Catalunya desplega l’atenció integrada social i sanitària: més coordinació, més salut, més benestar
Els Departaments de Salut i de Drets Socials i Inclusió impulsen la transformació del sistema per adaptar-lo a les necessitats de les persones fràgils i vulnerables
La Generalitat impulsa un conjunt d’accions per millorar l’atenció a prop d’un milió de persones que, en algun moment de la vida, poden necessitar suport social i sanitari alhora: especialment les persones grans, amb dependència o discapacitat, problemes de salut mental o addiccions, o que viuen situacions de fragilitat, pobresa o vulnerabilitat. L’aposta per l’atenció integrada social i sanitària (AISS) té per objectiu garantir una atenció centrada en les persones, més eficient, coherent i personalitzada, millorant tant la qualitat de l’atenció com l’experiència de les persones usuàries.
Així, per exemple, una persona gran, amb 5 malalties cròniques, que viu sola i que necessiti ajuda a domicili, actualment pot ser atesa per una dotzena d’equips diferents en un any, sovint de forma descoordinada. Amb l’AISS aquesta persona disposarà d’un pla d’atenció únic consensuat amb ella, així com d’un professional de referència que coordina la resta de professionals. Això redueix la burocràcia i duplicitats, evita sobrediagnòstics i assegura una atenció continuada i de qualitat.
Atenció integrada al domicili i a la comunitat
Un 93% dels catalans expressen la voluntat de desenvolupar durant el màxim de temps possible el seu projecte de vida a casa. És per aquest motiu que el Govern treballa per prioritzar l’atenció a les persones en l’entorn domiciliari i comunitari, potenciant l’atenció domiciliària integrada social i sanitària.
Atenció integrada a les residències de persones grans
Catalunya és el territori de l’estat espanyol amb major volum de residències i llars residències (més de 1.000) i de residents que viuen en aquest àmbit (més 60.000). Aquestes persones tenen una edat molt avançada, una mitjana de 86 anys, múltiples malalties (89% presenta condicions de complexitat clínica elevada, 20% estan al darrer any de la seva vida). La pandèmia de COVID-19 va fer palesa la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu i les limitacions del model assistencial, marcat històricament per la fragmentació entre l’àmbit social i el sanitari.
L’any 2024 els Departaments de Salut i de Drets Socials i inclusió van iniciar el desplegament a tot Catalunya d’un ambiciós pla orientat a oferir una atenció integrada entre els professionals de les residències i els equips d’atenció primària de Salut, amb l’objectiu que els residents rebin la mateixa atenció sanitària de qualitat que qualsevol altra persona de Catalunya.
Actualment, els equips ja han començat a treballar col·laborativament en el 95% de les residències, per part de gairebé la totalitat dels 320 equips d’atenció primària amb alguna residència al seu àmbit de referència. Això ha implicat la reducció del 13% dels ingressos hospitalaris, una disminució del 7% de la polimedicació, o un increment de 3 dies a l’any més de mitjana que els residents poden viure a la residència.
Integració digital i simplificació administrativa
Un any enrera, els professionals del sistema sanitari no podien consultar les dades dels sistemes d’informació social, amb l’objectiu d’oferir una atenció més coordinada. Tampoc els professionals de l’àmbit social podien consultar les dades necessàries per agilitzar algunes prestacions socials. Per donar-hi resposta, l’estiu de l’any passat Drets Socials i Salut van interconnectar per primera vegada els seus sistemes d’informació, posant en funcionament algunes eines digitals pioneres com els microvisors Salut-Social, que permeten a professionals de tots dos àmbits consultar, de manera segura, dades rellevants sobre l’atenció d’una mateixa persona.
Això ja ha tingut un impacte directe en la reducció de tràmits: les persones ja no han de portar informes mèdics al servei de valoració de la dependència i la discapacitat, perquè els equips socials poden consultar-los directament. Tot plegat, suposa un estalvi de més de 130.000 visites anuals als CAP i una atenció més àgil i eficient.
L’atenció integrada social i sanitària està transformant profundament la manera com Catalunya cuida les persones més vulnerables. Amb l’objectiu de continuar avançant de forma irreversible cap a aquest horitzó més integrat, actualment està en tràmit parlamentari la creació d’una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat), organisme que ha de garantir una atenció més coordinada a tota la població de Catalunya.
Maria Guasch (Begues, 1983) s’ha erigit com una escriptora que cal seguir ben de prop. Els seus inicis novel·lístics els trobem a La neu fosa, accèssit del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2012, una òpera prima en què el protagonisme d’una ambientació enrarida era clau per entendre una peça que burxava en els misteris que s’amaguen dins l’ànima humana.
