Connecta amb nosaltres

Societat

El CAP Manso agonitza a l’espera de més retallades

Publicat

on

Treballadors i usuaris del CAP Manso denuncien a ZONA SEC “retallades i privatitzacions encobertes” en forma de derivacions a l’hospital privat del Sagrat Cor

@molina_jordi / El Centre d’Atenció Primària (CAP) Manso suma 5 anys de desmantellament progressiu. Rere les portes d’aquest centre de referència per al veïnat del Poble-sec, s’amaga una història recent de retallades, derivacions, privatitzacions, amenaces i opacitat de tota mena. Només gràcies a la tenacitat i la lluita de les seves treballadores han transcendit algunes de les irregularitats que envolten aquest CAP, situat a pocs metres del Paral·lel i que comparteix xamfrà amb el carrer Calàbria.

Treballadores del centre, que demanen mantenir l’anonimat per evitar represàlies de la direcció, expliquen a ZONA SEC un seguit d’actuacions que els fan treballar sota pressió i, en conseqüència, donar un servei precari als usuaris, molts dels quals són veïns del Poble-sec –també de Sant Antoni i l’Eixample—, sobretot gent gran.

Aquestes fonts denuncien “una privatització encoberta” i detallen el trasllat d’algunes especialitats –com ara traumatologia, reumatologia, cardiologia, pneumologia o aparell digestiu— a hospitals més grans com el Consorci Hospitalari del Clínic o l’Hospital Universitari Sagrat Cor, de titularitat privada i propietat del hòlding sanitari IDCSalud.

Manso7

Treballadors del CAP Manso es manifesten el passat mes de febrer / Ferran Moreno

 

Aquest fons inversor sanitari és una peça clau de la privatització de la sanitat pública a Catalunya i de l’augment de les derivacions hospitalàries. Nascut a finals dels anys 90, ha anat creixent i apropiant-se de la gestió de diversos hospitals públics, gràcies als contractes o concerts amb governs autonòmics de tots colors i operant des de centres privats. El Sagrat Cor, l’hospital de titularitat privada més gran de Barcelona, és el centre que acumula un percentatge més alt de concertació amb el CatSalut, aproximadament un 70% segons dades del mateix departament de Salut.

“No en diguis derivar, és privatitzar”

Les derivacions de centres públics a centres privats és una realitat creixent a diversos centres públics de Catalunya i respon a una Reestructuració de l’Atenció Especialitzada (RAE), prevista al decret 284/1990. “¿Perquè tenint el CAP Manso, que funcionava meravellosament i amb un personal qualificat, amable i eficient, fan derivacions de diversos especialistes a l’Hospital del Sagrat Cor?, es pregunta Montserrat Borrell, usuària del centre, que recorda: “Sagrat Cor és un centre concertat i al qual s’han d’abonar les intervencions i visites derivades a través de l’lCS, quan el CAP de Manso ja és de l’ICS”.

Després que Sagrat Cort ja hagués concentrat les especialitats del CAP Manso, només un reportatge publicat al diari digital Catalunya Plural, on es desemmascarava l’operació, va detenir les derivacions, que s’han posposat uns mesos. “Ara no sabem què passarà, però res fa pensar es que pugui frenar del tot el procés de desmantellament del centre”, tem una de les treballadores.

El valor de la proximitat

Una altra usuària, Maite Melich, denuncia “la falta de sensibilitat” de les reestructuracions i nega que hi hagi un millor servei en els hospitals com el Clínic o Sagrat Cor del que rebia a Manso. “Tinc 70 anys, i altres veïns de la zona són més grans que jo, i no ens podem desplaçar fins a Sagrat Cor, a mitjà hora a peu del Poble-sec”, explica la Maite que, a més d’usuària, forma part del col·lectiu iaio flautes, molt combatiu davant les retallades de Sanitat: “Ens estan robant el nostre dret a la salut bombardejant-nos amb anuncies de mútues i plans de pensió”.

Manso3

Una usuària del CAP Manso se suma a les protestes dels treballadors / Joan Aleix Mata

 

Melich posa en valor la proximitat d’un CAP i la relació de confiança que es crea amb el metge de capçalera, un tracte que ha trobat a faltar quan s’ha visitat al Sagrat Cor. Per a l’activista, que destaca la “confluència entre el veïnat i el CAP”, és preocupant que “el personal del centre estigui atemorit i no gosi ni tan sols sortir als mitjans”.

Portes giratòries

Alguns membres del personal sanitari de CAP Manso alerten de fins a quin punt, en els darrers anys, s’ha potenciat el centre Sagrat Cor. En aquesta línia, una infermera del CAP Manso, explica que “han transferit totes les intervencions de maluc i genolls. Posteriorment, aquest fet ha permès traslladar la rehabilitació dels pacients a centres privats externs, els gerents dels quals són els propis directors dels centres d’origen”.

“Diuen que envien els pacients del centre de Manso als hospitals Clínic i Sagrat Cor, però la veritat és que n’acaben més al Sagrat Cor que al Clínic, perquè han de complir amb unes derivacions pactades”, denuncia la infermera a ZONA SEC, que conclou: “dóna la sensació que s’actua segons criteris de rendibilitat econòmica i, sobretot, de portes giratòries”.

Sense personal divendres per la tarda

La primera planta del CAP Manso ja no ofereix consultes pel metge de capçalera els divendres a la tarda. Davant d’aquesta situació, alguns treballadors porten setmanes recollint firmes per demanar que no es tanqui el servei de consultes externes: “Ens temem que no sigui el pretext d’acomiadaments i més retallades”, diuen. Mentre cada tarda hi ha entre quatre i vuit metges passant consulta, el divendres tarda només queda una doctora, i ho fa de forma voluntària. D’infermeres només n’hi ha dos, enlloc de les vuit que correspondrien.

manso_dreta

Els treballadors porten setmanes recollint firmes per demanar que no es tanqui el servei de consultes externes

 

Els canvis responen a la posada en marxa del nou model de gestió de l’atenció primària: el de les UGAP. Les UGAPs volen substituir els CAPs i ajuntar diversos equips d’atenció primària per a que siguin dirigits per un mateix equip directiu. Els professionals, però, critiquen que es fiscalitza la seva feina per aconseguir objectius econòmics: “La gestió s’ha jerarquitzat molt més i s’ha allunyat dels professionals de base mentre s’engreixa l’equip burocràtic”. Per tal de redreçar la situació, s’està preparant una mobilització de cara al desembre.

L’any 2011 treballadors del CAP Manso es van sumar a una mobilització convocada per l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que va arribar a tallar el Paral·lel, per protestar contra les retallades en Sanitat de la Generalitat. Aquest any, s’han celebrat ja múltiples concentracions amb Manso com a epicentre, convocades per Tancada Clínic, Fem Sant Antoni, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya i la Comissió de la FAVB en Defensa de la Salut Pública.

Continua llegint

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024