La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa la primera convocatòria del programa «Eixart. Art i salut», una iniciativa conjunta dels departaments de Cultura i de Salut que vol acostar l’art contemporani als centres d’atenció primària i a les persones usuàries. Tres artistes han participat en aquesta primera edició per crear als CAP de Lleida, Amposta i Vic un projecte de recerca i creació al voltant de problemàtiques com la soledat, el dolor crònic o la cura dels cuidadors.

Eixart busca generar espais de trobada entre usuaris dels centres d’atenció primària, familiars, professionals sanitaris i creadors, tot facilitant que la comunitat participi activament en el procés artístic i en l’intercanvi entre el món cultural i el de la salut.

El programa s’inspira en estudis internacionals que reconeixen el paper de les arts en la prevenció i el tractament de diverses malalties, entre ells un informe de l’Organització Mundial de la Salut de 2019. La recerca revelava que la participació en activitats artístiques pot reduir l’aïllament social, millorar la salut mental i ajudar a gestionar el dolor crònic.

Tres CAPS, tres artistes, tres Centres d’art

Els projectes que han participat en aquesta convocatòria han estat al CAP d’Amposta en col·laboració amb Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i l’artista Laia Solé, amb un projecte que porta per títol Ecosistemes de les cures, que gira al voltant de les cures, un treball feminitzat, que sovint queda fora dels espais de representació.

La proposta busca donar visibilitat a aquesta feina essencial, implicant els participants en un procés creatiu i reflexiu sobre les cures i el seu valor social. Ecosistemes de les cures ha culminat amb una publicació en format llibre de l’artista.

També hi ha participat el CAP El Remei de Vic, amb ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, coordinat per l’artista Xènia Canal, que han treballat el projecte Dolors, remeis i cures. Xènia Canal situa al centre les diferents representacions socials i cosmològiques entorn del dolor i els sabers propis de les dones immigrants i amb dolor crònic. La recerca qüestiona què entenem per dolor, si cada comunitat entén el mateix o com s’expressa en cada territori.

Finalment, a Lleida, El Centre d’Art la Panera i el CAP Bordeta Magraners, de la mà de l’artista Gemma París, han treballat el projecte Als marges; que combina art, salut, agricultura i costura per generar comunitat entre persones que viuen soles. La proposta gira al voltant de les males herbes, les espècies que neixen de forma lliure als marges de la norma, de la civilització i el control humà, reivindicant-les com a necessàries per a la convivència de les diferents espècies.

Eixart, arts visuals i creació com a eina de salut i benestar

Un treball en xarxa

Cada projecte ha comptat amb un grup motor format per representants del centre d’art, del CAP corresponent, representants del Departament de Cultura, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de la comissària Roser Sanjuan. L’objectiu és explorar com les arts visuals i els processos creatius poden esdevenir una eina de salut i benestar col·lectiu, més enllà de l’assistència mèdica convencional.

Aquesta iniciativa s’inscriu en el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) de la Generalitat de Catalunya, que aposta per incorporar intervencions no farmacològiques i prescripció social des de l’atenció primària. El binomi art i salut presenta molts exemples en què actuacions conjuntes han provocat un impacte positiu en la salut i benestar de la població.

Fotografia | “Als marges”, un dels projectes d’”Eixart. Art i Salut”, de l’artista Gemma París en col·laboració amb el Centre d’art la Panera i el CAP Bordeta-Magraners de Lleida // Departament de Cultura

Avui dia tot allò que fa funcionar les entitats de salut depèn cada cop més de sistemes digitals. La informació dels pacients, els informes mèdics, les proves diagnòstiques, les receptes i la coordinació dels equips assistencials es gestionen a través de xarxes informàtiques complexes i interconnectades. En aquest escenari, protegir la salut digital del nostre sistema sanitari esdevé una necessitat. L’anomenada ciberseguretat no és una opció; és una condició imprescindible perquè el servei públic de salut pugui funcionar amb seguretat i confiança.

El cibercrim ja ha donat proves del seu poder devastador en l’àmbit sanitari. Amb dades de la memòria del 2024, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar  6.900 milions d’atacs i 1.250 milions van ser en l’entorn de salut. Aquestes xifres van en línia amb la tendència global: el Cyber Security Report de Check Point apuntava que el 2024 els ciberatacs dirigits a l’àmbit sanitari van augmentar a escala mundial un 47% respecte del 2023, arribant a una mitjana de 2.210 atacs setmanals.

Davant l’augment de les amenaces digitals, la millora contínua és necessària. En aquesta línia, el Govern ha decidit ampliar el Model de ciberseguretat al Sistema sanitari integral d’utilització pública (SISCAT), desplegant-lo a les entitats sociosanitàries i de salut mental. Aquest model es va començar a implementar a l’atenció especialitzada i durant el 2023 l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el Departament de Salut van accelerar el seu desplegament, amb l’objectiu de millorar la resiliència de les entitats i garantir els serveis assistencials.

