Connecta amb nosaltres

Economia

El comerç es conjura per mantenir la vida pública

Les imatges d’espais públics buits pot esdevenir una normalitat perpètua si els veïns no tornen a apostar pels seus botiguers i restauradors de proximitat

Publicat

on

Que les fotografies de carrers buits passin a la història. Amb aquesta premissa el teixit comercial del Poble-sec ha començat a aixecar les persianes dels seus locals. Plens d’incertesa i pors, sí. Però ben conscients que havien de ser ells els qui donessin la primera passa. Sabien que no podien deixar morir un espai públic que ja ha viscut setmanes crítiques. “La gent ha de tornar a sortir als seus carrers i gaudir del seu barri, dels seus espais i dels seus comerços”, emfatitza el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort.

Segons distingeix el representant dels botiguers i restauradors, el confinament obligat per la crisi sanitària de la Covid-19 ha generat dos escenaris entre els associats. Per una banda, tota l’hostaleria i el comerç no essencial que ha patit “un desastre econòmic”; i per l’altra, el comerç que ha estat catalogat de primera necessitat “que ha treballat moltíssimes més hores per no deixar ningú sense les seves necessitats cobertes, i que ha viscut amb molta pena tota la crisi sanitària”, revela Manel Tort. El motiu: la proximitat entre venedor i client. “Són negocis que al final els porten veïns nostres; veïns que han pogut veure des de primera línia com alguns dels seus clients es posaven malalts o morien; això els ha deixat fet pols”.

L’oportunitat del confinament

Tot i el drama de les darreres setmanes, algunes veus autoritzades assenyalen que la crisi de la Covid-19 també ha deixat qüestions a valorar positivament. “Hi ha molta gent que ha descobert que al costat de casa tenia un comerç de proximitat que li ha brindat una atenció més personalitzada, amb uns productes de més qualitat respecte a les grans superfícies i que els generen major confiança”, destaca el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gázquez.

Sota el punt de vista de Gázquez, la Covid-19 ha ajudat a fer pedagogia entre els veïns que optaven pels supermercats i que ara gaudeixen de “l’encertada proposta” dels itineraris segurs creats per l’Ajuntament, els quals permeten “fer que la compra sigui una acció més agradable”. “Com que tenim alguns carrers tallats, la gent també es queda a fer bona part de la compra al barri”, analitza Gázquez. Una bona dinàmica a la qual cal sumar el Mercat de la Terra. Segons la portaveu d’aquest mercat de pagès, Chiara Bombardi, ara els veïns que s’apropen fins al recinte omplen els carrets, quan abans “només anaven a fer el vermut i compraven un parell de coses”.

Compra de proximitat

En la mateixa línia de Gázquez, Bombardi considera que el confinament ha deixat lliçons molt positives. El seu exemple és simple però del tot clarificador: “El fet d’estar tancats ha provocat que la gent torni a cuinar”. “Això el que ha provocat és que part de la gent hagi tornat a pensar què havia de comprar i reflexionés sobre el que estava comprant, com s’havia produït i des d’on s’havia transportat”, afegeix.

Segons el seu criteri, la circumstància social ha ajudat a parlar més de l’habitual sobre “com de necessari és estimular el teixit local i la compra de proximitat”. “S’ha generat la idea entre les persones que s’ha de menjar d’una manera més sana, sostenible i controlada”, ressalta. Una bona direcció que espera que també recuperi a tots aquells veïns que s’han abocat a comprar per plataformes virtuals com Amazon: “Vull pensar que moltes d’aquestes persones s’han adonat com d’important és ajudar al comerç local de proximitat; aquí, al Poble-sec, ja ens queda molt poc comerç, és un desastre, però és ara el moment de donar suport al poc que ens queda”.

Collar-se el cinturó

Des del darrere del taulell accepten de bon grat el suport que estan rebent aquests darrers dies, tot i que ja saben que, o es produeix un miracle, o hauran de fer mans i mànigues si no volen tancar per sempre. “En aquest barri tenim comerços que donen feina a poca gent, compten de mitjana amb dos o tres treballadors i sovint són familiars, pel que no tenen unes despeses desmesurades després de collar-se el cinturó amb l’anterior crisi”, explica Tort.

