Connecta amb nosaltres

Societat

Un nou edifici per a una escola necessària

Publicat

on

Façana de l'escola Jacint Verdaguer

L’anhelada ampliació de l’escola Jacint Verdaguer garanteix la tasca educativa d’un centre vital per a la inclusió social dels infants del Poble-sec

@molina_jordi / L’escola Mossèn Jacint Verdaguer arrenca el curs 2015-2016 amb un somriure. Després de molts anys de lluita, aquest centre educatiu situat al carrer Lleida del Poble-sec, per fi compta amb un nou edifici, construït per acabar per sempre més amb els greus problemes d’espai que arrossegava. Mentre els operaris acaben d’acondicionar l’espai amb connexió a Internet, pissarres, penjadors, suros, projectors, i tota mena d’elements d’última generació –inclús un sistema d’il·luminació intel·ligent que es regula en funció de la llum solar—, la directora de l’escola, Núria Lacasa, ens confessa: “aquesta ha estat una victòria de l’escola, però també del barri”.

Façana de l'escola Jacint Verdaguer

Aspecte de l’edifici històric de l’escola, al carrer Lleida, la façana del qual també es restaurarà  / J.M.

L’ampliació permetrà reordenar totes aquestes activitats, donar-los espais més adequats i ampliar algunes parts de l’edifici antic que són massa petites, com ara la biblioteca i l’aula de ciència. Una de les principals novetats del nou edifici és el gimnàs, que tindrà la capacitat de convertir-se en teatre i sala d’actes. “Fins ara havíem de fer l’assignatura d’Educació Física al patí o a les aules”, recorda Lacasa, que veu aquest espai “com la joia” del centre. A tocar del gimnàs, s’hi han construït vestidors –tenint en compte les necessitats dels alumnes amb mobilitat reduïda—, formant una primera planta que estarà, a més, a l’abast de les entitats del barri.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Peu de foto: Núria Lacasa, directora de l’escola Mossèn Jacint Verdager / Jordi Molina

La resta de l’edifici nou estarà destinat a les aules d’Educació Infantil. I, a més, disposa d’un terrat a la part superior en el qual també s’hi faran activitats. La coordinadora d’Educació Infantil, Montserrat Pau, lamenta la manca de possibilitats educatives que han tingut en els darrers anys i celebra l’ampliació, que li permet “barrejar nenes i nenes amb grups més flexibles”. Per contra, encara hi ha marge de millora, tal i com ens recorda la monitora de menjador, Mari Carmen Gomis: “els nenes seguiran dinant en un menjador improvisat, sota un cel obert”. I és que, al marge de les obres del nou edifici, està pendent una rehabilitació de la part antiga, que començarà a finals d’aquest curs, tot i que aquests dies ja s’ha revisat la pintura de la façana que dóna al carrer Lleida.

 

De cara les festes de Nadal –quan els patis ja estiguin a punt–, el centre té la intenció de fer la primera gran trobada amb el veïnat la flamant sala d’actes. “Ha de ser un espai també del barri, que sense la implicació de totes les persones que ens han donat suport, avui no seriem on som”, subratlla Lacasa. Serà aleshores quan es farà oficial la inauguració, tot i que aquests primers dies de tornada a l’escola l’edifici ja està preparat per rebre els alumnes, “els principals beneficiaris de la reforma”.

Al marge de les dificultats d’espai, aquest centre –amb prop de 500 nens i una plantilla de 38 professors, tres dels quals de suport— ha hagut de multiplicar els seus esforços per atendre un alumnat d’orígens diversos, amb dificultats d’aprenentatge de la llengua i amb un perfil socioeconòmic complex. Una realitat educativa que no li ha impedit rebre diferents reconeixements, com el d’Escola Tàndem, per la seva aposta per la creació musical comunitària.

decles

Una conquesta veïnal

L’ampliació de l’escola ha estat un dels serials més controvertits del barri en els darrers anys. Primer per la gravetat de la situació, i segon per la inacció política dels governs del PSC, que durant anys van ser incapaços de trobar una solució al conflicte. Un culebrot indestriable de la rehabilitació de l’antiga caserna de bombers situada just al costat de l’escola, al mateix carrer Lleida, que a principis de l’any 2016 es convertirà en el Parc de Prevenció. “El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i el gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Manel Blasco, ens han ajudat a arribar fins aquí”, reconeix Lacasa.

