La jutgessa ha condemnat a un any de presó i a més de dos anys de llibertat vigilada a l’exdirector de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, per agredir sexualment en la Sala Apolo a una redactora d’El Principal (aleshores ell n’era el director). Val a dir que, a més, Gordillo encara està pendent d’un segon judici per una presumpta agressió sexual a una altra redactora aquella mateixa nit.
La condemna suposa un abans i un després en el tractament de les agressions sexuals al país. De fet, la mateixa víctima ha arribat a posar-se davant de les càmeres per denunciar els fets i assenyalar que “la vergonya ha de canviar de bàndol”.
El cas de Saül Gordillo se suma a les darreres denúncies públiques contra actors de rellevància d’aquests darrers anys, com les que afecten Íñigo Errejón, el director de teatre Joan Ollé, el cupaire Quim Arrufat o el cineasta Carlos Vermut. Un tsunami de casos que denota com el silenci tan característic d’anys enrere es comença a trencar.
Efectivament, la vergonya ha de començar a canviar de bàndol, però també cal tenir present com alguns mitjans o empreses s’han començat a alinear amb el feminisme per qüestions d’imatge pública. No cal anar precisament lluny. El passat 25-N, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, El Punt Avui, diari on col·labora Saül Gordillo, publicava una editorial on assenyalava que “la violència masclista és un dels problemes més greus i persistents que té la nostra societat”. Tot seguit, convidava a “millorar la protecció i l’acompanyament a les víctimes que faciliti denunciar i eviti revictimitzar”.
Bones paraules, però, que van quedar en un no res quan l’endemà de la condemna, el director i editor d’El Punt Avui, Joan Vall Clara, va afirmar que no faria fora Gordillo, al·legant que “la sentència no és ferma”, que “té dret” a “guanyar-se la vida amb dignitat” i que, amb la seva decisió, evitava els “abusos” dels “talibans”.
Al final, el punt de vista de Vall Clara no pot ser més demagògic i hipòcrita en relació amb l’editorial publicada tot just dos dies abans, ja que empara Gordillo i oblida els drets de la víctima. Tal com va reflexionar la periodista Ana Polo, “una cosa és el dret a feina digna i l’altra és tenir una posició que et dona altaveu públic, influència i capital social; cosa que cap agressor hauria de tenir”.
Els discursos feministes no només han de servir per quedar bé els dies que s’ha de quedar bé. També s’han de dur a terme.
Culturafa 3 mesos
Culturafa 3 mesos
Hemerotecafa 3 mesos
Hemerotecafa 3 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Culturafa 3 mesos
Políticafa 3 mesos
Societatfa 2 mesos