Connecta amb nosaltres

Política

Janet Sanz: “Hem assolit un acord amb Conren Tramway per desbloquejar el futur de les Tres Xemeneies”

La gestió municipal de l’alcaldessa Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona no es pot entendre sense analitzar la figura de Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984). “Enamorada” del Poble-sec i veïna des de fa tres anys, la regidora i tinenta d’alcaldessa exerceix pràcticament de directora d’orquestra en les polítiques de Barcelona en Comú a la ciutat. La raó: des de la seva cartera emanen les decisions relacionades amb l’urbanisme, l’ecologia i la mobilitat. Qüestions sempre envoltades de polèmica i debat.

Publicat

on

L’edifici de les Tres Xemeneies fa més d’una dècada que està abandonat. Al novembre vau presentar un ultimàtum a la propietat. Heu obtingut resposta?
Sí. Finalment hem assolit un acord amb Conren Tramway per desbloquejar el futur de les Tres Xemeneies. La participació veïnal ja ens havia donat un mandat molt clar i el barri no podia esperar més. La zona ha patit molta degradació durant tots aquests anys.

Com es reformularà l’espai?
De la plusvàlua que n’extraurà el privat a conseqüència de la requalificació urbanística dels terrenys i la construcció de les oficines, en cedirà la meitat a la ciutat: 11,2 milions d’euros perquè reverteixin en el barri. D’aquests, uns 2,3 milions serviran per traslladar-hi el Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR), uns altres 2,7 milions per a reurbanitzar la plaça de les Tres Xemeneies i uns darrers 6,2 milions aniran destinats a fer nous equipaments i habitatges pel barri.

Tot això amb quin calendari?
Amb l’aprovació inicial del planejament ja s’iniciaran els tràmits per redactar els projectes del nou CECOR i la reforma de la plaça, les obres de la qual podrien començar a  l’estiu de 2024.

Una mica més avall, al Port de Barcelona, es va establir que al llarg d’aquest 2023 hauríem de tenir electrificades dues terminals. S’executaran a temps?
Aquestes transformacions del Port són lentes. El Port ha fet un exercici d’intentar incorporar combustibles fòssils menys contaminants, però segueixen contaminant. Per una banda demanem al Port que faci una aposta clara per liderar l’electrificació al sector i, per l’altra, que faci les operacions necessàries per reduir la pressió turística que reben els barris propers a la infraestructura. Creiem que s’executarà l’aposta i la connexió de l’hidrogen verd perquè en això el port serà estratègic. Ara bé, no volem quedar-nos aquí, també hem de plantejar-nos l’autosuficiència a llarg termini.

Un altre projecte a llarg termini és la Fira de Montjuïc. L’horitzó és 2029, però amb moltes administracions implicades. És plausible el calendari?
El Poble-sec té sobre la taula dos grans projectes indispensables pel seu futur: aquest i Tres Xemeneies. Amb el tema de la Fira hem de tenir en compte que el Poble-sec no pot seguir amb un únic CAP 15 anys més, per exemple. Per tant, és indispensable que el calendari es compleixi, sobretot pels equipaments i l’habitatge projectat.

Una matèria on l’Ajuntament ha fet passes de gegant al llarg de la pandèmia ha sigut en el camp de la mobilitat. En la qüestió turística es va treballar prou en l’‘stand by’ sanitari per revertir el model?
Des que Barcelona en Comú està a l’Ajuntament hem fet un abans i un després en la gestió del turisme. Hem dit que volem una ciutat amb turisme, però no una ciutat turística. No pot ser que sigui una ciutat amb desequilibris que afectin el comerç, l’habitatge o el dia a dia del veïnat en el sentit negatiu. Hem regulat la barra lliure que hi havia. Ara estem intentant acabar de posar ordre amb el PEUAT, la regulació turística dels operadors i ens falta un tema clau: els creuers. Això ara està en mans de la Generalitat i l’Estat.

Però la pandèmia es va aprofitar prou?
Crec que va fer emergir el debat de les zones turístiques. El Poble-sec continuava ple de gent i els comerços seguien amb compradors. En canvi, on no va passar això va ser a les zones tensionades turísticament, perquè no hi ha veïns. La pandèmia ens va dir que això no pot tornar a passar, que Barcelona no pot ser un decorat. Cal tenir en compte que la regulació que ha fet Barcelona amb el turisme ha sigut posada com a exemple a tota la Unió Europea. Va passar amb Airbnb i ara amb les macro-cuines fantasma, però reitero: hi ha coses que no són responsabilitat exclusiva nostra, com són els creuers.

