concurs per tal que el nou Molino funcioni mitjançant la gestió comunitària. És a dir, que siguin les entitats locals les que passin a gestionar l’equipament, ja que, consideren que el plantejament actual ofereix un retorn social “nul”. En tot cas, però, cap d’elles ha presentat al·legacions.

“Estem a l’espera a què la Taula de Cultura Comunitària, que aplega una vintena d’entitats que ja han participat en les reobertures esporàdiques del Molino, es reuneixi amb l’Ajuntament per tractar el tema”, explica el membre de Cooperasec, Javier Rodrigo. “Esperem que es pugui fer alguna cosa, perquè que la nova empresa ens deixi l’edifici només cinc dies representa un parche social que no serveix per res”, afegeix. De fet, recorda que les entitats mai s’han mostrat a favor “d’un model privatiu”; “volíem un model de gestió cívica com pot ser el de l’Ateneu l’Harmonia, que per això són edificis públics”, destaca Rodríguez.

En la mateixa línia, des de Cooperasec dubten de com se’ls cedirà a les entitats l’edifici: “Quines condicions ens posaran? Haurem de pagar un lloguer de l’espai o pagar a l’equip tècnic? Perquè si és així no serà una cessió, serà una trampa inassolible econòmicament”, avancen. Sota el seu criteri, cal establir un pressupost públic que pugui sufragar unes despeses que, en cap cas, consideren que hagin d’assumir les entitats.

Revitalitzar la plaça

Malgrat que des de l’AVV del Poble-sec se sumen a la disconformitat pel fet que el nou Molino no aculli de forma permanent  a entitats culturals, sí que celebren la posada en marxa de l’equipament. “Per a nosaltres és molt important, esperem que vagi molt vinculat a la idea de situar-se al centre de la cultura de la ciutat i del país, perquè necessitem que el Paral·lel torni a ser la referència musical i teatral”, subratlla Gàzquez. Des de l’AVV del Poble-sec consideren essencials les noves sinergies que pot impulsar l’equipament tancat des de fa anys. En primer lloc, pel fet que sigui el desllorigador que permeti avançar en la reforma del Teatre Arnau al llarg del mandat i l’execució dels extrems del Paral·lel: “Ens ha d’ajudar a reconvertir l’avinguda en un espai sense pena ni glòria, com és actualment, en un passeig d’estada i gaudi”. I, en segon terme, per la revitalització de la plaça de la Bella Dorita: “Per a nosaltres era molt important que El Molino vagi acompanyat d’una terrassa de qualitat que permeti canviar la dinàmica d’aquesta plaça; ara mateix és molt negativa”, recalca.

Un espai gastronòmic

Encara que la terrassa tampoc apareix a les bases del concurs públic per a l’adjudicació del recinte, des de l’AVV del Poble-sec no dubten que es posarà en marxa: “Com que és una cosa que depèn del Districte, ho ha de resoldre el Districte, però d’entrada l’equipament compta amb llicència i la gestora la podrà posar en marxa sense problema”, aclareix el president de l’entitat.

En la mateixa línia, cal tenir en compte que la gastronomia serà una peça clau en el nou Molino. La raó: més enllà de convertir-se en un escenari de referència per a les exhibicions en petit format de la cançó d’autor, el flamenc, la rumba catalana o la música urbana, els seus fogons també hauran d’oferir un servei de cuina a l’alçada. Segons consta a les bases, la nova gestora haurà de presentar un projecte gastronòmic que sigui capaç d’hibridar-se amb els diferents estils que es duguin a escena. Uns espectacles que  podrien començar a programar-se cap a la tardor vinent.

Cultura

Saquejadors i col·laboradors

Un llibre recull els noms i cognoms que hi va haver al darrere de l’infame saqueig artístic del règim nazi

Publicat

on

Joan Santacana (1948) i Immaculada Socias (1945) són especialistes en patrimoni i col·leccionisme d’obres d’art. A L’art ensangonat aquests dos intel·lectuals sumen els seus esforços per explicar-nos una història corprenedora: el saqueig d’art durant el període nazi.

Santacana i Socias ens recorden com, en ple conflicte bèl·lic, un reguitzell d’homes a les ordres de Hermann Göring van aprofitar per saquejar Europa també des del pla cultural. El llibre és molt interessant, ja que ens explica amb noms i cognoms qui va col·laborar amb el règim nazi en aquest saqueig tot resseguint la seva extensa xarxa de compradors i intermediaris.

