Connecta amb nosaltres

Política

Janet Sanz: “Hem assolit un acord amb Conren Tramway per desbloquejar el futur de les Tres Xemeneies”

La gestió municipal de l’alcaldessa Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona no es pot entendre sense analitzar la figura de Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984). “Enamorada” del Poble-sec i veïna des de fa tres anys, la regidora i tinenta d’alcaldessa exerceix pràcticament de directora d’orquestra en les polítiques de Barcelona en Comú a la ciutat. La raó: des de la seva cartera emanen les decisions relacionades amb l’urbanisme, l’ecologia i la mobilitat. Qüestions sempre envoltades de polèmica i debat.

Publicat

on

L’edifici de les Tres Xemeneies fa més d’una dècada que està abandonat. Al novembre vau presentar un ultimàtum a la propietat. Heu obtingut resposta?
Sí. Finalment hem assolit un acord amb Conren Tramway per desbloquejar el futur de les Tres Xemeneies. La participació veïnal ja ens havia donat un mandat molt clar i el barri no podia esperar més. La zona ha patit molta degradació durant tots aquests anys.

Com es reformularà l’espai?
De la plusvàlua que n’extraurà el privat a conseqüència de la requalificació urbanística dels terrenys i la construcció de les oficines, en cedirà la meitat a la ciutat: 11,2 milions d’euros perquè reverteixin en el barri. D’aquests, uns 2,3 milions serviran per traslladar-hi el Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR), uns altres 2,7 milions per a reurbanitzar la plaça de les Tres Xemeneies i uns darrers 6,2 milions aniran destinats a fer nous equipaments i habitatges pel barri.

Tot això amb quin calendari?
Amb l’aprovació inicial del planejament ja s’iniciaran els tràmits per redactar els projectes del nou CECOR i la reforma de la plaça, les obres de la qual podrien començar a  l’estiu de 2024.

Una mica més avall, al Port de Barcelona, es va establir que al llarg d’aquest 2023 hauríem de tenir electrificades dues terminals. S’executaran a temps?
Aquestes transformacions del Port són lentes. El Port ha fet un exercici d’intentar incorporar combustibles fòssils menys contaminants, però segueixen contaminant. Per una banda demanem al Port que faci una aposta clara per liderar l’electrificació al sector i, per l’altra, que faci les operacions necessàries per reduir la pressió turística que reben els barris propers a la infraestructura. Creiem que s’executarà l’aposta i la connexió de l’hidrogen verd perquè en això el port serà estratègic. Ara bé, no volem quedar-nos aquí, també hem de plantejar-nos l’autosuficiència a llarg termini.

Un altre projecte a llarg termini és la Fira de Montjuïc. L’horitzó és 2029, però amb moltes administracions implicades. És plausible el calendari?
El Poble-sec té sobre la taula dos grans projectes indispensables pel seu futur: aquest i Tres Xemeneies. Amb el tema de la Fira hem de tenir en compte que el Poble-sec no pot seguir amb un únic CAP 15 anys més, per exemple. Per tant, és indispensable que el calendari es compleixi, sobretot pels equipaments i l’habitatge projectat.

Una matèria on l’Ajuntament ha fet passes de gegant al llarg de la pandèmia ha sigut en el camp de la mobilitat. En la qüestió turística es va treballar prou en l’‘stand by’ sanitari per revertir el model?
Des que Barcelona en Comú està a l’Ajuntament hem fet un abans i un després en la gestió del turisme. Hem dit que volem una ciutat amb turisme, però no una ciutat turística. No pot ser que sigui una ciutat amb desequilibris que afectin el comerç, l’habitatge o el dia a dia del veïnat en el sentit negatiu. Hem regulat la barra lliure que hi havia. Ara estem intentant acabar de posar ordre amb el PEUAT, la regulació turística dels operadors i ens falta un tema clau: els creuers. Això ara està en mans de la Generalitat i l’Estat.

Però la pandèmia es va aprofitar prou?
Crec que va fer emergir el debat de les zones turístiques. El Poble-sec continuava ple de gent i els comerços seguien amb compradors. En canvi, on no va passar això va ser a les zones tensionades turísticament, perquè no hi ha veïns. La pandèmia ens va dir que això no pot tornar a passar, que Barcelona no pot ser un decorat. Cal tenir en compte que la regulació que ha fet Barcelona amb el turisme ha sigut posada com a exemple a tota la Unió Europea. Va passar amb Airbnb i ara amb les macro-cuines fantasma, però reitero: hi ha coses que no són responsabilitat exclusiva nostra, com són els creuers.

