Connecta amb nosaltres

Societat

Bandarres: Més enllà de tocar el cel

Tot i que la colla va néixer a finals de 1998, no va ser fins al juliol de l’any següent quan es van presentar oficialment

Publicat

on

Tot i que la colla va néixer a finals de 1998, no va ser fins al juliol de l’any següent quan es van presentar oficialment. Des d’aleshores, els Castellers del Poble-sec no han deixat d’estar vinculats al barri; un vincle que va més enllà de les diades castelleres i de l’esport i que els ha posicionat com una de les entitats de referència al barri, per les activitats que duen a terme i pel gruix de persones que en formen part –actualment són més d’un centenar de diversos perfils i edats. Els de la samarreta blau cel s’organitzen en comissions d’unes 20 o 25 persones per abastir diferents àmbits relacionats amb el barri i es reuneixen periòdicament per preparar activitats festives i reivindicatives.

La comissió feminista
El grup amb més múscul és la Comissió Feminista, que treballa per aconseguir avançar en la construcció d’una entitat feminista on totes les participants se sentin còmodes. En aquest marc, s’aplica el Protocol Contra les Agressions Masclistes en els ambients de festa de la colla, es fan formacions encarades a treballar la perspectiva de gènere dins de l’entitat i tallers sobre masculinitats. A més, al local de la colla s’ha creat un plafó d’informació feminista.

Fent xarxa al Poble-sec
Els Bandarres estan connectats amb el teixit associatiu del barri. D’una banda, col·laboren amb el Sindicat de Barri en la qüestió de l’habitatge i els efectes de la gentrificació; els temes de feminisme els treballen amb la Raposa, La Base, l’Etnogràfica… També participen en el sopar final del Ramadà amb la comunitat islàmica del barri i col·laboren amb el Consorci de Normalització Lingüística per apropar l’entitat a persones nouvingudes. Aquesta colla necessita, des de fa molt de temps, un local fixe, i és per això que participen activament en les comissions de seguiment del Pla d’Equipaments del barri, així com ho fan als Consells de Barri i a la resta d’òrgans de participació ciutadana del Districte i del barri.

Pilar bàsic en la Festa Major
Els Castellers del Poble-sec organitzen les activitats més multitudinàries del barri durant la Festa Major: un torneig de bàsquet 3×3, unes brases de germanor veïnal, programació feminista amb altres entitats del barri, una jornada amb reggae i activitats infantils al Parc de les Tres Xemeneies i els concerts joves del Sec a Sac i el Sec a Sac Kids, per als més petits del barri. Però no només durant les festes del barri organitzen saraus, també promouen la calçotada popular i participen en la rua del patge reial, entre moltes altres activitats. I així és com, poc a poc, amb gairebé vint anys a les seves esquenes, l’entitat s’ha anat convertint en una referència al Poble-sec, en un pilar fonamental en la vessant social i les festivitats del barri.

Un futur prometedor
Si parlem de castells, qui millor pot explicar la situació dels Bandarres és Dan Esteban, el cap de colla, qui diu que, tot i que venien de patir una baixada de nivell important, “cal mirar endavant, perquè la feina feta comença a mostrar les possibilitats presents i futures de la recuperació total”. Als assaigs, les proves de castells de 7 acompanyen les de castells de 8 i les sensacions són que “enguany, podrien veure la llum a plaça si recuperem el gruix de camises que hem arribat a ser”, diu en Dan.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024