Connecta amb nosaltres

Cultura

EDITORIAL: Sant Jordi, Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Publicat

on

Un debat que sovint apareix al voltant de la Diada de Sant Jordi és si aquesta jornada realment hauria de ser la Diada Nacional de Catalunya. Cal avançar que aquesta proposta no ha de menystenir en cap cas la rellevància social i política de l’11 de setembre, però sembrar l’interrogant és completament legítim. Només s’ha de tenir en compte les sensacions que generen una jornada i l’altra a la societat catalana: mentre que una és la commemoració d’un succés històric, l’altra és la celebració de l’amor i la cultura.

Per poder dotar d’una major perspectiva mundial a la Diada de Sant Jordi, just l’any 2017 els responsables polítics estatals i nacionals van arribar a un acord per plantejar a la Unesco la possibilitat d’incorporar la Diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tota una aposta per trencar el sostre de vidre, sense arribar a desvirtuar, una de les jornades anuals que més s’estimen els catalans. Només cal posar blanc sobre negre: Sant Valentí sempre ha quedat eclipsat pel dia de la rosa i el llibre.

Més enllà de suposar un reconeixement mundial al 23 d’abril català, el fet d’incorporar Sant Jordi al catàleg de la Unesco també permetria dinamitzar un sector econòmic que encara està predisposat a apostar per la cultura, i més concretament, per la lectura. Només cal passejar pels carrers del Poble-sec per adonar-se’n de com els llibres han tornat a entomar el protagonisme en alguns locals que semblaven destinats a l’oci recreatiu.

Davant d’aquesta dinàmica en positiu, cal reclamar als responsables polítics i actors econòmics que tornin a entomar la candidatura de Sant Jordi a la Unesco. Si bé la proposta continua en peu, només cal repassar les agendes i les hemeroteques per observar com el que l’any 2016 va ser una primera idea i al 2017 una candidatura, ara al 2019 ha quedat en res més que fotografies del passat. Resulta vital recuperar aquell esperit de treball en xarxa per aconseguir no només el reconeixement mundial, sinó per generar noves dinàmiques a una festa que cada any inunda els carres de llibres i roses.

Encara que d’entrada no pugui semblar possible, s’ha de tenir en compte que la Festa del Llibre ha evolucionat amb el pas dels anys i encara podria evolucionar més. Més enllà d’imaginar la possibilitat que sigui jornada festiva en un futur, cal tenir present que en realitat la Diada no sempre ha estat lligada al patró de Catalunya. Impulsada per l’editor Vicent Clavel per promoure el llibre a Catalunya, la primera Diada va ser el 7 d’octubre de 1927. Dos anys després els llibreters van sortir un 23 d’abril, i l’èxit va propiciar el canvi de data, per tal de coincidir amb la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Per tant, a l’origen no hi havia ni roses ni cavallers.

Aquest èxit, però, ni molt menys ha d’esborrar del mapa totes aquelles persones que es dediquen any rere any a fer possible la Diada. Només cal tenir en compte un fet que fins i tot supera la màgia de la tradició: regalar un llibre o una rosa qualsevol dia genera més il·lusió que no pas el dia 23.
A tots els lectors, feliç Diada i que cada dia sigui Sant Jordi.

Cultura

Retorn al Canal 4

Males Herbes recupera una de les grans distopies
de la literatura catalana

Publicat

on

Avel·lí Artís i Gener (1912-2000), més conegut com a Tísner, passarà a la història de la literatura catalana gràcies a la magnífica Paraules d’Opòton el Vell, una divertida creació que pivota al caire del que avui anomenem crítica decolonial i on se’ns expliquen les aventures d’un terrissaire que va formar part de l’expedició asteca que va descobrir Europa.

Amb tot, no voldria pas oblidar que Tísner també va ser un excel·lent ninotaire, així com un brillant traductor —entre les obres que va anostrar al català, destaquen les versions de Gabriel García Márquez, Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada, una adaptació de L’Aleph, de Jorge Luis Borges o la traducció d’Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa—.

Avui, però, en vull parlar perquè l’editorial Males Herbes ha recuperat L’enquesta del Canal 4, que va rebre el Premi Sant Jordi de 1972. Una distopia que ens parla del Canal 4, una cadena de televisió que exerceix de govern i que, a la vegada, es configura com una idíl·lica societat tancada i perfecta. Aquesta brillant crítica a la política-espectacle i al poder omnívor dels mitjans de comunicació fou escrita com una “aportació literària a la lluita contra Franco”, un “cant d’optimisme” per recordar-nos que per més ferotges que siguin les dictadures, totes acaben caient.