Docents protesten a les portes del Jacint Verdaguer contra les retallades / Ana Inés Fernández

Imatge d’arxiu en què docents protesten a les portes l’escola reivindicant l’alpliació  / Ana Inés Fernández

I és que els problemes d’espai del centre educatiu s’havien de resoldre, inicialment, fent ús de d’aquest emblemàtic edifici de l’any 1928, una icona irrenunciable pels bombers. “Després que el problema s’enquistés, el canvi de govern a l’Ajuntament va ajudar a agilitzar la solució del problema”, explica a el bomber i caporal Víctor Dobaño. Finalment, la Fira de Barcelona, un actor clau en la resolució del conflicte, va cedir un espai de 735 m² a l’escola –on ara hi ha el nou edifici– i els bombers van poder recuperar la caserna, la més antiga que es conserva a Espanya i amb un important valor arquitectònic.

Les entitats podran utilitzar les noves instal·lacions

El nou edifici de l’escola Jacint Verdaguer arriba en un moment en què el barri està reclamant nous espais per a les entitats, com és el cas d’un casal de joves, una residència de gent gran, o un nou centre cívic. Unes demanes que podria albergar el Palau de la Premsa en el futur, situat a pocs metres de l’escola. L’ampliació de l’escola servirà per suplir aquesta mancança del barri, que tindrà una nova sala d’actes a la seva disposició.

“La sala polivalent, la pista esportiva i els vestidors estan a disposició del teixit associatiu del Poble-sec”, explica la directora, Núria Lacasa. De fet, els Castellers del Poble-sec ja han sol·licitat l’espai per rebre la colla castellera de Manacor, els Al·lots de Llevant, que té previst visitar el barri els dies 13,14 i 15 de novembre. “És un honor ser la primera entitat del barri a usar la sala d’actes”, explica Sílvia Úbeda, mestra i castellera, que troba l’ús multidisciplinari de l’escola com una “forma de teixir vincles” entre els veïns.

Continua llegint

Societat

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys l’11 de maig

Publicat

on

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys organitzant una jornada col·lectiva de celebració l’11 de maig amb un programa d’activitats que ocuparà tot el dia.

En primer lloc, el Sindicat de Barri organitza d’11h a 13h una Cercavila Crítica pels espais de lluita en defensa de l’habitatge al Poble-sec i els edificis alliberats del barri més emblemàtics. Thais Bonilla, de l’Ateneu, explica que es parlarà de “la lluita contra els fons voltor i la turistificació”. La cercavila estarà amenitzada amb una xaranga del País Valencià i també faran cartells dels espais “perquè el barri no perdi la memòria d’aquests espais de lluita per l’habitatge”.

A les 13h hi ha previst un acte titulat La Base al Barri, conjunt amb “persones o organitzacions amigues que fan una tasca de transformació social”. El tema serà la situació política i social actual i com veuen aquestes entitats el paper de La Base, tant en els últims deu com en els deu anys vinents. A la tarda, un altre acte, La Base a la Ciutat, es farà amb entitats de la resta de la ciutat i una idea similar.

La celebració també constarà d’un dinar popular a La Base, un cafè amb actuació de la Coral del projecte. Clourà amb un sopar amb concerts. Bonilla explica que aviat tindran disponible el cartell definitiu de la programació.

Un lloc on imaginar alternatives

L’origen de La Base té a veure amb una idea sorgida de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i d’altres persones i grups del sector okupa i autònom a Barcelona. L’objectiu era tenir un espai per organitzar la capacitat de trobar-se. “Volíem conspirar juntes i ser espai d’acollida per a les persones que creien que hi havia altres maneres de viure”, relata Bonilla. Considera que la hipòtesi s’ha complert, perquè s’ha generat una comunitat amb lligams molt potents: “La Base és de tothom i no seria possible sense un barri com el Poble-sec”.