Els capítols cinquè i sisè resultaran especialment impactants per al lector perquè s’hi mostra el rastre d’aquest art ensangonat tant a l’Amèrica Llatina com a l’Estat espanyol. En el cas d’Espanya, els autors ens explicaran casos punyents com el del traficant Gregorio Moreno Bravo que es va posar al servei de l’espionatge nazi, el d’alguns falangistes que, mentre lluitaven contra l’exèrcit roig, van aprofitar el seu pas per la División Azul per furtar obres d’art… o el de la sorprenent col·lecció privada d’art de Francesc Cambó, algunes peces de la qual sembla que van ser aconseguides gràcies als contactes que el polític català va tenir amb Theodor Fischer, un dels majors col·laboradors en l’espoli artístic comès pels nazis.

El llibre serveix per comprovar que, a diferència del que sol explicar la Història oficial, no tota la intel·lectualitat europea va lluitar contra el feixisme i el nazisme, sinó que alguns es van comprometre amb el Mal i van col·laborar amb ell en les hores més greus per a la vella Europa. Aquest llibre ens serveix, doncs, per no oblidar qui va col·laborar en el saqueig artístic perpetrat pel Tercer Reich.

Continua llegint

Cultura

El Mercat de les Flors presenta una temporada basada en els ‘vincles’

L’equipament cultural agrupa les propostes de la temporada en cicles, constel·lacions i itineraris per crear fils conductors entre les creacions

Publicat

on

Per

Nova temporada en moviment. El Mercat de les Flors ha presentat la programació 2024-25 amb un eix central: els vincles. Tal com ha destacat la directora en una carta de presentació del curs, Àngels Margarit, “malgrat que sempre tot es podria vincular a tot, creiem que el vincle no arriba com una excusa, la temàtica dels vincles sorgeix com una urgència i una necessitat”. En aquest sentit, a la cartellera destaquen sobretot les coproduccions i les col·laboracions de proximitat.

Entre les propostes artístiques que giren al voltant dels vincles, hi ha creacions que han trobat el seu eix en el llegat cultural, com ara Lybia de Raduan Mriziga o tot el cicle Radical d’arrel. També hi destaquen creacions més personals, com ara Mónica de Pablo Lilienfeld i Federico Vladimir, o Coplas i Haikus de mares i amors de Mònica Muntaner i Rosa Muñoz, entre d’altres.

Els fils conductors

Per dotar de continuïtat a la temporada, aquesta s’agrupa en diferents itineraris, cicles i constel·lacions. Per una banda, els espectadors que busquin dansa d’arrel radical podran gaudir del cicle Radical d’arrel “per abraçar i alhora tòrcer la tradició”. En aquest cicle destaquen Cher, de Juan Carlos Lérida, Maja y Bastarda de Laila Tafur, Jarana de Laia Santanach, Alegrias Aleatorias de La Chachi, Rel i Grapa de Victor i Raul Pérez Armero i Muerta de amor de Manuel Liñán.

També hi destaquen altres cicles, com Cos de so, amb peces d’Anna Fontanet, d’Oscar Bueno i de Park Keito, la sèrie Constel·lacions o el cicle Sobre rodes girarà entorn de l’oci esportiu (amb treballs com Skatepark de Mette Ingvartsen o Roller i Flip de Marta Izquierdo).

Coproduccions de proximitat i internacional

Entre les coproduccions més rellevants de la temporada el públic hi trobarà Danses Romàntiques de Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor, El salto del ciervo d’Inés Boza, Invacuo de Yurdance, però també creacions de mitjà format com Momentum de Wonderground, D’ençà de Quim Bigas o Monument d’Angel Duran. També grans formats com la nova creació Natural order of things de Guy Nader i Maria Campos, i We. Nosaltres i el temps de Mal Pelo.

Pel que fa a l’àmbit internacional, l’escenari serà visitat per artistes com Marco d’Agostin, Raduan Mriziga, Trajal Harrell o Anne Teresa amb Exit Above i Il Cimento dell’Armonia e dll’Inventione, entre d’altres. 

Continua llegint

Cultura

El Molino reobrirà les seves portes aquest octubre com a espai musical i gastronòmic

La nova gestora oferirà als assistents la possibilitat de sopar mentre gaudeixen de l’espectacle en petit format

Publicat

on

La façana d’El Molino tornarà a brillar a partir d’aquest 27 d’octubre. Tal com ha anunciat la nova gestora de l’equipament, Barcelona Events Musicals (BEM), l’espai tornarà a acollir espectacles de forma regular a partir d’aquest mateix mes. Una reobertura que suposarà pel públic fer un gir en la forma de consumir cultura. La raó: la sala combinarà cultura i gastronomia. Dit d’una altra manera, els espectadors tindran l’opció de sopar mentre gaudeixen de l’espectacle; un format inèdit avui en dia a Barcelona.

