Connecta amb nosaltres

Política

Objectiu: governar la ciutat

Els comuns treuen pit de les inversions destinades al Poble-sec els darrers anys i els ponents de l’oposició destaquen els retards en projectes històrics

Publicat

on

Governar la ciutat o, encara que sigui, ser determinants en les futures polítiques de Govern. Amb aquesta intenció han presentat les seves propostes les set formacions polítiques que aquest dilluns 8 de maig han participat en el Debat de les Eleccions Municipals del Poble-sec que ha organitzat el ZONA SEC, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Una exposició de punts de vista que s’ha arribat a allargar fins a tres hores a la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor i que ha servit per calibrar com d’allunyades o properes estan les diferents opcions polítiques respecte als aspectes que afecten el barri.

A diferència dels debats on participen els alcaldables de cada candidatura, en què els retrets entre ponents acostumen a marcar el ritme de l’esdeveniment i les crítiques constructives són pràcticament inexistents, en el debat del Poble-sec la tendència s’ha invertit. Sí, els estira-i-arronses també han coexistit sobre l’escenari i en més d’una ocasió el moderador ha hagut de posar pau (sobretot entre ponents i públic assistent), però val a dir que l’acte ha servit, sobretot, per prendre nota sobre quines receptes volen aplicar les formacions a les problemàtiques del Poble-sec.

Dos tarannàs

El debat, dividit en dues parts, ha servit per fer palesa l’existència dels blocs dreta-esquerra. Mentre que els primers (C’s, Valents, PP) han centrat les seves ponències en la necessitat d’incrementar els cossos policials, l’ús de la llei i la necessitat d’aplicar mà dura contra els okupes i els incívics, entre d’altres; els ponents d’esquerres (Comuns i ERC) han apostat per resoldre les problemàtiques des de l’arrel social, la inversió pública i la dotació de drets als més vulnerables.

Mentrestant, Georgina Lázaro, ponent de la candidatura Trias per Barcelona –abans Junts– ha optat per una postura més centrista i remarcar que les polítiques de l’actual executiu no han funcionat. I, pel que fa a Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), aquest ha hagut de fer ús del seu temps en demostrar, amb dades i radiografies de ciutat, com les crítiques de l’oposició són, al seu parer, desmesurades.

Serra exhibeix l’experiència que aporta governar

Malgrat que el debat no ha tingut ni vencedors ni derrotats, cal posar de relleu que Marc Serra ha sabut sortir airós de les crítiques i, a més, presumir d’obra de Govern al Poble-sec. Tot plegat, per l’experiència que aporta haver governat el districte aquests darrers quatre anys i el fet de tenir el barri completament apamat per la seva experiència associativa. Un coneixement que, en canvi, s’ha trobat a faltar en altres ponents, als quals en determinats moments se’ls ha notat que han hagut d’omplir els dos minuts que disposaven amb tot de retòrica política i oratòria generalista. En aquest sentit, el símil més rellevant l’ha representat Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), un primera espasa i gat vell de la política, però desorientat en el camp de les minúscules problemàtiques del barri.

Malgrat no viure tampoc al Poble-sec, Jordi Castellana (ERC i veí de Les Corts) ha sabut preparar fil per randa el debat, fet que l’ha ajudat a mostrar-se hàbil i astut en les controvèrsies pròpies del territori. Un coneixement de les matèries que també l’ha sabut evidenciar José Antonio Calleja (PP), qui malgrat haver restat allunyat de la representació política a l’Ajuntament aquest mandat (el seu partit no va aconseguir representació al Districte), s’ha mostrat en plena forma, ha sabut fer gala dels seus coneixements de com funciona el consistori i ha representat la seva opció política com un partit allunyat de les estridències polítiques, assenyat i amb programa propi. Pel que fa a David Labrador, el ponent de Ciutadans s’ha sentit més còmode conforme ha avançat el debat i s’ha desmarcat del guió de partit, a la vegada que ha sabut jugar la carta de veí del Poble-sec.

