Connecta amb nosaltres

Societat

Editorial de novembre: ‘Tragèdia’

Publicat

on

El rastre que ha deixat la DANA al seu pas pel País Valencià i alguns municipis d’Andalusia i Castella la Manxa s’ha convertit en la major tragèdia contemporània. Una catàstrofe que, amb el pas de les hores, no fa més que incrementar i que, dia rere dia, sembla més difícil de quantificar i qualificar. El panorama és desolador en el curt, mitjà i llarg termini.

Les víctimes mortals ja superen les de l’atemptat terrorista de l’11-M i la suma final fa témer que aquestes arribin a les quatre xifres. Dies després de les grans inundacions, encara són milers els desapareguts: 1.900, segons ha comptabilitzat el 112 a l’hora de tancar aquesta edició. Centenars de persones, amb noms i cognoms, a qui els seus fills, pares, amics, parelles, busquen amb desesperació, mentre el fang no deixa de tenyir-los roba i pell.

A la cerca se suma el drama d’haver-ho perdut tot. Potser algun familiar, potser el negoci que permet sobreviure al mes a mes, o la casa. La cicatriu serà inesborrable, malgrat que el pas del temps netegi i reconstrueixi carrers, habitatges i infraestructures. Ara mateix, però, el retorn a la normalitat sembla més aviat una utopia.

L’aigua s’ho ha endut tot, menys el tret més característic de la humanitat: el suport mutu. Milers de persones s’han llençat al carrer amb pales, escombres i botes d’aigua. L’objectiu comú: ajudar anònims a netejar casa seva, a recuperar baixos i a rescatar vides. A anar a portar menjar a persones sense mobilitat o a regalar roba a aquells qui han perdut fins i tot el llit on descansar. És aquesta l’única llum dins de la immensa foscor.

Tanmateix, és inversemblant que el suport popular i voluntari hagi arribat abans que el suport oficial d’altres comunitats o de l’Estat. Totes les administracions veïnes des del primer moment també van posar a disposició del Govern valencià els seus recursos. Quantes hores i dies han hagut de passar perquè el Govern valencià demanés tota l’ajuda possible? No s’entén.

Per superar la ferida, és vital que experts, allunyats del fang polític, analitzin i depurin les responsabilitats de, per què en ple 2024, ha pogut passar una tragèdia d’aquesta magnitud. Quins protocols han fallat, per quina raó es van decidir deixar en un segon pla els avisos de l’AEMET o qui va decidir mirar cap a una altra banda i amb quin interès. Els danys materials haurien sigut igualment catastròfics, però segurament s’haurien pogut salvar moltes vides. Si no canvia res,la tragèdia sempre es podrà tornar a repetir.

Continua llegint

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024