L’editorial Males Herbes nasqué el 2012 com un projecte que volia ocupar un espai desatès en el panorama literari català: editar obres que escapessin del cànon realista predominant. Així, poc a poc, s’han convertit en una de les editorials de referència per als amants del realisme màgic, la ciència-ficció, el terror o la literatura fantàstica.
Com sabrà el lector d’aquesta columna, Males Herbes ha publicat diversos textos que reivindiquen autors que havien quedat oblidats o que no rebien l’atenció que mereixien –Quim / Quima, de Maria Aurèlia Capmany (Zona Sec nº 168); l’antologia de contes decadentistes Savis, bojos i difunts (Zona Sec nº 174) o les Històries de la carn i de la sang, d’Agustí Esclasans (Zona Sec nº 196)–. Avui, per encetar aquest 2024, us vull parlar d’una nova recuperació: Els habitants del pis 200, de l’escriptora d’ascendència germànica Elvira Augusta Lewi.
Lewi és avui molt poc coneguda, però va ser una figura cabdal del projecte de modernització cultural que es produí a casa nostra ara fa uns cent anys. Aquesta escriptora –i traductora de poetes com Hölderlin i Rilke–, es va donar a conèixer gràcies a la seva participació en diverses entitats culturals femenines i a les seves col·laboracions en multitud de capçaleres: D’Ací i d’Allà, la Revista de Catalunya, la Dona Catalana, La Rambla, etc.
D’ascendència germànica, els relats inclosos a Els habitants del pis 200, publicats per primera vegada el 1935, van sorprendre el públic de l’època per l’ús d’elements fantàstics i de ciència-ficció, i per estar escrits amb una gràcia i un encert que encara avui ens deixa perplexos, tal com comprovarà qualsevol lector que avui llegeixi el relat que dona títol al recull o narracions tan magnífiques com “Quan la mort s’enamora” o “L’home de cristall”. Descobriu-la!