Manuel de Pedrolo (1918-1990) és considerat l’autor més prolífic de la història de la literatura catalana: va escriure més d’un centenar d’obres en tots els gèneres literaris: novel·les, contes, teatre, poesia, poesia visual, etc. A més, Pedrolo també va ser l’escriptor més perseguit per la censura franquista.
Amb aquestes premisses no resultarà sorprenent que Pedrolo encara ens doni sorpreses en forma de novel·les que no van poder veure la llum en la negra nit franquista. Aquest és el cas de Visita a la senyora Soler, una novel·la escrita el 1959 que ens parla dels desitjos de la Jordina, una jove que pateix una doble repressió, per part de la família i de la societat. Pedrolo, conscient del to feminista i eròtic de la seva creació, va decidir deixar-la en un calaix –on la novel·la faria companyia a d’altres obres que no podien ser publicades durant la dècada dels cinquanta del segle passat, com ara la tetralogia La terra prohibida (publicada després de la mort del dictador a la desapareguda Editorial Laia i reeditada en dos volums per Comanegra, 2017 i 2018)–.
Al 1971, Pedrolo va intentar publicar-la, però el censor fou categòric: “Si por una parte literariamente considerada puede ser estimada como una gran novela, quizá de las mejores salidas de la mano del autor […] No hay que decir que la fuerza sugestiva del autor, como buen novelista que es, hace aún más peligrosa esta novela […] Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”.
Avui, gràcies a l’editorial Fonoll, aquesta joia desconeguda arriba a les llibreries i, a més, ho fa amb una edició d’Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo (2018). Us el deixareu perdre?