Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns demanen l’ús ciutadà del patrimoni

Publicat

on

Veïns i entitats exigeixen la recuperació del Palau de la Premsa i el teatre Arnau, dos edificis emblemàtics de titularitat municipal degradats per l’abandonament institucional

@molina_jordi / Dues reivindicacions marcaran el calendari del nou curs al Poble-sec. Cap d’elles és nova, però no per ser dues velles lluites han aconseguit, fins el moment, la llum verda de l’Ajuntament de Barcelona. La recuperació del Palau de la Premsa i del teatre Arnau i s’han convertit en una prioritat per al Poble-sec, que veu en aquests dos edificis emblemàtics l’oportunitat de dotar d’espais un barri mancat d’equipaments i de recuperar, alhora, dues joies patrimonials des d’un punt de vista memorístic i arquitectònic.

El deteriorament dels edificis a causa de l’abandonament institucional és el comú denominador de tots dos espais. Tots dos de titularitat municipal. Mentre el Palau de la Premsa té pretendents privats que pressionen per convertir-lo en un nou hotel; el teatre Arnau ha vist durant la darrera dècada com com equips municipals de diferents colors han estat incapaços de donar-li una sortida. Ara, l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip, tenen l’oportunitat de passar de les paraules al fets i d’aprofitar l’impuls veïnal, menystingut en el passat, per desbloquejar les dues demandes.

Palaupremsa_p3_web

El Palau de la Premsa, a l’avinguda Rius i Taulet, va ser projectat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 / J.M.

 

En el cas del Palau de la Premsa, dos veïns són els principals responsables d’haver posat de nou damunt la taula la seva recuperació: Jordi Goñi, vinculat a la Coordinadora d’Entitats a través de l’entitat de col·leccionisme, El Troc; i Carles Burgés, vicepresident de la Unió de Veïns del Poble-sec. “Creiem que aquest edifici podria ser un espai polivalent on, entre altres usos, servís per la gent gran Poble-sec, que s’ha anat quedant sense espais”, proposa Burgés. Per la seva part, Goñi en valora la ubicació: “Comptem amb el CC Albareda a un extrem del barri, a la zona de les Tres Xemeneies, i amb el Sortidor, al cor del Poble-sec; però ens manca un equipament per als veïns de l’altre extrem del barri, a tocar de la Plaça Espanya”.

De fet, aquests dos veïns van més enllà i alerten del perill de que l’edifici acabi sent un hotel. Un temor que no és gratuït, ja que el fins va poc regidor del Districte, Jordi Martí, explicava recentment en un debat organitzat per aquest diari que “havien sortit diferents novies privades” disposades a pagar “molts diners” pel Palau de la Premsa. Curiosament, un estudi arquitectònic elaborat per dos estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, acredita la idoneïtat de l’edifici per convertir-se en un hotel que, al cap i a la fi, és l’ús pel qual va ser concebut l’any 1929, quan va acollir els mitjans de comunicació durant l’Exposició de Barcelona.

Davant la dualitat d’haver de decidir entre la recuperació del Palau de la Premsa o del teatre Arnau, el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán, aposta pel Palau “per una qüestió de proximitat”. Per a Guzmán seria “un lloc idoni” per projectar-hi el primer casal de joves del barri, “que encara no en té cap”. I, sigui com sigui, demana a l’administració que davant les necessitats específiques que té el Poble-sec el Palau de la Premsa sigui un equipament “amb una lògica de barri i no de ciutat”.

L’Arnau, ara o mai

La croada per recuperar l’Arnau està més avançada. Així va quedar palès en l’última assemblea, el passat divendres 10 de juliol. Entitats veïnals dels tres barris que conflueixen a l’avinguda –el Raval, Sant Antoni i Poble-sec—, a més de petites companyies de teatre, entre elles la poblesequina Marabal, van mirar de consensuar un projecte de recuperació del teatre per presentar-lo al consistori abans de l’estiu. “El que farem d’entrada, davant del consens total, és demanar a l’Ajuntament que assumeixi la rehabilitació integral, començant per la teulada, la part més perjudicada “, explica Marc Serra, portaveu de Som Paral·lel.

Som Paral·lel recull les propostes de l'assemblea / J.M.

Som Paral·lel recull les propostes de l’assemblea / J.M.

Per la seva banda, els historiadors Enric H. March i Toni Oller, impulsors de la iniciativa Salvem l’Arnau, anterior a les aportacions de Som Paral·lel, insisteixen en dotar l’espai d’una petjada històrica. “Hem fet molta feina perquè avui puguem aportar elements patrimonials al projecte”, expliquen. Per als veïns de Som Paral·lel, en canvi, el més importat és que el projecte “estigui viu i gestionat directament pel veïnat”.

Un dels punts de trobada entre totes les sensibilitats és la possibilitat de que rehabilitació interior del teatre es faci a través de l’Ateneu d’Oficis vinculat a L’Ateneu La Base. Una alternativa que, segons els impulsors, “serviria no només perquè els veïns comencin a fer-se seu l’espai, sinó per ocupar gent a l’atur”.

L’Ajuntament sensible, però prudent

El consistori, en procés d’adaptació, contempla abans la recuperació del vell cabaret que del Palau de la Premsa. De fet, durant la campanya electoral, l’equip d’Ada Colau va ser molt crític amb la gestió que s’havia fet del Paral·lel, “massa enfocada al turisme”. Ara, la nova regidora de Ciutat Vella, Gala Pin –districte on pertany l’Arnau– valora positivament les propostes veïnals i condiciona la rehabilitació del teatre a la “corresponsabilització” de tots els actors socials, culturals i veïnals implicats. “L’Arnau és una oportunitat per recuperar la part de la memòria del Paral·lel popular que està oblidada”.

Sobre el Palau de la Premsa, en canvi, hi ha més dubtes. Fonts municipals expliquen que l’edifici “es troba en molt mal estat”, però que “s’escoltaran les propostes veïnals”, malgrat que l’administració calcula que una rehabilitació de l’edifici s’elevaria als 10 milions. La mateixa xifra que costaria la posada al dia de l’Arnau, tot i que altres fonts municipals expliquen a ZONA SEC que aquesta xifra, airejada per l’anterior govern, podria estar inflada i ser, en realitat, sensiblement menor.

patrimoni (2)

L’Arnau (esquerra) i el Palau de la Premsa, dels anys 1984 i 1926, respectivament

 

Teatre Arnau i Palau de la Premsa, dues joies arquitectòniques

El Teatre Arnau (1894), a l’avinguda del Paral·lel, 60, va ser un dels primers teatres de Barcelona. L’únic de la ciutat que conserva a dia d’avui l’estructura de barraca de fusta, propi de començament del segle XX. Icona de la cultura popular, on s’hi podia veure copla, sarsuela, pantomima, màgia, revista o mim. Porta més d’onze anys tancat i, malgrat que l’any 2011 va passar a ser de titularitat municipal, segueix caient a trossos. Un fragment de la teulada ja es va despendre i l’edifici sencer està apuntalat.

El Palau de la Premsa (1926), a l’avinguda Rius i Taulet, va ser projectat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 per a acollir els periodistes que havien de cobrir l’esdeveniment. Projectat per Domènech Roura, fill de Domènech i Muntaner, recorda en gran mesura l’estil modernista, tot i que molts autors el cataloguen com eclèctic. Durant molt de temps va ser la seu de la Guàrdia Urbana. Avui, en desús, està en molt mal estat. No es pot accedir a les plantes superiors perquè l’escala monumental ha cedit.

Continua llegint

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024