El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, presumeix d’obra de govern, però no evita les crítiques sobre turisme i desigualtats de Barcelona en Comú, PSC, ERC i CUP
@molina_jordi / El Palau de la Premsa, reivindicat de forma transversal per diferents entitats del barri; la rehabilitació del teatre Arnau, icona arquitectònica i memorística del Paral·lel; i un poliesportiu del Poble-sec, que vindrà a ampliar l’oferta de la pista coberta de Les Tres Xemeneies, seran una realitat el proper mandat. Ho va confirmar l’actual regidor de Sants-Montjuïc, el convergent Jordi Martí, i s’hi van comprometre totes les formacions polítiques que van participar en el debat electoral del Poble-sec. Si finalment aquestes reivindicacions s’omplen de pols en un calaix, serà fàcil retre comptes i exigir responsabilitats polítiques a qui toqui.
Amb aquestes promeses planant en l’ambient, la batalla per Barcelona que lliuren les diferents forces polítiques de la ciutat es va traslladar el passat 5 de maig al Poble-sec. El Centre Cívic El Sortidor va acollir un debat electoral, organitzat per la Coordinadora del Poble-sec i el diari del barri ZONA SEC, que va reunir als cinc partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, i també aquells que, sense estar-ho, tenen opcions d’entrar al consistori. CiU; PSC; PPC; Barcelona en Comú –que integra ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent—; ERC; Ciutadans i CUP-Capgirem Barcelona van compartir prop de 3 hores de debat, amb la treva d’un sopar —unes magnífiques mandonguilles del Toni de Castellers del Poble-sec—, que va fer de frontera entre les presentacions i el propi debat.
L’ajustada pugna que mantenen l’activista antidesnonaments Ada Colau (BComú), principal rival segons totes les enquesta de l’actual alcalde, Xavier Trias (CiU), va cristal·litzar en les intervencions de Raimundo Viejo (BComú) i l’actual regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí (CiU). Els dos representats polítics van evidenciar dues formes radicalment allunyades d’entendre la ciutat i el barri. Mentre Martí va fer una defensa contundent de la seva obra de govern al barri, destacant intervencions que portaven anys enquistades, com l’ampliació de l’escola Jacint Verdaguer, la plaça de Les Navas o les millores de la pista i el parc de Les Tres Xemeneis; Viejo va posar l’accent en les desigualtats creixents –entre els barris de Barcelona i, també, entre els set barris de Sants-Montjuïc— i la manca de processos participatius “reals”, en al·lusió al Pla Paral·lel.
El regidor, Jordi Martí, al costat de Villagrasa i Deusedes, reivindica les actuacions fetes al barri / Fotos: Saioa Baleztena
El PSC va jugar un paper més prudent amb CiU, a qui li va reconèixer encerts i errors –sobretot en matèria de redistribució de la riquesa—, i va posar en valor els governs de progrés que van permetre “cohesionar” la ciutat durant els 32 anys de governs socialistes. El seu representant, Albert Deusedes, va desgranar algunes de les propostes, entre les que destaquen l’anomenat Pla RUMB (Rehabilitació Urbana i Millora de Barris), que pretén fer actuacions integrals en diversos barris de la ciutat, entre ells el Poble-sec, i fomentar la rehabilitació d’edificis, en concret 80.000 habitatges i, de retruc, “reactivar l’ocupació en el sector de la construcció”.
El PP, per mitjà del seu representat, Alberto Villagrasa, va exhibir coneixement de ciutat i, llevat del capítol de la seguretat, no va topar amb la resta de formacions. El número 4 de la llista d’Alberto Fernández Díaz va posar sobre la taula, més enllà de la rehabilitació de l’Arnau, la recuperació del teatre Martínez Soria, avui un solar abandonat. Un element que permetria convertir, “el Paral·lel en la Gran Via Madrilenya”. Segons el popular, la Ciutat del Teatre està massa aïllada i va ser un error no focalitzar en el aquest complex teatral al Paral·lel.
El candidat d’ERC, Albert Delgado, va defensar Barcelona com la capital de la República Catalana, però va insistir en la necessitar d’omplir de contingut social aquest concepte. El republicà, el més jove de tots els representants, va insistir en els usos ciutadans que haurien de nodrir l’avinguda del Paral·lel, a més de fer d’aquest eix un pol cultural de referència, i va lamentar que el pla d’usos del Poble-sec arribés “tard”, amb els carrers Blai o Vila i Vilà “saturats”. Delgado va insistir, a més, en la necessitat de treballar per la creació d’escoles bressol al barri i d’impulsar un Casal de Joves.
Ciutadans i la CUP, les dues formacions sense representació ara per ara al consistori, també van aportar les seves receptes. Angel Lao (C’s), poc conegut per les entitats del barri, va sorprendre tothom demanat càmeres de videovigilància a la via pública, a l’estil, va dir, londinenc. Lao va ser, juntament amb el candidat del PP, Villagrasa, l’únic representat que es expressar durant tota la vesprada en castellà.
Per la seva part, Marc Santasusana, candidat a conseller del districte de Sants Montjuïc per la candidatura CUP-Capgirem Barcelona –que integra el jovent d’Arran Poble-sec— va fer una esmena a la totalitat a les polítiques de CiU i dels governs anteriors. “A cap carrer del Poble-sec es pot concedir cap llicència de bar més”. El representant de l’esquerra anticapitalista va lamentar la situació d’exclusió social que pateixen les minories del barri i va condemnar els desnonaments que han viscut darrerament alguns veïns del Poble-sec.
