Connecta amb nosaltres

Cultura

‘El discurs’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla d’aquells consells tan assenyats del pare…

Publicat

on

Els músics han acabat amb el Cant dels ocells. És el teu torn. Sabies que t’ho demanarien a tu, fins i tot havies redactat un esbós del discurs a l’avió, quan tot estava dat, però encara sense beneir. Et cou molt que no t’hagis pogut acomiadar d’ell. Maleïts viatges. Maleïts avions. Maleïts aeroports. Quan afrontes l’esglaó de la tarima, recordes el que ell sempre et deia quan eres petit: vigila que cauràs! I tu desafiaves l’advertència enfilant-te a tot allò que era escalable; taules, cadires, finestres…

Reconeixes els de la primera fila, en canvi, els de més enllà, et semblen ombres vestides de dol. Sents un somic curt, és la teva germana. No ha deixat de plorar durant tota la vetlla. Ara, mira de contenir-se. Ta mare, en canvi, et somriu. Sembla que li faci il·lusió escoltar-te i et pica l’ullet. Mires a l’esquerra, el taüt està tancat. Dones uns copets al micròfon. La reverberació es conxorxa amb l’acústica de la sala i et pessiga els timpans. Quina merda d’àudio, penses. Col·loques el discurs sobre el faristol. Comences. No et reconeixes a través dels altaveus, però continues. Expliques per què esteu aquí, tot i que és una obvietat. Fas una pausa. Sents la teva germana que esclata a plorar. No la vols ni mirar, ja fa temps que vas aprendre que el plor s’encomana tan de pressa com la por. Llegeixes la primera frase: El meu pare era un gran home. Has redactat una mena d’elegia exaltant les seves virtuts. Aixeques el cap i t’adones que diguis el que diguis res podrà canviar el que ha passat. Et felicitaran per les emotives paraules, et donaran el condol i, un cop arribis a casa teva, t’adonaràs que cap discurs pot substituir el darrer adeu que t’has perdut.

Calles sobtadament. Es fa un silenci que només tu pots trencar. Camines unes tres passes i obres el taüt. Has agafat el micròfon. Expliques que el teu pare sordejava i que a dins d’aquesta caixa no et podrà sentir. Algú riu. No saps per què, recordes el dia que amb cinc anys et vas enfilar sobre la rentadora en marxa: vigila que cauràs! I vas acabar caient. Et mires el cadàver. L’espera la flamarada del crematori, la que tot ho converteix en cendra i records. Els assistents es neguitegen. Sobtadament, fas aixecar els tres violinistes de les seves cadires i el pianista del seu tamboret. Apilones les cadires l’una sobre l’altra. Al cim de la torre hi col·loques el tamboret. T’hi enfiles. Sents els murmuris dels assistents. Ta germana ha canviat el plor per l’estupefacció. La mare t’ha deixat de somriure. La resta de la gent, simplement, te la sua. La torre sembla que es vol vèncer, però et mantens a dalt, com un xerpa experimentat. Fas el cim i et col·loques d’en peus sobre el tamboret, igual que una enxaneta. Tothom et mira bocabadat fins que, inevitablement, han de desviar la mirada cap al taüt. Ton pare s’ha incorporat. Et mira. El mires. Tu li dius adeu des de ben amunt. I ell et respon: vigila que cauràs!

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024