El malestar dels docents de les escoles públiques del Poble-sec marquen un inici de curs amb les retallades com a protagonistes
Aquest 12 de setembre va arrencar el curs escolar 2012-2013. Els alumnes d’educació infantil i primària van ser els encarregats de donar el tret de sortida a un inici de curs marcat, un nou any, per les retallades de la Generalitat. Al districte Sants-Montjuïc, segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, 10.156 nens i nenes van tornar a agafar les motxilles el dia 12 i 4.513 més al dia següent per encetar la secundària. Unes xifres molt semblants a les de l’any passat, però amb una diferència notòria: el professorat s’ha reduït a tota la ciutat, passant dels 8.227 a 7.727 docents. Caldrà fer malabarismes, doncs, per mirar d’encabir l’augment d’una hora lectiva per professor, una de les novetats del curs. Noves mesures que van fer pujar uns graus més la crispació dels docents com els de l’escola del barri Mossèn Jacint Verdaguer, que va organitzar dues cassolades els dos primers dies de curs. El malestar també ha tingut protagonisme al Carles I, on els mestres van lluir les samarretes grogues en què porten inscrit “SOS Ensenyament públic de qualitat”.
Docents protesten a les portes del Jacint Verdaguer contra les retallades / Ana Inés Fernández
Diferents maneres d’expressar el seu desacord amb les retallades. La directora del Jacint Verdaguer, Núria Lacasa, valorava negativament tot plegat, malgrat que al seu centre hagin respectat la ràtio “per la diversitat que tenim i la feina que venim fent tots aquests anys”, assenyalava. Tot i així, criticava una altra de les noves del curs, les substitucions no es farien fins passats deu dies lectius. “Serà un problema”, apuntava Lacasa i la directora del Carles I, Isabel Costa, afegia “ningú deixarà de fer la seva feina, però no hi haurà prou atenció personalitzada”. En el seu cas, sostenia que no es podran fer tantes sessions desdoblades, d’una quinzena es passaran a cinc o sis. En aquest centre, a més, s’ha hagut de crear un nou bolet per a P3, sumat al que ja es va fer l’any passat per a P4. Això va provocar l’ocupació d’un espai en el què s’hi feien activitats de menjador, aula de desdoblament o de laboratori, entre d’altres. Tant Lacasa com Costa van coincidir, tot i la “professionalitat” dels educadors, que a la llarga acabarà afectant a la qualitat de l’educació de la canalla.
Creació musical comunitària
El delicat moment que viu el sector públic de l’Educació es veu agreujat, especialment, en aquells racons en què, com al Poble-sec, la realitat social està marcada per la multiculturalitat i l’elevat nombre d’escolars. Per tal d’afavorir la convivència el barri segueix apostant per la música com element cohesionador. Amb aquest curs ja en fa tres que el pedagog i músic argentí, Pablo Persico, va aterrar al barri amb la idea de donar cos al projecte de creació musical comunitària, que ha permès a prop de 400 alumnes aprofundir en els valors del respecte, la cooperació i, sobretot, esculpir l’ interès per l’escola. Persico, amb les consignes del seu referent, José Antonio Abreu Anselmi –fundador del Sistema Nacional de les Orquestres Juvenils i Infantils de Veneçuela i un personatge fonamental en l’esdevenir històric dels darrers 50 d’aquest país—ha aconseguit edificar i consolidar la base del què ha d’acabar sent l’Orquestra Infantil i Juvenil Sinfònica del Poble-sec.
Les escoles Carles I, Jacint Verdaguer i Consell de Cent són la cuna del projecte Un do d’Acords, que vol passar de les aules a erigir-se en Orquestra. Un salt que donaria continuïtat al projecte i que és imprescindible segons Persico. “Treballo tres mesos amb nens i després en tinc d’altres, necessito continuïtat per tal que els valors que transmetem arrelin”, explica. En una conversa amb ZONA SEC, la responsable de Serveis a les Persones de Sants-Montjuïc, Merche Alvira, assegura que l’Ajuntament farà el que calgui per acompanyar la idea del músic argentí, que ha obtingut el reconeixement de diferents països per la feina que està fent al barri. De moment, el consistori cedirà tres espais del nou centre del carrer Albareda. Un primer pas que prendrà forma properament.
Albert Hernàndez i Jordi Molina