Els lectors més fidels recordaran que en el número 209 del ZONA SEC vaig parlar de l’Arnau Folch, escriptor i director de Llegendàrium –www.llegendesdecatalunya.cat–, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, per anunciar que havia publicat el primer volum de la Trilogia Llegendàrium, Rondalles de sang a l’editorial badalonina Hermenaute. Avui, us vull parlar de la publicació del segon volum d’aquesta obra, Rondalles de difunts (Hermenaute, 2022).
En aquesta segona part, aquest folklorista i divulgador recull deu rondalles i llegendes de la tradició oral catalana centrades en la mort (i en els morts). A més, com feia en el primer volum, Folch analitza en profunditat les històries per a què puguem entendre d’on venen i què signifiquen o, dit d’una altra manera, que puguem entendre a través de la nostra tradició, massa cops silenciada i prohibida, qui som i d’on venim.
A Rondalles de difunts hi trobarem diferents narracions centrades en la mort i en els difunts: des de rondalles com “El fetge del penjat” o “La mort padrina”, fins a llegendes com “La mare morta”, tot passant per relats com “Les marfantes” o “El mort de la mola de Taüll”. Un veritable festí per els que gaudim amb les històries protagonitzades per éssers del més enllà.
En resum, Arnau Folch demostra posseir una doble mestria: és un dels millors coneixedors de les nostres llegendes i tradicions, i, a la vegada, és un magnífic narrador capaç d’adaptar-se a diferents estils narratius fins al punt que, en algun moment, hom pot dubtar si tots els relats han estat escrits per un mateix escriptor o no. En qualsevol cas, us animo a gaudir d’aquestes Rondalles de difunts mentre esperem les Rondalles del Diable que arrodoniran la Trilogia Llegendàrium.