L’estira-i-arronsa

La nota més desgavellada del debat l’ha aportat Miguel Martínez (Valents), qui ha optat per tenir un discurs més oportunista i allunyat del rigor polític, circumstància que ha provocat que Marc Serra afirmés que “se’ns ha colat l’extrema dreta al debat”. De fet, el mateix Martínez no ha deixat de burxar al regidor durant bona part del debat fins al punt de mostrar-se satisfet de ser titllat d’ultradreta i fins i tot des de la moderació se li ha hagut de parar els peus més d’una vegada després d’atiar a una part del públic, que ha titllat de “subvencionats”.

En qualsevol cas, totes les formacions s’han conjurat a respectar els plantejaments urbanístics vigents al Poble-sec (com les Tres Xemeneies) i posar fil a l’agulla en aquells projectes que s’arrosseguen des de fa mandats (com la Casa de la Premsa o dotar d’un ús l’edifici de la Seguretat Social).

Política

EDITORIAL | L’orgull de ser, l’orgull de viure junts

Publicat

on

Per

La setmana de l’Orgull LGTBIQ+ és molt més que una celebració: és un crit de llibertat, un espai de resistència i una oportunitat per recordar que el respecte a la diversitat és un pilar irrenunciable d’una societat justa. En un món on els discursos d’odi i la intolerància encara troben ressò, aquesta setmana és un recordatori de la necessitat de defensar els drets de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. És un moment per visibilitzar la lluita d’un col·lectiu que ha hagut de superar estigmes, discriminacions i violències, però també per celebrar els avenços i la riquesa que aporta la diversitat a les nostres comunitats.

Malauradament, el 2025 ens trobem encara amb veus que alimenten l’odi, sigui per ignorància o per interessos polítics. Aquests discursos no només ataquen persones concretes, sinó que erosionen el teixit social, sembrant divisió i por. Per això, l’Orgull no és només una festa, sinó una reivindicació que hauria de ser inqüestionable: el dret a ser qui ets i a estimar qui vulguis. Aquest missatge, que sembla obvi, encara no està plenament assumit. És intolerable que en ple segle XXI hi hagi qui qüestioni drets fonamentals o promogui narratives que estigmatitzen. El respecte a la diversitat no és negociable; és una condició bàsica per a la convivència.

Les Festes Majors, com la del Poble-sec a finals de juliol, tenen un paper clau en aquest context. Aquestes celebracions, amb els seus correfocs, concerts i activitats veïnals, són espais on la comunitat es troba, es reconeix i es reforça. Són moments de convivència on les diferències es dilueixen en l’alegria col·lectiva, on el barri esdevé un espai d’acollida i de diàleg. La Festa Major del Poble-sec, amb la seva energia vibrant i la seva arrel comunitària, és un exemple perfecte de com la cultura i la tradició poden teixir vincles entre persones diverses. En aquest sentit, comparteix l’esperit de l’Orgull: ambdues celebracions creen comunitat, trenquen barreres i promouen la inclusió a través de la festa i la participació.

Cal que l’Orgull i les Festes Majors siguin espais segurs i oberts per a tothom. La lluita contra l’odi i la intolerància no s’acaba amb una setmana de banderes multicolor o uns dies de festa al barri. És un compromís diari. Que l’Orgull i les festes del barri siguin el mirall d’una societat que avança, unida, cap a un futur sense odi.

Continua llegint

Política

Georgina Lázaro (Junts): “El Govern suspèn al Poble-sec: paraules buides davant una situació real”

Publicat

on

Per

Des de Junts per Barcelona seguim amb atenció les comunicacions del govern Collboni als mitjans, i ens sorprèn la distància entre l’autocomplaença dels seus articles al ZONA SEC i la realitat que viuen cada dia els veïns i veïnes del Poble-sec.

Poble-Sec és un barri que mereix més que paraules

El govern municipal ens presenta un Poble-sec idíl·lic on tot sembla funcionar a la perfecció. Però la realitat és ben diferent. Les “bones notícies” que tant repeteixen -reitero repeteixen perquè en els grans anuncis d’aquest govern no hi ha mai novetats- amaguen una gestió insuficient i excessivament lenta.

