Connecta amb nosaltres

Societat

Les promeses electorals, compromisos o focs d’artifici?

Publicat

on

El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, presumeix d’obra de govern, però no evita les crítiques sobre turisme i desigualtats de Barcelona en Comú, PSC, ERC i CUP

@molina_jordi / El Palau de la Premsa, reivindicat de forma transversal per diferents entitats del barri; la rehabilitació del teatre Arnau, icona arquitectònica i memorística del Paral·lel; i un poliesportiu del Poble-sec, que vindrà a ampliar l’oferta de la pista coberta de Les Tres Xemeneies, seran una realitat el proper mandat. Ho va confirmar l’actual regidor de Sants-Montjuïc, el convergent Jordi Martí, i s’hi van comprometre totes les formacions polítiques que van participar en el debat electoral del Poble-sec. Si finalment aquestes reivindicacions s’omplen de pols en un calaix, serà fàcil retre comptes i exigir responsabilitats polítiques a qui toqui.

Amb aquestes promeses planant en l’ambient, la batalla per Barcelona que lliuren les diferents forces polítiques de la ciutat es va traslladar el passat 5 de maig al Poble-sec. El Centre Cívic El Sortidor va acollir un debat electoral, organitzat per la Coordinadora del Poble-sec i el diari del barri ZONA SEC, que va reunir als cinc partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, i també aquells que, sense estar-ho, tenen opcions d’entrar al consistori. CiU; PSC; PPC; Barcelona en Comú –que integra ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent—; ERC; Ciutadans i CUP-Capgirem Barcelona van compartir prop de 3 hores de debat, amb la treva d’un sopar —unes magnífiques mandonguilles del Toni de Castellers del Poble-sec—, que va fer de frontera entre les presentacions i el propi debat.

L’ajustada pugna que mantenen l’activista antidesnonaments Ada Colau (BComú), principal rival segons totes les enquesta de l’actual alcalde, Xavier Trias (CiU), va cristal·litzar en les intervencions de Raimundo Viejo (BComú) i l’actual regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí (CiU). Els dos representats polítics van evidenciar dues formes radicalment allunyades d’entendre la ciutat i el barri. Mentre Martí va fer una defensa contundent de la seva obra de govern al barri, destacant intervencions que portaven anys enquistades, com l’ampliació de l’escola Jacint Verdaguer, la plaça de Les Navas o les millores de la pista i el parc de Les Tres Xemeneis; Viejo va posar l’accent en les desigualtats creixents –entre els barris de Barcelona i, també, entre els set barris de Sants-Montjuïc— i la manca de processos participatius “reals”, en al·lusió al Pla Paral·lel.

DSC_0421 (2)

El regidor, Jordi Martí, al costat de Villagrasa i Deusedes, reivindica les actuacions fetes al barri / Fotos: Saioa Baleztena

El PSC va jugar un paper més prudent amb CiU, a qui li va reconèixer encerts i errors –sobretot en matèria de redistribució de la riquesa—, i va posar en valor els governs de progrés que van permetre “cohesionar” la ciutat durant els 32 anys de governs socialistes. El seu representant, Albert Deusedes, va desgranar algunes de les propostes, entre les que destaquen l’anomenat Pla RUMB (Rehabilitació Urbana i Millora de Barris), que pretén fer actuacions integrals en diversos barris de la ciutat, entre ells el Poble-sec, i fomentar la rehabilitació d’edificis, en concret 80.000 habitatges i, de retruc, “reactivar l’ocupació en el sector de la construcció”.

El PP, per mitjà del seu representat, Alberto Villagrasa, va exhibir coneixement de ciutat i, llevat del capítol de la seguretat, no va topar amb la resta de formacions. El número 4 de la llista d’Alberto Fernández Díaz va posar sobre la taula, més enllà de la rehabilitació de l’Arnau, la recuperació del teatre Martínez Soria, avui un solar abandonat. Un element que permetria convertir, “el Paral·lel en la Gran Via Madrilenya”. Segons el popular, la Ciutat del Teatre està massa aïllada i va ser un error no focalitzar en el aquest complex teatral al Paral·lel.

El candidat d’ERC, Albert Delgado, va defensar Barcelona com la capital de la República Catalana, però va insistir en la necessitar d’omplir de contingut social aquest concepte. El republicà, el més jove de tots els representants, va insistir en els usos ciutadans que haurien de nodrir l’avinguda del Paral·lel, a més de fer d’aquest eix un pol cultural de referència, i va lamentar que el pla d’usos del Poble-sec arribés “tard”, amb els carrers Blai o Vila i Vilà “saturats”. Delgado va insistir, a més, en la necessitat de treballar per la creació d’escoles bressol al barri i d’impulsar un Casal de Joves.

Ciutadans i la CUP, les dues formacions sense representació ara per ara al consistori, també van aportar les seves receptes. Angel Lao (C’s), poc conegut per les entitats del barri, va sorprendre tothom demanat càmeres de videovigilància a la via pública, a l’estil, va dir, londinenc. Lao va ser, juntament amb el candidat del PP, Villagrasa, l’únic representat que es expressar durant tota la vesprada en castellà.