Comenta que al barri hi havia vida. Fins a quin punt el Poble-sec continuarà sent un barri viu quan el preu del lloguer no fa més que centrifugar al veïnat?
Hem de pressionar a l’Estat que faci una llei de l’habitatge que no doni cabuda als lloguers abusius. Necessitem una regulació efectiva que eviti els desnonaments i els desnonaments silenciosos d’aquelles persones que tenen un contracte de lloguer i que, quan caduquen, no poden seguir pagant les pujades que els demanen. El futur de Barcelona en bona part depèn de garantir que la seva gent pugui escollir el barri on viure.

Com s’aconsegueix això?
Nosaltres hem fet la mesura del 30%, que és pionera a tot l’Estat, i que intenta que les grans rehabilitacions i promocions estiguin obligades a destinar una part a habitatge assequible. També estem exercint el tanteig i retracte en la compra de finques i ara hem fet una aposta de fins a 500 nous habitatges assequibles al sector de la Fira.

En tot cas, són actuacions que donaran els fruits a llarg termini.
Per això hem de guanyar a l’Estat i a la Generalitat.

Al Govern de l’Estat hi sou presents i, malgrat que la bandera del dret a l’habitatge s’ha enlairat en moltes eleccions, hi ha molta gent que segueix sense poder gaudir d’aquest dret…
Nosaltres ens vam presentar a les eleccions dient que el tema de l’habitatge era prioritari. Ho ha estat claríssimament. Cap administració anterior a l’Ajuntament ha fet tant com la nostra en vuit anys. Li hem donat la volta al parc d’habitatge públic de la ciutat i l’hem multiplicat per dos: de 6.000 a 12.000. A banda, abans teníem més pisos turístics il·legals que pisos assequibles i ara això ja no és així. Ara tenim zero apartaments il·legals, 9.000 amb llicència turística en ordre i 12.000 habitatges assequibles. És greu que, sense tenir la competència en habitatge, siguem l’administració que més vivenda fa a Barcelona. Ni l’Estat, ni la Generalitat que té la competència, n’han fet cap. Necessitem que això canviï, però que com que les possibilitats de construir més habitatge són limitades, ara el que fa Unidas Podemos al Govern de l’Estat és pressionar per aconseguir lleis que evitin lloguers abusius.

En aquesta qüestió el PSOE ha pres distància. A Barcelona creu que els lobbies s’han posicionat darrere del PSC?
És una decisió que no correspon als lobbies, sinó al PSC. Jo interpel·lo al votant socialista, que és progressista i no vol un partit rendit o plegat als interessos dels lobbies turístics, comercials o immobiliaris. Ells esperen un partit d’esquerres que el representi com ho podem fer nosaltres.

El PSC els representa?
EL PSC ha de triar i explicar si representa a aquest votant o a un sector que poc té a veure amb la seva història. Nosaltres defensarem que hi hagi una alternativa d’esquerres, evidentment amb diferències, però que comparteixi una mirada de defensa de la gent. El que no val és, per una banda, explicar a la gent el que vol sentir i, per l’altra, pressionar des del govern, sigui quin sigui, perquè s’executi el quart cinturó, l’ampliació de l’aeroport i el casino més gran d’Europa. No ho puc entendre; semblen propostes del segle XVIII.

Tornem al Poble-sec. Per què la reforma dels extrems del Paral·lel s’ha quedat al calaix?
La reforma de Xavier Trias va ser molt criticada i van ser els moviments socials i veïnals els que ens van demanar aturar el projecte. Aquest mandat teníem previst reprendre el tema, però amb la pandèmia no hem arribat a totes les actuacions que volíem. Al mandat vinent serà una de les primeres actuacionsa fer. La raó: la volem relacionar amb les actuacions de la plaça de la Carbonera i d’Espanya. Són dues ròtules del Paral·lel que hauran d’estar connectades amb l’avinguda.

