Connecta amb nosaltres

Política

Carta del Regidor a les entitats del Districte de Sants-Montjuïc

Publicat

on

Benvolguts veïns, benvolgudes veïnes,

Torno a escriure-us una carta quan s’acaba una setmana intensa que ha vingut marcada pel debat sobre l’inici del desconfinament, un inici que hem viscut amb una sensació agredolça. D’una banda, amb certa esperança, ja que estem en un moment en què ja sembla superat el pic de la corba de contagis i veiem amb il·lusió com poc a poc anem fent passos –encara molt petits- cap a la recuperació de l’activitat econòmica i social al Districte, a la ciutat i al país. Però també amb molta preocupació per si la represa de les activitats podria suposar posar en risc de contagi als treballadors i treballadores que s’han vist cridats a tornar als seus llocs de treball. Tindrem temps per poder avaluar-ho, però us puc assegurar que, des del Govern municipal, hem treballat a fons per evitar aglomeracions al transport públic i per garantir la protecció d’aquells –encara pocs- veïns i veïnes que aquesta setmana han recuperat l’activitat econòmica. Crec que, malgrat tot, hem superat aquesta primera setmana de desconfinament gradual amb èxit.

Com no pot ser de cap altra manera, vull començar amb unes paraules de condol pels veïns i veïnes que heu perdut alguna persona estimada a causa del Covid-19. També penso en totes aquelles que esteu en aquests moments lluitant contra el virus, o fent cures a algú que l’està passant. I és que a aquestes alçades de la pandèmia tots coneixem algú afectat per aquest terrible virus. Estem vivint la pitjor emergència sanitària de la nostra història, segurament de les nostres vides, i em faig càrrec del patiment i dolor que això implica pels veïns i veïnes del Districte.

Aquestes primeres setmanes hem concentrat els esforços a ampliar la capacitat hospitalària de la ciutat, posant tots els recursos municipals a disposició del sistema de salut públic. Estem completant ja un procés amb el qual ampliem els 4 grans hospitals de Barcelona amb poliesportius annexos medicalitzats que ens permeten evitar el col·lapse sanitari i garantir una atenció digna per tots els veïns i veïnes. En el cas del nostre Districte ens hem centrat en complementar l’Hospital Clínic amb 300 llits hospitalaris a l’Hotel Catalonia Plaza que ja estan en marxa, i l’habilitació de les instal·lacions esportives de l’INEFC amb 252 llits hospitalaris que ja estan a punt per entrar en funcionament aquest mateix cap de setmana.

Com us deia a la carta anterior, un dels temes que més ens preocupa actualment és el de les residències de gent gran. A Catalunya una de cada tres víctimes de la covid-19 és una persona gran usuària d’una residència. Unes dades molt preocupants que ens haurien de fer reflexionar sobre el model de residències del nostre país, així com qüestions com la precarietat laboral dels seus treballadors i treballadores i la falta de lideratge públic sobre el sector. En el cas de Sants-Montjuïc, com sabeu, tenim 10 residències de gent gran i n’estem fent un seguiment diari. Estem en contacte tant amb els gestors, com amb les famílies de residents que estan vivint amb moltíssima angoixa aquestes setmanes. També amb la Generalitat de Catalunya, que n’és l’administració responsable, a qui hem ofert col·laboració en el trasllat massiu de residents simptomàtics i en l’habilitació d’espais adaptats pel seu trasllat. Després de molt insistir-hi, avui us podem compartir una bona notícia: a finals d’aquesta setmana entra en funcionament una nova residència al Districte, al carrer Nou de la Rambla del Poble-sec. Es tracta d’un edifici que portava més de 10 anys abandonat i que ara funcionarà com a residència de campanya i hauria de servir perquè s’agilitzés d’una vegada el trasllat dels residents malalts de coronavirus. Per fi, es recull una llarga reivindicació veïnal, que esperem que pugui anar més enllà de l’emergència actual i consolidar-se com un nou equipament del Districte.

En aquesta fase de la pandèmia, la majoria dels esforços municipals es concentren en salvar vides. No obstant, estem treballant ja en pal·liar els efectes econòmics i socials d’aquesta crisi, que ja s’estan notant en els nostres barris. Tots els centres de Serveis Socials de la ciutat segueixen funcionant i 9 fan atenció presencial, en el cas del nostre Districte el Centre obert és el de Cotxeres de Sants. Es realitzen al voltant de 1.000 atencions diàries i durant la crisi, fins al 14/04/20 s’han atès ja 24.000 persones, una xifra força elevada si es té en compte que durant tot el 2019 es van atendre unes 90.000 persones. Un 35% de les atencions són urgències sobrevingudes, és a dir, persones que no havien demanat mai suport de Serveis Socials o que fa més d’un any que no ho feien. S’han ampliat en un 67% els àpats a domicili per a persones que ho necessiten i s’han obert més menjadors socials, a banda de repartiment d’àpats en punts concrets com el que hi ha al SAIER del carrer Tarragona o al Casal de la Llacuna, on es reparteixen 500 àpats al dia. És evident que només amb els recursos municipals no podrem revertir els efectes econòmics i socials d’aquesta crisi. En aquest sentit, rebem amb satisfacció mesures com l’ingrés mínim vital que ha de garantir una renda mínima pels veïns i veïnes més vulnerables.

