La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) tenia –a començaments del 2019– 9.736 infants i adolescents tutelats, un 35% dels quals són migrants que han arribat sols al país, procedents principalment del Marroc, Argèlia i de l’Àfrica subsahariana. Són joves que marxen del seu país d’origen per motius com ara la pobresa, situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional, la guerra o la manca d’oportunitats. Aquestes persones (també denominades MENA, Menors Estrangers No Acompanyats) es troben en una situació de risc pel fet de ser menors, estrangers i no comptar amb referents familiars al territori.

Circuit de protecció de menors

Quan els cossos de seguretat detecten menors no acompanyats, els deriven a fiscalia de menors, des d’on se’ls busca plaça a un centre de primera acollida o a un centre d’acollida. L’equip tècnic que els atén els fa un estudi per conèixer d’on venen i busquen recursos formatius per tal que puguin accedir a un mínim de coneixements. És en aquest moment quan els deriven a les entitats. Al Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats compta amb el Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom. Dins d’aquest, l’Aula A+A+ és un projecte específic per atendre la primera acollida a nivell formatiu dels joves sense referents familiars al territori. Entre 2017 i 2018, han atès a 80 joves d’entre 16 i 20 anys, amb els quals s’han fet grups d’alfabetització, d’idiomes i de reforç en el PFI (Procés de Formació i Inserció). L’Aula A+A+ també impulsa el Catalacuina –on els joves aprenen a parlar català amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)  i participen en tallers de cuina saludable– i un casal d’estiu on es combina l’espai de lleure amb sortides diverses i formació.

La integració, feina col·lectiva 

L’Aula A+A+ també organitza activitats de participació perquè els joves s’obrin al barri i a la ciutat: es fan accions amb els castellers, al centre cívic i  participen a la Festa Major. No obstant, tal com explica la tècnica del Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom, Teia Goñi:  “Quan arriben a un país que no és el seu, el que necessiten són eines per poder-se comunicar i coneixements sobre el marc jurídic, administratiu i laboral. Els demanen un esforç d’integració però com a societat d’acollida també hem de posar facilitats”.

Des de l’Aula també alerten del perill de les etiquetes: “Dins dels (mal) anomenats MENA hi ha molts perfils i no convé generalitzar. Hi ha joves que malviuen fora del sistema de protecció i que no volen entrar a centres d’acollida, però també hi ha joves que fan un procés d’acollida totalment normatiu, que estudien, que han après català i castellà, que han aconseguit els papers i que estan treballant”.

El passat dijous 21 de febrer es va celebrar la 27a edició dels Premis Sants-Montjuïc, uns guardons que reconeixen –des del 1992– la tasca de persones, entitats i col·lectius del districte. La cerimònia va tenir lloc a la sala de plens de la seu del Districte i va comptar amb la presència de Montserrat Ballarín (presidenta del Consell del Districte) i de la regidora del Districte, Laura Pérez. En la categoria de reconeixement personal, la premiada va ser Montserrat Gili, per tota una vida destinada a difondre la cultura popular i per la seva implicació en la Festa Major del barri de Sants. La Marina Viva va rebre el premi a la innovació per promoure activitats com On ets Marina?, un concurs de dibuix on hi van participar 582 infants i que tenia per objectiu trobar la nova identitat del barri. Per últim, el premi al reconeixement col·lectiu va recaure sobre la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat del Poble-sec.

70 anys de trajectòria 

Enguany, els guardons han volgut reconèixer els 70 anys de trajectòria de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat compromesa en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual que treballa al costat de persones amb risc d’exclusió social i col·lectius vulnerables com els infants, els adolescents, les persones sense llar i les persones migrades.

El gerent de Sant Pere Claver, Carlos Descalzi, explica que el premi ha estat una gran sorpresa i que n’estan molt agraïts: “Per a nosaltres rebre aquest guardó és molt important. Sempre hem estat una entitat molt compromesa amb el barri i amb la comunitat. De fet, tenim molta presència al districte i el creixement que hem anat fent durant tots aquests anys l’hem fet al territori”. Certament, els set equipaments amb els quals compta l’entitat formen part del districte. L’acte d’entrega dels premis va comptar amb l’actuació del Cor Jove de la Coral Sant Medir i va acabar amb un petit refrigeri a càrrec de la Fundació Canpedró.

Pacte signat. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fira de Barcelona, entre d’altres institucions, han arribat a un acord anomenat Univers Montjuïc per reformular els recintes de la Fira i així poder encabir esdeveniments més grans i amb necessitats més concretes. En total, el projecte comportarà una inversió total de 380 milions d’euros entre els espais de Barcelona i L’Hospitalet, així com la conversió en zona de vianants de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

Pacificació de l’entorn

Segons ha avançat l’alcaldessa Ada Colau, el canvi servirà per “recuperar” la muntanya de Montjuïc, ja que la pacificació del sector servirà per apropar als ciutadans fins al pulmó verd a peu i posar bastons a les rodes dels cotxes. El pla preveu tallar el trànsit de Maria Cristina i desviar els cotxes pel carrer de la Guàrdia Urbana que es perllongarà amb l’objectiu de donar-lis sortida. Pel que fa a les obres al complex firal, l’acord afecta el pavelló número 2, al qual s’accedeix mitjançant el carrer de Lleida, per construir habitatge públic, mentre que el palau d’Alfons XII es reciclarà per fer un auditori i el de Victòria Eugènia acollirà un espai cultural.

El final de l’obra per al 2029

El fet que el projecte toqui diverses branques i suposi una inversió tan gran de diners també comportarà un calendari més dilatat en el temps. De fet, tot el projecte que implica a les ciutats de Barcelona i de l’L’Hospitalet no estarà finalitzat fins al 2029. Casualitat? No. Les administracions públiques han volgut fer coincidir el final de l’obra amb el Centenari de l’Exposició Universal de 1929, esdeveniment que va suposar la transformació de l’esplanada de Montjuïc i de la mateixa muntanya en si.

Per poder fer possible l’acord, totes les institucions signants del protocol hauran de fer els seus deures. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, posar en marxa un nou pla urbanístic global, el qual afectarà superfícies que actualment ocupen recintes com el MNAC, els entorns dels barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla, o el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Fotografia | Fira de Barcelona