L’ampliació d’aquest Model de ciberseguretat, es finança a través dels fons europeus RETECH, una iniciativa que s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i que compta amb el suport de l’INCIBE, i té una durada prevista d’aproximadament d’un any. Posteriorment, el Departament de Salut preveu finançar la continuïtat del projecte amb fons propis fins al 2027.

Un model imprescindible per un sector imprescindible

El Model, que representa un pas decisiu en la protecció digital del sistema sanitari català, es desplega en cinc fases. La primera, el diagnòstic, consisteix a identificar el grau d’exposició de cada entitat, localitzar vulnerabilitats en molts casos derivades de sistemes obsolets i analitzar quins punts febles, o quines vies podrien aprofitar els atacants. La segona fase és el pla de seguretat, que defineix accions concretes per reduir riscos, incloent-hi actualitzacions, proteccions tècniques i formació del personal. La tercera fase és la integració operativa amb l’Agència, establint un vincle permanent amb el Centre d’Operacions de Ciberseguretat, que monitoritza i respon 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. La quarta fase, els serveis recurrents, inclou proves de penetració, simulacres d’incidents, reavaluacions constants i capacitació contínua, mentre que la cinquena fase condueix cap a la certificació en l’Esquema Nacional de Seguretat, que reconeix el nivell de maduresa i robustesa en ciberseguretat de cada entitat.

Un cop desplegat el Model de ciberseguretat i integrades les entitats, els resultats obtinguts el 2024 en van demostrar l’eficàcia. Durant aquell any, el Model va permetre disposar d’una major visibilitat de les entitats, detectar encara més atacs i evitar que qualsevol d’ells tingués un impacte rellevant en els serveis assistencials.

Hospitals, salut sociosanitària, salut mental i atenció primària

La clau del Model rau també en la seva extensió. Inicialment desplegat en tots els hospitals del SISCAT, l’estratègia ara s’estén a altres entitats sanitàries. Durant el 2025 i 2026, el Model s’anirà fent extensiu a la salut sociosanitària, la salut mental i l’atenció primària, consolidant un sistema de ciberprotecció homogeni. Els serveis recurrents asseguraran una evolució contínua, amb monitorització permanent, simulacres d’incidents per estar preparats, formació i revisió de vulnerabilitats.

Les dades dels centres sanitaris tenen un valor altíssim i són molt anhelades pels ciberdelinqüents. Els grups criminals orientats al ransomware, o programari de segrest, i altres formes d’atac no busquen només bloquejar els sistemes: busquen beneficis econòmics i troben en aquest tipus d’informació una font molt lucrativa.

En aquest context, el Model actua com una estructura viva de protecció i vigilància. No és només un conjunt de procediments tècnics; és una cultura organitzativa. Les entitats sanitàries, juntament amb l’Agència, aprenen a detectar anomalies, a reaccionar davant de símptomes d’intrusió i a recuperar-se ràpidament si algun incident arriba a produir-se. Aquesta coordinació i capacitació continuada genera un efecte multiplicador: els professionals coneixen els riscos, saben com actuar i contribueixen a la resiliència global del sistema.

Mantenir una cultura de protecció i prevenció

Aquest enfocament no només protegeix les dades, sinó que transforma la manera com els centres sanitaris funcionen. Amb un sistema de ciberseguretat robust, els hospitals poden operar amb més confiança, els professionals poden centrar-se en l’atenció al pacient sense por a interrupcions tecnològiques, i la ciutadania pot confiar que la seva informació està protegida. Així, la ciberseguretat esdevé una peça clau de la qualitat assistencial, una capa invisible que garanteix la seguretat i la continuïtat del servei.

Mirant cap al futur, el repte és mantenir aquesta cultura viva de protecció i prevenció. Els ciberatacs evolucionen constantment, i només un sistema flexible, adaptatiu i col·laboratiu podrà fer front a aquestes amenaces. Això implica no només desplegar tecnologies de protecció, sinó també formar els professionals, compartir informació entre entitats, fomentar la conscienciació i establir protocols sòlids per a la detecció i resposta. La ciberseguretat, així com la salut, és un procés continu que requereix vigilància, manteniment i evolució constant.

