L’altre dia sortia publicada, en els mitjans d’internet, la noticia de que les obres plàstiques d’un dels principals autors anglesos del moment estaven desapareixent. La noticia en si és un xic xocant. ¿Com pot desaparèixer l’obra d’un artista de fama mundial, una de les seves obres estava valorada en més de 35.000 €?.
L’explicació era ben senzilla. L’artista en qüestió és un graffiter, una persona que pinta, en llocs de vida efímera (parets, murs, etc), obres d’art. Unes obres plàstiques que ens mostren la realitat del moment en el que es va crear (situació social, política o econòmica). Qualsevol motiu serveix per fer una obra i expressar allò que sents.
Es pot col·leccionar quelcom que és efímer? Es pot parlar de col·leccionisme d’art, d’obres pintades al carrer o en llocs que, tard o d’hora, desapareixeran? Es pot valorar un art que desapareixerà?
De graffitis i pintades n’hi ha hagut des de que l’home és sensible i expressa allò que viu. Penseu en les pintures rupestres que hi ha a mig món, les pintades de les latrines romanes o les consignes pintades a les parets de tants i tants països sotmesos a règims dictatorials.
Actualment trobem un seguit d’expressions d’art efímer en molts llocs de la ciutat, unes amb un gran sentit plàstic i d’altres que tant sols ens diuen el nom de la persona que l’ha creat. Aquest art efímer ha trobat en el nostre barri un altre sentit. El graffiti per encàrrec.
Els mecenes actuals dels nostres joves artistes no son altres que els botiguers del nostre entorn. Molts botiguers han decidit contractar a aquests artistes per que decorin les persianes metàl·liques dels seus establiments. Ara ja no es tracta de pagar a un artista per que et faci un retrat si no de que decori la part pública del teu establiment, per a que tothom pugui identificar-te quan tinguis la persiana baixada. Si passegeu pel barri amb els ulls força oberts, veureu les petites obres d’art i podreu entendre un xic més el teixit cultural i humà de la nostra petita societat. Fixeu-vos amb les portes, amb el que diuen de la persona que les va pintar i el que diuen de la persona que regenta l’espai que hi ha darrera … Un itinerari artístic per la barriada que val molt la pena recórrer … i com si fos un museu a l’aire lliure preneu-vos el vostre temps … les preses no ens ajuden gaire amb el gaudir de les obres d’art.
Penseu que és un museu ben viu, les obres apareixen i desapareixen sense deixar-ne rastre, exceptuant les que es van immortalitzant en l’arxiu digital de la càmera de fotografiar dels col·leccionistes e historiadors del barri.
Un col·leccionisme d’obres d’art que està a l’abast de tothom que en vulgui gaudir.
I per si col·leccioneu coses més banals i més fàcils de tenir a casa us esperem el proper dia 24 de febrer al Centre Cívic el Sortidor de 10 a 14 hores per a poder fer intercanvi de bolígrafs, adhesius, sota-gots, taps corona, llapis, pins, sobres de sucre … etc.
Oriol Gascón, Equip El TROC butlletí de col.leccionisme