Per reduir l’endeutament públic pugen els impostos, com l’IVA, i es retalla el sou dels funcionaris, cosa que redueix el consum i provoca el tancament de comerços i atur, la qual cosa fa baixar la producció, i les empreses abaixen sous i acomiaden treballadors, de manera que s’incrementa la despesa pública tant en subsidis d’atur com en pensions. Amb més aturats i menys sou, torna a baixar el consum i el cicle es torna a repetir. Els salaris van baixar un 0,8% el 2011 i un 5,4% el 2012, mentre els preus pujaven, el 2,4% i el 2,9%, respectivament. La conseqüència: el 2012 el consum va caure el 6%. La taxa d’atur ha passat del 22,85% el 2011 al 26% el 2012, amb un augment de 691.000 persones. Però el dèficit públic no baixa i el govern del PP menteix: la xifra oficial del 6,74% del PIB per al 2012 és falsa perquè no inclou les ajudes a la banca, un 3,25%, que deixa la xifra final en el 10%, més alt que el del 2011, del 9,44% amb ajudes a la banca incloses. La UE també mira cap a un altre costat, perquè no vol reconèixer el fracàs de les seves polítiques. El PIB estatal va caure el 2012 un 1,4%, la segona pitjor xifra dels últims 50 anys, només superada per la caiguda del 3,7% el 2009. L’endeutament públic va arribar als 882.000 milions d’euros, amb un augment el 2012 de 146.000 milions, el més alt de tota la història. Això representa un 84% del PIB, xifra que no assolida en els últims 100 anys i només superada entre 1894 i 1911. El 20 de febrer, en el debat de l’estat de la “nació” (la seva) el portaveu del Partit Popular, Alfonso Alonso deia que lo peor ha pasado.
Les comunitats autònomes i les retallades
Enguany el consum caurà entre un 4% y un 6% més, i la màquina infernal de destrucció econòmica del PP continuarà funcionant, d’acord amb la doctrina marxista (dels germans Marx) de Rajoy, que el 13 de febrer va dir: A veces la mejor decisión es no tomar ninguna decisión, que también es una decisión. El ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, pretén que les comunitats autònomes facin unes retallades inassolibles, mentre que l’administració central no retallarà res. El qualificatiu de “macarra” que li va dedicar el conseller de la presidència, Francesc Homs, no és cap insult, sinó un retrat, perquè el DRAE (el diccionari acadèmic) diu de macarra (1a. accepció): Dicho de una persona: Agresiva, achulada.
El pressupost del CNI augmenta un 82,3%
Aprofito per recordar que per al Centro Nacional de Inteligencia (CNI) que dirigeix la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, no hi ha retallades: el pressupost per al 2013 ha augmentat un 82,3%, de 203,7 a 371,4 milions d’euros. Aquests nous 167,7 milions figuren en un epígraf dels pressupostos titulat asesoramiento para la protección de los intereses nacionales, que traduït al català és: “lluitar contra la independència de Catalunya”. De fet, en un dossier de 20 pàgines lliurat a la premsa es pot llegir que són (…) para prevenir cualquier amenaza que afecte a la independencia e integridad de España (…) Saludo, per tant, als espies del CNI que són entre nosaltres perquè si són intel·ligents segur que llegeixen el ZONA SEC. Entre ells hi ha 30 inspectors de la Policía Nacional que pertanyen a la BOA (Brigada Operativa de Apoyo), però els paga el CNI, i la placa del Cuerpo Nacional de Policía només és una disfressa. Tots aquests verros i verres (no és un insult: “espieu”, si us plau, la segona accepció del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans), que cobren en bona part gràcies als diners que el govern del seu país roba als catalans, han de saber que al nostre CNI (Caminem cap a la Nostra Independència) som molts més.
Josep Maria Torremorell
Economista