Connecta amb nosaltres

Política

Janet Sanz: “Hem assolit un acord amb Conren Tramway per desbloquejar el futur de les Tres Xemeneies”

La gestió municipal de l’alcaldessa Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona no es pot entendre sense analitzar la figura de Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984). “Enamorada” del Poble-sec i veïna des de fa tres anys, la regidora i tinenta d’alcaldessa exerceix pràcticament de directora d’orquestra en les polítiques de Barcelona en Comú a la ciutat. La raó: des de la seva cartera emanen les decisions relacionades amb l’urbanisme, l’ecologia i la mobilitat. Qüestions sempre envoltades de polèmica i debat.

Publicat

on

L’edifici de les Tres Xemeneies fa més d’una dècada que està abandonat. Al novembre vau presentar un ultimàtum a la propietat. Heu obtingut resposta?
Sí. Finalment hem assolit un acord amb Conren Tramway per desbloquejar el futur de les Tres Xemeneies. La participació veïnal ja ens havia donat un mandat molt clar i el barri no podia esperar més. La zona ha patit molta degradació durant tots aquests anys.

Com es reformularà l’espai?
De la plusvàlua que n’extraurà el privat a conseqüència de la requalificació urbanística dels terrenys i la construcció de les oficines, en cedirà la meitat a la ciutat: 11,2 milions d’euros perquè reverteixin en el barri. D’aquests, uns 2,3 milions serviran per traslladar-hi el Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR), uns altres 2,7 milions per a reurbanitzar la plaça de les Tres Xemeneies i uns darrers 6,2 milions aniran destinats a fer nous equipaments i habitatges pel barri.

Tot això amb quin calendari?
Amb l’aprovació inicial del planejament ja s’iniciaran els tràmits per redactar els projectes del nou CECOR i la reforma de la plaça, les obres de la qual podrien començar a  l’estiu de 2024.

Una mica més avall, al Port de Barcelona, es va establir que al llarg d’aquest 2023 hauríem de tenir electrificades dues terminals. S’executaran a temps?
Aquestes transformacions del Port són lentes. El Port ha fet un exercici d’intentar incorporar combustibles fòssils menys contaminants, però segueixen contaminant. Per una banda demanem al Port que faci una aposta clara per liderar l’electrificació al sector i, per l’altra, que faci les operacions necessàries per reduir la pressió turística que reben els barris propers a la infraestructura. Creiem que s’executarà l’aposta i la connexió de l’hidrogen verd perquè en això el port serà estratègic. Ara bé, no volem quedar-nos aquí, també hem de plantejar-nos l’autosuficiència a llarg termini.

Un altre projecte a llarg termini és la Fira de Montjuïc. L’horitzó és 2029, però amb moltes administracions implicades. És plausible el calendari?
El Poble-sec té sobre la taula dos grans projectes indispensables pel seu futur: aquest i Tres Xemeneies. Amb el tema de la Fira hem de tenir en compte que el Poble-sec no pot seguir amb un únic CAP 15 anys més, per exemple. Per tant, és indispensable que el calendari es compleixi, sobretot pels equipaments i l’habitatge projectat.

Una matèria on l’Ajuntament ha fet passes de gegant al llarg de la pandèmia ha sigut en el camp de la mobilitat. En la qüestió turística es va treballar prou en l’‘stand by’ sanitari per revertir el model?
Des que Barcelona en Comú està a l’Ajuntament hem fet un abans i un després en la gestió del turisme. Hem dit que volem una ciutat amb turisme, però no una ciutat turística. No pot ser que sigui una ciutat amb desequilibris que afectin el comerç, l’habitatge o el dia a dia del veïnat en el sentit negatiu. Hem regulat la barra lliure que hi havia. Ara estem intentant acabar de posar ordre amb el PEUAT, la regulació turística dels operadors i ens falta un tema clau: els creuers. Això ara està en mans de la Generalitat i l’Estat.

Però la pandèmia es va aprofitar prou?
Crec que va fer emergir el debat de les zones turístiques. El Poble-sec continuava ple de gent i els comerços seguien amb compradors. En canvi, on no va passar això va ser a les zones tensionades turísticament, perquè no hi ha veïns. La pandèmia ens va dir que això no pot tornar a passar, que Barcelona no pot ser un decorat. Cal tenir en compte que la regulació que ha fet Barcelona amb el turisme ha sigut posada com a exemple a tota la Unió Europea. Va passar amb Airbnb i ara amb les macro-cuines fantasma, però reitero: hi ha coses que no són responsabilitat exclusiva nostra, com són els creuers.