Fotografia | La ciberseguretat és una condició imprescindible perquè el servei públic de salut pugui funcionar // AdobeStock

La Generalitat impulsa un conjunt d’accions per millorar l’atenció a prop d’un milió de persones que, en algun moment de la vida, poden necessitar suport social i sanitari alhora: especialment les persones grans, amb dependència o discapacitat, problemes de salut mental o addiccions, o que viuen situacions de fragilitat, pobresa o vulnerabilitat. L’aposta per l’atenció integrada social i sanitària (AISS) té per objectiu garantir una atenció centrada en les persones, més eficient, coherent i personalitzada, millorant tant la qualitat de l’atenció com l’experiència de les persones usuàries.

Així, per exemple, una persona gran, amb 5 malalties cròniques, que viu sola i que necessiti ajuda a domicili, actualment pot ser atesa per una dotzena d’equips diferents en un any, sovint de forma descoordinada. Amb l’AISS aquesta persona disposarà d’un pla d’atenció únic consensuat amb ella, així com d’un professional de referència que coordina la resta de professionals. Això redueix la burocràcia i duplicitats, evita sobrediagnòstics i assegura una atenció continuada i de qualitat.

Atenció integrada al domicili i a la comunitat

Un 93% dels catalans expressen la voluntat de desenvolupar durant el màxim de temps possible el seu projecte de vida a casa. És per aquest motiu que el Govern treballa per prioritzar l’atenció a les persones en l’entorn domiciliari i comunitari, potenciant l’atenció domiciliària integrada social i sanitària.

Si fins a l’any passat ja s’havien impulsat 8 experiències avançades d’atenció integrada social i sanitària en l’entorn domiciliari, aquest any 2025 s’incorporaran fins a 10 experiències més. En els territoris on s’està oferint una major atenció integrada en aquest àmbit, s’ha pogut constatar per exemple que es disminueix un 20% la necessitat d’acabar vivint en una residència de persones grans.

Atenció integrada a les residències de persones grans

Catalunya és el territori de l’estat espanyol amb major volum de residències i llars residències (més de 1.000) i de residents que viuen en aquest àmbit (més 60.000). Aquestes persones tenen una edat molt avançada, una mitjana de 86 anys, múltiples malalties (89% presenta condicions de complexitat clínica elevada, 20% estan al darrer any de la seva vida). La pandèmia de COVID-19 va fer palesa la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu i les limitacions del model assistencial, marcat històricament per la fragmentació entre l’àmbit social i el sanitari.

L’any 2024 els Departaments de Salut i de Drets Socials i inclusió van iniciar el desplegament a tot Catalunya d’un ambiciós pla orientat a oferir una atenció integrada entre els professionals de les residències i els equips d’atenció primària de Salut, amb l’objectiu que els residents rebin la mateixa atenció sanitària de qualitat que qualsevol altra persona de Catalunya.

Actualment, els equips ja han començat a treballar col·laborativament en el 95% de les residències, per part de gairebé la totalitat dels 320 equips d’atenció primària amb alguna residència al seu àmbit de referència. Això ha implicat la reducció del 13% dels ingressos hospitalaris, una disminució del 7% de la polimedicació, o un increment de 3 dies a l’any més de mitjana que els residents poden viure a la residència.

Integració digital i simplificació administrativa

Un any enrera, els professionals del sistema sanitari no podien consultar les dades dels sistemes d’informació social, amb l’objectiu d’oferir una atenció més coordinada. Tampoc els professionals de l’àmbit social podien consultar les dades necessàries per agilitzar algunes prestacions socials. Per donar-hi resposta, l’estiu de l’any passat Drets Socials i Salut van interconnectar per primera vegada els seus sistemes d’informació, posant en funcionament algunes eines digitals pioneres com els microvisors Salut-Social, que permeten a professionals de tots dos àmbits consultar, de manera segura, dades rellevants sobre l’atenció d’una mateixa persona.

Això ja ha tingut un impacte directe en la reducció de tràmits: les persones ja no han de portar informes mèdics al servei de valoració de la dependència i la discapacitat, perquè els equips socials poden consultar-los directament. Tot plegat, suposa un estalvi de més de 130.000 visites anuals als CAP i una atenció més àgil i eficient.

En paral·lel, s’ha redissenyat tot el procés de valoració de la dependència per fer-lo més ràpid i senzill. Actualment, pot durar entre 12 i 18 mesos, però al novembre s’iniciarà una prova pilot en alguns territoris de Catalunya per reduir-lo considerablement.

Un nou model que transforma l’atenció a Catalunya

L’atenció integrada social i sanitària està transformant profundament la manera com Catalunya cuida les persones més vulnerables. Amb l’objectiu de continuar avançant de forma irreversible cap a aquest horitzó més integrat, actualment està en tràmit parlamentari la creació d’una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat), organisme que ha de garantir una atenció més coordinada a tota la població de Catalunya.

Més informació: Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS)

Fotografia principal | Residència Feixa Llarga-Laia González de l’Hospitalet de Llobregat // Departament de Drets Socials i Inclusió