Continua llegint

Societat

La Comunitat Energètica del Poble-sec busca cobertes on instal·lar plaques solars

El grup impulsor té un estudi dels costos, que dependran de la quantitat de socis

Publicat

on

La Comunitat Energètica del Poble-sec, Energetix, busca cobertes d’un mínim de 100 metres quadrats per instal·lar-hi plaques solars. Calculen un marge de 2 quilòmetres, per tant, la recerca és pel barri del Poble-sec però també Sant Antoni i el Raval. L’objectiu és pagar conjuntament la instal·lació i que l’energia generada sigui consumida pels membres de la comunitat, fet que pot suposar un estalvi important en les factures. Una comunitat energètica és un grup de persones que s’uneixen per instal·lar plaques fotovoltaiques. “Les decisions es prenen en funció d’una persona, un vot: és un sistema d’empoderament i democratització” explica Felipe Villanueva, coordinador tècnic de la Comunitat.

Pobresa enrgètica

Els avantatges fer-ho en comunitat és que, a més de reduir costos de la instal·lació, el funcionament és autònom de les grans empreses energètiques. I, d’altra banda, el poder de decisió sobre com fer-ho recau en els socis. Per exemple, un dels objectius d’Energetix és contribuir a combatre la pobresa energètica, i això ho volen fer donant un percentatge de la producció de les plaques comunitàries a persones que no puguin pagar les factures de l’electricitat. Un altre dels objectius és fer tallers per ajudar la població a entendre les factures i altres temes relacionats amb el consum energètic.

Un cop tinguin la coberta volen buscar famílies per formar part de la comunitat: “Ens caldran perfils diferents: famílies, parelles o persones que viuen soles, però també comerços i equipaments, de manera que l’energia que es produeix es pugui fer servir al mateix temps que es produeix”, explica. D’aquesta manera, per exemple, si les famílies consumeixen al matí i la nit, durant el dia poden ser els comerços els que consumeixen. Villanueva explica que ho volen fer així perquè si no es consumeix l’energia va directament a la xarxa pública, i són les grans distribuïdores qui posen els preus.

Inversions i despeses

Per ara la comunitat la formen set persones que són el grup impulsor i que estan constituïts formalment com a associació. No poden calcular exactament quin serà el cost de la instal·lació per a cada soci, però Villanueva explica que la inversió inicial depèn molt dels metres quadrats i de les característiques tècniques de l’edifici. “Sí que tenim un full de càlcul amb les aproximacions en funció del nombre de persones, el temps que calgui per a fer la instal·lació…”, apunta. En tot cas, cada soci que entri a la Comunitat haurà de fer un pagament inicial, i estan treballant per presentar-se a subvencions específiques per fer la instal·lació. I per cobrir aquest cost, també estudien la possibilitat de demanar un préstec a entitats com Coop57, de manera que sigui assumible per algú que no tingui grans ingressos o estalvis. Un cop cobert aquest cost inicial, però, preveuen que l’estalvi econòmic amb relació al cost energètic de casa sigui molt important.

Continua llegint

Societat

Assetjament a Magalhaes 33b

El calvari: violacions de domicili, embussaments de les baixants, sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques

Publicat

on

Sense aigua, amb les baixants embussades i el pati ple d’aigües negres. Aquesta és la situació amb què conviuen cinc veïns de la finca ubicada a Magalhaes 33 bis. Un edifici que van decidir okupar a finals de 2020, però el qual s’ha convertit en un infern des de fa poc menys de sis mesos. La dinàmica va començar tot just quan el fons voltor amb capital rus, Workki Co-Working SL, va decidir comprar l’edifici sencer en una subhasta el passat mes de novembre (el seu anterior propietari, Javier Moreno Chaparro, no va deixar hereus). Una transacció que ha desfermat un dels episodis d’assetjament immobiliari més contundents dels darrers anys.

Com diuen els veïns, tan bon punt la nova propietat va fer-se amb la possessió de la finca, va contractar Stop Okupas Low Cost SL, una empresa dedicada als desnonaments extrajudicials per accelerar el buidatge de l’edifici. Per què tantes presses? Per evitar complir la llei que l’obliga, com a gran tenidor, a oferir lloguers socials, expliquen els inquilins. “Com que som persones vulnerables, tenim dret a què la propietat ens ofereixi un lloguer social, però si aconsegueixen que marxem de forma extrajudicial, perdem aquest dret”, explica Silvio Covolo, veí i víctima de Magalhaes 33 bis. Al cap i a la fi, “no han deixat ni que la justícia faci el seu curs, perquè encara no ens ha arribat cap ordre de desnonament”, assegura.