Comenta que al barri hi havia vida. Fins a quin punt el Poble-sec continuarà sent un barri viu quan el preu del lloguer no fa més que centrifugar al veïnat?
Hem de pressionar a l’Estat que faci una llei de l’habitatge que no doni cabuda als lloguers abusius. Necessitem una regulació efectiva que eviti els desnonaments i els desnonaments silenciosos d’aquelles persones que tenen un contracte de lloguer i que, quan caduquen, no poden seguir pagant les pujades que els demanen. El futur de Barcelona en bona part depèn de garantir que la seva gent pugui escollir el barri on viure.

Com s’aconsegueix això?
Nosaltres hem fet la mesura del 30%, que és pionera a tot l’Estat, i que intenta que les grans rehabilitacions i promocions estiguin obligades a destinar una part a habitatge assequible. També estem exercint el tanteig i retracte en la compra de finques i ara hem fet una aposta de fins a 500 nous habitatges assequibles al sector de la Fira.

En tot cas, són actuacions que donaran els fruits a llarg termini.
Per això hem de guanyar a l’Estat i a la Generalitat.

Al Govern de l’Estat hi sou presents i, malgrat que la bandera del dret a l’habitatge s’ha enlairat en moltes eleccions, hi ha molta gent que segueix sense poder gaudir d’aquest dret…
Nosaltres ens vam presentar a les eleccions dient que el tema de l’habitatge era prioritari. Ho ha estat claríssimament. Cap administració anterior a l’Ajuntament ha fet tant com la nostra en vuit anys. Li hem donat la volta al parc d’habitatge públic de la ciutat i l’hem multiplicat per dos: de 6.000 a 12.000. A banda, abans teníem més pisos turístics il·legals que pisos assequibles i ara això ja no és així. Ara tenim zero apartaments il·legals, 9.000 amb llicència turística en ordre i 12.000 habitatges assequibles. És greu que, sense tenir la competència en habitatge, siguem l’administració que més vivenda fa a Barcelona. Ni l’Estat, ni la Generalitat que té la competència, n’han fet cap. Necessitem que això canviï, però que com que les possibilitats de construir més habitatge són limitades, ara el que fa Unidas Podemos al Govern de l’Estat és pressionar per aconseguir lleis que evitin lloguers abusius.

En aquesta qüestió el PSOE ha pres distància. A Barcelona creu que els lobbies s’han posicionat darrere del PSC?
És una decisió que no correspon als lobbies, sinó al PSC. Jo interpel·lo al votant socialista, que és progressista i no vol un partit rendit o plegat als interessos dels lobbies turístics, comercials o immobiliaris. Ells esperen un partit d’esquerres que el representi com ho podem fer nosaltres.

El PSC els representa?
EL PSC ha de triar i explicar si representa a aquest votant o a un sector que poc té a veure amb la seva història. Nosaltres defensarem que hi hagi una alternativa d’esquerres, evidentment amb diferències, però que comparteixi una mirada de defensa de la gent. El que no val és, per una banda, explicar a la gent el que vol sentir i, per l’altra, pressionar des del govern, sigui quin sigui, perquè s’executi el quart cinturó, l’ampliació de l’aeroport i el casino més gran d’Europa. No ho puc entendre; semblen propostes del segle XVIII.

Tornem al Poble-sec. Per què la reforma dels extrems del Paral·lel s’ha quedat al calaix?
La reforma de Xavier Trias va ser molt criticada i van ser els moviments socials i veïnals els que ens van demanar aturar el projecte. Aquest mandat teníem previst reprendre el tema, però amb la pandèmia no hem arribat a totes les actuacions que volíem. Al mandat vinent serà una de les primeres actuacionsa fer. La raó: la volem relacionar amb les actuacions de la plaça de la Carbonera i d’Espanya. Són dues ròtules del Paral·lel que hauran d’estar connectades amb l’avinguda.

Ja han treballat en la matèria?
D’entrada a la plaça d’Espanya ja sabem que farem una estació intermodal d’autobusos soterrada i connectarem els FGC. Pel que fa a la Carbonera tenim prevista una reunió amb el Port per resoldre la mobilitat sostenible. Vull destacar que no ens hem oblidat del Paral·lel: ara ja tenim dues cases de la cultura amb la compra del Molino i la recuperació de la Sala Barts. Dos projectes que rememoren el millor Paral·lel i el vinculen a les noves generacions i a la cultura popular dels barris, sense oblidar que la transformació de l’Arnau la tenim a punt.

