“En menys d’un any Catalunya serà independent”

L’èxit de la manifestació independentista de la Diada ha esculpit un somriure etern i triomfant a Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952). Els darrers esdeveniments polítics —i les reaccions de Madrid— semblen extrets del seu llibre Crònica de la independència (Edicions 62, 2008) en què descriu, en clau periodística, l’hipotètic procés de Catalunya cap a la llibertat. Ara, el que fa uns anys semblava utòpic és, per a Gabancho, qüestió de temps. Poc temps.

Gabancho assegura a ZONA SEC que després del 11-S “hi ha el doble d’independentistes” a Catalunya / Ana Inés Fernández.

La gran manifestació de l’11 de setembre significa una nova etapa per a Catalunya?
Absolutament. És la primera manifestació de la nova etapa. La del 10 de juliol arran de la sentència en contra de l’Estatut era l’última del catalanisme convencional, amb tots els seus vicis, com ara donar una resposta a una agressió de Madrid,  sense propostes de futur i baralles de lemes entre els polítics. El poble ha superat el protagonisme excessiu dels partits. Estem davant d’una proposta de futur que interpel·la als polítics i al món.

“La classe política no ens donarà la independència”, va dir en una entrevista a la desapareguda Canvi Setze. Ho manté?
No. Ho vaig dir en relació al llibre Crònica de la Independència durant l’època del Tripartit, quan faig proclamar la independència a Miquel Roca i Junyent. Això ha canviat moltíssim. CiU, en el moment que vaig donar aquell titular, defensava l’autonomia, l’Estatut i l’acord de mínims que significava el catalanisme. Ara CiU està acompanyant el procés de l’independència.

S’ho creu? Veu a CiU preparada per liderar un procés de transició nacional cap a la independència mentre es mantenen els pactes a l’Ajuntament, el Parlament i Madrid amb el PP?
Vull creure que sí. Si estudiem el pujolisme es veu clarament que CiU sempre ha pactat amb qui ha manat. Ara per ara, el PP està fora del catalanisme, més que el PSC, i és estèticament lleig veure’ls posar-se d’acord. Però de cara a la solució dels problemes, és el mateix pactar amb el PP que amb el PSOE. El què ha fet CiU a l’inici de la legislatura és pactar amb el poder, però sense contrapartides pel que fa a l’avenç nacional.

Però ha estat CiU qui ha obert la porta a la vida institucional catalana al PP. Només cal veure la Diputació…
Sí, és cert. Mai el PP havia tocat tant de poder. Però Convergència ha preferit donar-li això al PP, més que no pas satisfacció nacional. Potser no calia. Ara bé, el retret dels pactes CiU-PP és massa fàcil. Se’ls pot criticar per les retallades, però els pactes s’han d’entendre com necessaris per gestionar el dia a dia al Parlament. En qualsevol cas, no crec que pactin més amb ells.

El mapa polític ha canviat en la mesura que el catalanisme s’ha fet més exigent. Els partits s’hauran de posicionar al voltant d’aquesta nova i, de moment, hipotètica, majoria.
Es generaran dos blocs. Un cop vist el discurs que està adoptant CiU, fins ara amb un sobiranisme molt ambigu, cal veure què fan els socialistes. Ara per ara, el PSC està vacil·lant. Cal veure si ara serà neutral, contrari o bel·ligerant davant la independència. En cas de divisió, el sector catalanista és minoritari.

Les retallades han estat dramàtiques. I les protestes en aquest sentit han estat notables, malgrat no tenir el mateix ressò. Moltes persones es pregunten si amb la independència tot plegat serà més just.
L’independentisme és un instrument per construir un projecte, però no ha de traçar el projecte. Un cop la tinguem, la voluntat dels ciutadans farà Catalunya. Sense anar més lluny, caldrà fer una Constitució. CiU no retalla per gust, entre altres coses perquè l’escola i la sanitat pública les va impulsar el pujolisme. No són una gent que estigui visceralment en contra de l’Estat del Benestar… Han retallat obligats pel deute i el Govern de Rajoy. Els 16.000 milions que cada any marxen es poden utilitzar per millorar els serveis.

Què toca ara?
Hi ha d’haver eleccions anticipades. Els partits han estat interpel·lats pel poble i han d’incorporar en el seu programa la qüestió de la independència. Ara no seria legítim perquè CiU i ICV-EUiA no incloïen aquesta qüestió en el seu programa. És a dir, la gent no els va votar per això.

Eleccions, majoria al Parlament i proclamació de l’Estat Català. I el referèndum?
Després. Un cop tens majoria parlamentària pots proclamar la independència. Un referèndum en el marc de la constitució espanyola no és possible.

Unió Europea (UE), dins o fora?
Segons els experts, Catalunya queda fora de moment, però el reingrés és ràpid i tenim les estructures necessàries. Europa ha de mirar dues coses. Una, que l’estat resultant sigui democràtic –és evident que Catalunya faria un procés tranquil, sense fraccionar el país, respectant el castellà i sense ciutadans de segona—i, dues; si pagues o cobres. No deixa de ser un mercat i, els mercats, no tendeixen a encongir-se, sinó a expendir-se.

En la votació sobre l’ingrés de Catalunya a la UE, Espanya dirà “no”.
Sí, dirà que no. Però si la resta diu que “sí”, i l’únic argument d’Espanya és la ràbia, la resta dels estats membres li diran que calli. Ara per ara, no està en posició d’oposar-se a res.

Posats a especular, quan pot durar el procés fins a la proclamació?
Serà aviat. En menys d’un any Catalunya serà independent. Els experts diuen que els processos d’independència s’acceleren en l’últim tram. El més difícil ja està fet i ara pensar en una negociació pel pacte fiscal de cara el 2016 fa riure. La gent ha vist que la independència és engrescadora, festiva, alegre i el què volem és que Mas vagi a Madrid, sí, però demà i per pactar la partició.

J.M.