Després, Guasch ens va regalar una novel·la d’estiu, Olor de clor sota la roba, que és una veritable eclosió de talent creatiu on se’ns presenta un joc narratiu en què dos personatges adolescents la Sílvia i en David han edificat un món propi en què a la Júlia, una nena d’onze anys, no sempre li serà fàcil d’entrar. Aquestes peces d’Olor de clor sota la roba tornaran a brillar, en certa manera, a la recent Les petites vampires (L’Altra, 2024). Abans, però, l’autora va escriure una altra novel·la brillant, curulla d’ambients mòrbids, Els fills de Llacuna Park (L’Altra, 2017), que va guanyar el Premi de la Crítica, el Premi Punt de Llibre de Núvol i va quedar finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.
Així, si mirem enrere, podem dir que Guasch ha destil·lat les millors notes de la seva narrativa prèvia per a confegir la seva darrera obra, Les petites vampires, una narració en què som testimonis del retorn de la Natàlia al seu poble per passar-hi l’estiu i veure l’Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta.
Estius, mons propis i ambients mòrbids i angoixants farciran una brillant novel·la gòtica, weird, pertorbadora i inquietant que explora —com ho feia una altra famosa novel·la de vampirs, Salem’s Lot de Stephen King (1975)—, la maldat que s’amaga a l’interior d’un petit poble claustrofòbic, tot revelant el costat més fosc de la dimensió humana.•
Enguany se celebra el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), el poeta que va assumir la veu d’un poble i que va decidir, ser per sempre més, poble. I com es podria celebrar el centenari d’un dels millors poetes de tota la literatura catalana i, sens dubte, un dels astres del triumvirat de la poesia valenciana amb Ausiàs March i Joan Roís de Corella? Doncs, evidentment, amb un llibre…
I això precisament és el que ens regalen el cantautor Pau Alabajos i l’editorial Sembra Llibres. Bé, això i molt, molt més que això, perquè Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble no és només la primera biografia d’aquest escriptor, no; aquest llibre és un veritable acte d’amor a qui va ser la paraula viva i amarga, al poeta que va decidir deixar de comptar les síl·labes i, amb la paraula justa, dita en el moment just, acceptar el compromís amb tot un poble.
Estellés, el fill del forner de Burjassot, sabia ben bé que, situar-se del cantó dels perdedors en un país vençut, defensar els explotats i els perseguits, era tenir ben present que allò que valia era la consciència de no ser res si no s’és poble, una elecció que el va convertir en emblema d’un País Valencià que lluitava –que encara lluita– contra la censura i l’amenaça de la ultradreta.
Una elecció, en definitiva, que el va portar a esdevenir un símbol, a convertir-se en la veu d’un poble derrotat, però mai vençut; d’un poble esperançat, que pren partit per la lluita constant i la fràgil alegria. Un poble valencià que es troba en tots i cadascun dels seus versos, i és precisament dels seus versos d’on parteix el viatge d’Alabajos per “mostrar-nos la vessant més humana de l’autor”.
La 21a edició del cicle de cinema a la fresca als jardins del Castell de Montjuïc tindrà lloc del 30 de juny al 4 d’agost d’enguany, i hi haurà un total de 16 sessions que combinen èxits recents amb clàssics i reestrenes de tots els gèneres: comèdia, drama, musical, ciència-ficció… sempre cinema de qualitat i per a tots els gustos.
Una programació per a tots els gustos
El triángulo de la tristeza, Little Miss Sunshine, Todo a la vez en todas partes, Seven o Her són alguns dels títols que es podran veure durant el festival, en què les entrades, que ja estan a la venda de forma anticipada a: www.salamontjuic.org, o a la mateixa taquilla del recinte els dies que hi hagi sessió a partir de les 20:30h, sempre que no s’hagin esgotat abans, varien entre els 7,5 i els 10,5 euros, depenent si es vol cadira o no. S’ha de tenir en compte que no està permesa l’entrada al recinte amb cadires o tumbones de casa. La Zona 1 és per seure damunt l’herba i es recomana portar una estora, tovallola o flaçada per seure sobre el terreny més còmodament. Com cada any, l’última projecció del festival és una pel·lícula sorpresa que es revel·la uns dies abans als espectadors. A més a més, per 3 euros més els assistents poden gaudir d’una visita guiada per l’interior del Castell de Montjuïc, tota una experiència. Un entorn únic, als jardins del Castell de Montjuïc, que permeten no desmaiar-se de calor alhora que es gaudeix de les millors pel·lícules, pícnic i concert previ en una nit d’estiu encisadora.