Per la seva part, Marc Santasusana, candidat a conseller del districte de Sants Montjuïc per la candidatura CUP-Capgirem Barcelona –que integra el jovent d’Arran Poble-sec— va fer una esmena a la totalitat a les polítiques de CiU i dels governs anteriors. “A cap carrer del Poble-sec es pot concedir cap llicència de bar més”. El representant de l’esquerra anticapitalista va lamentar la situació d’exclusió social que pateixen les minories del barri i va condemnar els desnonaments que han viscut darrerament alguns veïns del Poble-sec.

decles_debat

El PP aposta per augmentar les ràtios policials al barri

Alberto Villagrasa (PP)

Alberto Villagrasa (PP)

“S’ha demostrat que el model d’Albiol a Badalona funciona, així ho diuen les enquestes”. El representat del PP, Alberto Villagrasa, no va tenir cap problema en defensar la gestió del seu company de files i alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, tot i que va suavitzar el discurs sobre immigració. “Han de venir de forma legal: Drets i obligacions per a tots”, va repetir en diverses ocasions. Villagrasa és un dels regidors del PP a l’Ajuntament de Barcelona amb més connexions amb els cossos policials. De fet, ha exercit de portaveu de seguretat des del 2003, a més de ser regidor adscrit a Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, la zona on s’han concentrat més conflictes de convivència. La seva recepta passa per complir, i ampliar, les ràtios policials —“sobretot a la nit”—, que segons va explicar són d’1,2 agents per habitant al Poble-sec, a més de per l’estricte compliment dels horaris comercials.

La intervenció de Villagrasa va suscitar les crítiques de Barcelona en Comú, ERC i CUP, però no de CiU i PSC, que van prescindir del seu dret a rèplica en aquest bloc. El representant de la formació d’Ada Colau, Raimundo Viejo, va negar que el problema al Poble-sec sigui la manca de dispositius policials, i va apuntar als “terribles” nivells de desarrelament a causa de la globalització: “Hem de reforçar el teixit comunitari en què es basa el sentiment de seguretat”. En la mateixa línia es va pronunciar el representat d’ERC, Albert Delgado, que va discrepar de la fórmula Albiol: “Hem de fomentar el respecte, no és una qüestió d’ordre públic, sinó de cohesió social”. El portaveu de la CUP, Marc Santasusana, va interpel·lar directament a Villagrasa recordant que l’Estat Espanyol, i especialment Catalunya, té les ràtios policials més altes de tot Europa: “El problema no és de porres i policies”, va dir Santasusana, que va demanar treballar en clau “més global”, on va proposar reforçar l’espai escolar i els circuits d’acollida.

El PSC, la  Taula de Convivència, i el Pla d’Usos

En un altre moment del debat, el socialista Albert Deusedes va retreure la manca de ritme en la convocatòria de la Taula de Convivència per part del districte, un projecte endegat en l’època socialista en benefici del coneixement mutu i la interculturalitat. Per la seva banda, el fins ara regidor del districte, Jordi Martí, va explicar que durant el seu mandat s’ha incrementat en un 43% la despesa social i que, conjuntament amb la Guàrdia Urbana, s’han intensificat les intervencions per fer complir la normativa.

El debat va aplegar les 7 forces amb opcions d'entrar al cosistori

El debat va aplegar les 7 forces amb opcions d’entrar al cosistori

El cap de llista del PSC a Sants-Montjuïc, Albert Deusedes, va defensar la feina feta pel seu grup, ara en l’oposició, per demanar un pla d’usos al Poble-sec en aquest mandat. “Des del primer any que hi hem insistit, i no s’ha començat a fer fins els últims sis mesos de mandat”. El regidor del districte, Jordi Martí, va recordar que, com a mínim, el seu govern s’havia posat a treballar en el text, ara en fase d’al·legacions, cosa que no s’havia fet en 32 anys de governs socialistes. “Vam creure que no era necessari”, va respondre Deusedes, que ho va justificar: “Han anat sorgint uns problemes que abans no hi eren”.

Les paraules de Deusedes van provocar que Jordi Romeu, aleshores president de la Coordinadora d’Entitats, present entre el públic, li recordés que la seva entitat ho va demanar amb insistència. Deusedes, que es va remuntar als anys 2000, al principi de la peatonalització del carrer Blai i no en els darrers anys del mandat de l’alcalde Jordi Hereu, va negar que aleshores fos necessari i va recordar, inclús, que el seu grup mai va tenir clar que calgués fer un Blai peatonal. “Ara, en canvi, creiem que va ser una bona idea”.

Martí va aprofitar aquest bloc per posar en valor l’impuls d’altres processos participatius, com l’Espai Compartit del Paral·lel, la suspensió de llicències de locals de concurrència pública –“una reclamació unànime del barri”— i l’ordenació singular de terrasses dels carrers de Blai i Blesa.

CiU pica l’ullet a la Coordinadora i a la Unió de Veïns

El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, sap perfectament qui són els seus potencials votants i qui són els seus adversaris. Potser per això va dedicar part de les seves intervencions en recordar qui és representatiu i qui, al seu parer, s’atorga més representativitat de la que li correspon. “Hi ha qui parla com a majoria i és una minoria”, va dir, sense citar-les, en al·lusió a formes de participació emergent, com Som Paral·lel o l’Assemblea de Barri de Poble-sec, que han estat molt bel·ligerants durant els seus quatre anys de mandat. De fet, un dels talons de Aquil·les de Martí ha estat la seva manca de sintonia amb els grups assemblearis, sent el conflicte de Can Vies el més representatiu de la distància entre convergents i aquestes sensibilitats veïnals. “Aquí tenim entitats que sí que són representatives i amb les que hi hem treballat conjuntament”, va dir citant la Coordinadora d’Entitats, la Unió de Veïns del Poble-sec, i l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel.

Continua llegint

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024