Ja han treballat en la matèria?
D’entrada a la plaça d’Espanya ja sabem que farem una estació intermodal d’autobusos soterrada i connectarem els FGC. Pel que fa a la Carbonera tenim prevista una reunió amb el Port per resoldre la mobilitat sostenible. Vull destacar que no ens hem oblidat del Paral·lel: ara ja tenim dues cases de la cultura amb la compra del Molino i la recuperació de la Sala Barts. Dos projectes que rememoren el millor Paral·lel i el vinculen a les noves generacions i a la cultura popular dels barris, sense oblidar que la transformació de l’Arnau la tenim a punt.

Queda gaire perquè el Molino tingui adjudicatari?
Està a punt.

Sovint es parla de contaminació atmosfèrica, però tant a la plaça de la Bella Dorita com en altres punts del Paral·lel la contaminació acústica és molt elevada. Quines mesures es poden prendre per revertir el soroll?
Al final la contaminació acústica està relacionada amb el trànsit de cotxes. Miri què ha passat a les Glòries: amb el túnel hem reduït 9.000 cotxes diaris de la circulació, hem reduït un 40% les emissions i hem reduït 9 decibels. Això els veïns ho han notat de forma increïble. Per què? Perquè hi ha menys cotxes. Al Paral·lel tot això estarà relacionat amb el futur de la plaça d’Espanya. Per fi deixarà de ser una gran rotonda en els propers anys i es convertirà en un hub de la mobilitat sostenible. En això ja treballem molt coordinats amb busos interurbans, Generalitat, ATM, etc. Haurà de servir per acabar amb les allaus de cotxes que travessen l’Eixample, Paral·lel i Ciutat Vella.

S’ha tingut en compte a la gent que entra a la ciutat en cotxe des de la segona o tercera corona metropolitana?
Amb la Generalitat, abans i ara, hem tingut un diàleg molt fluid i constant en termes de mobilitat. Els hem demanat que facin els deures que ja està fent l’Ajuntament. A nosaltres ens escull la ciutadania per garantir el dret a la salut, entre altres drets. El que no podem fer és postergar els deures de l’Ajuntament fins que la Generalitat faci els seus, perquè si no entra en risc la salut.

Però no tot és competència de la Generalitat…
A l’Estat li reclamem Rodalies. Cada tres mesos em reuneixo amb els responsables del servei per veure com estan les obres. S’han posat les piles tard, però l’any 2024 i sobretot pel 2025 notarem molts canvis. La capacitat d’absorció de la demanda creixerà molt. L’equip que capitaneja Pere Macias ja ha posat més de 200 milions d’euros en noves contractacions.

L’administració és lenta.
Lenta, però eficaç. Nosaltres com Ajuntament no podem esperar al 2024 a què la resta faci els deures.

El proper mandat serà el del peatge urbà?
Barcelona necessita totes les actuacions que siguin necessàries per garantir que complim les directives europees i el que diu l’OMS. És difícil que la ciutat pugui llençar en solitari un peatge. S’haurà de treballar de forma coordinada amb l’àrea metropolitana com han fet Londres o Oslo i com aquí ja vam fer amb la Zona de Baixes Emissions.

El que sí que pot fer l’Ajuntament per ‘motu proprio’ és eliminar les motos de voreres. Ho tenen previst?
Ho comparteixo clarament i és indispensable que vagi encaminat, però a la vegada que posem alternatives com els pàrquings soterrats o les places en calçada que ja hem intentat duplicar. També crec que hem d’anar més de pressa i que el parc de motos és el que és, per la qual cosa hem de fer polítiques perquè puguin deixar d’ocupar les voreres. S’ha de conscienciar, generar alternatives per aparcar les motos, però, sobretot, alliberar les voreres per a la ciutadania.

De cara a les municipals, repetirà a les llistes electorals?
Tinc moltes coses que encara voldria fer, però estic a disposició de l’organització i de l’alcaldessa. El que tinc claríssim és que Barcelona necessita quatre anys més d’Ada Colau per culminar i consolidar el projecte que hem fet en tots els sentits: social, urbanístic, cultural, de mobilitat, etc.

L’exregidora Laura Pérez ha decidit no presentar-se sota l’argument que vuit anys a l’Ajuntament era el límit que s’havia establert per preservar la regeneració política. Vostè amb ICV ja va ser regidora quatre anys, ara porta vuit més al Govern municipal i, de sortir escollida regidora, pot acumular un total de 16 anys. Això va en la línia de la nova política?
És una qüestió de treballar projectes i de decisions personals. Jo també tinc ganes de decidir en algun moment fer altres coses, però com que és un esforç que faig de bon grat, posaré a disposició de l’organització la meva participació. Tenim un projecte molt bonic encara i, evidentment, em ve de gust continuar col·laborant sigui dins de la institució o fora.

