El grup municipal de Trias per Barcelona – Junts per Catalunya ha fet una crida per conservar uns rètols històrics descoberts recentment a la façana d’un edifici situat al número 45 del carrer de Margarit, al barri del Poble-sec. Aquests anuncis, que mostren paraules com: “Gran surtido”, “champagne” o “galletas”, es creu que estan vinculats a una antiga botiga de queviures, que operava a la zona l’any 1877.

Els rètols, que van aparèixer durant la reforma de l’edifici, ofereixen una finestra única al passat comercial de la ciutat. Aquesta troballa ha suscitat l’interès tant de veïns com els especialistes del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), així com del grup municipal de Junts, el qual ha presentat una sol·licitud formal per instar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a documentar i conservar aquestes pintures. Segons la regidora Neus Munté, aquest patrimoni representa una part essencial de la identitat singular de la ciutat i cal preservar-lo per futures generacions. A més, a través de les seves xarxes socials, Munté, en nom del partit polític, ha demanat documentar, mantenir i conservar aquest patrimoni col·lectiu, en una crida a protegir els vestigis comercials d’una Barcelona d’altres temps.

Els anuncis en qüestió podrien tenir més de 116 anys d’antiguitat, ja que segons s’ha esmentat, es podria deduir que aquests rètols pertanyien a una botiga regentada per Juan Costa a partir de 1908. Aquesta troballa aporta informació sobre com era el comerç barceloní de l’època i constitueix un element important per entendre l’evolució de l’economia local del barri.

Aquest no és un cas aïllat. La ciutat de Barcelona ha estat testimoni de nombroses troballes de rètols antics durant reformes urbanístiques, com va ser el cas de cartells dels anys 60 descoberts al metro de Maragall (L5) que anunciaven pel·lícules com Las novias de Fu Manchú i Digan lo que digan. Tot plegat, es tracta de records de dècades enrere que han passat a desaparèixer a mesura que la ciutat s’ha transformat.

D’espai buit a espai amb vida social. L’associació juvenil de barri, Joves Units del Poble-sec ha començat a recollir els fruits de la bona gestió de l’hort de la Font Trobada, situat al Passeig de l’Exposició. La raó: aquest no només proporciona producte fresc, sinó que també s’ha convertit en un espai de trobada i col·laboració per a les famílies del barri.

El responsable de l’hort, Athos Martínez, reconeix que el projecte ha creat un gran vincle entre els veïns. “Li dediquem temps i esforç, però tot és recompensat perquè passem una bona estona tots plegats. Tal com destaca, “els que més gaudeixen són els petits, ja que poden jugar i aprendre coses noves de la natura”. Des de l’organització assenyalen que ja tenen llista d’espera per a poder participar, motiu pel qual han començat a treballar en un segon hort “per ampliar la capacitat i oferir més espai als interessats”.

Un espai per a tothom

Aquest projecte, segons Martínez, és molt més que un lloc per cultivar aliments; és un punt de trobada que fomenta la cohesió social i el benestar comunitari. De fet, demostra que la unió entre veïns pot transformar un petit espai en un gran motor de canvi. El darrer 13 d’agost, l’hort va ser presentat als participants del centre Sant Joan de Déu Serveis Socials, que van rebre com una oportunitat l’opció d’involucrar-se en aquest projecte.

Coloms, rates i paneroles. Aquestes són les plagues que pateixen els veïns de la finca abandonada i mig ensorrada que s’ubica al número 10 del carrer de Piquer. Un malson que no ha fet més que agreujar-se aquest darrer estiu, però que no sembla tenir solució ni a curt ni a mig termini. “Cada vegada hi ha més misèria”, relata la veïna de la finca, Maria Martínez. Tal com recorda, aquest petit infern es va començar a cuinar fa 20 anys, quan l’edifici-taller va quedar tancat. L’abandonament, però, no ha fet més que anar a pitjor des que fa cinc anys enrere es va ensorrar el pati.

Un especulador
Segons explica el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, la finca és propietat d’una persona que no fa més que pressionar a l’administració pública perquè li canviï la qualificació del solar. La raó: actualment allà només pot construir un equipament (com una escola o una residència), mentre que el propietari, amb qui ZONA SEC ha estat incapaç de contactar, voldria aixecar habitatge. “Ell vol especular, per això intenta pressionar amb l’estat del solar”, apunta Gàzquez.
Pressions creuades

Des del consistori apunten que “de manera continuada s’està requerint al privat la seva obligació de mantenir el solar net i en condicions”, expliquen fonts municipals. De fet, “davant els reiterats incompliments”, el consistori ja l’ha sancionat amb sis multes coercitives, les quals sumen un total de 8.000 euros. “A mitjans de juny es va fer el darrer intent d’entrada a domicili notificat prèviament a la propietat, però ni aquesta, ni cap representant es van presentar a la cita”, expliquen les mateixes fonts.

