Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns demanen l’ús ciutadà del patrimoni

Publicat

on

Veïns i entitats exigeixen la recuperació del Palau de la Premsa i el teatre Arnau, dos edificis emblemàtics de titularitat municipal degradats per l’abandonament institucional

@molina_jordi / Dues reivindicacions marcaran el calendari del nou curs al Poble-sec. Cap d’elles és nova, però no per ser dues velles lluites han aconseguit, fins el moment, la llum verda de l’Ajuntament de Barcelona. La recuperació del Palau de la Premsa i del teatre Arnau i s’han convertit en una prioritat per al Poble-sec, que veu en aquests dos edificis emblemàtics l’oportunitat de dotar d’espais un barri mancat d’equipaments i de recuperar, alhora, dues joies patrimonials des d’un punt de vista memorístic i arquitectònic.

El deteriorament dels edificis a causa de l’abandonament institucional és el comú denominador de tots dos espais. Tots dos de titularitat municipal. Mentre el Palau de la Premsa té pretendents privats que pressionen per convertir-lo en un nou hotel; el teatre Arnau ha vist durant la darrera dècada com com equips municipals de diferents colors han estat incapaços de donar-li una sortida. Ara, l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip, tenen l’oportunitat de passar de les paraules al fets i d’aprofitar l’impuls veïnal, menystingut en el passat, per desbloquejar les dues demandes.

Palaupremsa_p3_web

El Palau de la Premsa, a l’avinguda Rius i Taulet, va ser projectat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 / J.M.

 

En el cas del Palau de la Premsa, dos veïns són els principals responsables d’haver posat de nou damunt la taula la seva recuperació: Jordi Goñi, vinculat a la Coordinadora d’Entitats a través de l’entitat de col·leccionisme, El Troc; i Carles Burgés, vicepresident de la Unió de Veïns del Poble-sec. “Creiem que aquest edifici podria ser un espai polivalent on, entre altres usos, servís per la gent gran Poble-sec, que s’ha anat quedant sense espais”, proposa Burgés. Per la seva part, Goñi en valora la ubicació: “Comptem amb el CC Albareda a un extrem del barri, a la zona de les Tres Xemeneies, i amb el Sortidor, al cor del Poble-sec; però ens manca un equipament per als veïns de l’altre extrem del barri, a tocar de la Plaça Espanya”.

De fet, aquests dos veïns van més enllà i alerten del perill de que l’edifici acabi sent un hotel. Un temor que no és gratuït, ja que el fins va poc regidor del Districte, Jordi Martí, explicava recentment en un debat organitzat per aquest diari que “havien sortit diferents novies privades” disposades a pagar “molts diners” pel Palau de la Premsa. Curiosament, un estudi arquitectònic elaborat per dos estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, acredita la idoneïtat de l’edifici per convertir-se en un hotel que, al cap i a la fi, és l’ús pel qual va ser concebut l’any 1929, quan va acollir els mitjans de comunicació durant l’Exposició de Barcelona.

Davant la dualitat d’haver de decidir entre la recuperació del Palau de la Premsa o del teatre Arnau, el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán, aposta pel Palau “per una qüestió de proximitat”. Per a Guzmán seria “un lloc idoni” per projectar-hi el primer casal de joves del barri, “que encara no en té cap”. I, sigui com sigui, demana a l’administració que davant les necessitats específiques que té el Poble-sec el Palau de la Premsa sigui un equipament “amb una lògica de barri i no de ciutat”.

L’Arnau, ara o mai

La croada per recuperar l’Arnau està més avançada. Així va quedar palès en l’última assemblea, el passat divendres 10 de juliol. Entitats veïnals dels tres barris que conflueixen a l’avinguda –el Raval, Sant Antoni i Poble-sec—, a més de petites companyies de teatre, entre elles la poblesequina Marabal, van mirar de consensuar un projecte de recuperació del teatre per presentar-lo al consistori abans de l’estiu. “El que farem d’entrada, davant del consens total, és demanar a l’Ajuntament que assumeixi la rehabilitació integral, començant per la teulada, la part més perjudicada “, explica Marc Serra, portaveu de Som Paral·lel.

Som Paral·lel recull les propostes de l'assemblea / J.M.

Som Paral·lel recull les propostes de l’assemblea / J.M.

Per la seva banda, els historiadors Enric H. March i Toni Oller, impulsors de la iniciativa Salvem l’Arnau, anterior a les aportacions de Som Paral·lel, insisteixen en dotar l’espai d’una petjada històrica. “Hem fet molta feina perquè avui puguem aportar elements patrimonials al projecte”, expliquen. Per als veïns de Som Paral·lel, en canvi, el més importat és que el projecte “estigui viu i gestionat directament pel veïnat”.

Un dels punts de trobada entre totes les sensibilitats és la possibilitat de que rehabilitació interior del teatre es faci a través de l’Ateneu d’Oficis vinculat a L’Ateneu La Base. Una alternativa que, segons els impulsors, “serviria no només perquè els veïns comencin a fer-se seu l’espai, sinó per ocupar gent a l’atur”.