Comenta que al barri hi havia vida. Fins a quin punt el Poble-sec continuarà sent un barri viu quan el preu del lloguer no fa més que centrifugar al veïnat?
Hem de pressionar a l’Estat que faci una llei de l’habitatge que no doni cabuda als lloguers abusius. Necessitem una regulació efectiva que eviti els desnonaments i els desnonaments silenciosos d’aquelles persones que tenen un contracte de lloguer i que, quan caduquen, no poden seguir pagant les pujades que els demanen. El futur de Barcelona en bona part depèn de garantir que la seva gent pugui escollir el barri on viure.

Com s’aconsegueix això?
Nosaltres hem fet la mesura del 30%, que és pionera a tot l’Estat, i que intenta que les grans rehabilitacions i promocions estiguin obligades a destinar una part a habitatge assequible. També estem exercint el tanteig i retracte en la compra de finques i ara hem fet una aposta de fins a 500 nous habitatges assequibles al sector de la Fira.

En tot cas, són actuacions que donaran els fruits a llarg termini.
Per això hem de guanyar a l’Estat i a la Generalitat.

Al Govern de l’Estat hi sou presents i, malgrat que la bandera del dret a l’habitatge s’ha enlairat en moltes eleccions, hi ha molta gent que segueix sense poder gaudir d’aquest dret…
Nosaltres ens vam presentar a les eleccions dient que el tema de l’habitatge era prioritari. Ho ha estat claríssimament. Cap administració anterior a l’Ajuntament ha fet tant com la nostra en vuit anys. Li hem donat la volta al parc d’habitatge públic de la ciutat i l’hem multiplicat per dos: de 6.000 a 12.000. A banda, abans teníem més pisos turístics il·legals que pisos assequibles i ara això ja no és així. Ara tenim zero apartaments il·legals, 9.000 amb llicència turística en ordre i 12.000 habitatges assequibles. És greu que, sense tenir la competència en habitatge, siguem l’administració que més vivenda fa a Barcelona. Ni l’Estat, ni la Generalitat que té la competència, n’han fet cap. Necessitem que això canviï, però que com que les possibilitats de construir més habitatge són limitades, ara el que fa Unidas Podemos al Govern de l’Estat és pressionar per aconseguir lleis que evitin lloguers abusius.

En aquesta qüestió el PSOE ha pres distància. A Barcelona creu que els lobbies s’han posicionat darrere del PSC?
És una decisió que no correspon als lobbies, sinó al PSC. Jo interpel·lo al votant socialista, que és progressista i no vol un partit rendit o plegat als interessos dels lobbies turístics, comercials o immobiliaris. Ells esperen un partit d’esquerres que el representi com ho podem fer nosaltres.

El PSC els representa?
EL PSC ha de triar i explicar si representa a aquest votant o a un sector que poc té a veure amb la seva història. Nosaltres defensarem que hi hagi una alternativa d’esquerres, evidentment amb diferències, però que comparteixi una mirada de defensa de la gent. El que no val és, per una banda, explicar a la gent el que vol sentir i, per l’altra, pressionar des del govern, sigui quin sigui, perquè s’executi el quart cinturó, l’ampliació de l’aeroport i el casino més gran d’Europa. No ho puc entendre; semblen propostes del segle XVIII.

Tornem al Poble-sec. Per què la reforma dels extrems del Paral·lel s’ha quedat al calaix?
La reforma de Xavier Trias va ser molt criticada i van ser els moviments socials i veïnals els que ens van demanar aturar el projecte. Aquest mandat teníem previst reprendre el tema, però amb la pandèmia no hem arribat a totes les actuacions que volíem. Al mandat vinent serà una de les primeres actuacionsa fer. La raó: la volem relacionar amb les actuacions de la plaça de la Carbonera i d’Espanya. Són dues ròtules del Paral·lel que hauran d’estar connectades amb l’avinguda.

Ja han treballat en la matèria?
D’entrada a la plaça d’Espanya ja sabem que farem una estació intermodal d’autobusos soterrada i connectarem els FGC. Pel que fa a la Carbonera tenim prevista una reunió amb el Port per resoldre la mobilitat sostenible. Vull destacar que no ens hem oblidat del Paral·lel: ara ja tenim dues cases de la cultura amb la compra del Molino i la recuperació de la Sala Barts. Dos projectes que rememoren el millor Paral·lel i el vinculen a les noves generacions i a la cultura popular dels barris, sense oblidar que la transformació de l’Arnau la tenim a punt.

