Una vida dedicada a la cultura. Només d’una forma així de generalista es podria resumir la vida de Marianne Brull, traspassada el 8 de març de 2023 amb 87 anys. Original de Suïssa a conseqüència de l’exili dels seus pares, Brull es va instal·lar al Poble-sec un cop mort el dictador fins als seus últims dies. Desconeguda pel gran públic, la seva figura és transcendental per entendre el món editorial (Ruedo Ibérico) i la censura.
Per tal d’omplir el buit que ha deixat al barri (on era considerada una institució), diverses entitats i amics ja han començat a celebrar tot un seguit d’homenatges en la seva memòria. Dos exemples: el que ha acollit la llibreria La Social del carrer de les Hortes, amb el saxofonista Ferran Besalduch, o l’organitzat a La Base aquest diumenge 2 d’abril amb parlaments, vermut, dinar i Jam Session.
Jazz en honor a la seva memòria
El Centre Cultural Albareda també acollirà el proper dissabte 15 d’abril a les 19 hores un doble concert. En aquest cas, l’acte dedicat a l’agitadora cultural portarà el nom de Marianne, la dona lliure i comptarà amb l’actuació de dos dels trios favorits de Brull. El primer, integrat per Jordina Millà (piano), Núria Andorrà (percussió) i Sònia Sánchez; i, el segon, el conformat per Agustí Fernández (piano), Albert Cirera (saxos) i Ramon Prats (bateria). Aquests darrers l’any 2016 ja li van dedicar un disc amb el seu nom.
Les entrades per poder assistir a l’acte al CC Albareda ja es poden reservar al web del mateix espai i tenen un cost de 7 euros que s’hauran d’abonar en metàl·lic el dia del concert. Un preu que, segons ha avançat l’organització, el podcast Club de Jazz, servirà per sufragar les despeses de la producció del concert.
Una vida dedicada a la cultura
Després de passar els seus primers anys en el país dels Alps, Brull es va traslladar a París a finals dels anys 50. La ciutat de les llums li va permetre entrar en contacte amb l’exili espanyol, espai on acabaria coneixent a Pepe Martínez, també fundador de l’editorial Ruedo Ibérico. El tàndem dedicaria cos i ànima a imprimir i introduir a Espanya llibres prohibits per la dictadura franquista fins que, un cop reinstaurada la democràcia, l’editorial ja traslladada a Barcelona abaixaria la persiana a conseqüència de la fuga de col·laboradors i el fet que les grans editorials també comencessin a editar els llibres fins aleshores prohibits.
La desfeta de l’empresa, però, no va evitar que Brull no deixés mai de treballar en la reedició de textos i la conservació del fons de Ruedo. De fet, sempre mantindria l’aura d’una de les grans professionals del món de l’edició, malgrat no encaixar gairebé mai amb l’establishment.