Connecta amb nosaltres

Societat

El CAP Manso agonitza a l’espera de més retallades

Publicat

on

Treballadors i usuaris del CAP Manso denuncien a ZONA SEC “retallades i privatitzacions encobertes” en forma de derivacions a l’hospital privat del Sagrat Cor

@molina_jordi / El Centre d’Atenció Primària (CAP) Manso suma 5 anys de desmantellament progressiu. Rere les portes d’aquest centre de referència per al veïnat del Poble-sec, s’amaga una història recent de retallades, derivacions, privatitzacions, amenaces i opacitat de tota mena. Només gràcies a la tenacitat i la lluita de les seves treballadores han transcendit algunes de les irregularitats que envolten aquest CAP, situat a pocs metres del Paral·lel i que comparteix xamfrà amb el carrer Calàbria.

Treballadores del centre, que demanen mantenir l’anonimat per evitar represàlies de la direcció, expliquen a ZONA SEC un seguit d’actuacions que els fan treballar sota pressió i, en conseqüència, donar un servei precari als usuaris, molts dels quals són veïns del Poble-sec –també de Sant Antoni i l’Eixample—, sobretot gent gran.

Aquestes fonts denuncien “una privatització encoberta” i detallen el trasllat d’algunes especialitats –com ara traumatologia, reumatologia, cardiologia, pneumologia o aparell digestiu— a hospitals més grans com el Consorci Hospitalari del Clínic o l’Hospital Universitari Sagrat Cor, de titularitat privada i propietat del hòlding sanitari IDCSalud.

Manso7

Treballadors del CAP Manso es manifesten el passat mes de febrer / Ferran Moreno

 

Aquest fons inversor sanitari és una peça clau de la privatització de la sanitat pública a Catalunya i de l’augment de les derivacions hospitalàries. Nascut a finals dels anys 90, ha anat creixent i apropiant-se de la gestió de diversos hospitals públics, gràcies als contractes o concerts amb governs autonòmics de tots colors i operant des de centres privats. El Sagrat Cor, l’hospital de titularitat privada més gran de Barcelona, és el centre que acumula un percentatge més alt de concertació amb el CatSalut, aproximadament un 70% segons dades del mateix departament de Salut.

“No en diguis derivar, és privatitzar”

Les derivacions de centres públics a centres privats és una realitat creixent a diversos centres públics de Catalunya i respon a una Reestructuració de l’Atenció Especialitzada (RAE), prevista al decret 284/1990. “¿Perquè tenint el CAP Manso, que funcionava meravellosament i amb un personal qualificat, amable i eficient, fan derivacions de diversos especialistes a l’Hospital del Sagrat Cor?, es pregunta Montserrat Borrell, usuària del centre, que recorda: “Sagrat Cor és un centre concertat i al qual s’han d’abonar les intervencions i visites derivades a través de l’lCS, quan el CAP de Manso ja és de l’ICS”.

Després que Sagrat Cort ja hagués concentrat les especialitats del CAP Manso, només un reportatge publicat al diari digital Catalunya Plural, on es desemmascarava l’operació, va detenir les derivacions, que s’han posposat uns mesos. “Ara no sabem què passarà, però res fa pensar es que pugui frenar del tot el procés de desmantellament del centre”, tem una de les treballadores.

El valor de la proximitat

Una altra usuària, Maite Melich, denuncia “la falta de sensibilitat” de les reestructuracions i nega que hi hagi un millor servei en els hospitals com el Clínic o Sagrat Cor del que rebia a Manso. “Tinc 70 anys, i altres veïns de la zona són més grans que jo, i no ens podem desplaçar fins a Sagrat Cor, a mitjà hora a peu del Poble-sec”, explica la Maite que, a més d’usuària, forma part del col·lectiu iaio flautes, molt combatiu davant les retallades de Sanitat: “Ens estan robant el nostre dret a la salut bombardejant-nos amb anuncies de mútues i plans de pensió”.

Manso3

Una usuària del CAP Manso se suma a les protestes dels treballadors / Joan Aleix Mata

 

Melich posa en valor la proximitat d’un CAP i la relació de confiança que es crea amb el metge de capçalera, un tracte que ha trobat a faltar quan s’ha visitat al Sagrat Cor. Per a l’activista, que destaca la “confluència entre el veïnat i el CAP”, és preocupant que “el personal del centre estigui atemorit i no gosi ni tan sols sortir als mitjans”.

Portes giratòries

Alguns membres del personal sanitari de CAP Manso alerten de fins a quin punt, en els darrers anys, s’ha potenciat el centre Sagrat Cor. En aquesta línia, una infermera del CAP Manso, explica que “han transferit totes les intervencions de maluc i genolls. Posteriorment, aquest fet ha permès traslladar la rehabilitació dels pacients a centres privats externs, els gerents dels quals són els propis directors dels centres d’origen”.

“Diuen que envien els pacients del centre de Manso als hospitals Clínic i Sagrat Cor, però la veritat és que n’acaben més al Sagrat Cor que al Clínic, perquè han de complir amb unes derivacions pactades”, denuncia la infermera a ZONA SEC, que conclou: “dóna la sensació que s’actua segons criteris de rendibilitat econòmica i, sobretot, de portes giratòries”.

Sense personal divendres per la tarda

La primera planta del CAP Manso ja no ofereix consultes pel metge de capçalera els divendres a la tarda. Davant d’aquesta situació, alguns treballadors porten setmanes recollint firmes per demanar que no es tanqui el servei de consultes externes: “Ens temem que no sigui el pretext d’acomiadaments i més retallades”, diuen. Mentre cada tarda hi ha entre quatre i vuit metges passant consulta, el divendres tarda només queda una doctora, i ho fa de forma voluntària. D’infermeres només n’hi ha dos, enlloc de les vuit que correspondrien.

manso_dreta

Els treballadors porten setmanes recollint firmes per demanar que no es tanqui el servei de consultes externes

 

Els canvis responen a la posada en marxa del nou model de gestió de l’atenció primària: el de les UGAP. Les UGAPs volen substituir els CAPs i ajuntar diversos equips d’atenció primària per a que siguin dirigits per un mateix equip directiu. Els professionals, però, critiquen que es fiscalitza la seva feina per aconseguir objectius econòmics: “La gestió s’ha jerarquitzat molt més i s’ha allunyat dels professionals de base mentre s’engreixa l’equip burocràtic”. Per tal de redreçar la situació, s’està preparant una mobilització de cara al desembre.

L’any 2011 treballadors del CAP Manso es van sumar a una mobilització convocada per l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que va arribar a tallar el Paral·lel, per protestar contra les retallades en Sanitat de la Generalitat. Aquest any, s’han celebrat ja múltiples concentracions amb Manso com a epicentre, convocades per Tancada Clínic, Fem Sant Antoni, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya i la Comissió de la FAVB en Defensa de la Salut Pública.

Continua llegint

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024