Queda gaire perquè el Molino tingui adjudicatari?
Està a punt.

Sovint es parla de contaminació atmosfèrica, però tant a la plaça de la Bella Dorita com en altres punts del Paral·lel la contaminació acústica és molt elevada. Quines mesures es poden prendre per revertir el soroll?
Al final la contaminació acústica està relacionada amb el trànsit de cotxes. Miri què ha passat a les Glòries: amb el túnel hem reduït 9.000 cotxes diaris de la circulació, hem reduït un 40% les emissions i hem reduït 9 decibels. Això els veïns ho han notat de forma increïble. Per què? Perquè hi ha menys cotxes. Al Paral·lel tot això estarà relacionat amb el futur de la plaça d’Espanya. Per fi deixarà de ser una gran rotonda en els propers anys i es convertirà en un hub de la mobilitat sostenible. En això ja treballem molt coordinats amb busos interurbans, Generalitat, ATM, etc. Haurà de servir per acabar amb les allaus de cotxes que travessen l’Eixample, Paral·lel i Ciutat Vella.

S’ha tingut en compte a la gent que entra a la ciutat en cotxe des de la segona o tercera corona metropolitana?
Amb la Generalitat, abans i ara, hem tingut un diàleg molt fluid i constant en termes de mobilitat. Els hem demanat que facin els deures que ja està fent l’Ajuntament. A nosaltres ens escull la ciutadania per garantir el dret a la salut, entre altres drets. El que no podem fer és postergar els deures de l’Ajuntament fins que la Generalitat faci els seus, perquè si no entra en risc la salut.

Però no tot és competència de la Generalitat…
A l’Estat li reclamem Rodalies. Cada tres mesos em reuneixo amb els responsables del servei per veure com estan les obres. S’han posat les piles tard, però l’any 2024 i sobretot pel 2025 notarem molts canvis. La capacitat d’absorció de la demanda creixerà molt. L’equip que capitaneja Pere Macias ja ha posat més de 200 milions d’euros en noves contractacions.

L’administració és lenta.
Lenta, però eficaç. Nosaltres com Ajuntament no podem esperar al 2024 a què la resta faci els deures.

El proper mandat serà el del peatge urbà?
Barcelona necessita totes les actuacions que siguin necessàries per garantir que complim les directives europees i el que diu l’OMS. És difícil que la ciutat pugui llençar en solitari un peatge. S’haurà de treballar de forma coordinada amb l’àrea metropolitana com han fet Londres o Oslo i com aquí ja vam fer amb la Zona de Baixes Emissions.

El que sí que pot fer l’Ajuntament per ‘motu proprio’ és eliminar les motos de voreres. Ho tenen previst?
Ho comparteixo clarament i és indispensable que vagi encaminat, però a la vegada que posem alternatives com els pàrquings soterrats o les places en calçada que ja hem intentat duplicar. També crec que hem d’anar més de pressa i que el parc de motos és el que és, per la qual cosa hem de fer polítiques perquè puguin deixar d’ocupar les voreres. S’ha de conscienciar, generar alternatives per aparcar les motos, però, sobretot, alliberar les voreres per a la ciutadania.

De cara a les municipals, repetirà a les llistes electorals?
Tinc moltes coses que encara voldria fer, però estic a disposició de l’organització i de l’alcaldessa. El que tinc claríssim és que Barcelona necessita quatre anys més d’Ada Colau per culminar i consolidar el projecte que hem fet en tots els sentits: social, urbanístic, cultural, de mobilitat, etc.

L’exregidora Laura Pérez ha decidit no presentar-se sota l’argument que vuit anys a l’Ajuntament era el límit que s’havia establert per preservar la regeneració política. Vostè amb ICV ja va ser regidora quatre anys, ara porta vuit més al Govern municipal i, de sortir escollida regidora, pot acumular un total de 16 anys. Això va en la línia de la nova política?
És una qüestió de treballar projectes i de decisions personals. Jo també tinc ganes de decidir en algun moment fer altres coses, però com que és un esforç que faig de bon grat, posaré a disposició de l’organització la meva participació. Tenim un projecte molt bonic encara i, evidentment, em ve de gust continuar col·laborant sigui dins de la institució o fora.