Una experiència cultural i gastronòmica

El director de Barcelona Events Musicals (empresa que també organitza el Festival Cruïlla), Jordi Herreruela, ha emfatitzat que la sala vol oferir a l’espectador una experiència única. Per aconseguir-ho, els nous responsables han dissenyat, d’entrada, una platea que capgira el clàssic pati de butaques. A partir d’ara hi haurà taules, cadires i fins i tot sofàs. D’aquesta manera, només 250 espectadors com a màxim podran gaudir d’un ambient d’absoluta proximitat amb l’artista.

Pel que fa a les degustacions gastronòmiques, aquestes aniran a càrrec dels restauradors del JOK. “La cuina també és cultura i creativitat i volem que estigui present en aquest espai”, ha emfatitzat Herreruela. La intenció és oferir una carta per sopar que no necessiti de coberts. L’objectiu: evitar la incòmoda remor mentre se sopa. Precisament, admeten que hauran d’educar a públic i artistes en aquesta nova combinació sopar-espectacle.

Un club novaiorquès

“Hem intentat emular els clubs referents de Nova York o Londres; aquí hi haurà concerts com en els anys ‘30”, ha avançat el director de BEM. En el cas d’El Molino, la sala acollirà espectacles de dimecres a diumenge en tres sessions. La idea és obrir l’espai cap a les 19.15 hores per a l’actuació de les 20 hores (les quals duraran uns 75 minuts); després es buidarà la sala, es netejarà i es reobrirà a quarts de deu per fer la següent actuació de 75 minuts a les 22.30 hores.

Per últim, qui es vulgui quedar a la 3a sessió ja no haurà de desallotjar la sala. La raó? Aquesta sempre serà a càrrec d’un DJ, per la qual cosa els assistents de la 2a sessió es podran sumar a la 3a sense cost afegit i les persones del carrer que ho desitgin també podran entrar a fer alguna copa (dimecres i dijous fins a les 1.30 hores de la nit, i la resta de dies fins més tard).

Una nova etapa

Cal destacar que els espectacles de revista ja no coparan cap espai de la programació d’El Molino. De fet, l’icònic edifici encararà una nova programació eminentment musical, amb espai per a la comèdia de monòlegs, però amb el jazz com a pal de paller. Almenys, això és el que es desprèn de la seva primera programació, tot i la voluntat dels gestors de fugir de les etiquetes.

Donald Harrison, Eliane Elias, The Crocker o Keyon Harrold són només alguns dels grans noms amb què sortirà a l’escena local el nou Molino. “Sortim molt forts, […] vull que el nou Molino sigui un element regeneratiu i de valor en el cor del Paral·lel”, ha destacat el músic i nou director de la sala, Víctor Partido. “Volem portar artistes de molt nivell a audiències molt reduïdes i properes; volem que sigui una experiència emblemàtica”, ha afegit.

En aquesta línia, el mateix Partido ha assegurat que ja treballen amb altres circuits o escoles de música per presentar propostes plegats. D’entrada, el Barnasants o els premis de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, tindran El Molino com a escenari dels seus programes.

El veïnat buscarà el seu encaix

Més enllà de servir com a nou espai musical al Paral·lel, el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, ha explicat a ZONA SEC que els nous gestors de l’espai ja s’han posat en contacte amb l’entitat veïnal amb la intenció de “comptar amb el barri”. “A partir d’aquí hem de parlar i intentar obrir aquesta escletxa perquè el barri pugui fer ús de l’espai i gaudir-lo”, ha afegit Gàzquez.

A parer del representant veïnal, la posada en funcionament de l’equipament és una gran notícia: “La prioritat és que El Molino s’obrís, sobretot per aconseguir una millora de la plaça de la Bella Dorita, la qual actualment té uns mals usos”, ha assenyalat en relació amb l’historial d’activitats incíviques que arrossega. De fet, Gàzquez ha apuntat que la següent passa que haurien de fer els gestors és la posada en marxa de la terrassa de restauració: “És un aspecte clau per acabar de revertir la imatge de la plaça”.

La rehabilitació de l’Arnau començarà l’any vinent i obrirà al públic pel 2026

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha celebrat la reobertura d’El Molino, la qual ha considerat “la punta de llança de la reactivació [de Paral·lel]”. Una avinentesa que ha aprofitat per avançar l’anunci de les obres de rehabilitació del Teatre Arnau, les quals començaran el primer trimestre del 2025. “La idea és tenir-lo en dos i arribar al 2026-27 amb el teatre reconstruït i en ple funcionament”, ha exposat Collboni.

Tot plegat arribarà després que l’executiu municipal hagi decidit “prioritzar econòmicament” un edifici cultural que porta 20 anys tancat. Des del punt de vista de l’alcalde, la seva posada en marxa suposarà culminar el “triangle virtuós” de l’avinguda, amb la sala Paral·lel 62, El Molino i el Teatre Arnau. De fet, tots tres ja són de titularitat municipal, encara que en el cas dels dos primers la gestió l’efectuen empreses privades.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024