Els fantasmes de la recessió econòmica no només han començat a recórrer el món occidental en forma de dades macroeconòmiques, sinó també carrers i places del Poble-sec vestits d’inflació i factures energètiques. Mes rere mes, els responsables dels establiments han de destinar una quantitat cada vegada més elevada de la seva facturació a cobrir despeses i, en la major part dels casos, apunten envers el risc de fallida del negoci. Fins a quin punt aquestes petites empreses i autònoms podran sobreviure a la dinàmica actual?

Si bé fins avui dia la crisi que han patit tant botiguers com veïnat ha sigut sobretot la immobiliària (només cal recordar el trist final de la Pastisseria Casas o la Merceria Olga a conseqüència de les pujades del lloguer), ara la factura de la llum, associada als nous hàbits de consum, poden eixamplar la llista de locals tancats. Un exemple d’ells: la Merceria Sara. “Ara com ara anem assumint les factures de la llum, però si tenim en compte que la venda ha baixat molt, no hi ha clients i que la gent compra d’una altra manera i a altres llocs, el petit comerç ho acabarà pagant”, explica la tercera generació d’aquest establiment històric, Sara Santos. “Abans del covid la cosa ja no anava gaire bé, però amb la pandèmia la cosa ha empitjorat… Per ara aguantem, però podria arribar el moment en què no surtin els números i hàgim de replantejar-ho tot”, admet.

L’hostaleria, ha estat la gran damnificada

Si bé encara resten petites botigues històriques disseminades pel teixit urbà del Poble-sec, el que no deixa de ser una realitat és que el monocultiu turístic ha convertit molts d’aquests locals en establiments de l’hostaleria. Un sector que, segurament, estigui entre el TOP-3 dels més damnificats per la pujada de la llum: “El propietari m’ha dit que és una bogeria el que hem començat a pagar per la llum, sembla que ja fins i tot supera la quota de lloguer”, afirma una treballadora d’un local d’empanades del carrer Blai. “S’ha de tenir en compte que aquí fem servir forn, la campana extractora de fums… consumim molta electricitat i ja hem hagut de començar a apujar una mica els preus dels productes, encara que siguin cèntims”, confessa.

En canvi, altres professionals del barri asseguren que no estan disposats a repercutir als clients els sobre costos dels darrers mesos. “Si apujo preus ja no vindrà ningú; des de la covid que no hem recuperat el ritme que teníem abans i, ara, com que la gent ja gairebé no té diners, hem perdut molta activitat”, revela l’encarregat de la perruqueria OutCast Barcelona, Thomas Renaud. En el seu cas, la possibilitat d’abaixar la persiana per sempre és una potencial realitat: “No sé si tancaré, però faig números i cada vegada guanyo menys; la pujada de l’energia la portem fatal, se’ns han multiplicat per dos les factures; ara ens cobren més de lloguer, de la inflació tampoc ens escapem i només som una petita empresa d’autònoms”, assenyala. “Vivim al dia, per la qual cosa… Si demà és necessari, tancaré”, assumeix.

Fer mans i mànigues

Davant d’aquesta situació, alguns negocis tenen clar que, o mantenen a ratlla determinats aparells com els aires condicionats o les calefaccions per bomba de calor, o la viabilitat del projecte pot veure’s veritablement compromesa. Aquest és el cas de la llibreria La Carbonera, on “no podem apagar els llums, però sí que podem controlar la temperatura de l’aire condicionat”, apunta la seva responsable, Carlota Freixenet. “El problema el tenim sobretot amb les temperatures extremes, perquè vols que els clients estiguin còmodes; encara que ara tenim les factures controlades, al febrer ja en parlarem”, exposa.

Segons expliquen des de La Carbonera, el context actual els priva de tenir cap mena de benefici. Ans al contrari, “el que pot passar és que potser arriba el dia en què ens hem d’abaixar els salaris per poder pagar la llum; podria ser, però què hauríem de fer si no? No tenim massa opció”. De fet, a diferència d’altres tipus de negoci, a la llibreria el preu de la unitat-producte (el llibre) ve tancat per les editorials. Com que el paper s’ha disparat de preu, les distribuïdores s’han afegit al carro i, ara, explica Freixenet, els llibres han passat a costar uns 22 euros (una mitjana d’euro i mig més). “Nosaltres funcionem per volum de vendes, no podem fer cap altra cosa que creuar els dits”.

Pot anar tot a pitjor?

“El més preocupant de tot és que anem a galop d’un canvi climàtic que trastoca les temperatures i precises de més energia per fer habitable un espai”, exposa el també responsable de La Carbonera, Josep Pintat. “A banda de la covid, que ha sigut per un altre motiu, de crisis ja n’estem patint una darrera de l’altra; ja ho té això el capitalisme”. “En el nostre cas hem de tenir present que aquí oferim cultura i quan la gent té menys poder adquisitiu on més retalla és en gastar diners en negocis com les llibreries; són dels que quedem més exposats”, sintetitza.

Davant d’aquesta circumstància, del que se’n sorprèn més el perruquer Renaud és de la manca de resposta de la població: “Aquí sembla que poden pujar l’electricitat tot el que volen, a les portes de l’hivern, i no passa res; hauríem d’estar tots al carrer com acostuma a passar a França, però aquí ningú es mou”, lamenta.