Per últim, l’entrada de Xavier Trias ha capgirat les enquestes. A Barcelona en Comú l’interessa aquesta polarització del vot com ja va passar l’any 2015?
No és una qüestió de beneficiar-se. Crec que l’important a destacar és que nosaltres tenim un model, mentre que Trias ha tornat per oposar-se al nostre model. Jo no sé quin model de ciutat volen ell ni la resta de candidats. Com respondrà Trias a l’emergència climàtica? A la crisi habitacional? Als problemes de salut derivats de la contaminació? A l’especulació? Als problemes de mobilitat? I pel que fa a la resta de candidats, tres quarts del mateix, no han presentat cap proposta alternativa.

Política

El PSC tenyeix de vermell la falda de Montjuïc

Els socialistes s’imposen a totes les seccions censals i desbanquen definitivament ERC i Sumar

Publicat

on

Anys després, la falda de Montjuïc torna a ser socialista. El PSC ha aconseguit imposar-se al Poble-sec a les darreres eleccions generals per la porta gran. La raó: la formació liderada per Pedro Sánchez ha guanyat a totes les seccions censals del barri amb el suport d’un de cada tres veïns (36%). D’aquesta manera, el socialisme català ha acabat de doblegar als comuns (guanyadors de les darreres municipals al barri) i a ERC (formació més votada a les darreres generals i que aquest 23-J ha caigut fins a la tercera plaça).

Si bé el PSC ja va aconseguir plantar la seva bandera a la falda de Montjuïc a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, feia anys que no assolia una victòria amb la contundència d’aquestes darreres. En aquest sentit, destacar que la candidatura socialista ha sabut seduir a 1.500 nous votants respecte a l’any 2019, malgrat la caiguda de la participació (del 66% d’aleshores, al 61,8% d’aquest 23-J). De fet, la participació en el barri ha sigut fins i tot inferior a la mitjana barcelonina (67,4%).

El sobiranisme s’estavella

Més enllà de la victòria del PSC, l’altre gran titular que ha deixat la nit electoral són els mals resultats del bloc independentista (fruit d’una hipotètica marea abstencionista). Per una banda, ERC gairebé s’ha deixat la meitat de les paperetes pel camí (d’assolir la victòria al Poble-sec, els republicans han caigut a la tercera plaça); per l’altra, la candidatura de Junts ha perdut un de cada tres simpatitzants; i, en darrer lloc, la CUP ha baixat del 5,5% al 3%. En total, els tres partits sobiranistes només han aconseguit aplegar el 23% de les paperetes.

Per contra, la formació política que mostra una base electoral més sòlida és Sumar (el paraigua electoral sota el qual han concorregut els comuns a Barcelona). Malgrat la caiguda de la participació, la candidatura d’esquerres ha sabut tornar a captar el vot dels seus fidels i, fins i tot, ha millorat els seus resultats en una quarantena de vots. Una experiència similar a l’experimentada per VOX: la formació d’ultradreta, en comptes de perdre suports com a la resta de l’Estat, ha sabut mantenir el suport de 600 poblesequins.

El PP fagocita C’s

El PP, segona formació hegemònica del bipartidisme estatal, també s’ha aconseguit despertar d’un llarg hivern electoral al barri. Tot plegat, gràcies a la captació de vot que ha fet de Ciutadans (s’emporta gairebé la meitat del seu electoral). Ara bé, encara que els populars hagin millorat substancialment els seus resultats respecte a les darreres generals, el barri els ha tornat a situar a la segona meitat de la taula (encara que, ara ja, per davant de Junts).

Continua llegint

Política

Socialisme en solitari

El full de ruta de l’executiu contempla “recuperar” el palau d’esports per a usos esportius i “repensar” el projecte de la Fira

Publicat

on

Per

Després d’unes eleccions d’infart i d’una consecució de pactes postelectorals propis d’una sèrie de Netflix, els socialistes tornen a governar el Districte de Sants-Montjuïc en solitari. Una fita que els suposarà la possibilitat d’implementar tot el seu programa electoral, sempre que les forces de l’oposició els ho permetin (la majoria absoluta en aquesta ciutat és una quimera). Unes polítiques que, en el cas del Poble-sec, tampoc disten de l’obra de govern que han fet els executius de coalició del mateix PSC i Barcelona en Comú, encara que amb matisos.

Una de les propostes que els socialistes portaven al seu programa electoral i que en aquest darrer mandat ja havia quedat pràcticament encarrilada és la pròxima mudança del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona al complex de les Tres Xemeneies (l’equipament actualment està en uns baixos del carrer de Lleida). Un nou centre administratiu que quedaria complementat amb la construcció “d’un espai de gent gran o casal al barri”, com recull el mateix programa electoral.