El PP aposta per augmentar les ràtios policials al barri
Alberto Villagrasa (PP)
“S’ha demostrat que el model d’Albiol a Badalona funciona, així ho diuen les enquestes”. El representat del PP, Alberto Villagrasa, no va tenir cap problema en defensar la gestió del seu company de files i alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, tot i que va suavitzar el discurs sobre immigració. “Han de venir de forma legal: Drets i obligacions per a tots”, va repetir en diverses ocasions. Villagrasa és un dels regidors del PP a l’Ajuntament de Barcelona amb més connexions amb els cossos policials. De fet, ha exercit de portaveu de seguretat des del 2003, a més de ser regidor adscrit a Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, la zona on s’han concentrat més conflictes de convivència. La seva recepta passa per complir, i ampliar, les ràtios policials —“sobretot a la nit”—, que segons va explicar són d’1,2 agents per habitant al Poble-sec, a més de per l’estricte compliment dels horaris comercials.
La intervenció de Villagrasa va suscitar les crítiques de Barcelona en Comú, ERC i CUP, però no de CiU i PSC, que van prescindir del seu dret a rèplica en aquest bloc. El representant de la formació d’Ada Colau, Raimundo Viejo, va negar que el problema al Poble-sec sigui la manca de dispositius policials, i va apuntar als “terribles” nivells de desarrelament a causa de la globalització: “Hem de reforçar el teixit comunitari en què es basa el sentiment de seguretat”. En la mateixa línia es va pronunciar el representat d’ERC, Albert Delgado, que va discrepar de la fórmula Albiol: “Hem de fomentar el respecte, no és una qüestió d’ordre públic, sinó de cohesió social”. El portaveu de la CUP, Marc Santasusana, va interpel·lar directament a Villagrasa recordant que l’Estat Espanyol, i especialment Catalunya, té les ràtios policials més altes de tot Europa: “El problema no és de porres i policies”, va dir Santasusana, que va demanar treballar en clau “més global”, on va proposar reforçar l’espai escolar i els circuits d’acollida.
El PSC, la Taula de Convivència, i el Pla d’Usos
En un altre moment del debat, el socialista Albert Deusedes va retreure la manca de ritme en la convocatòria de la Taula de Convivència per part del districte, un projecte endegat en l’època socialista en benefici del coneixement mutu i la interculturalitat. Per la seva banda, el fins ara regidor del districte, Jordi Martí, va explicar que durant el seu mandat s’ha incrementat en un 43% la despesa social i que, conjuntament amb la Guàrdia Urbana, s’han intensificat les intervencions per fer complir la normativa.
El debat va aplegar les 7 forces amb opcions d’entrar al cosistori
El cap de llista del PSC a Sants-Montjuïc, Albert Deusedes, va defensar la feina feta pel seu grup, ara en l’oposició, per demanar un pla d’usos al Poble-sec en aquest mandat. “Des del primer any que hi hem insistit, i no s’ha començat a fer fins els últims sis mesos de mandat”. El regidor del districte, Jordi Martí, va recordar que, com a mínim, el seu govern s’havia posat a treballar en el text, ara en fase d’al·legacions, cosa que no s’havia fet en 32 anys de governs socialistes. “Vam creure que no era necessari”, va respondre Deusedes, que ho va justificar: “Han anat sorgint uns problemes que abans no hi eren”.
Les paraules de Deusedes van provocar que Jordi Romeu, aleshores president de la Coordinadora d’Entitats, present entre el públic, li recordés que la seva entitat ho va demanar amb insistència. Deusedes, que es va remuntar als anys 2000, al principi de la peatonalització del carrer Blai i no en els darrers anys del mandat de l’alcalde Jordi Hereu, va negar que aleshores fos necessari i va recordar, inclús, que el seu grup mai va tenir clar que calgués fer un Blai peatonal. “Ara, en canvi, creiem que va ser una bona idea”.
Martí va aprofitar aquest bloc per posar en valor l’impuls d’altres processos participatius, com l’Espai Compartit del Paral·lel, la suspensió de llicències de locals de concurrència pública –“una reclamació unànime del barri”— i l’ordenació singular de terrasses dels carrers de Blai i Blesa.
CiU pica l’ullet a la Coordinadora i a la Unió de Veïns
El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, sap perfectament qui són els seus potencials votants i qui són els seus adversaris. Potser per això va dedicar part de les seves intervencions en recordar qui és representatiu i qui, al seu parer, s’atorga més representativitat de la que li correspon. “Hi ha qui parla com a majoria i és una minoria”, va dir, sense citar-les, en al·lusió a formes de participació emergent, com Som Paral·lel o l’Assemblea de Barri de Poble-sec, que han estat molt bel·ligerants durant els seus quatre anys de mandat. De fet, un dels talons de Aquil·les de Martí ha estat la seva manca de sintonia amb els grups assemblearis, sent el conflicte de Can Vies el més representatiu de la distància entre convergents i aquestes sensibilitats veïnals. “Aquí tenim entitats que sí que són representatives i amb les que hi hem treballat conjuntament”, va dir citant la Coordinadora d’Entitats, la Unió de Veïns del Poble-sec, i l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel.
Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.
El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.
Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.
El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.
A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.
Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.
Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:
-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.
-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.
-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.
-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.
El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.
Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.
La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa!
Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.
Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.
El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.
No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.
A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU
Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.
Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).
Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant.