Connecta amb nosaltres

Economia

Turisme, oportunitat perduda?

El Govern del Districte admet que algunes mesures pandèmiques, com l’increment de les terrasses, pot generar tensions veïnals

Publicat

on

S’acaba la pandèmia, tornen els turistes. Al llarg de les darreres setmanes, l’anada i vinguda de maletes pels carrers del Poble-sec s’ha incrementat en correlació amb la pujada del mercuri als termòmetres. Un ascens que ha tornat a posar a molts veïns en alerta tan bon punt han rememorat les tensions que es poden arribar a generar entre aquells que venen a gaudir de la ciutat i aquells que han de seguir amb la rutina laboral. Si bé en els anys A.P. (Abans de la Pandèmia), per a molts, la situació ja va ser límit, ara caldrà analitzar si des de l’administració local s’ha aprofitat el parèntesi pandèmic per corregir i/o revertir la dinàmica.

Tal com explica el conseller del Poble-sec pel PSC, Eudosio Guitérrez, per ara ja s’ha confeccionat un pla en matèria de civisme i seguretat, “on es posarà molt d’èmfasi en el control policial”. A més, detalla, continuaran col·laborant amb els empresaris del triangle que conformen els carrers de Blai, Paral·lel, Nou de la Rambla i Vila i Vilà per contractar agents cívics. Tanmateix, però, el mateix conseller demana paciència en algunes matèries, com per exemple la reducció de taules per terrassa (després d’haver-les ampliat durant la pandèmia): “Hem de reconèixer que hi haurà una certa lentitud per una qüestió tècnica; potser ho acabarem pagant aquest estiu i és possible que tinguem tensions en aquest sentit, però farem tot el possible perquè no ens interessa gens que la ciutadania pagui les conseqüències”, admet.

Fer complir la normativa

Si bé l’incivisme estival s’acostuma a associar amb el turista, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, recorda que no només són els nouvinguts els qui generen molèsties veïnals: “No tota la gent de les Tres Xemeneies, per exemple, són turistes, hi ha molta gent que és local; el que hem de tenir clar és que aquí hi ha una ordenança de civisme que l’Ajuntament hauria d’aplicar de forma ferma i rigorosa”, expressa.

En correlació amb el turisme, Gàzquez també assenyala com l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat de l’aturada pandèmica: “Creiem que cal un decreixement del turisme de mala qualitat i un increment del turisme de bona qualitat, d’aquell que és responsable, que fa els àpats als restaurants i fa vida cultural; van dir que prendrien mesures en aquest sentit, però al llarg d’aquests dies ja hem començat a veure com torna el turisme d’abans i com no s’ha aplicat cap canvi”, lamenta.

Ni decreixement, ni estancament

Des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), en canvi, van més enllà i assenyalen que l’única manera de retornar la ciutat als seus veïns és mitjançant la reducció directa de visitants a la ciutat. Una mesura que, des d’una visió teòrica, podria anar en consonància amb el programa polític de Barcelona en Comú, però que a la pràctica, segons critica el membre de l’ABDT, Daniel Pardo, no s’ha executat ni de bon tros: “El que s’ha fet durant la pandèmia ha sigut rescatar el sector turístic i mantenir-lo en vida artificial mitjançant diners públics; no s’ha repensat res i l’únic objectiu ha sigut el de tornar al mateix model insostenible, injust i ambientalment nociu que teníem abans de la pandèmia”, recela.

Si bé l’ABDT observa com hi ha diferències d’acció política entre els comuns i els socialistes a l’executiu de coalició, recorda com “tot i les contradiccions, al final resulta ser un únic govern municipal”. “Durant el primer mandat de Barcelona en Comú ja vam poder veure un declivi en la valentia de desenvolupar polítiques contra el turisme: vam passar del PEUAT (la restricció en la posada en marxa de noves places hoteleres a les zones massificades) a acords vergonyosos com el del Port i l’ampliació de la terminal de creuers”, recorda. A parer de Pardo, l’exemple més clarivident d’aquesta línia descendent és “l’estratègia de màrqueting turístic que s’ha posat en marxa des de la pandèmia, on directament es torna a regalar la ciutat al sector privat”.

Qualitat i/o quantitat?

Més enllà que des de l’AVV del Poble-sec comparteixen amb l’ABDT la necessitat d’un “decreixement”, de forma paral·lela també reclamen al sector un gir en la seva oferta: “No pot ser que es continuï oferint garrafón i tapes de baixa qualitat a preus desmesurats”. Tal com considera el seu president, la predisposició dels empresaris hauria de començar a girar “cap a l’oferta de qualitat i els preus raonables”. “Sobretot perquè al final els serveis de qualitat no només atrauen els turistes, sinó també als mateixos barcelonins”, al·lega.

Un sentit de la corresponsabilitat empresarial a la qual també apel·la el conseller del PSC: “La indústria turística és compatible amb la ciutat, però sí que és cert que hauríem de buscar la manera de fer-lo més sostenible mitjançant la cultura, el comerç o la gastronomia per posar-lo al servei de la ciutat, i no al revés”. Des del punt de vista de Guitérrez, “és un error el discurs negatiu que s’ha començat a instal·lar amb el tema del turisme; (…) el que hem de fer és anar tots a l’una i no permetre algunes coses que en els darrers anys s’han permès; rectificar és de savis”, assenyala. En tot cas, l’oportunitat per demostrar-ho tot just comença.

Economia

La Font del Gat tornarà a tenir restaurant a partir d’aquest estiu

Després de 4 anys, l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la gestió del local al grup La Confiteria

Publicat

on

La Font del Gat, situada als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, tornarà a tenir un restaurant. Tal com ha pogut conèixer aquest mitjà de comunicació, obrirà aquest estiu i continuarà anomenant-se Font del Gat. Després d’un temps en silenci, finalment el grup La Confiteria s’ha fet càrrec de la gestió d’aquest espai emblemàtic, que mantindrà l’essència original del local.

Segons el Lito Baldovinosles, copropietari juntament amb l’Enric Rebordosa del grup La Confiteria, encara no han començat les obres, però tenen present que el disseny del restaurant serà antic i modernista. A més, volen que l’experiència gastronòmica ofereixi tapes catalanes típiques però amb un toc contemporani.

Una gran programació 

Tot i això, el més destacat de la nova Font del Gat serà el seu enfocament cultural. Es planeja convertir el local en un punt de trobada important per a esdeveniments culturals, com ara projeccions de cinema a l’aire lliure, concerts, nits de rumba i sessions de piano. La intenció és crear un espai vibrant que atregui tant locals com visitants, i que es converteixi en un punt de referència cultural a la ciutat.

Tot i que l’obertura està prevista per al mes de juny que ve, el ritme de les obres i els permisos necessaris podrien influir en la data exacta. A més, cal destacar que, contrari al que alguns mitjans han suggerit, La Font del Gat no serà només una destinació estacional. Tot i que s’espera que durant l’estiu s’ofereixi una programació més àmplia a causa de les possibilitats que ofereix la terrassa, el restaurant també té la intenció d’obrir les portes durant els mesos d’hivern, encara que sigui únicament els caps de setmana.

Continua llegint

Economia

Així evolucionarà el mercat laboral

Les feines requeriran tecnologia, digitalització, sostenibilitat, més benestar per als treballadors, i el pensament analític i creatiu serà el més valorat

Publicat

on

Per

Al gener, la taxa d’atur a la UE es va mantenir estable en el mínim històric del 6% i la dels menors de 25 anys en el 14,9%, segons Eurostat. Per països, l’Estat espanyol és líder amb unes taxes respectives del 11,6% i del 28,6%, que gairebé doblen la mitjana europea. A Catalunya, les taxes són del 8,9% per a l’atur general i del 24,8% per als més joves. Estem immersos en un model econòmic molt centrat en els serveis de baix valor afegit i un pes molt fort del turisme, i amb llocs de treball amb sous baixos. D’aquí que els joves més formats marxin a l’estranger. Llavors els empresaris no troben la mà d’obra qualificada que necessiten i, d’altra banda, hi ha una certa percepció que formar-se no serveix de res. Però les noves generacions valoren més la flexibilitat laboral que permet un millor equilibri entre feina i vida personal.

Les noves tecnologies

La pandèmia va esperonar el teletreball, la gestió a distància, la informació al núvol, la ciberseguretat, etc. L’últim informe sobre el futur del treball del Fòrum Econòmic Mundial n’analitza les tendències: les feines que creixeran més encara seran les relacionades amb les noves tecnologies: intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, especialistes en sostenibilitat, analistes d’intel·ligència empresarial i seguretat de la informació. En el sector de la sostenibilitat creixerà l’enginyeria d’energies renovables, i les feines més repetitives d’oficina tendiran a ser substituïdes per la intel·ligència artificial. Les competències bàsiques més reclamades per les empreses seran el pensament analític i la creativitat, seguides per la resiliència, flexibilitat, agilitat, etc. Les estratègies de personal més habituals per a la majoria de les empreses seran la inversió en aprenentatge i formació en el lloc de treball i l’automatització de processos.