L’Ajuntament sensible, però prudent

El consistori, en procés d’adaptació, contempla abans la recuperació del vell cabaret que del Palau de la Premsa. De fet, durant la campanya electoral, l’equip d’Ada Colau va ser molt crític amb la gestió que s’havia fet del Paral·lel, “massa enfocada al turisme”. Ara, la nova regidora de Ciutat Vella, Gala Pin –districte on pertany l’Arnau– valora positivament les propostes veïnals i condiciona la rehabilitació del teatre a la “corresponsabilització” de tots els actors socials, culturals i veïnals implicats. “L’Arnau és una oportunitat per recuperar la part de la memòria del Paral·lel popular que està oblidada”.

Sobre el Palau de la Premsa, en canvi, hi ha més dubtes. Fonts municipals expliquen que l’edifici “es troba en molt mal estat”, però que “s’escoltaran les propostes veïnals”, malgrat que l’administració calcula que una rehabilitació de l’edifici s’elevaria als 10 milions. La mateixa xifra que costaria la posada al dia de l’Arnau, tot i que altres fonts municipals expliquen a ZONA SEC que aquesta xifra, airejada per l’anterior govern, podria estar inflada i ser, en realitat, sensiblement menor.

patrimoni (2)

L’Arnau (esquerra) i el Palau de la Premsa, dels anys 1984 i 1926, respectivament

 

Teatre Arnau i Palau de la Premsa, dues joies arquitectòniques

El Teatre Arnau (1894), a l’avinguda del Paral·lel, 60, va ser un dels primers teatres de Barcelona. L’únic de la ciutat que conserva a dia d’avui l’estructura de barraca de fusta, propi de començament del segle XX. Icona de la cultura popular, on s’hi podia veure copla, sarsuela, pantomima, màgia, revista o mim. Porta més d’onze anys tancat i, malgrat que l’any 2011 va passar a ser de titularitat municipal, segueix caient a trossos. Un fragment de la teulada ja es va despendre i l’edifici sencer està apuntalat.

El Palau de la Premsa (1926), a l’avinguda Rius i Taulet, va ser projectat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 per a acollir els periodistes que havien de cobrir l’esdeveniment. Projectat per Domènech Roura, fill de Domènech i Muntaner, recorda en gran mesura l’estil modernista, tot i que molts autors el cataloguen com eclèctic. Durant molt de temps va ser la seu de la Guàrdia Urbana. Avui, en desús, està en molt mal estat. No es pot accedir a les plantes superiors perquè l’escala monumental ha cedit.

Continua llegint

Societat

“Que no ens robin el descans”

El veïnat es torna a enfrontar a un estiu amb una agenda farcida de macroesdeveniments a tocar de casa

Publicat

on

Mentre milers de persones gaudeixen de grans esdeveniments musicals a Montjuïc, el veïnat del Poble-sec se’n ressent. No és cap novetat, sinó una problemàtica que s’ha enquistat en el temps i que, lluny de rectificar-se, ha incrementat de la mà de l’augment d’aquestes celebracions, fet que ha instal·lat la frustració sobre els residents del barri, i que s’acumula als sorolls i massificacions derivades de zones d’oci com el carrer de Blai.

“No només és el concert en si… és que comencen a assajar hores abans, i fins i tot dies abans, a tot volum! Ja no tenim ni pau a les tardes”, resumeix Conxita Viver, veïna afectada, en declaracions a ZONA SEC. Els concerts i festivals, que se celebren a zones com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, o fins i tot al Poble Espanyol, comporten alts volums acústics, però també aglomeracions que restringeixen la mobilitat dels veïns. “Ens tanquen carrers. No pots ni sortir amb cotxe. Si tens una urgència o simplement vols tornar a casa, et trobes amb policies que et diuen que no pots passar. Això no és normal”, es queixa una veïna que prefereix preservar el seu anonimat.

Vulneració sistemàtica de la normativa

Totes aquestes reclamacions, que han tornat a aflorar a començaments d’aquest estiu, ja existien abans. Prova d’això ho són les queixes en espais de participació o l’articulació de plataformes com la d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (Pacame), que en els últims anys ha denunciat que s’ha vulnerat la normativa que fixa en un màxim de 53 decibels en els concerts. L’any 2023, al concert de Beyoncé, veïns van arribar a detectar-ne més de 72 dB. Des d’aquesta mateixa plataforma asseguren que això es permet perquè les multes, si arriben, són mínimes i els artistes se les poden permetre. “A tots ens obliguen a fer silenci a les 22 h. Per què ells poden fer soroll fins a les 23? No és just. No podem ni descansar! No volem eliminar la cultura, volem conciliar-la amb la vida. Que no ens robin el descans”, denúncia Carlos Martín, un altre dels veïns afectats.