Una tardor insuportable
Si bé l’estiu ja ha sigut un infern, amb l’arribada de la tardor els problemes no es resoldran pas. “Amb la pluja això empitjorarà; l’aigua no troba la manera de sortir, es queda estancada i, de mica en mica, es filtrarà una vegada més a les finques col·laterals”, detalla Martínez.

“Hi ha famílies tenen les parets de les habitacions negres per culpa de la humitat”, afegeix. De fet, entre els afectats no només hi ha els veïns: els usuaris d’una residència de gent gran i els hostes d’un hotel també han de conviure amb aquest interior d’illa. “No entenem que la propietat privada sigui més important que el benestar de tots aquests veïns”, denuncia Jordi Llordella, també afectat per Piquer, 10.

Dues vies per resoldre el problema
La primera de les solucions suposaria l’entrada subsidiària dels equips municipals per netejar el solar i enretirar la runa. La segona es tractaria de la compra o l’expropiació directa, amb l’objectiu d’aprofitar l’avinentesa que el solar pot encabir algun dels equipaments que des de fa anys reclamen les entitats veïnals del Poble-sec. Si bé la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va assegurar en el darrer Consell de Barri que aquesta segona via “no està descartada”, també va emfatitzar que a dia d’avui els tècnics treballen en relació amb la primera.

Els veïns, desesperats amb l’Ajuntament
Tot i la predisposició de Gil a posar fil a l’agulla, el pas dels mesos sense veure cap resposta administrativa ha començat a desesperar als veïns. “Crec que no estan fent res, estic molt enfadada amb l’Ajuntament, des del Consell de Barri que no s’han posat en contacte amb ningú”, denuncia Martínez, qui assegura que, malgrat portar 40 anys en el seu pis, “cada dia” es planteja marxar. Per la seva banda, Llordella es mostra desesperat: “Sembla que la prioritat de l’Ajuntament no és el benestar dels veïns, sinó la Copa Amèrica o asfaltar corrents el passeig de Gràcia perquè corri la Fórmula 1”.

Gil admet que “és difícil d’entendre”, però insisteix en el fet que “el procés és lent”. “El sistema és molt garantista i no podem entrar en un lloc privar i netejar si no fem bé tots els passos”, afegeix. Malgrat tot, els veïns continuen sense entendre com que encara no s’ha presentat la documentació al jutjat. “Hem parlat amb gent d’altres ajuntaments i ens han admès que són processos lents, però que en dos o tres mesos aquesta documentació ja es pot tenir recolpilada”, destaca Llordella.

Malgrat que des de l’Ajuntament al·leguen que “la sol·licitud d’entrada es demanarà a principis de setembre”, en total els veïns de Piquer 10 acumulen gairebé un any d’espera.

El problema trigarà a resoldre’s
Tal com han confirmat fonts municipals a ZONA SEC, l’Ajuntament encara no ha presentat la demanda judicial per poder fer l’entrada a la finca. Un retard burocràtic en què els veïns posen el passat novembre com a punt de partida, quan la regidora Raquel Gil es va comprometre a posar fil a l’agulla. Tanmateix, alguns veïns, com María Martínez, recorden que ja van traslladar el problema a l’alcalde Jaume Collboni quan encara ni s’havien celebrat les eleccions i aquest se’ls va comprometre a resoldre la qüestió.

No debades, ara des de l’Ajuntament apunten que, un cop es presenti la demanda judicial, caldrà esperar a l’autorització del jutge per “poder accedir a l’espai, avaluar quina actuació de neteja hi cal fer i el cost”. Posteriorment, i un cop es determini com s’ha de procedir, el consistori haurà de notificar primer al propietari sobre què ha de fer. “En cas que no se’n faci càrrec, malgrat estar-hi obligat per llei, caldrà fer una nova petició judicial d’entrada per poder actuar el districte subsidiàriament”, relaten les mateixes fonts. Pel que fa a l’expropiació o compra, aquesta només s’ha començat a estudiar.