Mentre s’omplen la boca parlant de “desencallar” la Casa de la Premsa, aquest equipament continua sent una promesa després de dècades d’espera. El mateix passa amb el local per als castellers. No tenim cap notícia sobre les gestions que s’estan fent al respecte, tot sembla indicar que el govern del PSC ha guardat el projecte al calaix per aquest mandat. El futur de la cultura popular té nom: Blesa. El Poble-sec, amb el seu ric teixit cultural, necessita urgentment espais dignes per a les seves entitats. Des de Junts per Barcelona proposem una solució concreta i és crear al carrer de Blesa la Casa de la Cultura Popular del Poble-Sec. 

Els problemes reals que no s’aborden

El Poble-sec viu una situació crítica en matèria d’habitatge, amb preus disparats i processos de gentrificació que expulsen els veïns de tota la vida. On són les mesures concretes per aturar aquesta situació?

La inseguretat continua sent una preocupació diària, especialment a zones com la plaça de les Tres Xemeneies i els voltants del Paral·lel. En diverses ocasions, el govern ha anunciat una futura unitat nocturna de la Guàrdia Urbana, però sense concretar terminis ni dotació. I la neteja, malgrat l’anunciat “Pla Endreça”, continua sent deficient en molts carrers del barri.

Des de Junts per Barcelona exigim respostes efectives i menys gesticulació per part del govern Collboni. Reclamem un pla integral per al Poble-sec que vagi més enllà d’actuacions aïllades i abordi els problemes de fons del barri. Reclamem un calendari d’execució clar dels equipaments pendents. No n’hi ha prou amb anunciar projectes i més projectes, si després no s’executen o es dilaten indefinidament en el temps. Els veïns i veïnes del Poble-sec estan cansats de promeses, volen fets.

Des de Junts per Barcelona continuarem treballant i presentant propostes constructives per millorar la qualitat de vida al barri. Perquè el Poble-sec mereix molt més que titulars i bones paraules: mereix una gestió eficient i compromesa amb les necessitats reals de la seva gent.

Georgina Lázaro Fontanet

Consellera del Districte de Junts per Barcelona

Continua llegint

Política

EDITORIAL | El patrimoni cultural, trepitjat per disputes polítiques

Publicat

on

Per

La sentència del Tribunal Suprem que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena a Aragó és una decisió que sacseja els fonaments de la gestió patrimonial responsable i posa en risc unes obres d’inestimable valor artístic i històric. Aquest dictamen, més enllà de ser en realitat disputa legal amb l’embrió ubicat al punt àlgid del procés, revela una politització preocupant del patrimoni cultural i un menyspreu cap als criteris tècnics que haurien de guiar decisions d’aquesta magnitud. El MNAC, com a institució de referència mundial, queda greument qüestionat en la seva missió de preservar i difondre el llegat artístic, mentre persisteixen dubtes sobre com es durà a terme un trasllat que, segons els experts, podria degradar-los de forma irreversible. 

Les pintures murals de Sixena, una joia del romànic del segle XII, són són un testimoni excepcional de l’art medieval europeu. Rescatades per Josep Gudiol després de l’incendi que va devastar el monestir durant la Guerra Civil, aquestes obres van ser traslladades al MNAC, on han estat conservades, estudiades i exposades en condicions òptimes. La sala del romànic del MNAC, considerada una de les millors col·leccions del món en el seu gènere, ha garantit la integritat física d’aquestes pintures. Cal tenir en compte que tots els museus, com a tret distintiu, acompleixen la funció de guardians d’obres que, per la seva fragilitat o importància històrica, no poden ser sotmeses a manipulacions arriscades. La missió dels museus és protegir el patrimoni universal, més enllà de fronteres administratives o polítiques.

La decisió judicial no només posa en risc el patrimoni, sinó que també evidencia una politització perillosa. El litigi de Sixena s’ha vist instrumentalitzat en un context de tensions territorials entre Catalunya i Aragó, amb el suport implícit de sectors que veuen en aquesta sentència una oportunitat per afeblir la gestió cultural catalana.

Ara queden molts dubtes en l’aire: com es farà el trasllat? Qui en garantirà la seguretat? Qui el pagarà? Quin serà el destí de les pintures un cop al monestir, un espai no preparat per acollir-les? Aquesta sentència no només és un atac al patrimoni català, sinó també una amenaça al principi universal de preservar l’art. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024