Estem treballant també per la reactivació econòmica de la ciutat. En aquest sentit, aquesta mateixa setmana anunciàvem la creació d’un primer fons de 25 milions d’euros per ajudar els sectors econòmics de la ciutat. L’objectiu és anticipar-nos a la situació de crisi econòmica del teixit productiu de la ciutat, recolzant a autònoms i petites i mitjanes empreses. Aquest primer fons és fruit d’una mobilització extraordinària de recursos que fa el Govern municipal amb el qual s’articularan els ajuts, subvencions i accions de promoció pel comerç local, restauradors, autònoms i petites i mitjanes empreses per garantir la reobertura de l’activitat econòmica de la ciutat.

A la carta de la setmana passada us explicava que s’ha posat en marxa a la Casa del Mig del Districte un punt de fabricació de màscares protectores que es distribueixen a entitats i serveis que les necessiten. Veient que aquesta iniciativa estava tenint èxit, hem comprat 3 màquines noves per al Punt Multimèdia: 2 impressores 3D i una talladora làser. I també hem rebut la donació de 2 impressores 3D més per part de la Marina Viva i material per part d’entitats com la FAECH. Des d’ara podrem ampliar la producció i d’aquesta manera arribar a més equipaments i entitats que necessitin materials de protecció. Un cop més, la col·laboració entre ciutadania, societat civil i Districte ens marca el camí a recórrer.

Per últim, m’agradaria dirigir un missatge a tots aquells que esteu compartint aquests dies de confinament amb infants. Sabem que vosaltres i els vostres fills i filles esteu fent un esforç extraordinari seguint les restriccions de forma escrupolosa. Des del Govern municipal, però, creiem que ja és hora que es preguin mesures per tal que les criatures puguin sortir al carrer; de forma ordenada i gradual, però no té sentit seguir allargant aquesta restricció tan severa que pot arribar a tenir impactes psicològics i emocionals. Esperem que ben aviat les autoritats competents prenguin nota i adoptin mesures al respecte.

L’equip del Districte seguim treballant des del primer dia per garantir el funcionament dels serveis essencials i fer més fàcil aquest temps de confinament a tots els veïns i veïnes, especialment els més vulnerables davant el virus. Amb aquets objectius, aquests dies estem fent reunions amb comerciants, entitats socials, i associacions de tots els barris. Us recordo que podreu seguir aquestes i altres iniciatives a través de les nostres xarxes del Districte.

Vull acabar agraint-vos l’enorme exercici de responsabilitat ciutadana d’aquests dies i demanar-vos que no baixem la guàrdia. Cal que seguim quedant-nos a casa, complint amb les indicacions d’higiene i cuidant de les persones més vulnerables davant del virus. Desitjant que amb l’esforç de tots i totes aconseguim seguir frenant els contagis i superar la crisi sanitària ben aviat, i puguem centrar-nos en treballar per mitigar els efectes socials i econòmics d’aquesta crisi.
Una abraçada,

Marc Serra Solé

Regidor de Sants-Montjuïc

Política

EDITORIAL | El patrimoni cultural, trepitjat per disputes polítiques

Publicat

on

Per

La sentència del Tribunal Suprem que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena a Aragó és una decisió que sacseja els fonaments de la gestió patrimonial responsable i posa en risc unes obres d’inestimable valor artístic i històric. Aquest dictamen, més enllà de ser en realitat disputa legal amb l’embrió ubicat al punt àlgid del procés, revela una politització preocupant del patrimoni cultural i un menyspreu cap als criteris tècnics que haurien de guiar decisions d’aquesta magnitud. El MNAC, com a institució de referència mundial, queda greument qüestionat en la seva missió de preservar i difondre el llegat artístic, mentre persisteixen dubtes sobre com es durà a terme un trasllat que, segons els experts, podria degradar-los de forma irreversible. 

Les pintures murals de Sixena, una joia del romànic del segle XII, són són un testimoni excepcional de l’art medieval europeu. Rescatades per Josep Gudiol després de l’incendi que va devastar el monestir durant la Guerra Civil, aquestes obres van ser traslladades al MNAC, on han estat conservades, estudiades i exposades en condicions òptimes. La sala del romànic del MNAC, considerada una de les millors col·leccions del món en el seu gènere, ha garantit la integritat física d’aquestes pintures. Cal tenir en compte que tots els museus, com a tret distintiu, acompleixen la funció de guardians d’obres que, per la seva fragilitat o importància històrica, no poden ser sotmeses a manipulacions arriscades. La missió dels museus és protegir el patrimoni universal, més enllà de fronteres administratives o polítiques.

