Ha passat més d’un any des de que Jaume Collboni és alcalde de Barcelona i moltes coses continuen igual: la inseguretat continua sent el problema que més preocupa i no s’ha pogut fer front a la multi reincidència. Cal més policia al barri i a la muntanya de Montjuïc, tot l´any i per la nit. En aquest sentit, aprofito per condemnar i lamentar l´agressió que van patir dues persones i una nena petita a Montjuïc fa un mes.

L’incivisme també és un greu problema que anat a més amb els patinets i les bicicletes. Una qüestió que persisteix en actituds com no respectar el descans veïnal, orinar al carrer, no fer servir papereres, etc.. Cal fomentar el respecte als altres per aconseguir una bona convivència al barri. Es pot millorar prevenció i sensibilització, però també amb fermesa sancionadora i policial.

L’accés a l´habitatge, ja sigui de lloguer o de compra, continua sent una importantíssima assignatura pendent. Tant s’ha parlat dels habitatges públics que s´han de fer a la Fira i ara resulta que segurament no començaran a construir-se abans de 2033.
La cessió a l´Ajuntament del local de la Seguretat Social de l´avinguda del Paral·lel, 149 pot ajudar a mitigar la manca d´espais que pateixen entitats com l´Associació Veïns de la França Xica. A més, cal definir ja d’una vegada el futur del Palau dels Esports del carrer de Lleida i trobar una alternativa al Pavelló d’Itàlia.

També cal incrementar l’oferta dels patis oberts que ofereixen algunes escoles durant el curs i a l’estiu. Els nanos necessiten llocs on poder jugar, en comptes de fer-ho a les places on de vegades molesten, com passa a la plaça de las Navas. En la qüestió educativa també cal reprendre les obres interrompudes des del juliol del 2023 a les Piscines Municipals de Montjuïc i finalitzar l’Institut de l´Esport de Barcelona.

Cal garantir que la recuperació de la Casa de la Premsa sigui una realitat l’any 2029 amb motiu del centenari de l´Exposició Internacional. Que sigui un espai d’ús veïnal sense la biblioteca. Tant l’ampliació de la biblioteca com la construcció d´un segon equipament haurien de fer-se en un altre lloc.

Respecte a la reobertura del Molino, aquesta és una molt bona notícia que ha d’ajudar a millorar els entorns de la plaça de la Bella Dorita i, amb la propera recuperació de l’Arnau, revifar el Paral·lel. Però els compromisos adquirits per part de l´Ajuntament al mandat anterior s’han de complir: el Molino ha de tenir una terrassa a la plaça i les entitats han de poder utilitzar-lo per fer actes públics i activitat diària.

Resta pendent la urbanització dels extrems del Paral·lel amb un pla de millora integral. Respecte a l´execució del projecte del Parc de les Tres Xemeneies, per quan? La plusvàlua de 6,2 milions d´euros s’ha de quedar al barri. Els projectes vinculats no poden seguir esperant.

Per últim, destacar que encara queda molta feina per fer, com el control del soroll, la mobilitat, el Parc de Montjuïc, reduir les molèsties dels coloms o solucionar la problemàtica del solar de Piquer, 10 (a la fotografia).

José Antonio Calleja Clavero, Conseller de Districte del PP

Aquest 25, 26 i 27 de setembre Barcelona s’ha tornat a convertir en el niu dels fons voltor. La celebració a la Fira de Barcelona del congrés internacional del capital immobiliari, The District, ha tornat a evidenciar la complicitat de les institucions públiques. En comptes de collar la Fira de Barcelona perquè declini la celebració d’aquests tipus de congressos, se’ls ha tornat a posar la catifa vermella i se’ls ha pagat amb l’erari públic el servei de seguretat a càrrec dels Mossos d’Esquadra.

The District és la cita anual de bancs, empreses immobiliàries i actors financers de tot el món per trobar-se i analitzar noves dinàmiques d’explotació del mercat immobiliari. Dit d’una altra manera, busquen i pacten estratègies per extreure encara més beneficis d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge. Una festa que, com resulta fàcil d’imaginar, en darrer terme la paguen les classes populars amb preus cada vegada més descontextualitzats respecte de l’economia real.

Que ni l’executiu de l’Ajuntament de Barcelona, ni el nou Govern de la Generalitat hagin criticat la celebració d’aquesta mena de congressos en plena crisi habitacional denota com l’interès polític en cap cas gira entorn la voluntat de canviar el model immobiliari actual. Amb maquillatge polític, com és la promesa de construir habitatge públic, no es podrà canviar ni a curt ni a mitjà termini un problema estructural. 