Queda gaire perquè el Molino tingui adjudicatari?
Està a punt.

Sovint es parla de contaminació atmosfèrica, però tant a la plaça de la Bella Dorita com en altres punts del Paral·lel la contaminació acústica és molt elevada. Quines mesures es poden prendre per revertir el soroll?
Al final la contaminació acústica està relacionada amb el trànsit de cotxes. Miri què ha passat a les Glòries: amb el túnel hem reduït 9.000 cotxes diaris de la circulació, hem reduït un 40% les emissions i hem reduït 9 decibels. Això els veïns ho han notat de forma increïble. Per què? Perquè hi ha menys cotxes. Al Paral·lel tot això estarà relacionat amb el futur de la plaça d’Espanya. Per fi deixarà de ser una gran rotonda en els propers anys i es convertirà en un hub de la mobilitat sostenible. En això ja treballem molt coordinats amb busos interurbans, Generalitat, ATM, etc. Haurà de servir per acabar amb les allaus de cotxes que travessen l’Eixample, Paral·lel i Ciutat Vella.

S’ha tingut en compte a la gent que entra a la ciutat en cotxe des de la segona o tercera corona metropolitana?
Amb la Generalitat, abans i ara, hem tingut un diàleg molt fluid i constant en termes de mobilitat. Els hem demanat que facin els deures que ja està fent l’Ajuntament. A nosaltres ens escull la ciutadania per garantir el dret a la salut, entre altres drets. El que no podem fer és postergar els deures de l’Ajuntament fins que la Generalitat faci els seus, perquè si no entra en risc la salut.

Però no tot és competència de la Generalitat…
A l’Estat li reclamem Rodalies. Cada tres mesos em reuneixo amb els responsables del servei per veure com estan les obres. S’han posat les piles tard, però l’any 2024 i sobretot pel 2025 notarem molts canvis. La capacitat d’absorció de la demanda creixerà molt. L’equip que capitaneja Pere Macias ja ha posat més de 200 milions d’euros en noves contractacions.

L’administració és lenta.
Lenta, però eficaç. Nosaltres com Ajuntament no podem esperar al 2024 a què la resta faci els deures.

El proper mandat serà el del peatge urbà?
Barcelona necessita totes les actuacions que siguin necessàries per garantir que complim les directives europees i el que diu l’OMS. És difícil que la ciutat pugui llençar en solitari un peatge. S’haurà de treballar de forma coordinada amb l’àrea metropolitana com han fet Londres o Oslo i com aquí ja vam fer amb la Zona de Baixes Emissions.

El que sí que pot fer l’Ajuntament per ‘motu proprio’ és eliminar les motos de voreres. Ho tenen previst?
Ho comparteixo clarament i és indispensable que vagi encaminat, però a la vegada que posem alternatives com els pàrquings soterrats o les places en calçada que ja hem intentat duplicar. També crec que hem d’anar més de pressa i que el parc de motos és el que és, per la qual cosa hem de fer polítiques perquè puguin deixar d’ocupar les voreres. S’ha de conscienciar, generar alternatives per aparcar les motos, però, sobretot, alliberar les voreres per a la ciutadania.

De cara a les municipals, repetirà a les llistes electorals?
Tinc moltes coses que encara voldria fer, però estic a disposició de l’organització i de l’alcaldessa. El que tinc claríssim és que Barcelona necessita quatre anys més d’Ada Colau per culminar i consolidar el projecte que hem fet en tots els sentits: social, urbanístic, cultural, de mobilitat, etc.

L’exregidora Laura Pérez ha decidit no presentar-se sota l’argument que vuit anys a l’Ajuntament era el límit que s’havia establert per preservar la regeneració política. Vostè amb ICV ja va ser regidora quatre anys, ara porta vuit més al Govern municipal i, de sortir escollida regidora, pot acumular un total de 16 anys. Això va en la línia de la nova política?
És una qüestió de treballar projectes i de decisions personals. Jo també tinc ganes de decidir en algun moment fer altres coses, però com que és un esforç que faig de bon grat, posaré a disposició de l’organització la meva participació. Tenim un projecte molt bonic encara i, evidentment, em ve de gust continuar col·laborant sigui dins de la institució o fora.