Per últim, l’entrada de Xavier Trias ha capgirat les enquestes. A Barcelona en Comú l’interessa aquesta polarització del vot com ja va passar l’any 2015?
No és una qüestió de beneficiar-se. Crec que l’important a destacar és que nosaltres tenim un model, mentre que Trias ha tornat per oposar-se al nostre model. Jo no sé quin model de ciutat volen ell ni la resta de candidats. Com respondrà Trias a l’emergència climàtica? A la crisi habitacional? Als problemes de salut derivats de la contaminació? A l’especulació? Als problemes de mobilitat? I pel que fa a la resta de candidats, tres quarts del mateix, no han presentat cap proposta alternativa.

Política

Junts i PSC pacten crear un pla econòmic per a Montjuïc

L’Ajuntament aprova per unanimitat que el pla segueixi un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament

Publicat

on

El Grup Municipal de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona ha acordat amb el Govern del PSC la creació d’un pla econòmic per desenvolupar el Pla Montjuïc de cara al centenari de l’Exposició. La proposta ha estat aprovada per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda del consistori i tindrà com a base un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament de les obres.

Una transformació encara sense pla econòmic

L’objectiu del pla és transformar l’espai firal i la muntanya perquè esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn. Un projecte, però, que encara no té un pla econòmic concret i que amb aquesta llum verda del consistori s’han assentat els primers fonaments de com ha de ser.

Tal com ha esgrimit la regidora de Junts, Victòria Alsina, el centenari de l’Exposició “és una gran oportunitat per transformar la muntanya i que esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn”. Una operació en què considera essencial la col·laboració publicoprivada amb els agents econòmics de la ciutat. “Serà un projecte de dos mandats, que costarà molts diners; al govern d’ara li toca planificar, al pròxim govern li tocarà executar”, ha recordat en relació amb la importància que tindran les decisions que es prenguin en aquests propers tres anys.

Govern i oposició, de la mà

La regidora de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha donat suport a la iniciativa de Junts, la qual ha de servir per concretar com s’han de finançar les obres del pla que el seu partit va definir el mandat passat. En aquest sentit, però, ha recordat que el projecte ha de representar una oportunitat “sense oblidar-se dels veïns i veïnes del voltant de Montjuïc”. En la mateixa línia, el regidor d’ERC, Jordi Castellana, ha emfatitzat el fet que, “qualsevol projecte, tant econòmic, com cultural, ha de tenir en compte que no es desenvoluparà en un context aïllat, sinó que tindrà un context de veïns que hauran de desenvolupar la seva vida de forma tranquil·la”, en referència a com pugui alterar el pla Montjuïc 2030 els barris del voltant.

Des del PP, la regidora M. Ángeles Esteller ha volgut posar en valor la importància d’una bona articulació perquè el projecte “tingui el major impacte econòmic” i pugui solucionar “l’assignatura pendent” que representa Montjuïc. Un punt de vista complementat per la mateixa regidora socialista del Districte, Raquel Gil, que ha destacat la importància que tindrà la col·laboració publicoprivada i entre administracions perquè el pla sigui una realitat.

Continua llegint

Política

De les superilles al Poble-sec: transició negativa de les polítiques climàtiques a Barcelona

Publicat

on

Per

Fa pocs dies, el compte de Twitter de l’Ajuntament de Barcelona, @BCN_ecologia, va experimentar un canvi de nom significatiu, passant a ser @BCN_espaipublic. Pot semblar una qüestió anecdòtica, però té implicacions profundes. Des que Collboni va ser nomenat alcalde de Barcelona, la ciutat ha abandonat el lideratge en la lluita contra l’emergència climàtica. En els primers mesos del seu govern, el PSC ja ha anunciat la interrupció de la creació de més superilles, qüestiona la necessitat dels carrils bici (essencials per reduir les emissions), ha expressat suport públic per l’ampliació de l’aeroport i ha arribat a acords que incrementen encara més el nombre de visitants turístics a la ciutat.