Lladres de coll blanc com els que s’han trobat a la Fira són els que fan insuportable i inviable poder viure a Barcelona. Són ells els responsables de convertir les cases de la ciutadania en actius financers, on l’interès econòmic enterra el benestar comunitari. 

De fet, des del servei de premsa del congrés es destaca precisament que una de les noves tendències entre els inversors és el ‘living’. Què s’amaga darrere d’aquest concepte? La potenciació del lloguer de pisos compartits. Segons la mateixa font oficial, fins el 50% dels inversors que van assistir al congrés explora la possibilitat d’incrementar l’aposta per aquest tipus de lloguer en els pròxims tres anys. Un lloguer que fracciona els habitatges en habitacions i que esborra la possibilitat a les famílies de poder viure amb les mínimes condicions en un pis. Tot plegat, perquè als especuladors resulta més rendible (de mitjana a Barcelona una habitació ja costa 550 euros, mentre que un pis sencer ronda els 1.200 euros). 

O es deixa clar als especuladors que no són benvinguts, o la violència immobiliària acabarà amb la ciutat

Sempre hem dit que el principal objectiu d’ERC Barcelona és millorar la vida de les persones, la vida dels barcelonins i les barcelonines. I ara parlem del Poble-sec. I parlar del Poble-sec és parlar d’identitat, de consciència d’estar vinculat i d’estimular la participació i la cooperació a la comunitat, cosa que alhora es retroalimenta i facilita la inclusió i la cohesió social.

I per millorar la vida de la gent, cal baixar al dia a dia, i parlar-ne. Parlar del compromís de l’operació de Tres Xemeneies, del Pavelló Itàlia, del Molino, de l’IES Consell de Cent, del tancament de l’escola Sant Francesc Xavier, de l’Arnau, del local del 149, del Palau d’Esports, la Casa de la Premsa, la biblioteca Francesc Boix, de les obres eternes del col·lector del Paral·lel…

Tots estem al dia de les necessitats d’equipaments, de la millora que cal als nostres carrers i places, de la dignitat de l’habitatge i salarial que cal equilibrar per a tothom, del paper de l’educació i la cultura pel futur dels nostres veïns i veïnes.

I des de la política cal responsabilitat i aplicar-se, perseguir cadascun dels compromisos al barri i treballar-los per aconseguir màxims consensos, màxims recursos i màxima efectivitat.

I a Esquerra Republicana fem allò que sempre ha fet, sumar esforços per fer possible que aquesta ciutat avanci, i mirem de fer-ho des del nostre MODEL DE CIUTAT, convençuts que la Barcelona que volem i el Poble-sec que volem és el que vol la gent.

I coses concretes: ara mateix hem arribat a un acord que esperem que totes les forces polítiques progressistes entomin amb aquesta responsabilitat de la qual parlem i tirem plegats uns pressupostos de ciutat que també arribaran al nostre barri. Uns pressupostos que hem plantejat en tres grans eixos amb accions específiques:

Un per a una ciutat i un barri modern, innovador i amb ambició de futur amb polítiques progressistes, amb mesures que produeixin retorn social als barris per part dels esdeveniments a la ciutat, o el suport a l’emprenedoria i l’activitat econòmica que arribi a programes concrets d’acompanyament, o com facilitar l’accés de joves a la universitat a les zones amb alta vulnerabilitat.

Un segon per una ciutat i un barri més atractius i que al mateix temps sàpiga protegir la forma de ser i que fa singular al Poble-sec i, des del comerç del barri, al patrimoni artístic, cultural i particular del barri, i sense oblidar la nostra llengua, amb mesures específiques per protegir-la, desenvolupar la T-Cultura, plans de protecció dels comerços emblemàtics i pel relleu generacional, entre d’altres.

I un tercer eix per garantir que el Poble-sec sigui un barri on tothom pugui viure bé, millorant la quotidianitat, millorant els espais públics i millorant els serveis públics, amb inversions amb habitatge, amb accions per fer un barri cada dia més caminable per la gent i amb actuacions com aconseguir que infants i joves entre 3 i 16 anys puguin fer activitats culturals, esportives o de lleure fins a les 19 hores.

Al cap i a la fi, esperem de la participació de la gent, de la seva implicació en la vida diària que amb l’execució d’aquest pressupost al costat, farà créixer el barri que volem i acomplir els compromisos i necessitats de sobres conegudes.  Farà créixer l’orgull de pertànyer al barri del Poble-sec tots plegats. Sumem!

PEPE PÉREZ

Conseller Portaveu d’ERC

Districte de Sants-Montjuïc