El llogater, expulsat

Cal tenir en compte que no tots els veïns de la finca estaven en situació d’okupes quan Workki Co-Working SL va comprar la finca. Un d’ells, en Francisco, pagava religiosament el seu lloguer. Malgrat tot, ell també va passar a formar part de les víctimes de la violència immobiliària. “Quan jo vaig arribar, tothom pagava lloguer, però els preus es van posar tan impossibles que els pisos es van quedar buits i van arribar aquests nois”, explicava a eldiario.es en referència als seus nous veïns. Val a dir que, després de patir els embussaments de les baixants, la sostracció de la porta del carrer de la finca per part dels membres de desokupa i el “sabotatge” del quadre de llums que va deixar sense electricitat tot l’edifici, en Francisco va decidir marxar del bloc i passar pàgina. En canvi, els qui encara resisteixen són les persones que okupen la resta d’habitatges, mentre els membres de l’empresa de desocupacions s’han decidit instal·lar al pis on vivia aquest darrer llogater per vigilar els seus moviments.

“El nostre pla és aguantar; creiem que el nostre cas és força extrem, però a la vegada forma part de les dinàmiques que han començat a desenvolupar els especuladors: fer la vida impossible als veïns, siguin okupes o no”, explica el també inquilí Francesco Cecco. “Prova d’això és el veí que vivia aquí amb el seu contracte de lloguer, no va poder aguantar l’assetjament, especialment des que es van emportar la porta del carrer i van generar aquí una situació de desprotecció insostenible”, afegeix. En aquest darrer cas, recorda, es va trucar als Mossos d’Esquadra, però els agents no van fer res al·legant que si la decisió l’havia pres la propietat, poca cosa tenien a dir.

Front de batalla contra els voltors

“Aquestes operacions de coacció s’han tornat habituals a la ciutat i en altres punts on es produeix especulació immobiliària”, recalca Cecco. “Per això volem resistir, perquè no sigui un precedent més on ells guanyen la batalla i nosaltres implícitament permetem i validem els desallotjaments extrajudicials”, afegeix. Una situació que, segons argumenta, compta amb la complicitat de les administracions: “Des dels Mossos d’Esquadra que van permetre que s’emportessin la porta, fins a la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat contra aquests fons voltor i els seus matons, passant pels jutjats que encara no han dictat cap mesura cautelar per retornar-nos l’aigua que ens han tallat, després que hagin instal·lat claus de pas il·legals en una zona de l’edifici on no podem accedir”.

En la mateixa línia, Covolo admet que els fets que s’han succeït en els darrers mesos els han situat, d’un dia per l’altre, al centre de la lluita per l’habitatge digne: “Em sento amb la responsabilitat d’aguantar; si cedim, aleshores donarem a entendre que pagant uns matons tothom pot fer fora a algú altre de forma il·legal”. “Ara bé, també esperàvem més contundència per part de les administracions; en el cas de l’Ajuntament queda clar que el nou Govern no té l’habitatge entre les seves prioritats”, sentencia.

Un reguitzell de denúncies sense resposta

“Hem patit dues violacions de domicili, quatre embussaments de les baixants, la sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques amb cops de puny a la cara”, relata Cecco. Tota una sèrie de fets que tal com prova, ja estan denunciats amb els corresponents atestats mèdics. A més, detalla, als jutjats ja han presentat dues denúncies: una primera querella penal per coaccions i una denúncia administrativa per assetjament immobiliari.

Per tal de cobrir totes aquestes despeses, els afectats han obert un compte de micromecenatge a gofundme per demanar als veïns un cop de mà amb les despeses que porten acumulades: “En aquests cinc mesos de resistència que acumulem ens haurem gastat ja prop de 4.000 euros entre els camions cuba, l’electricista, les reparacions que hem hagut de fer i l’advocat”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024