Cada any, durant els mesos de tardor, s’inicia la vacunació contra la grip i la COVID-19 per protegir les persones més vulnerables abans que arribi el fred i els virus respiratoris comencin a circular. Vacunar-se és una acció senzilla, però vital per prevenir complicacions. Enguany, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya posa en marxa un any més la campanya de vacunació a partir del 13 d’octubre. Les dues vacunes tenen recomanacions pròpies.

Les dues vacunes es poden posar conjuntament, sense haver d’esperar entre l’una i l’altra. L’única excepció és si s’ha passat recentment la COVID-19. En aquest cas, s’aconsella esperar tres mesos abans de vacunar-se. La primera fase de la campanya, per als col·lectius més prioritaris, com les persones grans que viuen en residències o els infants més petits, va començar el passat 22 de setembre.

Per què cal vacunar-se cada any?

Els virus de la grip i de la COVID-19 muten cada any i la protecció que ofereixen les vacunes o la immunitat adquirida amb el temps va disminuint. D’aquí la importància de tornar a vacunar-te cada tardor, si formes part d’un grup de risc, ja que les vacunes van adaptant la seva composició per fer front a les noves variants.

A més, vacunant-te també redueixes el risc de contagiar persones vulnerables, com els infants, les embarassades, la gent gran o les persones amb malalties cròniques, que poden patir complicacions greus. Una dada a destacar: a Catalunya, més de la meitat de les persones majors de seixanta anys ingressades a l’UCI per grip no estaven vacunades.

De fet, les persones de risc tenen una major predisposició a desenvolupar complicacions si contrauen la grip o la COVID-19, com ara pneumònia, otitis, sinusitis, deshidratació i agreujament de malalties cròniques, com per exemple, insuficiència cardíaca, asma o diabetis.

Com i on demanar cita?

La vacunació és gratuïta i es pot demanar cita a través de La Meva Salut o contactant directament amb el Centre d’Atenció Primària (CAP).

Tot i que les vacunes estaran disponibles fins al mes de març, com a novetat aquest any, i fins al 5 de desembre, els centres d’atenció primària oferiran horari de vacunació, sense cita prèvia, per a aquelles persones que no hagin pogut demanar hora. L’horari serà de dilluns a divendres, de 9.30 a 12.30 i de 16.30 a 19.30.

A qui li toca cada vacuna?

La vacuna de la grip es recomana a:

• Totes les persones de seixanta anys o més
• Infants de sis mesos a quatre anys inclosos
• Infants i joves fins als divuit anys que tenen condicions de risc o que prenen tractaments amb àcid acetilsalicílic
• Persones a partir de 5 anys i de menys de 60 anys amb condicions de risc (fumadores, amb immunosupressió, malaltia celíaca, malaltia diabètica, etc.).
• Residents en centres sanitaris o sociosanitaris, com residències de gent gran
• Embarassades o que han donat a llum en els darrers sis mesos
• Professionals sanitaris i sociosanitaris, docents, personal de farmàcies i treballadors amb exposició a animals
• Convivents o cuidadors de persones d’alt risc

Pel que fa a la vacuna de la COVID-19, les recomanacions són similars:

• Persones de seixanta anys o més
• Persones d’entre sis mesos i 59 anys amb malalties cròniques o altres condicions de risc
• Persones institucionalitzades en residències o centres sociosanitaris
• Embarassades
• Professionals sanitaris i sociosanitaris
• Convivents o cuidadors de persones vulnerables

Salut insisteix en la importància que les dones embarassades es vacunin de la grip i de la COVID-19. En el cas de la grip, aquesta protecció s’estén també a través de la lactància. La vacunació es recomana durant qualsevol moment de l’embaràs.

Finalment, les persones amb condicions de risc com diabetis, cardiopaties o amb immunosupressió o residents en institucions tancades, haurien de rebre tant la vacuna de la grip com la de la COVID-19.

Fotografia | La vacunació és essencial per prevenir complicacions en els col·lectius més vulnerables // Departament de Salut

La Generalitat impulsa un conjunt d’accions per millorar l’atenció a prop d’un milió de persones que, en algun moment de la vida, poden necessitar suport social i sanitari alhora: especialment les persones grans, amb dependència o discapacitat, problemes de salut mental o addiccions, o que viuen situacions de fragilitat, pobresa o vulnerabilitat. L’aposta per l’atenció integrada social i sanitària (AISS) té per objectiu garantir una atenció centrada en les persones, més eficient, coherent i personalitzada, millorant tant la qualitat de l’atenció com l’experiència de les persones usuàries.

Així, per exemple, una persona gran, amb 5 malalties cròniques, que viu sola i que necessiti ajuda a domicili, actualment pot ser atesa per una dotzena d’equips diferents en un any, sovint de forma descoordinada. Amb l’AISS aquesta persona disposarà d’un pla d’atenció únic consensuat amb ella, així com d’un professional de referència que coordina la resta de professionals. Això redueix la burocràcia i duplicitats, evita sobrediagnòstics i assegura una atenció continuada i de qualitat.

Atenció integrada al domicili i a la comunitat

Un 93% dels catalans expressen la voluntat de desenvolupar durant el màxim de temps possible el seu projecte de vida a casa. És per aquest motiu que el Govern treballa per prioritzar l’atenció a les persones en l’entorn domiciliari i comunitari, potenciant l’atenció domiciliària integrada social i sanitària.

