Agustí Esclasans (1895-1967) fou un notable escriptor català i un dels intel·lectuals més interessants del moviment cultural noucentista. Conreà una extensa obra, on hi trobem assaig, poesia, narrativa, teatre, crítica literària, periodisme i traduccions. Entre els textos d’Esclasans, destaca el seu debut literari: Històries de la carn i de la sang, un recull de vint contes editats el 1928 per l’editorial sabadellenca, La Mirada, dirigida pel magnífic novel·lista Francesc Trabal (1899-1957). Ara, quasi cent anys després, torna a veure la llum gràcies a la impagable tasca de rescat literari que realitza l’editorial Males Herbes.

A Històries de la carn i de la sang, el lector hi trobarà una galeria de personatges insòlits que poblen una Barcelona tèrbola com una vall engolida per la boira, un escenari on s’hi representen crims esgarrifosos, transformacions desconcertants i tragèdies colpidores. Esclasans desplega en aquests relats el seu toc personal, fruit d’una magistral combinació de fragments sorgits de la realitat més viva i quotidiana amb d’altres elements que podríem qualificar d’onírics, surrealistes, simbòlics o, fins i tot, fantàstics.

Males Herbes s’ha proposat rescatar algunes de les millors obres de gènere de la literatura catalana. Gràcies a aquest projecte, els lectors hem pogut (re)descobrir La ciutat de la por, de Joan Crespí Martí; La barca d’Isis, de Joan Oller; La ciutat dels joves, Aurora Bertrana; Quim/Quima, de Maria Aurèlia Capmany (ressenyada al nº 168 d’aquest diari), La rara anatomia dels centaures, de Miquel Àngel Riera o les narracions decadentistes que conformen l’antologia Savis, bojos i difunts (el lector recordarà que en vaig parlar ara fa tot just dos anys, en el ZONA SEC nº 174), etc. Ja tinc ganes de saber quins seran els propers rescats literaris que Males Herbes ens portaran… S’accepten apostes!