El mateix president de l’entitat comercial creu que molts podran assumir un nou forat al cinturó, sempre que els veïns segueixin confiant en els seus productes. Sinó, el rastre econòmic de la Covid-19 pot passar a ser igual de desolador que en els barris perimetrals. “Aquí no tenim constància que hagin hagut de tancar gaires comerços, però si creuem el Paral·lel, ens trobem amb una preocupant dada: el 30% ja han cessat la seva activitat comercial”.

Economia

La Font del Gat tornarà a tenir restaurant a partir d’aquest estiu

Després de 4 anys, l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la gestió del local al grup La Confiteria

Publicat

on

La Font del Gat, situada als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, tornarà a tenir un restaurant. Tal com ha pogut conèixer aquest mitjà de comunicació, obrirà aquest estiu i continuarà anomenant-se Font del Gat. Després d’un temps en silenci, finalment el grup La Confiteria s’ha fet càrrec de la gestió d’aquest espai emblemàtic, que mantindrà l’essència original del local.

Segons el Lito Baldovinosles, copropietari juntament amb l’Enric Rebordosa del grup La Confiteria, encara no han començat les obres, però tenen present que el disseny del restaurant serà antic i modernista. A més, volen que l’experiència gastronòmica ofereixi tapes catalanes típiques però amb un toc contemporani.

Una gran programació 

Tot i això, el més destacat de la nova Font del Gat serà el seu enfocament cultural. Es planeja convertir el local en un punt de trobada important per a esdeveniments culturals, com ara projeccions de cinema a l’aire lliure, concerts, nits de rumba i sessions de piano. La intenció és crear un espai vibrant que atregui tant locals com visitants, i que es converteixi en un punt de referència cultural a la ciutat.

Tot i que l’obertura està prevista per al mes de juny que ve, el ritme de les obres i els permisos necessaris podrien influir en la data exacta. A més, cal destacar que, contrari al que alguns mitjans han suggerit, La Font del Gat no serà només una destinació estacional. Tot i que s’espera que durant l’estiu s’ofereixi una programació més àmplia a causa de les possibilitats que ofereix la terrassa, el restaurant també té la intenció d’obrir les portes durant els mesos d’hivern, encara que sigui únicament els caps de setmana.

Continua llegint

Economia

Així evolucionarà el mercat laboral

Les feines requeriran tecnologia, digitalització, sostenibilitat, més benestar per als treballadors, i el pensament analític i creatiu serà el més valorat

Publicat

on

Per

Al gener, la taxa d’atur a la UE es va mantenir estable en el mínim històric del 6% i la dels menors de 25 anys en el 14,9%, segons Eurostat. Per països, l’Estat espanyol és líder amb unes taxes respectives del 11,6% i del 28,6%, que gairebé doblen la mitjana europea. A Catalunya, les taxes són del 8,9% per a l’atur general i del 24,8% per als més joves. Estem immersos en un model econòmic molt centrat en els serveis de baix valor afegit i un pes molt fort del turisme, i amb llocs de treball amb sous baixos. D’aquí que els joves més formats marxin a l’estranger. Llavors els empresaris no troben la mà d’obra qualificada que necessiten i, d’altra banda, hi ha una certa percepció que formar-se no serveix de res. Però les noves generacions valoren més la flexibilitat laboral que permet un millor equilibri entre feina i vida personal.

Les noves tecnologies

La pandèmia va esperonar el teletreball, la gestió a distància, la informació al núvol, la ciberseguretat, etc. L’últim informe sobre el futur del treball del Fòrum Econòmic Mundial n’analitza les tendències: les feines que creixeran més encara seran les relacionades amb les noves tecnologies: intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, especialistes en sostenibilitat, analistes d’intel·ligència empresarial i seguretat de la informació. En el sector de la sostenibilitat creixerà l’enginyeria d’energies renovables, i les feines més repetitives d’oficina tendiran a ser substituïdes per la intel·ligència artificial. Les competències bàsiques més reclamades per les empreses seran el pensament analític i la creativitat, seguides per la resiliència, flexibilitat, agilitat, etc. Les estratègies de personal més habituals per a la majoria de les empreses seran la inversió en aprenentatge i formació en el lloc de treball i l’automatització de processos.