No voldria acabar aquesta columna sense explicar-vos una curiositat sobre la novel·la: Tísner mai no la va escriure… sinó que la va dictar, ja que aquesta obra va ser confegida quan l’autor va patir el despreniment de retina que li feu perdre l’ull. Això, crec, serveix per explicar tant el doll de naturalitat i oralitat que desprèn la narració, com el fet que, llegida avui, ens resulti tan actual que no sembla possible que fos escrita fa més de cinquanta anys. •

Continua llegint

Cultura

El Festival Grec es desborda més enllà de Montjuïc

Publicat

on

La ciutat es prepara per acollir una nova edició del Festival Grec, i aquest 2025 promet ser més expansiu i intergeneracional que mai. Amb el lema “Tot Barcelona és Grec”, la nova directora artística, Leticia Martín Ruiz, impulsa una programació del 26 de juny al 4 d’agost per convertir la ciutat en un tapís d’expressions escèniques: prop de 90 espectacles repartits en més de 50 espais.

Si Montjuïc és el cor bategant del festival, enguany el Grec deixa clar que les seves artèries s’escampen per tots els racons de la ciutat. L’Arc de Triomf es transforma en platea urbana amb l’acció ‘Teatre de Campanya’ de Marc Salicrú. El Jardí Botànic, la Fundació Miró, la Biblioteca de Catalunya, o fins i tot el Santuari del Carme, acullen propostes escèniques que desdibuixen els límits entre espai públic i teatral.

La temàtica central d’aquesta 49a edició gira al voltant de “l’avui”: la identitat comunitària, la intimitat i la crítica social. Ho fan noms com William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, Milo Rau, o Max Richter, però també amb el talent local com Historia de l’amor de l’Agrupación Señor Serrano o Oasi d’Irene Vicente Sala.

El faune, símbol històric del festival, recupera protagonisme com a imatge de l’edició. Al cartell d’enguany, creat per l’estudi CODEA i la Clara Aguilar, el faune esdevé figura nòmada que travessa espais i mons, una metàfora perfecta del Grec. Indisciplinat, obert i transformador.

El Teatre Grec, com sempre, acull les cites més esperades: l’estrena mundial de Le Petit Cirque, el retorn de Clara Peya, la dansa d’Ihsane, o l’energia de Rozalén. També hi tindran lloc homenatges (a Pau Riba), clàssics renovats, i vetllades especials com La Nit del Músic Alt.

Una de les apostes més celebrades és l’obertura a públics familiars. Amb activitats a la Plaça Margarida Xirgu i propostes més infantils, tot està pensat perquè els més petits també s’enamorin del teatre. •

Continua llegint

Cultura

Alma Occident Festival 2025: un mes sencer de música amb grans noms i talents emergents

Publicat

on

Després de l’èxit rotund de la seva segona edició, Alma Occident Festival ja ha anunciat la seva nova convocatòria, que se celebrarà del 26 de juny al 21 de juliol al Poble Espanyol. Aquest festival de música es consolida com un dels esdeveniments culturals més esperats de la ciutat, amb una programació que combina grans artistes internacionals, nacionals i joves talents emergents.

El cartell d’aquesta edició compta amb noms de primera fila, com Wilco, que serà l’encarregat d’obrir el festival. També passaran pels escenaris figures com Residente, Madness, Zahara, Guitarricadelafuente, Rag’n’Bone Man, The Corrs, Alan Parsons o Julieta Venegas. Tots els artistes conformen un ventall d’estils que abasta des del rock i el pop fins a sons urbans i alternatius.

A més, una de les apostes més destacades d’Alma Occident Festival és la promoció de nous talents de la música. Entre els artistes emergents que formaran part de la programació destaquen Alba Morena, BAGDAD!, Gara Durán, Andrea Bayardo, Maestro Espada, Ven’nus, Sofia Shizuko, New Wave Kill, Camila Guevara i Eva Sola. Aquest espai per a les noves propostes garanteix que el festival sigui també una plataforma per a la renovació i l’exploració sonora.

Wilco, cap de cartell

En aquest concert a Montjuïc, Wilco aprofitarà per presenar el seu àlbum més recent, Cousin, produït per l’aclamada artista gal·lesa Cate Le Bon. El disc mostra una nova faceta del grup, en el qual incorpora sons frescos com saxòfons i guitarres japoneses. Després d’una dècada d’èxits a l’esquena i col·laboracions icòniques, Wilco ha decidit seguir trencant barreres i captar, una vegada més, l’atenció dels seus fans.

El contrapunt al festival l’oferirà Álvaro Lafuente, conegut com Guitarricadelafuente, qui torna als escenaris aquest 2025 amb una gira que recorrerà les principals ciutats d’Espanya. Al Poble Espanyol oferirà dos concerts a principis de juliol.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024