Per últim, l’entrada de Xavier Trias ha capgirat les enquestes. A Barcelona en Comú l’interessa aquesta polarització del vot com ja va passar l’any 2015?
No és una qüestió de beneficiar-se. Crec que l’important a destacar és que nosaltres tenim un model, mentre que Trias ha tornat per oposar-se al nostre model. Jo no sé quin model de ciutat volen ell ni la resta de candidats. Com respondrà Trias a l’emergència climàtica? A la crisi habitacional? Als problemes de salut derivats de la contaminació? A l’especulació? Als problemes de mobilitat? I pel que fa a la resta de candidats, tres quarts del mateix, no han presentat cap proposta alternativa.

Política

EDITORIAL | Un genocidi que serà recordat per la inacció global

Publicat

on

Per

La crisi humanitària a Palestina ha traspassat tots els límits. Des de l’inici de l’ofensiva militar d’Israel l’octubre de 2023, més de 60.000 persones han mort segons fonts de l’ONU (16.000 dels quals eren nens). Els bombardejos indiscriminats sobre hospitals, escoles i camps de refugiats, s’afegeixen a un bloqueig que priva la població d’aliments, aigua i medicaments, fet que ha generat una crisi de fam deliberada. Tot un reguitzell de violacions del dret internacional humanitari que han convertit aquest conflicte en una tragèdia d’escala genocida.

Com a mitjà compromès amb la dignitat humana, des de ZONA SEC hem decidit que no podem restar en silenci. Per aquesta raó, la portada del diari lluirà la bandera palestina com a gest de solidaritat amb un poble que pateix una injustícia intolerable. Aquesta crisi no és només un conflicte polític o territorial; és una qüestió moral que ens obliga a actuar abans que la història ens jutgi amb severitat. El silenci ja no és una opció i cal aixecar la veu contra una guerra que la comunitat internacional hauria d’haver aturat tan bon punt va començar.

El suport dels EUA als interessos d’Israel, i la passivitat de la resta d’occident, amb condemnes tímides i sense accions concretes, ha permès que aquesta catàstrofe s’agreugi. Les sancions econòmiques, els embargaments d’armes i la pressió diplomàtica continuen absents. La societat civil, però, també pot tenir un paper clau: protestes, boicots i campanyes de conscienciació poden desafiar aquesta inacció governamental.

En paral·lel, el periodisme pateix un atac sense precedents: més de 200 periodistes i treballadors dels mitjans han mort a Palestina des del 2023, fet que ha convertit aquesta àrea geogràfica en una de les més letals per a la premsa. Cada veu assassinada és un intent d’ocultar què passa dins de l’àrea assetjada per les tropes israelites, però els testimonis no deixen d’emergir i les imatges de ciutats completament arrasades de forma premeditada són una realitat constatable.

No podem permetre que el futur recordi aquest temps com un fracàs col·lectiu. Cada dia d’inacció augmenta la nostra complicitat amb el patiment. Cal trencar el silenci, exigir responsabilitats i actuar amb urgència. Palestina clama justícia. Tenim el deure d’aturar la neteja ètnica i respondre abans que sigui massa tard. No hem d’esperar a mirar enrere amb vergonya; hem d’actuar ara.•

Continua llegint

Política

EDITORIAL | La Festa Major, un nou èxit de la cultura i la xarxa veïnal

Publicat

on

Per

Festa Major del Poble-sec / Coordinadora d'Entitats del Poble-sec

La darrera edició de la Festa Major del Poble-sec ha tornat a evidenciar la força i la vitalitat d’un barri que sap conjugar tradició, compromís social i participació ciutadana. Aquest any, la programació ha estat més rica i diversa que mai, posant en valor la capacitat del barri per fer sentir els seus veïns i convertir l’espai públic en un lloc d’intercanvi, diàleg i celebració compartida, malgrat la transformació demogràfica en què viu immers per l’arribada de milers de persones d’altres punts del món.

Alguns actes destacats –com les rutes de microteatre “Històries del taulell”, que han rescatat la memòria i l’essència del comerç local a través de recitals d’humor i emoció als establiments tradicionalment arrelats al barri (pàgina 7); o les trobades culturals i esportives que han sumat la implicació de diferents col·lectius– han reforçat la identitat singular del Poble-sec i la seva capacitat de crear comunitat. Els pregoners, Marta Calaf i Javier Velasco, escollits per la seva vinculació i aportació al barri, han sabut transmetre amb autenticitat i passió els valors més profunds del veïnat.