Cal tenir en compte, però, que la carta de presentació dels socialistes ja no inclou cap més proposta o pla específic per al Poble-sec en les 93 pàgines de programa. En tot cas, però, sí que fa referència a altres matèries que poden tenir relació amb el barri, com ara qüestions relacionades amb la muntanya de Montjuïc, el Paral·lel des d’un punt de vista cultural, o l’espai firal.

Una nova Fira?

Respecte a la remodelació dels espais de la Fira i l’avinguda de la Reina Maria Cristina, la qual ja semblava tancada amb totes les administracions implicades, ara el PSC aposta per tornar a “repensar i actualitzar els espais de la Fira de Montjuïc i el seu entorn”. Una proposta que estaria vinculada al centenari de l’Exposició Internacional a Montjuïc 1929-2029 i que implicaria la creació d’un equip liderat per l’Ajuntament on també participin agents de l’entorn que ajudin a “dissenyar una estratègia conjunta” per “impulsar actuacions de cara al 2029”.

Precisament, per als socialistes la celebració del centenari de l’Exposició ha d’esdevenir un nou punt d’inflexió per a la muntanya. Tal com exposen, l’aniversari a organitzar serà comparable amb altres “grans fites internacionals”, com ara la Copa del Amèrica del 2024 o el fet que la ciutat esdevingui Capital Mundial de l’Arquitectura (2026).

La muntanya

No només el complex de la plaça d’Espanya està en el punt de mira del nou executiu, també hi és la muntanya de Montjuïc. En aquesta línia, el nou executiu buscarà consolidar la preservació del parc de Montjuïc i millorar l’accessibilitat. Per aconseguir-ho, apunten que la millora de la connectivitat de Montjuïc “es farà amb l’ampliació de l’L2 del metro, millorant la mobilitat en bus a la muntanya, i creant una xarxa de carrils bici i camins per fer esport”. En tot cas, afegeixen, l’ampliació de l’L2 de metro fins a connectar-la amb l’L10 i l’L9 haurà d’anar a càrrec de la Generalitat.

Pel que fa a l’aposta pels Sports Tech, des del PSC asseguren que les polítiques en relació amb aquest sector es potenciaran més. Ara bé, cal tenir en compte que en tot el programa electoral amb què van concórrer a les eleccions no apareix el projecte de transformació del Palau d’Esports, el qual s’havia projectat en aquest darrer mandat com a hub de les tecnologies i la innovació. En canvi, el que sí es manté és la idea de “recuperar” el palau municipal “com a un espai esportiu”, “amb un aforament inferior al del Palau Sant Jordi”.

Inversió, seguretat i cultura

Pel que fa al Pla de Barris, malgrat que no s’especifica el cas concret del Poble-sec, asseguren que l’objectiu serà duplicar els plans de barris dels dos mandats anteriors i destinar-hi un total de 300 milions a tota la ciutat al llarg dels propers quatre anys. Per últim, des de les files del PSC també contemplen el reforç de les unitats nocturnes de la Guàrdia Urbana al districte i el desenvolupament d’un nou pol d’activitat de les arts escèniques i culturals al Paral·lel. Propostes que, en tot cas, el teixit associatiu restarà amatent per comprovar si realment s’executen.

Continua llegint

Política

El Poble-sec, bastió dels comuns

La davallada de la participació castiga sobretot a Barcelona en Comú, encara que supera amb escreix al PSC i la candidatura de Trias x BCN

Publicat

on

El Poble-sec es manté fidel a Barcelona en Comú. Així es desprèn dels resultats de les eleccions municipals d’aquest 28-M després que la formació encapçalada per Ada Colau s’imposés de forma estèril a la falda de Montjuïc. La raó: els resultats a escala de ciutat, on ha caigut de la 2a a la 3a posició respecte als darrers comicis, li posen molt difícil revalidar l’alcaldia per la via dels pactes electorals. De fet, malgrat que els comuns han fet del barri un autèntic bastió electoral, en realitat, municipals rere municipals, cada vegada assoleixen captar menys paperetes.

Si s’analitzen de manera correlativa els resultats electorals d’aquest 2023 amb problemàtiques compartides entre barris, el Poble-sec caldria ubicar-lo en el sac dels barris afectats per les dinàmiques del segle XXI (població històricament treballadora + habitatge impossible + turistificació). Una agrupació on s’ubicarien també Sant Antoni, el Poblenou, Sants o el Gòtic. En tots aquests casos, el seu veïnat també ha apostat per mantenir en el càrrec a Colau.

