Connecta amb nosaltres

Entitats

“Els petits gestos desencadenen les grans transformacions”

Publicat

on

Entrevista a Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

molina_jordi / Sant Martí. Una persiana de ferro amb el logo ‘d’stop desaucios’ parteix en dos el Carrer dels Enamorats de Barcelona. A dins, entre cadires de cases desnonades, hi ha l’Ada Colau (Barcelona, 1974), portaveu de la PAH, i desenes d’afectats per les hipoteques. Atén el ZONA SEC la mateixa setmana en què el tribunal Superior Europeu considera abusiva la llei espanyola de desnonaments. El seu somriure és de victòria.

Ada Colau, davant la seu de la PAH, al Carrer dels Enamorats de Barcelona

Ada Colau, davant la seu de la PAH, al Carrer dels Enamorats de Barcelona / Ana Inés Farnández

L’Assemblea de Barri i la PAH han col·laborat estretament en la lluita contra els desnonaments al Poble-sec…
Tenim una relació estreta amb moltes assemblees de barri. Conec la feina de l’Assemblea del Poble-sec, una de les més actives i, sobretot, un cas amb victòria final, com el del Pedro Poblador. Tot i no ser veí del barri, recordo que va acampar davant l’oficina de Bankia del Paral·lel. Va ser un dels primers en acampar a la porta de l’entitat que pretenia desnonar-lo.

La relació de la PAH amb el moviment dels indignats ve de lluny.
L’esclat del 15-M arriba dos anys després del nostre naixement. Es produeix una trobada perfecte entre la Plataforma i el moviment. D’una banda, el 15-M va veure en la tasca de la Plataforma una feina prèvia a integrar. I, de l’altra, nosaltres, que fins aleshores només estàvem consolidats a Catalunya, ens vam estendre pel territori espanyol. Tenim punts en comú, però no som iguals.

Què us diferència?
Nosaltres ho hem tingut més fàcil perquè som una plataforma sectorial. Més enllà de l’expressió inicial de malestar i d’indignació, calia un segon procés de concreció. I nosaltres, amb el tema de l’habitatge, ja teníem una feina feta  de denuncia i d’identificació de responsables.

Com va la pressió social de “l’escrache”?
Com que els diputats no han respost les nostres cartes i no han vingut a conèixer la realitat social, la realitat social ha anat a buscar-los. Els interpel·lem directament al carrer perquè estem convençuts que si coneixen la gravetat de la situació votaran en favor de les nostres propostes. Crèiem que en les dinàmiques del Congrés es dilueix la responsabilitat individual en les votacions. Es tracta d’informar als veïns. La ciutadania s’organitza col·lectivament i assenyala els representants públics que, amb el seu vot, poden evitar més desnonaments.

Ada Colau, davant la seu de la PAH, al Carrer dels Enamorats de Barcelona

Ada Colau, davant la seu de la PAH, al Carrer dels Enamorats de Barcelona / Ana Inés Fernández

Una estratègia de pressió popular que es feia a l’Argentina per assenyalar els responsables de la dictadura militar. Estem en dictadura?
No, almenys en el sentit clàssic, però en certa manera  patim una dictadura financera. Son contextos diferents, però similars. Les nostres polítiques socials i els nostres drets fonamentals estan a mercè de la classe financera. Això sí, aquí els responsables no només no han de respondre pels seus crims sinó que a més són premiats per la gestió pública.

Els mitjans grans mitjans silenciaven la problemàtica o l’abordaven des del sensacionalisme. Ara es comença a parlar més de l’organització de la PAH.
Tenim clar que el gran mitjà de masses és una empresa que funciona amb criteris de rendibilitat. Quan érem totalment desconeguts vam patir casos de petita censura. Convocàvem els mitjans perquè captessin accions que fèiem davant d’alguns bancs i les teles, per exemple, tenien prohibit ensenyar els logos de les entitats financeres, que són les grans proveïdores de publicitat. Quan no s’ha pogut silenciar el fenomen hem vist com ens trucaven sobretot per assabentar-se dels desnonaments més traumàtics, buscant la part morbosa del drama. Gràcies a la compareixença s’ha fet més visible la part de la mobilització social i s’ha mostrat el procés d’empoderament de la gent.

La PAH combat les injustícies del dia a dia, però ho participant del sistema.
No crec ens els maximalismes que porten a la inacció absoluta. Porto uns quants anys d’activisme i he comprovat la seva ineficàcia total. Crec en “fer a mida que fas”. Els petits gestos desencadenen les grans transformacions. Si vas amb un discurs maximalista de critica capitalista, de zero col·laboració amb ningú que pugui estar tacat, arribaràs a poquíssima gent. La gent necessita mecanismes concrets que els permeti sobreviure i no quedar-se al carrer.

Hem parlat d’assenyalar els diputats responsables. No seria just també fer una discriminació positiva?
Ho hem dit, però ens ho han reflectit poc. Els primers en respondre van ser ICV-EUiA i ERC, que van traslladar al Congrés les nostres demanes quan els desnonaments encara no eren notícia. Per contra i fins fa quatre dies, el PP i PSOE, sempre havien votat en contra. CiU i PNB han estat ambigus i s’han posicionat en els dos sentits, segons bufava el vent.

Et veus d’aquí uns anys formant part d’alguna llista electoral?
Hi he pensat perquè molta gent m’ho ha dit. I de llocs molt diferents. De fet, a les eleccions catalanes dues forces em van trucar. Vaig rebutjar anar a les llistes d’ICV-EUiA i la CUP, tot i compartir part del programa. Sincerament, no crec que un fitxatge individual canviï res. Ara mateix es fa més feina des de fora del Parlament que des de dins. Nosaltres en som un bon exemple.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.