Anys després, la falda de Montjuïc torna a ser socialista. El PSC ha aconseguit imposar-se al Poble-sec a les darreres eleccions generals per la porta gran. La raó: la formació liderada per Pedro Sánchez ha guanyat a totes les seccions censals del barri amb el suport d’un de cada tres veïns (36%). D’aquesta manera, el socialisme català ha acabat de doblegar als comuns (guanyadors de les darreres municipals al barri) i a ERC (formació més votada a les darreres generals i que aquest 23-J ha caigut fins a la tercera plaça).

Si bé el PSC ja va aconseguir plantar la seva bandera a la falda de Montjuïc a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, feia anys que no assolia una victòria amb la contundència d’aquestes darreres. En aquest sentit, destacar que la candidatura socialista ha sabut seduir a 1.500 nous votants respecte a l’any 2019, malgrat la caiguda de la participació (del 66% d’aleshores, al 61,8% d’aquest 23-J). De fet, la participació en el barri ha sigut fins i tot inferior a la mitjana barcelonina (67,4%).

El sobiranisme s’estavella

Més enllà de la victòria del PSC, l’altre gran titular que ha deixat la nit electoral són els mals resultats del bloc independentista (fruit d’una hipotètica marea abstencionista). Per una banda, ERC gairebé s’ha deixat la meitat de les paperetes pel camí (d’assolir la victòria al Poble-sec, els republicans han caigut a la tercera plaça); per l’altra, la candidatura de Junts ha perdut un de cada tres simpatitzants; i, en darrer lloc, la CUP ha baixat del 5,5% al 3%. En total, els tres partits sobiranistes només han aconseguit aplegar el 23% de les paperetes.

Per contra, la formació política que mostra una base electoral més sòlida és Sumar (el paraigua electoral sota el qual han concorregut els comuns a Barcelona). Malgrat la caiguda de la participació, la candidatura d’esquerres ha sabut tornar a captar el vot dels seus fidels i, fins i tot, ha millorat els seus resultats en una quarantena de vots. Una experiència similar a l’experimentada per VOX: la formació d’ultradreta, en comptes de perdre suports com a la resta de l’Estat, ha sabut mantenir el suport de 600 poblesequins.

El PP fagocita C’s

El PP, segona formació hegemònica del bipartidisme estatal, també s’ha aconseguit despertar d’un llarg hivern electoral al barri. Tot plegat, gràcies a la captació de vot que ha fet de Ciutadans (s’emporta gairebé la meitat del seu electoral). Ara bé, encara que els populars hagin millorat substancialment els seus resultats respecte a les darreres generals, el barri els ha tornat a situar a la segona meitat de la taula (encara que, ara ja, per davant de Junts).

Després d’unes eleccions d’infart i d’una consecució de pactes postelectorals propis d’una sèrie de Netflix, els socialistes tornen a governar el Districte de Sants-Montjuïc en solitari. Una fita que els suposarà la possibilitat d’implementar tot el seu programa electoral, sempre que les forces de l’oposició els ho permetin (la majoria absoluta en aquesta ciutat és una quimera). Unes polítiques que, en el cas del Poble-sec, tampoc disten de l’obra de govern que han fet els executius de coalició del mateix PSC i Barcelona en Comú, encara que amb matisos.

Una de les propostes que els socialistes portaven al seu programa electoral i que en aquest darrer mandat ja havia quedat pràcticament encarrilada és la pròxima mudança del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona al complex de les Tres Xemeneies (l’equipament actualment està en uns baixos del carrer de Lleida). Un nou centre administratiu que quedaria complementat amb la construcció “d’un espai de gent gran o casal al barri”, com recull el mateix programa electoral.

Cal tenir en compte, però, que la carta de presentació dels socialistes ja no inclou cap més proposta o pla específic per al Poble-sec en les 93 pàgines de programa. En tot cas, però, sí que fa referència a altres matèries que poden tenir relació amb el barri, com ara qüestions relacionades amb la muntanya de Montjuïc, el Paral·lel des d’un punt de vista cultural, o l’espai firal.

Una nova Fira?

