Connecta amb nosaltres

Societat

Francesc Boix, retrats contra l’oblit

Publicat

on

La Comissió de la Dignitat conclou que el fotògraf nascut al Poble-sec és l’autor d’un valuós fons documental de 1.400 fotografies de la Guerra Civil

@molina_jordi / La llegenda de Francesc Boix s’ha engrandit una mica més aquest estiu. El fotògraf nascut al Poble-sec —mort l’any 1920 a París quan només tenia 31 anys— i el seu pare, Bartomeu, són els autors del fons d’Argelers, una sèrie d’instantànies sobre la Guerra Civil que, fins fa unes setmanes, eren òrfenes d’autoria. Així ho va confirmar la Comissió de la Dignitat que, mesos abans, havia adquirit el fons fotogràfic pel valor de 7.700 euros –amb l’ajut de 47 particulars, l’editorial Ara Llibres i la revista Sàpiens— a uns militars francesos. En aquell moment, però, poc s’imaginaven que l’autor de gran part d’aquell material seria Francesc Boix.

Boix_Raimundo_JSU

Un jove Boix, al costat del líder comunista, Gregorio López Raimundo, l’any 1936 al balcó de l’Hotel Colon, seu de les JSU / Fons d’Argelers (Comissió de la Dignitat)

Ara, l’obra de Boix, conegut per retratar i denunciar la cruesa de l’holocaust nazi, “pren una nova dimensió”, com explica Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. I és que el fons consta de  1.400 negatius que mostren diferents moments històrics dels anys 30 –segons Cruanyes hi ha material de principis de 1930 fins al 1939—. D’una banda, hi ha instantànies de la vida quotidiana a la Barcelona de l’època: competicions esportives i grups de banyistes a Sitges, Castelldefels o Badalona;  fotografies de les eleccions de 1931, els fets de la Revolució d’Octubre de 1934 i imatges de guerra dels fronts d’Aragó i del Segre. Tot plegat, identificat i conservat en tres petites caixes. De fet, entre elles es pot observar el mateix Boix amb personatges destacats de l’època, com el secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo, que la Comissió ha cedit a aquest diari.

Una investigació en xarxa

Després de setmanes d’indagacions, falses pistes i diversos testimonis, la imatge d’una parella –un capità de l’ exèrcit republicà i la seva promesa— va ser clau per arribar a la conclusió que les fotos de guerra  són de Francesc Boix, mentre que les que reflecteixen la quotidianitat de la Barcelona i els seus voltants són de Bartomeu, que tot i ser sastre, va ser el responsable de transmetre la passió per la fotografia al seu fill. En declaracions a ZONA SEC, Josep Cruanyes, explica que a més, la Comissió va encarregar una prova de cal·ligrafia a la perit Maria Teresa Pagespetit, qui en el seu estudi grafològic va comparar la lletra de documents conservats de Boix amb les lletres de les notes que embolicaven els papers de molts dels negatius d’Argelers.

soldat_front

Un soldat llegeix al front d’Aragó, l’any 1937 / Francesc Boix

Amb aquesta troballa es completa una part important de l’obra, però també de la vida de Boix que, amb només 17 anys, va anar al front al servei de l’exèrcit republicà i, amb 19, arribaria al camp de refugiats d’Argelers –una foto de Robert Capa ho demostra—, al sud de França, nom amb què es denomina el fons identificat. A mans dels nazis, va anar a parar a Mauthausen, on el van fer treballar com a fotògraf i on va conspirar al costat d’Antoni García Alonso per treure negatius fora del camp de concentració amb una idea: donar a conèixer al món el genocidi nazi. Ara sabem que l’únic català –i espanyol—que va testificar al judici de Nüremberg també va mirar de plasmar les misèries de la Guerra Civil, un conflicte que ens és més proper i que encara avui amaga víctimes anònimes. Setanta anys després que Boix premés el disparador, el Poble-sec, segons ha pogut saber aquest diari, podrà veure l’obra d’un dels seus fills més il·lustres. La Comissió de la Dignitat busca ara l’espai més adequat.

 

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024