El problema persisteix i malgrat la insistència veïnal, no s’han pres mesures per posar-hi fil a l’agulla d’una manera efectiva, més enllà d’actuacions globals com el Pla Endreça de Jaume Collboni, per reduir botellots i incivisme a la nit mitjançant la presència, principalment, de més cossos policials. També aquest juliol, la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va anunciar que els macroconcerts tindran un dispositiu especial de mobilitat similar als dels partits del Barça.

Però que diuen les dades? A hores d’ara només es pot parlar d’increments. Segons les informacions dels organitzadors d’aquests esdeveniments, en comparació al 2024, a l’Estadi Olímpic, s’ha passat de quatre a sis concerts. Al Palau Sant Jordi, de dotze a 22. I al Sant Jordi Club, de vuit a onze. I no són les úniques activitats que se celebren, també hi ha activitats com el Sònar de dia o el Brunck Electronik. De moment, mesures com reduir horaris o posar cortines per insonoritzar, que reivindiquen els organitzadors, poc s’han detectat com a solució entre els afectats.

La problemàtica del soroll, a l’Ajuntament

Des de l’oposició, Junts va presentar en l’últim Consell Plenari de juliol accions pel control efectiu dels botellots i el consum d’alcohol, especialment en zones com la plaça del Sortidor. En la mateixa sessió, ERC va reclamar al govern en un precque faciliti un estudi d’impacte acústic centrat en les activitats del Poble Espanyol d’aquest estiu per tal de dissenyar un abordatge del conflicte. Els comuns també han reclamat una revisió de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica i una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos.

Continua llegint

Societat

La Font Màgica tornarà a brollar tres anys després

Publicat

on

Comença el compte enrere per a la Mercè, i la Font Màgica de Montjuïc vol estar a punt per rebre-la. Després de tres anys sense veure-la brollar a causa de la sequera, aquest mes de juliol sembla que la font ha ressuscitat. L’Ajuntament ha explicat que s’omple per fer proves abans de poder posar-la en marxa el mes de setembre i tornar a ser un dels emblemes de la Festa Major de la ciutat.

Amb 3 milions d’euros de pressupost, les obres volen optimitzar l’eficiència energètica i fer-la més sostenible. Un dels aspectes clau és l’ús exclusiu d’aigua freàtica, provinent del subsol de la ciutat, que no compromet el consum domèstic. Aquesta mesura respon a l’estratègia per reduir la pressió sobre la xarxa d’aigua potable i adaptar-se a un escenari de crisi climàtica.

Amb les proves d’aquest juliol s’ha comprovat que no hi ha fuites, i s’ha observat la correcta recirculació de l’aigua.

Ara, el mes d’agost serà l’encarregat d’ocupar-se de les proves del telecontrol i de la instal·lació de les llums de tecnologia LED. Exactament, se substituiran 4.760 focs de llum blanca per 680 LED, fet que permetrà mantenir la mateixa il·luminació amb una reducció del consum significativa.

Així que, si tot va bé, tornarà a brollar, aquest cop amb mecanismes que permetran una millor adaptació a l’escenari climàtic actual.

Continua llegint

Societat

Expropiada una nau de Blesa per fer-hi un espai cultural

Publicat

on

Per

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat l’acord d’expropiació de la finca del carrer Blesa, 7-29, amb una inversió de 9,45 milions d’euros procedents tant de fons municipals com de la recalificació de les Tres Xemeneies. Aquesta operació permetrà disposar d’un nou equipament públic de referència, amb un sostre edificable de fins a 9.000 metres quadrats dedicats a usos culturals, com una biblioteca, un centre de cultura popular i la nova seu dels Castellers del Poble Sec, colla que ja hi assajava des de fa anys.

La finca, que data de 1936, ocupa més de 4.200 metres quadrats construïts repartits en diverses edificacions, amb façana al carrer Blesa i al passeig de Montjuïc. Està qualificada urbanísticament per a equipaments públics i es tracta d’una aspiració llargament reivindicada pel teixit veïnal i recollida als processos participatius i al pla d’equipaments municipals fins al 2030.

L’edifici passarà a ser de titularitat municipal abans de l’estiu de 2026, segons el calendari acordat amb la propietat. El projecte preveu acollir la futura biblioteca de barri (reclamada des de fa temps pel veïnat), un espai ampli per a entitats i associacions locals i la seu definitiva dels Castellers del Poble Sec. La regidora de Sants–Montjuïc, Raquel Gil, ha destacat que l’operació permet garantir la continuïtat i estabilitat de les entitats, donar resposta a un dèficit d’espais col·lectius i suposa una molt bona notícia per a la cultura popular del barri.

Des de la colla castellera, es valora que l’acord posa fi a una reivindicació històrica i obre una nova etapa centrada en la gestió cívica de l’equipament, que es vol compartit i al servei de tot el barri. El projecte s’executarà a partir del 2027 i permetrà, també, repensar els usos futurs de la Casa de la Premsa, que inicialment havia d’acollir la nova biblioteca.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024