El passat diumenge 27 de maig el centre de Barcelona es va omplir de consignes contra el racisme en una multitudinària manifestació en què van participar col·lectius i veïns de diferents barris. Aquesta concentració és només la punta de l’iceberg d’un moviment que, des de fa molts anys, reclama una millora dels drets de les persones migrades i refugiades. La darrera gran acció que han emprès és una tancada a l’Antiga Escola Massana, on més d’una trentena de persones viuen i es reuneixen a diari des del 21 d’abril per exigir la derogació de la Llei d’Estrangeria.
Denuncien el racisme institucional, que “es fa palès quan no s’atorguen cites prèvies per a qualsevol dels tràmits d’estrangeria” i demanen la fi de les restriccions per aconseguir o renovar els papers sense contracte de treball: “És un peix que es mossega la cua perquè no podem accedir a contractes laborals sense papers i no podem obtenir els papers sense un contracte de mínim un any i 40 hores”, lamenta l’Ibrahim Oumouhou, membre de Cornellà Sense Fronteres i un dels impulsors de la tancada. L’Ibrahim explica que bona part de les persones migrades es dediquen a treballar “durant 12 o 14 hores al dia” en tasques de la llar, cura de les persones, agricultura o construcció, àmbits en els quals, en la majoria de casos, no tenen accés a contractes laborals com els que exigeix l’administració per facilitar-los la nacionalitat.
Un altre dels punts amb què treballa la tancada és la nacionalitat sense examen: “Tot i portar 10 anys de residència, se’ns imposen exàmens impossibles per aconseguir la nacionalitat”, explica l’Ibrahim. “Nosaltres estem a favor de que els immigrants aprenguem el català però aquestes proves no tenen fonament perquè no s’ajusten a la realitat”, continua.
Violència masclista
Des del 2009, algunes dones marroquines que han treballat com a jornaleres als camps de maduixes d’algunes localitats han denunciat situacions d’explotació, d’abusos i de violacions. Fa unes setmanes, la Fiscalia de Huelva ha iniciat una investigació per esbrinar els possibles casos d’abusos laborals i sexuals a temporeres immigrants que treballen a Huelva durant la campanya de recol·lecció de la maduixa. Una de les afectades va posar una demanda denunciant que un capatàs la va obligar a mantenir relacions sexuals. Així doncs, una de les reivindicacions fonamentals dels membres de la tancada és que es prenguin mesures per a la prevenció de la violència masclista que pateixen les dones migrants i refugiades: “Les violències que afrontem no es limiten a l’àmbit afectiu, estan travessades pel racisme institucional i social que vivim quotidianament”, denuncien.
Reunió amb Quim Torra
El darrer manifest que ha impulsat el col·lectiu El Racisme ens Tanca ja ha estat signat per més de 400 persones i també al Poblenou i a Badalona diverses persones han ocupat espais per reclamar canvis en la legislació actual. El passat 2 de juny, el president Quim Torra va visitar la tancada en el que va ser el seu primer acte de govern. Durant la trobada, es van exposar les demandes i el president va plantejar, com a primera mesura, la creació d’una comissió de seguiment per exposar al Parlament de Catalunya aquestes peticions. Els participants a la tancada expliquen que va ser una primera presa de contacte satisfactòria i ara esperen que, tant el president com l’alcaldessa Ada Colau, es tornin a reunir amb ells per determinar els propers passos a seguir.