Connecta amb nosaltres

Entitats

“Si algú treu un somriure quan mira el meu dibuix, ja em quedo satisfet”

Publicat

on

David Vila, veí del Poble-sec i creador del Pare Lelu

David Vila mostra en 'Pare Lelu', el ninot que, des de fa anys, posa humor a Zona Sec

David Vila mostra en ‘Pare Lelu’, el ninot que posa un toc d’humor a ZONA SEC

@Pruna_Ana / En David Vila (Barcelona, 1971) és dissenyador d’interiors i dibuixant per vocació. De petit a l’escola el castigaven per dibuixar a classe. Viu al Poble-sec des de fa alguns anys i és el creador del Pare Lelu, l’entranyable capellà desvergonyit que protagonitza la vinyeta humorística del ZONASEC. La vinyeta que apareix en aquest número del diari és el seu 75é dibuix, una efemèride que aprofitem per conèixer el David i el Pare Lelu una mica més.

Els lectors del diari sabem qui és el Pare Lelu però qui és el David Vila?

Em dedico al disseny d’interiors. Des de sempre el dibuix ha estat un dels meus hobbies. Mai no he presentat res a nivell professional, sempre des d’un nivell amateur però sempre m’ha agradat molt. Quan vaig venir a viure al Poble-sec i vaig veure el diari, de seguida em va fer gràcia. Vaig contactar-hi per oferir-me a fer alguns dibuixos. Aleshores hi havia una altra vinyeta, la del Sequi, i al principi vam conviure aquell personatge i altres dibuixos que jo anava fent, però no tenien cap continuïtat.

I quan neix el Pare Lelu?

Cap a l’octubre de 2009 jo era al metro, a la parada de Paral·lel, donant-li voltes a la idea de crear un personatge per donar-li continuïtat a les meves vinyetes. Va ser la pròpia parada de metro que em va donar la idea de crear el Pare Lel, vaig pensar que tindria gràcia que el personatge fos un capellà. Vaig passar a anomenar-lo Pare Lelu per fer-lo més barceloní i quan vaig arribar a casa de seguida vaig fer el primer esbós del personatge, encara el conservo.

Has pensat en una història darrera d’aquest personatge?

Quan vaig crear el dibuix, vaig crear també la seva història. Representa que el Pare Lelu és un mossèn del barri que feia misses al Molino, i les “nenes del Bagdad” eren les seves nenes, la seva parròquia. És un personatge molt arrelat al món social, pensant molt en el poble, en els pobres, una mica cínic. Crec que és divertit, com podria ser un personatge del Molino, d’aquest Paral·lel més teatral, artístic.

Ets pare d’altres personatges a part del Pare Lelu?

També vaig crear altres personatges relacionats, un era l’Arnau, referent al teatre, la Doctora Sanes (per les Drassanes) i una gateta que a vegades apareix que es diu Surti, en honor a la plaça del sortidor. Els altres dos personatges de moment no apareixen al diari.

Quina relació tens amb el barri?

Vaig venir a viure aquí fa anys i m’agrada molt. Crec que és un barri que està aprenent a potenciar-se ell mateix. És un barri interessant perquè et permet ser a prop de la muntanya i al mateix temps és molt cèntric, s’estan obrint locals molt moderns, alternatius, el Poble-sec està de moda. No tinc queixes del barri més enllà de les queixes que pot tenir el Pare Lelu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

David Vila, creador del ‘Pare Lelu’

Com crees cada vinyeta? En què et bases?

Normalment espero a l’últim moment per fer-la per si surt alguna noticia o alguna cosa que sento o que llegeixo que m’inspiri. Sempre dibuixo coses relacionades amb l’actualitat però deixo que flueixi. Per mi la base és el guió, la frase o lema. Per crear les vinyetes el que faig és aplicar el meu humor propi. Jo dibuixo el personatge i a vegades penso: què diria el Pare Lelu?

Creus que es pot fer humor sobre qualsevol tema?

No. Deixant de banda el tema de la censura, crec que ha d’haver-hi límits. La llibertat d’expressió no ha d’arribar al punt de travessar línies vermelles. El límit es la ofensa, el mal gust, la vulgaritat. Es pot fer humor des del respecte.

 

No creus, doncs, que l’humor gràfic busca la provocació?

No necessariament. Busca l’humor, no la provocació. Si algú quan mira el meu dibuix treu un somriure, amb això ja em quedo satisfet. Sí que a vegades busca la reflexió, convidar a pensar, però des del meu punt de vista –i aplico aquesta filosofia també a la vida– el respecte va per endavant. El Pare Lelu és un capellà però no m’estic ficant amb l’església, és un personatge popular que fa crítica social a través de jocs de paraules, de la picaresca, però no crec que mai hagi ofès ningú.

Per acabar, David, com a vinyetista creus que la situació del país està com per riure o per plorar?

És molt difícil el moment que estem vivint. El problema és que hi ha un excés d’il·lusió davant la situació en què ens trobem, perquè estem vivint situacions molt tenses, molt dures. I vivim un projecte polític engrescador però penso que crear il·lusió en les persones ha d’arribar a algun punt, tinc por que no s’arribi enlloc. Sempre intentem riure i posar bona cara, però és complicat.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.