Si fins a l’any passat ja s’havien impulsat 8 experiències avançades d’atenció integrada social i sanitària en l’entorn domiciliari, aquest any 2025 s’incorporaran fins a 10 experiències més. En els territoris on s’està oferint una major atenció integrada en aquest àmbit, s’ha pogut constatar per exemple que es disminueix un 20% la necessitat d’acabar vivint en una residència de persones grans.

Atenció integrada a les residències de persones grans

Catalunya és el territori de l’estat espanyol amb major volum de residències i llars residències (més de 1.000) i de residents que viuen en aquest àmbit (més 60.000). Aquestes persones tenen una edat molt avançada, una mitjana de 86 anys, múltiples malalties (89% presenta condicions de complexitat clínica elevada, 20% estan al darrer any de la seva vida). La pandèmia de COVID-19 va fer palesa la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu i les limitacions del model assistencial, marcat històricament per la fragmentació entre l’àmbit social i el sanitari.

L’any 2024 els Departaments de Salut i de Drets Socials i inclusió van iniciar el desplegament a tot Catalunya d’un ambiciós pla orientat a oferir una atenció integrada entre els professionals de les residències i els equips d’atenció primària de Salut, amb l’objectiu que els residents rebin la mateixa atenció sanitària de qualitat que qualsevol altra persona de Catalunya.

Actualment, els equips ja han començat a treballar col·laborativament en el 95% de les residències, per part de gairebé la totalitat dels 320 equips d’atenció primària amb alguna residència al seu àmbit de referència. Això ha implicat la reducció del 13% dels ingressos hospitalaris, una disminució del 7% de la polimedicació, o un increment de 3 dies a l’any més de mitjana que els residents poden viure a la residència.

Integració digital i simplificació administrativa

Un any enrera, els professionals del sistema sanitari no podien consultar les dades dels sistemes d’informació social, amb l’objectiu d’oferir una atenció més coordinada. Tampoc els professionals de l’àmbit social podien consultar les dades necessàries per agilitzar algunes prestacions socials. Per donar-hi resposta, l’estiu de l’any passat Drets Socials i Salut van interconnectar per primera vegada els seus sistemes d’informació, posant en funcionament algunes eines digitals pioneres com els microvisors Salut-Social, que permeten a professionals de tots dos àmbits consultar, de manera segura, dades rellevants sobre l’atenció d’una mateixa persona.

Això ja ha tingut un impacte directe en la reducció de tràmits: les persones ja no han de portar informes mèdics al servei de valoració de la dependència i la discapacitat, perquè els equips socials poden consultar-los directament. Tot plegat, suposa un estalvi de més de 130.000 visites anuals als CAP i una atenció més àgil i eficient.

En paral·lel, s’ha redissenyat tot el procés de valoració de la dependència per fer-lo més ràpid i senzill. Actualment, pot durar entre 12 i 18 mesos, però al novembre s’iniciarà una prova pilot en alguns territoris de Catalunya per reduir-lo considerablement.

Un nou model que transforma l’atenció a Catalunya

L’atenció integrada social i sanitària està transformant profundament la manera com Catalunya cuida les persones més vulnerables. Amb l’objectiu de continuar avançant de forma irreversible cap a aquest horitzó més integrat, actualment està en tràmit parlamentari la creació d’una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat), organisme que ha de garantir una atenció més coordinada a tota la població de Catalunya.

Més informació: Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS)

Fotografia principal | Residència Feixa Llarga-Laia González de l’Hospitalet de Llobregat // Departament de Drets Socials i Inclusió

Maria Guasch (Begues, 1983) s’ha erigit com una escriptora que cal seguir ben de prop. Els seus inicis novel·lístics els trobem a La neu fosa, accèssit del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2012, una òpera prima en què el protagonisme d’una ambientació enrarida era clau per entendre una peça que burxava en els misteris que s’amaguen dins l’ànima humana.

Després, Guasch ens va regalar una novel·la d’estiu, Olor de clor sota la roba, que és una veritable eclosió de talent creatiu on se’ns presenta un joc narratiu en què dos personatges adolescents la Sílvia i en David han edificat un món propi en què a la Júlia, una nena d’onze anys, no sempre li serà fàcil d’entrar. Aquestes peces d’Olor de clor sota la roba tornaran a brillar, en certa manera, a la recent Les petites vampires (L’Altra, 2024). Abans, però, l’autora va escriure una altra novel·la brillant, curulla d’ambients mòrbids, Els fills de Llacuna Park (L’Altra, 2017), que va guanyar el Premi de la Crítica, el Premi Punt de Llibre de Núvol i va quedar finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Així, si mirem enrere, podem dir que Guasch ha destil·lat les millors notes de la seva narrativa prèvia per a confegir la seva darrera obra, Les petites vampires, una narració en què som testimonis del retorn de la Natàlia al seu poble per passar-hi l’estiu i veure l’Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta.

Estius, mons propis i ambients mòrbids i angoixants farciran una brillant novel·la gòtica, weird, pertorbadora i inquietant que explora —com ho feia una altra famosa novel·la de vampirs, Salem’s Lot de Stephen King (1975)—, la maldat que s’amaga a l’interior d’un petit poble claustrofòbic, tot revelant el costat més fosc de la dimensió humana.•