Respecte a la remodelació dels espais de la Fira i l’avinguda de la Reina Maria Cristina, la qual ja semblava tancada amb totes les administracions implicades, ara el PSC aposta per tornar a “repensar i actualitzar els espais de la Fira de Montjuïc i el seu entorn”. Una proposta que estaria vinculada al centenari de l’Exposició Internacional a Montjuïc 1929-2029 i que implicaria la creació d’un equip liderat per l’Ajuntament on també participin agents de l’entorn que ajudin a “dissenyar una estratègia conjunta” per “impulsar actuacions de cara al 2029”.

Precisament, per als socialistes la celebració del centenari de l’Exposició ha d’esdevenir un nou punt d’inflexió per a la muntanya. Tal com exposen, l’aniversari a organitzar serà comparable amb altres “grans fites internacionals”, com ara la Copa del Amèrica del 2024 o el fet que la ciutat esdevingui Capital Mundial de l’Arquitectura (2026).

La muntanya

No només el complex de la plaça d’Espanya està en el punt de mira del nou executiu, també hi és la muntanya de Montjuïc. En aquesta línia, el nou executiu buscarà consolidar la preservació del parc de Montjuïc i millorar l’accessibilitat. Per aconseguir-ho, apunten que la millora de la connectivitat de Montjuïc “es farà amb l’ampliació de l’L2 del metro, millorant la mobilitat en bus a la muntanya, i creant una xarxa de carrils bici i camins per fer esport”. En tot cas, afegeixen, l’ampliació de l’L2 de metro fins a connectar-la amb l’L10 i l’L9 haurà d’anar a càrrec de la Generalitat.

Pel que fa a l’aposta pels Sports Tech, des del PSC asseguren que les polítiques en relació amb aquest sector es potenciaran més. Ara bé, cal tenir en compte que en tot el programa electoral amb què van concórrer a les eleccions no apareix el projecte de transformació del Palau d’Esports, el qual s’havia projectat en aquest darrer mandat com a hub de les tecnologies i la innovació. En canvi, el que sí es manté és la idea de “recuperar” el palau municipal “com a un espai esportiu”, “amb un aforament inferior al del Palau Sant Jordi”.

Inversió, seguretat i cultura

Pel que fa al Pla de Barris, malgrat que no s’especifica el cas concret del Poble-sec, asseguren que l’objectiu serà duplicar els plans de barris dels dos mandats anteriors i destinar-hi un total de 300 milions a tota la ciutat al llarg dels propers quatre anys. Per últim, des de les files del PSC també contemplen el reforç de les unitats nocturnes de la Guàrdia Urbana al districte i el desenvolupament d’un nou pol d’activitat de les arts escèniques i culturals al Paral·lel. Propostes que, en tot cas, el teixit associatiu restarà amatent per comprovar si realment s’executen.

El Poble-sec es manté fidel a Barcelona en Comú. Així es desprèn dels resultats de les eleccions municipals d’aquest 28-M després que la formació encapçalada per Ada Colau s’imposés de forma estèril a la falda de Montjuïc. La raó: els resultats a escala de ciutat, on ha caigut de la 2a a la 3a posició respecte als darrers comicis, li posen molt difícil revalidar l’alcaldia per la via dels pactes electorals. De fet, malgrat que els comuns han fet del barri un autèntic bastió electoral, en realitat, municipals rere municipals, cada vegada assoleixen captar menys paperetes.

Si s’analitzen de manera correlativa els resultats electorals d’aquest 2023 amb problemàtiques compartides entre barris, el Poble-sec caldria ubicar-lo en el sac dels barris afectats per les dinàmiques del segle XXI (població històricament treballadora + habitatge impossible + turistificació). Una agrupació on s’ubicarien també Sant Antoni, el Poblenou, Sants o el Gòtic. En tots aquests casos, el seu veïnat també ha apostat per mantenir en el càrrec a Colau.

Ara bé, el suport a qui fins avui dia ha sigut alcaldessa ha sigut sostingut per part dels poblesequins? No. Si bé en els comicis de 2015 la irrupció de Barcelona en Comú es va atorgar una de cada tres paperetes del barri, en aquest 2023 els comuns han perdut gairebé un miler de suports respecte fa vuit anys i 500 respecte fa quatre. Malgrat tot, percentualment han aconseguit millorar els resultats de 2019: de seduir al 28,1% del veïnat han passat al 28,5%.