Aquestes notícies no són prometedores pel futur dels nostres barris. A escala de districte, es posa en dubte la continuïtat de les accions destinades a protegir els entorns escolars i la seva ampliació a les escoles on no es va poder assolir en l’últim mandat. Mentre Ciutat Vella anuncia la creació de la seva Aula Ambiental, Sants-Montjuïc roman com l’únic districte sense un equipament digne per conscienciar la ciutadania sobre la crisi climàtica, i el concurs per dotar de contingut el petit quiosc en construcció a Montjuïc s’endarrereix mes rere mes.

El barri del Poble-sec ha estat pioner en l’aparició d’un teixit veïnal ecologista, original i divers, capaç d’engegar iniciatives comunitàries contra el canvi climàtic. Gràcies a aquest teixit, únic a la ciutat, el nostre districte ha pogut posar en marxa l’Oficina Tècnica i el Consell d’Emergència Climàtica de Sants-Montjuïc, des d’on s’ha donat suport a la ciutadania activa per generar discurs, conscienciar i planificar iniciatives coordinades amb altres actors del territori. Des que ha canviat el govern, cap dels grups de treball de la sectorial ha estat convocat ni una sola vegada. S’han aturat els esforços per programar de forma conjunta dates destacades, com ara el dia sense cotxes o la setmana europea per la reducció dels residus, i ha desaparegut la nostra celebrada Agenda Verda.

El 2023 acaba amb el trist record de ser l’any més calorós de la història. La pujada de les temperatures ha tingut conseqüències òbvies, com els incendis que han arrasat Canadà, Hawaii o Grècia, i altres no tan òbvies, com l’aparició de ciclons extrems al Mediterrani. Catalunya porta tres anys de sequera extrema sense que la Generalitat tanqui l’aixeta als grans malbaratadors. Aquests episodis seran cada vegada més violents si no reduïm radicalment les nostres emissions. Endreçar Barcelona també implica preparar la ciutat contra l’emergència climàtica.

Els governs locals tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Si l’ajuntament i el districte interrompen les iniciatives per preparar la ciutadania i augmentar la resiliència del veïnat, els resultats seran catastròfics, particularment per a la població més vulnerable dels barris. Si no reduïm el trànsit, augmentem els refugis climàtics i reverdim els carrers… quin futur ens espera?

CAROLINA LÓPEZ

Consellera de Districte de BCN En Comú

Continua llegint

Política

Vauras perd la causa contra Colau i Serra pel Bloc Llavors

El fons voltor que va comprar l’edifici ocupat del carrer Lleida es va querellar contra l’alcaldessa i el regidor del districte

Publicat

on

Per

El fons voltor Vauras es va voler venjar de Colau per les seves polítiques. Aquesta és la conclusió de la titular del jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, qui ha investigat el cas, després que el fons es querellés contra l’alcaldessa Ada Colau i el regidor del Districte, Marc Serra. Segons va denunciar Vauras, l’equip de govern els va coaccionar perquè cedís pisos ocupats del Bloc Llavors, ubicat al carrer Lleida, en lloguer social. Si més no, la jutgessa ha acabat acusant al fons d’intentar venjar-se dels comuns, després de veure’s perjudicat per les polítiques d’habitatge.

La jutgessa ha arribat a la conclusió que no va haver-hi “ni pressions ni resolucions dictades injustament”. De fet, exposa que Colau “no va tenir cap participació en les reunions” ni en els expedients que es van tramitar. Per què la va voler incloure en la querella, aleshores? Per “aconseguir l’efecte mediàtic que suposa involucrar a un polític en un procediment penal” sabent que “no va tenir cap participació en els fets”, afegeix.

La causa ja va ser inadmesa

Vauras es va querellar contra Colau i contra Serra pels delictes de coaccions, extorsió, prevaricació, suborn, tràfic d’influències, negociacions prohibides als funcionaris i usurpació de funcions. Malgrat que en primera instància la jutgessa va inadmetre la querella per falta d’indicis, al març de 2022 l’Audiència de Barcelona la va obligar a obrir la causa pels delictes de coaccions i prevaricació. Una investigació que conduiria als acusats a declarar com a investigats tot just abans de les eleccions.

A parer de la jutgessa, les gravacions aportades per Vauras de les reunions mantingudes en 2019 i 2020 no revelen aquestes coaccions i també ha deixat en evidència als testimonis aportats per l’acusació per la seva “memòria prodigiosa”. Després d’analitzar també els expedients, ha acabat per concloure que no es van dictar resolucions “desfavorables, injustes o prevaricadores” contra Vauras.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021