Ara bé, el suport a qui fins avui dia ha sigut alcaldessa ha sigut sostingut per part dels poblesequins? No. Si bé en els comicis de 2015 la irrupció de Barcelona en Comú es va atorgar una de cada tres paperetes del barri, en aquest 2023 els comuns han perdut gairebé un miler de suports respecte fa vuit anys i 500 respecte fa quatre. Malgrat tot, percentualment han aconseguit millorar els resultats de 2019: de seduir al 28,1% del veïnat han passat al 28,5%.

Collboni passa per davant de Xavier Trias

Si bé a Barcelona els resultats s’auguraven ajustats (al final Xavier Trias ha guanyat la cursa electoral, malgrat ser el candidat amb un menor nombre d’enquestes a favor), en el cas del Poble-sec les diferències entre partits han sigut més destacades. Per una banda, el PSC pràcticament no ha aconseguit escurçar distàncies amb els comuns, però el que sí que ha sabut fer és incrementar el percentatge d’electors que els han donat suport (del 17,9% al 19,4%). Ara bé, en realitat aquest increment percentual està vinculat sobretot a la caiguda de la participació, ja que en nombres absoluts els socialistes han assolit mobilitzar pràcticament el mateix electorat que el 2019 (i fins i tot han perdut un centenar de paperetes pel camí).

En canvi, la candidatura que sí que ha sabut capgirar la dinàmica de les enquestes ha sigut la de Xavier Trias. Mentre que Junts l’any 2019 només va sumar un 7,3% dels vots amb la candidatura conjunta de Joaquim Forn i Elsa Artadi, aquest 2023 el recosit de diferents escissions de Convergència sota la marca Trias x BCN ha aconseguit doblar els resultats: de 1.051 votants a 2.060 simpatitzants. Un resultat gairebé calcat al que va obtenir l’exalcalde a les polaritzades eleccions de 2015, quan es va enfrontar per primera vegada contra Ada Colau.

Les grans davallades

Que Trias x BCN hagi recuperat la força electoral que havia perdut l’any 2019 al barri, en part, ha sigut a costa d’ERC. L’oposició constructiva dels republicans a l’Ajuntament ha costat al seu veterà candidat, Ernest Maragall, la caiguda en picat dels suports entre els poblesequins: d’obtenir el 22,8% dels vots fa quatre anys, a aplegar el 13% (la meitat dels vots, en nombres absoluts). A més, el resultat d’ERC també cal contextualitzar-lo en l’actual escenari polític: mentre que l’any 2019 el procés independentista estava en el seu punt àlgid i l’alcaldia de la ciutat es va dirimir sota la qüestió nacional, avui dia les mobilitzacions al carrer ja són història, l’agenda política ha deixat d’estar marcada pel sobiranisme i Esquerra ha començat a patir el desgast de governar en solitari a la Generalitat.

Ara bé, el daltabaix del procés no només ha afectat ERC. De fet, el càstig que han rebut els republicans és gairebé un massatge comparat amb les formacions que formaven part de la proposta unionista del francès Manuel Valls. Mentre que Valents ha rebut el suport de l’1,8% dels poblesequins, Ciutadans s’ha quedat absolutament orfe de simpatitzants (només 98 veïns, acèrrims fidels a la formació taronja, han donat suport a la candidatura d’Anna Grau). Una dada que condemna a Ciutadans a la pràctica desaparició, sobretot després d’haver obtingut encara menys suports que BCN ets Tu (124 vots) o el PACMA (141 vots).

El PP de Daniel Sirera i la concentració de vot

Després dels mals resultats del PP a les darreres eleccions, aquest 28-M la candidatura de Daniel Sirera finalment sí que ha aconseguit reflotar el vaixell popular. En el cas del Poble-sec, amb uns tímids resultats (7,1% i 755 vots), però en la mateixa línia de Barcelona, on han multiplicat per dos els suports. Per últim, destacar la irrupció de VOX, encara que si s’haurien reproduït els vots que ha rebut la candidatura d’extrema dreta al barri a escala barcelonina, el grup ultra no hauria assolit representació a l’Ajuntament. Els ultres només han rebut el suport de 527 veïns (el 4,2%), mentre que la CUP ha aconseguit el suport d’una vintena més. En tot cas, la candidatura de l’esquerra independentista encara no ha aturat la sagnia de suports que arrossega eleccions rere eleccions i en aquests comicis encara han sumat menys paperetes al barri que el passat 2019 (de 660 a 543).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021