Aquest tipus de celebracions van molt més enllà d’una simple festa: són un teixit viu que uneix sectors socials, promotors culturals, entitats veïnals i una ciutadania diversa que es reconeix en la història i en la quotidianitat del barri. La cohesió social que es genera, el reforç dels llaços veïnals i la sensació de pertinença són, en definitiva, els grans èxits d’una Festa Major que, any rere any, construeix ponts entre el passat i el present, el local i l’obert, l’esperit crític i el gust per la convivència.

Volem expressar un reconeixement especial a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que amb dedicació incansable ha aconseguit organitzar un programa equilibrat i inclusiu. La seva feina, sovint discreta, però fonamental, ha permès que cadascun dels actes trobi el seu lloc i la seva força, garantint que la festa reflecteixi la pluralitat i la riquesa cultural del barri.

En un moment en què les grans ciutats es veuen pressionades per la globalització i la desconnexió social, la Festa Major ens recorda que la vida de barri no només és possible sinó indispensable. Esdevé un instrument fonamental per enfortir la xarxa veïnal, preservar la memòria col·lectiva i estimular la solidaritat. Per tot això, és de celebrar l’èxit d’aquesta edició i reivindiquem el barri que volem i mereixem.

Continua llegint

Política

Pepe Pérez (ERC): “Coses d’Esquerra i el Govern municipal”

Publicat

on

Per

El govern en minoria de la ciutat llueix propostes que, certament, han estat possibles perquè el Govern de la Generalitat o bé Esquerra Republicana des de l’Ajuntament de Barcelona les han fet possibles. Un exemple: quan el govern parla de la possibilitat d’eliminar pisos turístics el 2028. És evident que la pressió que tenim del turisme afecta el fet que la gent pugui viure i desenvolupar el seu projecte de vida a la ciutat de Barcelona i específicament a barris com Poble-sec, però aquesta és una regulació que va fer possible Esquerra Republicana.

De la mateixa manera, també hem regulat els lloguers de temporada; una modalitat de lloguers que són curts i que, en molts casos, utilitzats irregularment per amagar contractes d’habitatges que es volen saltar el topall de la regulació dels preus del lloguer.

En el complicat equilibri de la governança i la regulació del turisme -que hem perdut a la ciutat i pràcticament a tots els seus barris- i sobre com distribuïm els costos i els beneficis. Per aquesta raó, hem de recordar que Esquerra Republicana també va impulsar la taxa turística l’any 2020. A més, fa pocs dies hem aconseguit incrementar el seu import en benefici de tota la ciutadania.

Igualment, el nostre govern municipal oblida i descuida una qüestió fonamental i que preocupa una gran majoria de barcelonins i també de catalans. En el context que Barcelona és la capital del país i així l’hem de continuar reivindicant, l’emergència lingüística ocupa per a nosaltres l’eix central de la nostra actuació. Fa pocs dies hem proposat i hem aconseguit que Barcelona tingui, màxim en un any, un Consell de la Llengua Catalana. Aquest serà un espai que aglutinarà entitats que fomenten l’ús de la llengua a la ciutat, així com els representants polítics, per tal de debatre i dibuixar conjuntament com han de ser les polítiques públiques a promoure i incentivar l’ús social del català a la capital del país, avui en clar retrocés.

Pel que fa a l’habitatge, que sabem és la preocupació més gran dels nostres veïns i veïnes, des d’Esquerra Republicana tenim una proposta pròpia. Creiem que no és possible construir gaire més a la ciutat de Barcelona, encabida entre el mar i Collserola, per la qual cosa cal una aposta decidida per la rehabilitació. Una rehabilitació que l’ha de fer l’administració pública, sempre en col·laboració amb qui calgui, però si no la fa l’administració, sinó la fan les institucions, la faran els fons voltor per especular. Cal blindar bé per a qui fem aquesta rehabilitació i quines condicions té aquesta rehabilitació. Si donem fons públics a algú perquè rehabiliti el pis i després el lloga o el ven a expats, doncs ja em dirà quin negoci hem fet, oi? Nosaltres plantegem el pla Barcelona més viva, intentant actualitzar una mica el Barcelona posa’t guapa de dècades anteriors, el qual va ser molt ambiciós i que va ajudar a transformar la ciutat.

I, finalment, la seguretat. Seguretat és policia, és agent cívic, és mediador, però també la seguretat és poder viure en una ciutat on conec els meus veïns, on hi ha comerç de proximitat, un comerç amb qui puc parlar de les coses del barri, que està arrelat, que està compromès amb la ciutat. Tot això també és seguretat. Com més despersonalitzada està la ciutat també és més insegura. Per tant, tot és seguretat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024