Genocidi lingüístic

Tornant al present, no sé com serà la campanya electoral catalana, però al marge de temes ineludibles com el dèficit fiscal, l’habitatge, la sanitat o l’ensenyament, cal debatre sobre com evitar el genocidi lingüístic al que estem sotmesos. El 2023 es van publicar al BOE 192 normes discriminatòries envers el català, segons Plataforma per la llengua, i xifres similars es repeteixen any rere any. He passejat per una seixantena de països i quan he sentit parlar català m’he acostat a saludar els compatriotes, però aquesta sensació de ser a l’estranger ja l’estic vivint a Barcelona, agreujada per actituds supremacistes, xenòfobes i discriminatòries en alguns establiments. Res canvia a l’Estat: ¿El problema de Cataluña? Resolución facilísima: ¡Se extermina a todos los catalanes! Es una cuestión de tiempo (Gonzalo Queipo de Llano, general espanyol, 1936); ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? (Felipe Acedo Colunga, governador civil de Barcelona, 1952); Nunca fue el castellano lengua de imposición (Joan Carles I, rei de Castella, 2001). Sense estat propi estem abocats a l’extinció.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

La IA letal

Publicat

on

Per

Aquesta secció, normalment, la dediquem a compartir notícies alegres, a destacar les últimes novetats en tecnologia i gadgets que, en moltes ocasions, són realment espectaculars i ens faciliten la vida. No obstant això, la notícies recents fa que els tecnòlegs ens esgarrifem. S’ha revelat que Israel està utilitzant un sistema d’intel·ligència artificial propi, anomenat Lavander, per bombardejar objectius presumptament terroristes de Hamas. Aquest és un fet molt greu i sense precedents.

La tecnologia, com qualsevol eina, pot ser utilitzada tant per al bé com per al mal. Un exemple és la tecnologia nuclear. Si es fa un mal ús, es poden destruir ciutats en un instant. Però, si es fa un bon ús, podem obtenir energia per alimentar ciutats senceres. Israel és reconegut com un país tecnològicament avançat. Se’l coneix com la “Nació Startup”, el país és la llar d’un dels ecosistemes d’empreses emergents més importants del món, el Silicon Wadi, només superat pel Silicon Valley. Aquest ecosistema és un testimoni de la innovació que caracteritza el país. De fet, Israel ostenta el rècord mundial d’startups tecnològiques per càpita.

Tenologia, política i… guerra

En aquest cas, la fusió de tecnologia i política ha donat lloc a un monstre. Segons informes, Lavander, un sistema d’intel·ligència artificial propi, ha facilitat a Israel la identificació de desenes de milers de persones suspitoses de pertanyer a l’entorn de Hamas com a objectius per ser bombardejats. Els atacs es fan quan aquestes persones són a casa, generalment al vespre. Per a la identificació, es fan servir càmeres de tràfic, imatges de satèl·lit i, segons es diu, un equip d’analistes que verifica la informació. No obstant això, diversos mitjans de comunicació han refutat aquest últim punt, assenyalant que els analistes, desbordats, confien en la decisió de la intel·ligència artificial. Però bombardejar una casa causa morts colaterals, han estimat que és “acceptable” causar 100 baixes per objectiu.

Sense humanitat ni democràcia ni justícia

S’està utilitzant tecnologia puntera per investigar superficialment (basada només en imatges o informació d’internet) ciutadans presumptament de l’entorn de Hamas, jutjar-los i condemnar-los a mort, a ells i a les seves famílies i veïns. On és la humanitat i la democràcia? On és la presumpció d’innocència, els processos judicials? Si aquesta aplicació tecnològica de combat la fessin servir Corea del Nord, Rússia o altres països àrabs, la societat occidental es posaria les mans al cap. Quan es parla de IA i guerres pensem en la pel·lícula Terminator on la intel·ligència artificial SkyNet decideix exterminar els humans per fer-se amb el control del planeta. Potser serem els propis humans amb la nostra estupidesa que acabarem amb tot, i amb la IA al nostre servei.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024