Segurament, molts de vosaltres sabeu qui és Ramon Solsona (Barcelona, 1950). Alguns el recordareu pels seus treballs a la televisió, com a guionista d’Estació d’enllaç o El cor de la ciutat, mentre que uns altres, segurament, el tindreu present com l’autor de novel·les d’èxit com L’home de la maleta (2011), Temps enrere (2022) o l’autobiogràfica, El carrer de la xocolata (2025)…

Ara, tots plegats el podeu redescobrir en la seva faceta d’assagista amb Dones migpartides. Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament (Pòrtic, 2025). Un interessantíssim llibre que va merèixer el Premi Carles Rahola d’Assaig 2025 i que parteix d’una pregunta tant interessant com necessària: “Quantes narradores nascudes entre el final del segle XIX fins al 1925 són conegudes avui?”.

Solsona ha fet servir els següents criteris per realitzar la seva tria: que l’autora hagués publicat una novel·la o un aplec significatiu de contes; que en pogués comentar, almenys, una novel·la, encara que fos l’única que l’escriptora va publicar; que haguessin nascut entre la fi del segle XIX i els primers anys vint del segle passat, i divulgar-ne els treballs i les recerques fetes pels experts.

La nòmina és formidable: Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Anna Murià, Cèlia Suñol, Concepció M. Maluquer, Carmelina Sánchez-Cutillas, Teresa Juvé, Joana Raspall i moltes més. Solsona es deixa seduir per totes elles i és per això que l’autor ens confessa que: “Aquestes pàgines, doncs, són una invitació a compartir el poliamor amb el desig d’informar i divulgar, sense pretensions, com en una conversa entre amics»” I tu, lector, vols compartir el poliamor de Ramon Solsona? 

La dedicatòria que el frare dominic Bartolomé de las Casas (Sevilla, 1484–Madrid, 1566) va fer al príncep Felip, futur rei Felip II, al conegut informe titulat Brevísima relación de la destrucción de las Indias (1552) culmina amb les següents paraules: “I amb color que serveixen al rei els espanyols a Amèrica, deshonren Déu i roben i destrueixen el rei”. En aquests mots, el que fou el primer bisbe resident de Chiapas i “Protector dels indis”, es concentra tota la força de la denúncia d’un autor que va voler aixecar la veu contra la crueltat dels colons espanyols envers els pobles indígenes americans.

Al llibre L’assalt a Amèrica (Edicions del 1979, 2024), escrit per l’especialista en americanística Miquel Izard (1934-2024) i Ramon Pelegrí (1952), un historiador expert en les civilitzacions prehispàniques, hi trobem una crònica documentada d’un veritable genocidi, car hi són relatats els crims atroços que van perpetrar els colonitzadors espanyols durant la conquista i invasió d’Amèrica.

En quest volum, a més d’una admirable (i documentada) denúncia de les vexacions i massacres que, amb crueltat i sadisme, realitzaren els colons en aquell territori, hi trobem d’altres aspectes ben interessants com ara una genealogia del concepte d’hispanitat, que es tanca amb una explicació del motiu pel qual el Dia de la Hispanitat se celebra el 12 d’octubre i què s’hi vol commemorar “el franquisme, el colonialisme i la mort”, segons els autors.

El llibre es tanca amb una acurada reflexió sobre el genocidi i l’esclavització amb una mirada que també es fixa en què passa al món ara i aquí. En suma, un llibre tan dur com necessari en aquests temps d’incerteses on, com deia Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”. •

Jim Thompson (Anadarko, Oklahoma, 1906 – Huntington Beach, Califòrnia, 1977) és considerat un dels més grans escriptors de novel·la negra de tots els temps, juntament amb James M. Cain, Raymond Chandler, Dashiell Hammett o Horace McCoy. Si en la seva feina com a periodista Thompson va destacar pel seu posicionament crític i marxista —quelcom que el va portar a ser inclòs en algunes llistes negres de l’època de la ‘cacera de bruixes’—, a les seves narracions hi trobem una visió crítica d’una societat desesperançada, pregonament marcada per les misèries de la Depressió i corcada pel racisme, el masclisme, la hipocresia i la corrupció moral.

1280 hab., una de les peces mestres de la novel·la negra de tots els temps, és una brillant porta d’entrada a l’estil de Jim Thompson. En aquesta obra coneixerem en Nick Corey, el xèrif de Potts County, un petit poble texà de 1.280 habitants. Un home que, rere la màscara d’un ésser inofensiu, gandul i pusil·lànime, amaga un cervell arter i una ment disposada a exercir la violència més crua (i quotidiana) per assolir el seu objectiu: ser reelegit xèrif.

En Nick Corey, com podreu descobrir, es mostrarà com un ésser abjecte, sense cap mena d’escrúpol, capaç de desfer-se tot aquell que gosi interposar-se en el seu destí. Com veieu, ens trobem davant d’un personatge que, tot i formar part dels agents de la llei, es troba a les antípodes dels cavallers blancs amb placa de certes novel·les policíaques. I això és així perquè, en Nick Corey, en el fons, no és res més que el mirall de tantes societats que, rere una fina capa d’aparença civilitzada, amaguen una corrupció moral sense fons. De fet, com va dir alguna vegada l’autor, les històries només tenen una trama: “Les coses mai no són el que semblen”. •