Nova estratègia policial. Amb l’objectiu d’evitar més imatges de violència física contra activistes pel dret de l’habitatge, el cos dels Mossos d’Esquadra ha començat a aplicar una nova línia d’actuació: l’ús implacable de la Llei de Seguretat Ciutadana, popularment coneguda com a Llei Mordassa. Segons denuncia el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Nazario Torres, només durant l’octubre els activistes ja han rebut aproximadament 25 denúncies per valor de 600 euros la unitat, després d’haver sigut identificats i denunciats quan provaven d’aturar un desnonament al carrer de la Creu dels Molers.
“Aquest dijous 28 d’octubre els companys del sindicat hem intentat aturar dos desnonaments, però s’han acabat executant després que els Mossos d’Esquadra hagin fet un cordó policial i ens hagin amenaçat amb què qui decidís no marxar de la porta, seria identificat i sancionat”, explica Torres. Si bé temps enrere la consigna hauria sigut la de resistir al portal, des que s’han començat a rebre les multes que el sindicat dona lliure albir als activistes sobre si quedar-se i assumir la possible denúncia o enretirar-se. “Hem de tenir en compte que les persones que intenten aturar els desnonaments també són humils i es troben en situacions compromeses econòmicament, de manera que no poden fer front a unes multes amb un cost exagerat de 600 euros”, afegeix Torres.
La desincentivació de l’activisme
Segons assenyalen des del sindicat, la nova dinàmica policial els obligarà a replantejar-se les estratègies davant dels desnonaments, ja que en cas de rebre una segona multa, aquesta no és novament de 600 euros, sinó que ja ascendeix als 1.000 euros. “Setmanes enrere una companya va rebre una multa de 600 euros i una segona per desordres públics de 100 euros; des del sindicat vam celebrar una acció per recaptar fons i sufragar el cost, però és evident que ara no podem fer front a més de vint multes simultànies”, admeten.
Encara que des del front organitzat ja hagin provat de recórrer alguna de les sancions a la justícia, els jutges els han tombat, fet que de retruc els ha comportat haver d’assumir les costes legals dels advocats. “Abans, quan anàvem a aturar un desnonament ens trobàvem que era la comitiva judicial qui decidia què s’havia de fer, però ara ja veiem que són un espantaocells i que en realitat és el jutge qui d’avançada ja contacta amb la policia; quan ve la Brimo sabem que el llançament s’executarà, perquè davant l’amenaça de les multes nosaltres ja no hi podem fer res”, lamenta.
La fi de la llei mordassa?
Només un canvi legal en la Llei de Seguretat Ciutadana permetria posar punt final a aquesta pràctica que dona via lliure als agents policials a l’hora d’imposar aquestes sancions. Una reforma legislativa en la qual Torres no té cap esperança: “La llei ja porta molt de temps en marxa i mai ens han collat tant com fins aquest darrer mes: desnonament que es convoca, desnonament que s’executa gràcies a la Brimo dels Mossos d’Esquadra.