La decisió judicial no només posa en risc el patrimoni, sinó que també evidencia una politització perillosa. El litigi de Sixena s’ha vist instrumentalitzat en un context de tensions territorials entre Catalunya i Aragó, amb el suport implícit de sectors que veuen en aquesta sentència una oportunitat per afeblir la gestió cultural catalana.

Ara queden molts dubtes en l’aire: com es farà el trasllat? Qui en garantirà la seguretat? Qui el pagarà? Quin serà el destí de les pintures un cop al monestir, un espai no preparat per acollir-les? Aquesta sentència no només és un atac al patrimoni català, sinó també una amenaça al principi universal de preservar l’art. •

Continua llegint

Política

Collboni reforça la figura de la regidora Raquel Gil amb una 5a tinència d’alcaldia

Publicat

on

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reorganitzat el govern municipal per encarar els dos últims anys del mandat en solitari, després de descartar l’entrada d’ERC, que es mantindrà com a “soci preferent”. Amb només 10 dels 41 regidors, Collboni ha creat una cinquena tinència d’alcaldia centrada en polítiques socials, liderada per la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i figura clau en l’equip del PSC.

Aquest canvi reforça el perfil de Gil com a peça central en la gestió de les polítiques socials de la ciutat. De fet, més enllà de les seves responsabilitats al districte, Gil també gestiona les regidories de Promoció Econòmica, Feminismes i Memòria Democràtica, àmbits als quals ara sumarà els de Serveis Socials (fins ara sota la segona tinència de Maria Eugènia Gay). Segons l’executiu, l’objectiu és apostar per un enfocament transversal per reduir desigualtats i fomentar la prosperitat, amb Gil com a màxima responsable.

Per últim, destacar que el reforç del paper de la regidora a l’executiu Collboni arriba després de descartar definitivament a ERC com a socis de govern i, per tant, una hipotètica ampliació de regidors a l’executiu municipal. 

Continua llegint

Política

El silenci permanentment trencat de Montjuïc

Publicat

on

Per

Montjuïc, un dels pulmons verds més estimats de Barcelona, pateix una agressió constant: la contaminació acústica. L’últim episodi ha estat la reobertura de la Font del Gat com a restaurant amb activitat nocturna i concerts als Jardins de Laribal. Un espai històricament associat a la pau i el repòs ha estat transformat en una discoteca a l’aire lliure, trencant la tranquil·litat amb música fins a la matinada.

Les queixes veïnals no s’han fet esperar. Però no només parlem de molèsties als barris de la muntanya: el soroll és un contaminant ambiental reconegut, amb efectes sobre la salut de les persones i sobre l’ecosistema. A més d’un lloc per passejar, Montjuïc és una muntanya amb gran valor ecològic, on conviuen espècies com falcons, eriçons i granotes, a més de plantes úniques al món. Diversos estudis científics han documentat com la contaminació acústica pot provocar desorientació, interrupció del cicle reproductiu i fins i tot mort sobtada en ocells per estrès (com apunta Science Advances, 2017).

Aquest no és un fet puntual. La manca de control ha convertit Montjuïc en un calaix de sastre on s’ubiquen activitats que no s’acceptarien en cap altre lloc. L’històric és llarg: festivals com el Brunch Electronik, concerts al Palau Sant Jordi i al Poble Espanyol, o el Barça… Ara aquest nou ús del restaurant se suma a una tendència preocupant: una gestió institucional que està prioritzant l’activitat econòmica i el turisme per sobre del benestar veïnal i la conservació ambiental.

Cal recordar que Barcelona disposa de mapes de capacitat acústica que classifiquen els espais segons el nivell de soroll màxim permès, i que Montjuïc inclou zones amb alta protecció. Aquestes activitats sobrepassen els límits legals, i només podrien celebrar-se amb llicències extraordinàries que, sovint, no estan prou justificades.

A més, Barcelona és signatària de la Carta de Florència, que estableix que els jardins històrics són espais de pau, i que qualsevol ús festiu ha de ser excepcional i no malmetre el seu caràcter. L’esperit d’aquest compromís és vulnerat sistemàticament.

Potser alguns diran que la protecció d’un jardí o d’un ocell no val més que les activitats musicals i esportives. Però cal fer memòria: la salut mediambiental és també salut pública. I una ciutat sense espais de silenci, sense natura viva, és una ciutat menys habitable, menys humana.

Per això exigim mesures immediates i efectives: una revisió urgent de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica per a Montjuïc, una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos fins que no es garanteixi el respecte a la biodiversitat i al descans dels veïns i un espai de diàleg amb el veïnat per recollir les queixes i establir criteris clars de convivència.

El silenci és un dret. I Montjuïc, un tresor que no podem perdre per manca d’acció. •

Carolina López, consellera del Districte per Barcelona en Comú

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024