Collboni passa per davant de Xavier Trias

Si bé a Barcelona els resultats s’auguraven ajustats (al final Xavier Trias ha guanyat la cursa electoral, malgrat ser el candidat amb un menor nombre d’enquestes a favor), en el cas del Poble-sec les diferències entre partits han sigut més destacades. Per una banda, el PSC pràcticament no ha aconseguit escurçar distàncies amb els comuns, però el que sí que ha sabut fer és incrementar el percentatge d’electors que els han donat suport (del 17,9% al 19,4%). Ara bé, en realitat aquest increment percentual està vinculat sobretot a la caiguda de la participació, ja que en nombres absoluts els socialistes han assolit mobilitzar pràcticament el mateix electorat que el 2019 (i fins i tot han perdut un centenar de paperetes pel camí).

En canvi, la candidatura que sí que ha sabut capgirar la dinàmica de les enquestes ha sigut la de Xavier Trias. Mentre que Junts l’any 2019 només va sumar un 7,3% dels vots amb la candidatura conjunta de Joaquim Forn i Elsa Artadi, aquest 2023 el recosit de diferents escissions de Convergència sota la marca Trias x BCN ha aconseguit doblar els resultats: de 1.051 votants a 2.060 simpatitzants. Un resultat gairebé calcat al que va obtenir l’exalcalde a les polaritzades eleccions de 2015, quan es va enfrontar per primera vegada contra Ada Colau.

Les grans davallades

Que Trias x BCN hagi recuperat la força electoral que havia perdut l’any 2019 al barri, en part, ha sigut a costa d’ERC. L’oposició constructiva dels republicans a l’Ajuntament ha costat al seu veterà candidat, Ernest Maragall, la caiguda en picat dels suports entre els poblesequins: d’obtenir el 22,8% dels vots fa quatre anys, a aplegar el 13% (la meitat dels vots, en nombres absoluts). A més, el resultat d’ERC també cal contextualitzar-lo en l’actual escenari polític: mentre que l’any 2019 el procés independentista estava en el seu punt àlgid i l’alcaldia de la ciutat es va dirimir sota la qüestió nacional, avui dia les mobilitzacions al carrer ja són història, l’agenda política ha deixat d’estar marcada pel sobiranisme i Esquerra ha començat a patir el desgast de governar en solitari a la Generalitat.

Ara bé, el daltabaix del procés no només ha afectat ERC. De fet, el càstig que han rebut els republicans és gairebé un massatge comparat amb les formacions que formaven part de la proposta unionista del francès Manuel Valls. Mentre que Valents ha rebut el suport de l’1,8% dels poblesequins, Ciutadans s’ha quedat absolutament orfe de simpatitzants (només 98 veïns, acèrrims fidels a la formació taronja, han donat suport a la candidatura d’Anna Grau). Una dada que condemna a Ciutadans a la pràctica desaparició, sobretot després d’haver obtingut encara menys suports que BCN ets Tu (124 vots) o el PACMA (141 vots).

El PP de Daniel Sirera i la concentració de vot

Després dels mals resultats del PP a les darreres eleccions, aquest 28-M la candidatura de Daniel Sirera finalment sí que ha aconseguit reflotar el vaixell popular. En el cas del Poble-sec, amb uns tímids resultats (7,1% i 755 vots), però en la mateixa línia de Barcelona, on han multiplicat per dos els suports. Per últim, destacar la irrupció de VOX, encara que si s’haurien reproduït els vots que ha rebut la candidatura d’extrema dreta al barri a escala barcelonina, el grup ultra no hauria assolit representació a l’Ajuntament. Els ultres només han rebut el suport de 527 veïns (el 4,2%), mentre que la CUP ha aconseguit el suport d’una vintena més. En tot cas, la candidatura de l’esquerra independentista encara no ha aturat la sagnia de suports que arrossega eleccions rere eleccions i en aquests comicis encara han sumat menys paperetes al barri que el passat 2019 (de 660 a 543).