Genocidi lingüístic

Tornant al present, no sé com serà la campanya electoral catalana, però al marge de temes ineludibles com el dèficit fiscal, l’habitatge, la sanitat o l’ensenyament, cal debatre sobre com evitar el genocidi lingüístic al que estem sotmesos. El 2023 es van publicar al BOE 192 normes discriminatòries envers el català, segons Plataforma per la llengua, i xifres similars es repeteixen any rere any. He passejat per una seixantena de països i quan he sentit parlar català m’he acostat a saludar els compatriotes, però aquesta sensació de ser a l’estranger ja l’estic vivint a Barcelona, agreujada per actituds supremacistes, xenòfobes i discriminatòries en alguns establiments. Res canvia a l’Estat: ¿El problema de Cataluña? Resolución facilísima: ¡Se extermina a todos los catalanes! Es una cuestión de tiempo (Gonzalo Queipo de Llano, general espanyol, 1936); ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? (Felipe Acedo Colunga, governador civil de Barcelona, 1952); Nunca fue el castellano lengua de imposición (Joan Carles I, rei de Castella, 2001). Sense estat propi estem abocats a l’extinció.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

La IA letal

Publicat

on

Per

Aquesta secció, normalment, la dediquem a compartir notícies alegres, a destacar les últimes novetats en tecnologia i gadgets que, en moltes ocasions, són realment espectaculars i ens faciliten la vida. No obstant això, la notícies recents fa que els tecnòlegs ens esgarrifem. S’ha revelat que Israel està utilitzant un sistema d’intel·ligència artificial propi, anomenat Lavander, per bombardejar objectius presumptament terroristes de Hamas. Aquest és un fet molt greu i sense precedents.

La tecnologia, com qualsevol eina, pot ser utilitzada tant per al bé com per al mal. Un exemple és la tecnologia nuclear. Si es fa un mal ús, es poden destruir ciutats en un instant. Però, si es fa un bon ús, podem obtenir energia per alimentar ciutats senceres. Israel és reconegut com un país tecnològicament avançat. Se’l coneix com la “Nació Startup”, el país és la llar d’un dels ecosistemes d’empreses emergents més importants del món, el Silicon Wadi, només superat pel Silicon Valley. Aquest ecosistema és un testimoni de la innovació que caracteritza el país. De fet, Israel ostenta el rècord mundial d’startups tecnològiques per càpita.

Tenologia, política i… guerra

En aquest cas, la fusió de tecnologia i política ha donat lloc a un monstre. Segons informes, Lavander, un sistema d’intel·ligència artificial propi, ha facilitat a Israel la identificació de desenes de milers de persones suspitoses de pertanyer a l’entorn de Hamas com a objectius per ser bombardejats. Els atacs es fan quan aquestes persones són a casa, generalment al vespre. Per a la identificació, es fan servir càmeres de tràfic, imatges de satèl·lit i, segons es diu, un equip d’analistes que verifica la informació. No obstant això, diversos mitjans de comunicació han refutat aquest últim punt, assenyalant que els analistes, desbordats, confien en la decisió de la intel·ligència artificial. Però bombardejar una casa causa morts colaterals, han estimat que és “acceptable” causar 100 baixes per objectiu.

Sense humanitat ni democràcia ni justícia

S’està utilitzant tecnologia puntera per investigar superficialment (basada només en imatges o informació d’internet) ciutadans presumptament de l’entorn de Hamas, jutjar-los i condemnar-los a mort, a ells i a les seves famílies i veïns. On és la humanitat i la democràcia? On és la presumpció d’innocència, els processos judicials? Si aquesta aplicació tecnològica de combat la fessin servir Corea del Nord, Rússia o altres països àrabs, la societat occidental es posaria les mans al cap. Quan es parla de IA i guerres pensem en la pel·lícula Terminator on la intel·ligència artificial SkyNet decideix exterminar els humans per fer-se amb el control del planeta. Potser serem els propis humans amb la nostra estupidesa que acabarem amb tot, i amb la IA al nostre servei.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024